12-10-2012  (63230 lectures) Categoria: Geopolymers

PEDRES DE MOTLLE A LES PIRÀMIDES DE GIZEH

 

La hipòtesi de que es van utilitzar pedres emmotllades per a la construcció de les piràmides egípcies ha estat recolzada des de 1978, notablement per l'enginyer químic Joseph Davidovits. Suggereix que els blocs de pedra de les piràmides d'Egipte no van ser tallats, sinó fosos, a la manera de formigó.

Aquesta hipòtesi no és validada pels egiptòlegs, que assenyalen que l'origen de les pedres que constitueixen les piràmides i les tècniques de tall estan perfectament informats. A més a més, les quantitats de materials necessaris (calç, etc.) superen amb escreix la capacitat històrica de producció del país (principalment per la manca absoluta de fusta).


Presentació de la teoria

Teoria de Joseph Davidovits

Segons Joseph Davidovits, la pedra calcària argilosa, present naturalment al lloc de construcció, es va desintegrar a l'aigua i després es va barrejar amb un aglutinant format principalment per natró i calç. Aquesta barreja, abocada en motlles in situ, s'hauria solidificat per formar una pedra reaglomerada, tan forta com una pedra natural. Joseph Davidovits i el seu equip van dur a terme experiments de fosa de pedra a gran escala que van demostrar la viabilitat del mètode1.

Aquesta teoria intenta donar respostes a les dificultats associades a transportar, aixecar o ajustar blocs molt estretament, aix√≠ com a altres q√ľestions considerades irresolubles, com la fabricaci√≥ d'est√†tues i gerros de pedra dura amb formes fines i aspecte superficial net, que semblen impossibles d'aconseguir mitjan√ßant m√®todes de tall, sobretot en una √®poca en qu√® les eines eren de pedra i¬†coure.

El¬†30 de novembre de 2006,¬†el Journal of the¬†American Ceramic Society va publicar els resultats d'una investigaci√≥2 realitzat sobre pedres de les pir√†mides d'Egipte mitjan√ßant¬†microscopi √≤ptic i¬†espectrosc√≤pia de resson√†ncia magn√®tica nuclear. Destaca que les mostres contenen microconstituents amb quantitats apreciables de¬†silici en combinaci√≥ amb elements, com¬†el calci i el¬†magnesi, en proporcions que no existeixen en cap de les fonts potencials de pedra calc√†ria i en formes desconegudes en pedres naturals2. No obstant aix√≤, Dipayan Jana,¬†un petr√≤graf, va fer una presentaci√≥ a l'Associaci√≥ Internacional de Microsc√≤pia de Ciment (ICMA) el 2007 i va publicar un article3 Va concloure: "Estem lluny d'acceptar ni la m√©s m√≠nima possibilitat d'un origen hum√† de les pedres de les pir√†mides4 ¬Ľ.

Una altra an√†lisi publicada el 2011 va concloure: "Els espectres de resson√†ncia de RMN 29Si, 27Al i 43Ca d'una pedra de revestiment exterior de la¬†pir√†mide rombo√Įdal a¬†Dahshur, Egipte, es van comparar amb dues pedreres de pedra calc√†ria de la regi√≥. Els resultats de la RMN suggereixen que les pedres dels recobriments estan formades per grans de pedra calc√†ria de les pedreres del Tura, cimentats per un gel amorf de¬†silicat c√†lcic artificialment artificial, potser per addici√≥ de s√≠lice, com la¬†terra de diatomees origin√†ria de Fayum 5 ¬Ľ.

Un estudi, publicat el 2012 a la revista¬†Europhysics News, per un equip de dos cient√≠fics eslovacs i egipcis, mesurant el¬†paleomagnetisme de la Gran¬†Pir√†mide de¬†Khufu, a l'altipl√† de¬†Gizeh, demostraria que estava constru√Įda amb pedra tallada, amb l'addici√≥ de pedres colades. Conclou que algunes pedres s√≥n artificials a causa de l'orientaci√≥ nord-sud dels moments magn√®tics (producci√≥ in situ mitjan√ßant la t√®cnica del formig√≥ geopol√≠mer) i altres s√≥n naturals.6.

El 2021, un altre estudi analitza l'estructura de fragments extrets de la piràmide de Khufu que donarien fe de l'origen orgànic d'aquests fragments, ja que la roca natural de les pedreres del Tura i del Maadi té una estructura diferent. L'estudi conclou que aquests blocs s'haurien format in situ utilitzant sediment, natró, calç (probablement procedent de la crema de fusta) i aigua7

Teoria de la pir√†mide reconstru√Įda

Per la seva banda, Jo√ęl Bertho, especialista en fosa i transformaci√≥ de materials, proposa des del 2001 la seva pr√≤pia teoria sobre la pir√†mide de pedra reconstitu√Įda.

Segons ell, grans blocs còncaus i convexos de pedra encaixen perfectament al mil·límetre, cosa gairebé impossible de fer quan es tallen pedres, aquest argument va convèncer la revista Science et Vie el desembre de 2001 de fer la seva portada sobre la "hipòtesi de les pedres falses"8.

Validesa d'aquestes teories

El món científic no valida aquestes teories: segons l'egiptòloga Rosemarie Klemm i el geòleg Dietrich Klemm, autors d'un estudi publicat el 2010 sobre la procedència de les pedres piramidals, aquestes teories són un disbarat9.

Jean-Claude Golvin (CNRS) diu:

"L'origen de tots els tipus de pedra que constitueixen la pir√†mide √©s perfectament conegut, les pedres dels fonaments estan fetes de pedra calc√†ria sil√≠cia i provenen de la mateixa Gizeh (les pedreres encara s√≥n visibles), la pedra calc√†ria fina prov√© de¬†Tur√† i el granit de les cambres funer√†ries prov√© de les pedreres¬†d'Assuan (certament llunyanes). No veig per qu√® els egipcis s'haurien posat dif√≠cil fer pedra quan la tenien a piques 10.¬†¬Ľ

[font insuficient]

Jo√ęl Bertho replica que mai va afirmar que totes les pedres fossin, sin√≥ que √©s molt m√©s f√†cil modelar una pedra al lloc muntant sorra, aigua i un aglutinant del¬†Nil que hissar blocs de diverses tones.

Bibliografia

Obres crítiques

  • Jean-Pierre¬†Adam,¬†Le Pass√© recomponed: chroniques d'arch√©ologie fantasque, Paris,¬†Seuil,¬†coll. "Science ouverte",¬†octubre de 1988, 251¬†p., 24¬†cm (ISBN 2-02-010363-X¬†i¬†978-2-02-010363-3,¬†OCLC 300909680,¬†BNF 36629359,¬†LCCN 89104078)
  • (fr) Dietrich D. Klemm i Rosemarie¬†Klemm, Les pedres de les pir√†mides: proced√®ncia de les pedres de construcci√≥ de les pir√†mides de l'Imperi Antic d'Egipte, Berl√≠n i Nova York,¬†De Gruyter,¬†2010

Estudis

  • Igor¬†T√ļnyi i Ibrahim A.¬†El‚Äźhemaly,¬†"Investigaci√≥ paleomagn√®tica de les grans pir√†mides eg√≠pcies", Europhysics News, Vol. 43,¬†No. 6,¬†novembre 2012, pp. 28-33¬†(ISSN 0531-7479 i¬†1432-1092,¬†DOI 10.1051/epn/2012604, llegit en l√≠nia [¬†arxiu], consultat¬†el 10 de febrer de 2014):

    ¬ę¬†Les paleodireccions de tres llocs de mostreig (2 de Khafre i 1 de la pir√†mide de Khufu) mostren l'orientaci√≥ comuna nord-sud, suggerint que podrien haver estat produ√Įdes in situ per una t√®cnica concreta. (...) Finalment, arribem a la conclusi√≥ que encara que s'utilitz√©s la t√®cnica del formig√≥, les pir√†mides es van construir a partir d'una barreja de blocs de pedra calc√†ria naturals i artificials. ¬Ľ

  • Materials Cartes 65 (2011) 350‚Äď35211
  • Instruments i m√®todes nuclears en la investigaci√≥ f√≠sica B,B 226,98-109 (2004)¬†PIXE,PIGE i RMN estudien la ma√ßoneria de la pir√†mide de Kheops a Gizeh, Guy Demortier
  • Cement and Concrete Research, Vol 18 pp81-90,1988 Microestructura de morters de tres pir√†mides eg√≠pcies de M. Regourd, J. Kerisel, P. Delitie, B. Haguenauer
  • I. Liritzisa, C. Siderisb, A. Vafiadoua i J. Mitsisb,¬†"Aspectes mineral√≤gics, petrol√≤gics i de radioactivitat d'alguns materials de construcci√≥ de monuments de l'Imperi Antic Egipci", Journal of Cultural Heritage, Vol. 9,¬†No. 1,¬†gener-mar√ß 2008, pp. 1-13¬†(DOI 10.1016/j.culher.2007.03.009)
  • S. W.¬†Agaiby, M. K.¬†El-Ghamrawy i S. M.¬†Ahmed,¬†"Aprenent del passat: els antics egipcis i l'enginyeria geot√®cnica", 4t Seminari Internacional d'Enginyeria Geot√®cnica Forense,¬†Bangalore,¬†gener de 2013¬†(DOI 10.13140/RG.2.1.2398.4164)
  • Revista de la¬†Societat Americana de Cer√†mica 30 de novembre de 2006, resultats de la recerca2.

Articles de premsa

Bibliografia que dóna suport a la hipòtesi

  • Joseph¬†Davidovits,¬†Van construir les pir√†mides, Par√≠s,¬†Jean-Cyrille Godefroy,¬†2002, 476¬†p. (ISBN 2-86553-157-0)
  • Joseph¬†Davidovits,¬†La nouvelle histoire des pyramides, Par√≠s,¬†Jean-Cyrille Godefroy,¬†2004¬†(ISBN 2-86553-175-9)
  • Joseph¬†Davidovits,¬†Construint les pir√†mides sense pedres ni esclaus?: La ci√®ncia desafia els egipt√≤legs, Par√≠s,¬†Jean-Cyrille Godefroy,¬†2017, 158¬†p. (ISBN 978-2-86553-288-9)
  • Jo√ęl¬†Bertho,¬†La pir√†mide reconstitu√Įda: revelats els misteris dels constructors egipcis, Saint-Georges-d'Orques, Unic, 2001,¬†204¬†p. (ISBN 2-9517687-0-2)
  • Recherches sur la pr√©paration que les romains donne √† la Chaux, escrit per¬†Polycarpe de la Faye el 177717

Llibre que aborda la hipòtesi

  • Les pir√†mides: l'enqu√™te par Eric Guerrier, 2006, √©ditions Cheminements, 463 p. Vegeu tamb√© el seu llibre posterior¬†Pyramides ou le principe de l'escalier, 2012, √©ditions L'Harmattan, on el mateix autor proposa una altra teoria.

Altres mencions

El 1720, Paul Lucas, un diplomàtic de Lluís XIV, va escriure que el revestiment de les piràmides seria de ciment i no de pedra18

Article relacionat

Notes

  1. ‚ÜĎ Revenir plus haut en‚ÄĮ:Ha i¬†b Com es construeixen les pir√†mides d'Egipte? [arxiu], entrevista, la-croix.com, 23 maig 2017
  2. ‚ÜĎ Revenir plus haut en‚ÄĮ:Ha B i¬†C M. W. Barsoum, A. Ganguly & G. Hug,¬†Evid√®ncia microestructural de blocs de pedra calc√†ria reconstitu√Įts a les Grans Pir√†mides d'Egipte [arxiu],¬†Journal of the American Ceramic Society 89 (12), 2006, pp. 3788-3796
  3. ‚ÜĎ Dipayan Jana, "Evid√®ncia d'ex√†mens petrogr√†fics detallats de pedres de carcassa de la gran pir√†mide de Khufu, una pedra calc√†ria natural de Tura, i una pedra calc√†ria (geopolim√®rica) feta per l'home" [arxiu], gener de 2007
  4. ‚ÜĎ "Estem lluny d'acceptar fins i tot com una remota possibilitat d'un origen 'artificial' de pedres piramidals."
  5. ‚ÜĎ Kenneth J.D. MacKenzie et al.,¬†Van ser foses o tallades les pedres de la carcassa de la pir√†mide doblegada de Senefru a Dahshour?: Proves multinuclears de RMN [arxiu],¬†Materials Letters, Volum 65, N√ļmero 2, 31 de gener de 2011, P√†gines 350-352
  6. ‚ÜĎ (fr) Igor¬†T√ļnyi i Ibrahim A.¬†El‚Äźhemaly,¬†"Investigaci√≥ paleomagn√®tica de les grans pir√†mides eg√≠pcies", Europhysics News,¬†vol. 43, no 6, novembre de 2012, pp. 28‚Äď31¬†(ISSN 0531-7479 i 1432-1092, DOI 10.1051/epn/2012604,¬†llegit en l√≠nia [arxiu], consultat el¬†10 de febrer de 2014) :

    ¬ę¬†Les paleodireccions de tres llocs de mostreig (2 de Khafre i 1 de la pir√†mide de Khufu) mostren l'orientaci√≥ comuna nord-sud, suggerint que podrien haver estat produ√Įdes in situ per una t√®cnica concreta. (...) Finalment, arribem a la conclusi√≥ que encara que s'utilitz√©s la t√®cnica del formig√≥, les pir√†mides es van construir a partir d'una barreja de blocs de pedra calc√†ria naturals i artificials. ¬Ľ

  7. ‚ÜĎ Demortier,Guy , 19 de juliol de 2021, Els microcl√ļsters de carboni dels blocs de la pir√†mide de Khufu s√≥n d'origen org√†nic? PIXE i PIGE revelen la construcci√≥ de les pir√†mides de Gizeh Spectroscopy Europe volume=33 issue=5 pages=21-29 doi=10.1255/sew.2021.a21 [arxiu]
  8. ‚ÜĎ citant Science et Vie, abril de 2002, La hip√≤tesi de la pedra falsa [arxiu]
  9. ‚ÜĎ Dietrich D. Klemm, Rosemarie Klemm, Les pedres de les pir√†mides: proced√®ncia de les¬†pedres de construcci√≥ de les pir√†mides de l'Imperi Antic d'Egipte, De Gruyter, Berl√≠n i Nova York, 2010,¬†p. 81: "cal subratllar que aquestes teories s√≥n un disbarat".
  10. ‚ÜĎ http://jfbradu.free.fr/egypte/LES%20TOMBEAUX/LES%20PYRAMIDES/CHEOPS/CHEOPS.php3 [arxiu] La hip√≤tesi de la falsa pedra
  11. ‚ÜĎ Science Direct [arxiu], "Els resultats de la RMN suggereixen que les pedres de la carcassa consisteixen en grans de pedra calc√†ria de la pedrera del Tura, cimentats amb un gel amorf de silicat de calci format per la intervenci√≥ humana, mitjan√ßant l'addici√≥ de s√≠lice extra, possiblement terra de diatomees, de la zona de Fayium."
  12. ‚ÜĎ Extracte de l'article Science et Vie 2006 [arxiu]
  13. ‚ÜĎ New York Times 01/12/2006¬†Estudi diu que les pir√†mides d'Egipte poden incloure l'√ļs primerenc de formig√≥ [arxiu]
  14. ‚ÜĎ Le Parisien 31/12/2006 Desentranyar el misteri de les pir√†mides [arxiu]
  15. ‚ÜĎ Historia n¬į674, febrer 2003¬†Com es van construir les pir√†mides? [arxiu]. "Com, per Osiris, van construir els egipcis les seves pir√†mides? Des de l'antiguitat, els historiadors han anat construint teories constantment. L'√ļltima √©s la del professor Davidovits defensant la construcci√≥ de monuments amb blocs de pedra reconstitu√Įts, l'avantpassat del formig√≥ modern. Hist√≤ria obre el debat ¬Ľ
  16. ‚ÜĎ La Libre Belgique [arxiu], "Un professor em√®rit de les Facult√©s Notre-Dame de la Paix (FUNDP) de Namur, Guy Demortier, √©s capa√ß de demostrar cient√≠ficament una nova teoria sobre la construcci√≥ de les pir√†mides d'Egipte. Les pir√†mides s'haurien constru√Įt amb formig√≥ reconstitu√Įt, no amb blocs portats de l'altre costat del Nil".
  17. ‚ÜĎ Citat per¬†Science et Vie desembre 2006 p√†gina 97 En l'article de 10 p√†gines titulat "Pir√†mides en pedres falses, la ci√®ncia persisteix i signes", podem llegir aquest fragment a la p√†gina 60 d'aquest llibre "La superf√≠cie d'aquesta volta est√† coberta amb un gran llen√ß sobre el qual s'ha est√®s el morter de pedra que forma aquesta pir√†mide, Com es veu quan es desprenen estelles de pedra de la seva base amb palanques i tascons de ferro. En aquestes estelles despreses es troben mugrons en els llocs que corresponen a aquests orificis, i el gruix dels quals √©s proporcional a la caiguda de la tela pel pes del material. Aquesta pedra cont√© grans d'una cal√ß grisenca semblant a la que es feia amb les pedres i pedreres ve√Įnes. Quan els flocs d'aquesta pir√†mide es posen a prova de foc, no es poden convertir en cal√ß, sin√≥ que es trenquen i es divideixen, perqu√® la sorra fina ha entrat en la composici√≥ d'aquesta pedra, com s'ha observat en la descomposici√≥ d'aquesta pedra. El 1774 vaig fer un primer obelisc, que patia a la seva base, perqu√® no estava constru√Įt sobre una volta, i amb les precaucions preses pels egipcis per efectuar la dessecaci√≥ del material, la cal√ß que ha bombejat la humitat de la terra no ha pogut assumir la mateixa consist√®ncia a la base que a la resta de l'obelisc. (Fa vint-i-vuit peus d'al√ßada). ¬Ľ
  18. ‚ÜĎ Font: Science¬†et Vie, desembre de 2006, p√†gina 97 de l'article de 10 p√†gines titulat "Pir√†mides en pedres falses, la ci√®ncia persisteix i signes"

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.