Màquina tabuladora Hollerith 1890 amb caixa de classificació. ^[a]

Targeta perforada Hollerith

La màquina tabuladora era una màquina electromecànica dissenyada per ajudar a resumir la informació emmagatzemada en targetes perforades. Inventada per Herman Hollerith, la màquina va ser desenvolupada per ajudar a processar dades per al cens dels Estats Units de 1890. Els models posteriors van ser àmpliament utilitzats per a aplicacions empresarials com la comptabilitat i el control d'inventaris. Va generar una classe de màquines, conegudes com a equips de registre d'unitats, i la indústria de processament de dades.

El terme "Super Computing" va ser utilitzat pel diari New York World el 1931 per referir-se a un gran tabulador personalitzat que IBM va fer per a la Universitat de Colúmbia. ^[1]

Cens de 1890

El cens de 1880 havia trigat vuit anys a tramitar-se. ^[2] Atès que la Constitució dels Estats Units ordena un cens cada deu anys per apropiar-se tant dels representants del Congrés com dels impostos directes entre els estats, es va requerir una combinació de personal més gran i sistemes de registre més ràpid.

A finals de la dècada de 1880, Herman Hollerith, inspirat en conductors que utilitzaven forats perforats en diferents posicions en un bitllet de ferrocarril per registrar detalls del viatger com el gènere i l'edat aproximada, va inventar l'enregistrament de dades en un mitjà llegible per màquina. Els usos anteriors de suports llegibles per màquines havien estat per a llistes d'instruccions (no dades) per conduir màquines programades com els telers Jacquard. "Després d'alguns assajos inicials amb cinta de paper, es va instal·lar en targetes perforades..."^[3] Hollerith va utilitzar targetes perforades amb forats rodons, 12 files i 24 columnes. Les targetes mesuraven 3-1/4 polzades per 6-5/8 polzades. ^[4] El seu tabulador va utilitzar solenoides electromecànics per augmentar els comptadors mecànics. Un conjunt de cables carregats amb molla es van suspendre sobre el lector de targetes. La targeta s'asseia sobre piscines de mercuri, piscines corresponents a les possibles posicions de forat de la targeta. Quan es van prémer els cables a la targeta, els forats perforats permetien que els cables es submergissin a les piscines de mercuri, fent un contacte elèctric^[5][6] que es podia utilitzar per comptar, ordenar i engegar una campana per fer saber a l'operador que s'havia llegit la targeta. El tabulador tenia 40 comptadors, cadascun amb una esfera dividida en 100 divisions, amb dues mans indicadores; un que treia una unitat amb cada pols de recompte, l'altre que avançava una unitat cada vegada que l'altre dial feia una revolució completa. Aquesta disposició va permetre comptabilitzar fins a 9.999. Durant una cursa de tabulació determinada, els comptadors es podrien assignar a un forat específic o, mitjançant l'ús de la lògica de relé, a una combinació de forats, per exemple, per comptar dones casades. ^[7] Si s'hagués d'ordenar la targeta, s'obriria una tapa compartimentada de la caixa de classificació per a l'emmagatzematge de la targeta, l'elecció del compartiment en funció de les dades de la targeta. ^[8]

El mètode de Hollerith es va utilitzar per al cens de 1890. Els empleats utilitzaven clauers per fer forats a les targetes que entraven en l'edat, l'estat de residència, el gènere i altra informació de les declaracions. Es van generar uns 100 milions de targetes i "les targetes només es van passar per les màquines quatre vegades durant el conjunt de les operacions". ^[4] Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units, els resultats del cens van ser "... van acabar mesos per davant del calendari i molt per sota del pressupost". ^[9]

Segons el cens de 1890

Els avantatges de la tecnologia es van fer evidents immediatament per a la comptabilitat i el seguiment de l'inventari. Hollerith va iniciar el seu propi negoci com a Hollerith Electric Tabulating System, especialitzant-se en equips de processament de dades de targetes perforades. ^[10] El 1896 va incorporar la Tabulating Machine Company. En aquest any va introduir el Hollerith Integrating Tabulator, que podia afegir números codificats en targetes perforades, no només comptar el nombre de forats. Les cartes perforades encara es llegien manualment amb els passadors i el lector de piscines de mercuri. El 1900 es va utilitzar el Tabulador d'alimentació automàtica Hollerith en el cens dels Estats Units d'aquell any. Es va incorporar un tauler de control al Tipus 1 de 1906. ^[11]

El 1911, quatre corporacions, inclosa l'empresa de Hollerith, es van amalgamar (mitjançant l'adquisició d'accions) per formar una cinquena empresa, la Computing-Tabulating-Recording Company (CTR). Aquell mateix any es va formar la Powers Accounting Machine Company i, com Hollerith, amb màquines desenvolupades per primera vegada a l'Oficina del Cens. El 1919 es va desenvolupar el primer prototip de tabulador Bull. Els tabuladors que podien imprimir, i amb panells de control extraïbles, van aparèixer a la dècada de 1920. El 1924 CTR va passar a anomenar-se International Business Machines (IBM). El 1927 Remington Rand va adquirir la Powers Accounting Machine Company. El 1933 The Tabulating Machine Company es va subsumir a IBM. Aquestes empreses van continuar desenvolupant tabuladors més ràpids i sofisticats, culminant en tabuladors com 1949 IBM 407 i 1952 Remington Rand 409. Les màquines tabuladores van continuar utilitzant-se bé després de la introducció dels ordinadors electrònics comercials a la dècada de 1950.

Moltes aplicacions que utilitzaven tabuladors de registres unitaris es van migrar a ordinadors com l'IBM 1401. Es van crear dos llenguatges de programació, FARGO i RPG, per ajudar a aquesta migració. Atès que els panells de control dels tabuladors es basaven en el cicle de la màquina, tant FARGO com RPG van emular la noció del cicle de la màquina i el material d'entrenament va mostrar el tauler de control vs. les relacions de fulls de codificació del llenguatge de programació.

Operació

Tabuladors IBM Type 285^[12] en ús a l'Administració de la Seguretat Social dels Estats Units cap al 1936

Primera màquina tabuladora IBM D11

Màquina comptable Powers-Samas

En la seva forma bàsica, una màquina tabuladora llegiria una targeta a la vegada, imprimiria porcions (camps) de la targeta en paper plegador, possiblement reordenat, i afegiria un o més números perforats a la targeta a un o més comptadors, anomenats acumuladors. En els primers models, els dials de registre de l'acumulador es llegirien manualment després d'una execució de targetes per obtenir totals. Els models posteriors podien imprimir els totals directament. Les cartes amb un punxó particular es podrien tractar com a targetes mestres provocant un comportament diferent. Per exemple, les targetes mestres de clients es podrien combinar amb targetes ordenades que registren articles individuals comprats. Quan la màquina tabuladora llegeix per crear factures, l'adreça de facturació i el número de client s'imprimirien des de la targeta mestra i, a continuació, s'imprimirien els articles individuals comprats i el seu preu. Quan es detectés la següent targeta mestra, el preu total s'imprimiria des de l'acumulador i la pàgina expulsada a la part superior de la pàgina següent, normalment mitjançant una cinta de control de carro.

Amb etapes o cicles successius de processament de targetes perforades, es podien fer càlculs força complexos si es tingués un conjunt suficient d'equips. (En termes moderns de processament de dades, es pot pensar en cada etapa com una clàusula SQL: SELECT (columnes de filtre), després WHERE (targetes de filtre o "files"), llavors potser un GRUP BY per a totals i recomptes, després un ORDENAR PER; i potser alimentar-los de nou a un altre conjunt de cicles SELECT i WHERE si cal.) Un operador humà havia de recuperar, carregar i emmagatzemar les diferents cobertes de cartes en cada etapa.

Models i cronologia seleccionats

Els primers tabuladors de Hollerith es van utilitzar per al cens dels Estats Units de 1890. ^[13]

El primer tabulador d'alimentació automàtica Tabulating Machine Company (TMC), que funcionava a 150 targetes / minut, es va desenvolupar el 1906. ^[14]

El primer tabulador d'impressió TMC es va desenvolupar el 1920. ^[15]

TMC Type IV Accounting Machine (més tard rebatejada com IBM 301), dels arxius d'IBM:

La màquina comptable 301 (més coneguda com a tipus IV) va ser la primera màquina controlada per targetes que va incorporar la selecció de classes, la resta automàtica i la impressió d'un saldo net positiu o negatiu. Datada el 1928, aquesta màquina exemplifica la transició de la tabulació a les màquines de comptabilitat. El tipus IV podria llistar 100 targetes per minut.

H.W.Egli - TABULADOR BULL model T30, 1931

IBM 401:

El 401, introduït el 1933, va ser una entrada primerenca en una llarga sèrie de tabuladors alfabètics i màquines de comptabilitat d'IBM. Va ser desenvolupat per un equip encapçalat per J. R. Peirce i va incorporar funcions i característiques significatives inventades per A. W. Mills, F. J. Furman i E. J. Rabenda. El 401 es va afegir a una velocitat de 150 targetes per minut i va enumerar dades alfanumèriques a 80 targetes per minut. ^[16]

IBM 405:

Introduïda el 1934, la 405 Alphabetical Accounting Machine va ser la màquina bàsica de comptabilitat i comptabilitat comercialitzada per IBM durant molts anys. Es van ampliar les característiques importants afegint capacitat, una major flexibilitat d'agrupació de comptadors,^[b] impressió directa de tot l'alfabet, sostracció directa^[c] i impressió de saldo de dèbit o crèdit des de qualsevol comptador. Comunament anomenada el 405 "tabulador", aquesta màquina va romandre el vaixell insígnia de la línia de productes d'IBM fins després de la Segona Guerra Mundial. ^[17][18] Els britànics de Hut 8 van utilitzar maquinària Hollerith per obtenir alguns coneixements sobre els pessebres d'atac de text pla utilitzats per missatges alemanys xifrats. ^[19]

Els IBM 402 i 403, des de 1948, van ser modernitzats successors del 405.

Tauler de control d'una màquina de comptabilitat IBM 402

El Bull Gamma 3 de 1952 es podria adjuntar a aquest tabulador o a una lectura / punxó de targetes. ^[20][21]

IBM 407

Introduït el 1949, el 407 va ser el puntal de la línia de productes de registre d'unitats d'IBM durant gairebé tres dècades. Més tard es va adaptar per servir com a perifèric d'entrada/sortida per a diverses primeres calculadores electròniques i ordinadors. El seu mecanisme d'impressió es va utilitzar a la impressora de línia IBM 716 per a la sèrie IBM 700/7000 i més tard amb l'IBM 1130 fins a mitjans de la dècada de 1970.

L'IBM 407 Accounting Machine va ser retirada de la comercialització el 1976, cosa que indica el final de l'era del registre de la unitat. ^[22]

IBM 421

Vegeu també

• Llista de productes IBM § Tabuladors, Màquines de comptabilitat
• Companyia britànica de màquines tabuladores
• Powers Accounting Machine Company, Powers Accounting Machine
• Powers-Samas Accounting Machines Ltd també coneguda com. "Accés i pestanya"
• Remington Rand Tabulant Màquines
• Processador de targetes UNIVAC 1004 80/90

Per a l'ús primerenc de tabuladors per a càlculs científics vegeu

• Leslie Comrie
• Wallace John Eckert

Notes

Referències

Per llegir més

• Fierheller, George A. (2014). No plegueu, fus ni mutileu: la història del "forat" de les targetes perforades (PDF). Stewart Pub. ISBN 978-1-894183-86-4. Un llibre accessible de records (de vegades amb errors), amb fotografies i descripcions de moltes màquines de registre d'unitats. El capítol Tot suma descriu els tabuladors i les màquines de comptabilitat d'IBM.
• Kistermann, F.W. (Estiu 1995). "El camí cap a la primera calculadora automàtica controlada per seqüència: el tabulador DEHOMAG D 11 de 1935". Annals de la Història de la Informàtica. 17 (2): 33-49. DOI:10.1109/85.380270.
• Randell, Brian, ed. (1982). Els orígens dels ordinadors digitals, Papers seleccionats, 3a ed. Springer-Verlag. ISBN 0-387-11319-3. El capítol 3, Tabulant Machines, conté fragments de 1889 An Electric Tabulating System and Couffignal's 1933 De Hollerith's Calculing Machines: Their Principles and Evolution.
• Black, Edwin (2001) IBM i l'Holocaust: l'aliança estratègica entre l'Alemanya nazi i la corporació més poderosa dels Estats Units, Crown Pub, ISBN 0-609-80899-0. Anotat assíduament a peu de pàgina utilitzant 20.000 documents en paper i utilitzant més de 100 investigadors, el llibre reuneix fragments d'informació de tot el món deliberadament ocults per evitar l'exposició de fins a quin punt el president d'IBM, Thomas J. Watson, va col·laborar amb els nazis per identificar jueus, localitzar-los, determinar quins efectes personals tenien, quines empreses controlaven, els seus béns immobles, i qualsevol altra cosa de valor que pogués ser confiscada pels nazis. Els tabuladors d'IBM també van permetre traslladar milions de jueus a la seva mort en camps de concentració utilitzant centenars de milers de vagons ferroviaris i tones de carbó en un procés que hauria estat impossible sense IBM. Tots els camps de concentració contenien oficines específiques per a la gestió i reparació dels tabuladors d'IBM que feien un seguiment de l'edat, el gènere i la forma de mort de tots els interns. Aquestes màquines, així com altres utilitzades per l'exèrcit alemany, van ser arrendades als nazis en el que es va convertir en milions de dòlars de beneficis per a IBM.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tabulador de màquines

• Història de la informàtica de la Universitat de Columbia: Hollerith i IBM Tabuladors i màquines de comptabilitat
• IBM Archives: Màquines tabuladores elèctriques (1930)
• Arxius IBM: Màquines de comptabilitat elèctrica (1932)
• Manuals de la IBM Accounting Machine

Control d'autoritats	Arxius Nacionals (EUA)