17-02-2022  (112 lectures) Categoria: Articles

La magneto

脡s un generador d'alta tensi贸, que pot provocar l'encesa independentment de la instal路laci贸 el猫ctrica amb bateria; converteix l' energia mec脿nica, subministrada pel motor, en energia el猫ctrica de baixa tensi贸 que, posteriorment, 茅s transformada en corrent d' alta tensi贸 i distribu茂da a les bugies a l' instant i a l' ordre de successi贸 requerits.

La invenci贸 de la magneto s'atribueix al brit脿nic Simms i a l'alemany Bosch, tot i que, Probablement, l'austr铆ac Marcus va ser el Primer que va tenir la idea d'obtenir una desc脿rrega el猫ctrica fent moure uns imants. Les primeres aplicacions de la magneto es remunten als 煤ltims anys del segle passat quan els sistemes de *encesa empleats eren encara molt nombrosos, incerts i delicats. Entre aquests cal citar l'encesa de br煤leur (amb flama exterior de gas) i el de pila i trembleur (on el corrent continu d'una pila es converteix en polsant per l'acci贸 do un vibrador connectat a una gran bobina). Cap d' aquests sistemes podia regular correctament l' instant de l' encesa, a m茅s de dependre d' una font d' energia exterior. Els primers aparells que van emprar una magneto per a l' encesa van ser els de disjuntor, en els quals el corrent altern produ茂t era transportat directament a la聽cambra de combusti贸. En ella, un martell, accionat directament pel聽pist贸 o mitjan莽ant una vareta, per l'arbre de lleves, obria el circuit provocant una sobrecorrent d'obertura de m茅s de 400 V (capa莽 de provocar una espurna).

La Mors va ser la primera empresa que va aplicar aquest sistema, anomenat tamb茅 magneto de mitja tensi贸. A causa de la dificultat de mantenir eficients i a茂llats els 貌rgans m貌bils a la cambra de combusti贸, aquest sistema va ser abandonat asseguda, sent substitu茂t per la magneto de baixa tensi贸, 茅s a dir, una magneto que produ茂a corrent altern la tensi贸 del qual era augmentada despr茅s per una bobina exterior. Aquest sistema, muntat al聽Ford T de 1909, 茅s emprat encara en els motors de motocicletes d' 1-2 cilindres. Als autom貌bils va ser abandonat aviat, sent reempla莽at per la magneto d'alta tensi贸, anomenada aix铆 perqu猫 no existia una bobina o transformador exterior per augmentar la tensi贸, sin贸 que el circuit de聽l'alternador estava dotat de dues bobines, una de les quals actuava com a transformador.

El progr茅s ulterior de la magneto d' alta tensi贸 va estar unit al perfeccionament dels materials diel猫ctrics i al dels imants, la qual cosa va permetre alleugerir enormement l' aparell i reduir les dimensions fins a permetre la seva ocupaci贸 sobre motors fins a 8 i m茅s cilindres, tant d' encesa simple com doble.

La magneto d'alta tensi贸 es va emportar exclusivament en tota la producci贸 mundial dels anys vint. Des de 1925 va ser substitu茂da gradualment per l'encesa per *delco, per貌 en els motors de competici贸, donades les 貌ptimes prestacions a r猫gims elevats i no necessitant la bateria, va mantindre les prefer猫ncies dels constructors fins a finals dels anys cinquanta.

magneto de baja tensi贸n - La denominaci贸n es impr貌pia, en el sentit que el corrent produ茂t per la magneto era de tensi贸n limitada (no superior a 280 V en el moment de l'obertura dels contactes), per貌 el corrent enviat a les buj铆as despu鈭╯ era augmentat per un transformador exterior (bobina) que la portava a valors superiors a 10.000 V.

El funcionament era molt senzill: es tractava de fer moure un imant al voltant d'una bobina de filferro de coure o viceversa. En les primeres magnetos, l'imant estava fix i la bobina (indu茂t) girava al seu interior. D'aquesta manera, el corrent s'havia d'obtenir del rotor a trav茅s d'unes escombretes o contactes de fregament. M茅s tard, es va fixar l'indu茂t, i l'imant o els imants van adquirir la forma de rotors. Hi va haver tamb茅 exemples d'indu茂t d'imant fix, entre els quals es lliscava amb moviment alternatiu un nucli met脿l路lic que originava una variaci贸 del flux.

El principi b脿sic sobre el qual treballava la magneto (tant de baixa tensi贸 com d'alta tensi贸) 茅s el mateix que el de l'alternador. Les variacions de flux magn猫tic produ茂t pel moviment rec铆proc creen en la bobina 鈥攖ancada sobre si mateixa鈥, un corrent altern. Si l'imant t茅 2 pols, la tensi贸 del corrent tindr脿 2 m铆nims i 2 m脿xims (d'uns 10聽CV), que es produeixen exactament quan el flux magn猫tic experimenta la variaci贸 m脿xima (茅s a dir, s'inverteix de signe); aix貌 茅s, que la tensi贸 m脿xima s'obt茅 quan un pol de l'imant s'ha allunyat de la bobina. Si en aquell instant s'interromp el circuit amb un ruptor (constitu茂t per 2 platins o, com en el cas de les motocicletes, per 2 contactes de volframi), la tensi贸 entre els contactes separats assoleix valors de m茅s de 200 V (sobrecorrent d'obertura). Si en paral路lel amb els contactes es munta un condensador, el seu efecte ser脿 absorbir la sobrecorrent d'obertura (eliminant l'espurna) i augmentar m茅s velo莽ment la difer猫ncia de tensi贸 que s'estableix entre els contactes. En aquestes circumst脿ncies, connectant la bobina a un transformador exterior s' obt茅 f脿cilment un augment de tensi贸 que pot fer saltar l' espurna. Si les bugies s贸n m茅s d'una, s'haur脿 de col路locar un distribu茂dor de tensi贸 (de 200 V) que envia el corrent a tants transformadors com bugies; o b茅, m茅s econ貌micament, es poden col路locar diversos platins que alimenten altres tantes bobines. Amb la soluci贸 de distribu茂dor, tractant-se de baixa tensi贸, s贸n imprescindibles els contactes de fregament, per貌, d'altra banda, no calen a茂llaments gaire acurats.

Les bobines que generen corrent d'alta tensi贸 es poden col路locar molt a prop de les bugies, per evitar el perill de dispersi贸 o de curt circuit. En els motors aeron脿utics, o en els de funcionament per met脿, s'ha preferit la magneto de baixa tensi贸, precisament per la reducci贸 de les dispersions degudes a l'efecte corona a gran altura (per als avions) i dels perills de curt circuit (per als motors de gas).

En els motors monocil铆ndrics, el magneto de baixa tensi贸 s'empra encara perqu猫 茅s possible construir un volant magn猫tic on tot el corrent produ茂t tingui valors baixos de tensi贸, per貌 elevats quant a intensitat de corrent, de manera que es pugui destinar una part de les bobines a la聽il路luminaci贸 o als聽llums de a bord.

magneto d'alta tensi贸 - No difereix gaire de l'anterior; 茅s m茅s senzilla, ja que falta la bobina exterior i produeix directament corrent d'alta tensi贸 per enviar-la a les bugies. Des del punt de vista de la seva construcci贸, la possibilitat de tenir agrupats en un 煤nic bloc tots els 貌rgans destinats a produir corrent, a augmentar la tensi贸 i a distribuir-la a les bugies, redueix molt els costos i, en part, la possibilitat d' avaries. La magneto d' alta tensi贸 est脿 composta per:

- Un imant giratori o 2 imants dotats d' expansions adequades fins a formar un rotor de 2 o 4 polos. Generalment, s' empren acers al volframi, crom, molibd猫 o cobalt que, amb un tremp adequat, mantenen les caracter铆stiques magnetoiques durant molt de temps.

- Una bobina indu茂da, constitu茂da per un paquet de l脿mines al silici (nucli), sobre el qual estan enrotllats un circuit primari, format per diversos centenars d'espires de coure d'un di脿metre aproximat de 0,5 mm i, coaxilment, un circuit secundari de diversos milers d'espires de filferro molt fi (0,05-0,08 mm). Els circuits estan connectats en s猫rie per un extrem: del mateix punt parteix una connexi贸 que va als argentins (i despr茅s a massa) i en paral路lel a un condensador; l'altre extrem del primari (filferro gruixut) es connecta a massa, mentre que el secundari va a l'escombra girat貌ria d'un distribu茂dor de tensi贸.

- Un ruptor, constitu茂t per dos contactes (un de m貌bil i un altre de fix, connectat a massa), i una聽llevata. Aquesta 煤ltima t茅 2 l貌buls, tant en el cas de motors bicil铆ndrics, amb la meva girat貌ria a la meitat de revolucions del motor, com en el de motors de 4 cilindres, amb la meva girat貌ria a les mateixes revolucions del motor. La seva finalitat 茅s interrompre, en instants determinats i a intervals regulars, el corrent de baixa tensi贸 que circula en la bobina prim脿ria de l' indu茂t, determinant aix铆 l' instant exacte en qu猫 salta l' espurna. L'escaire sobre la qual est脿 soldat el contacte fix, pot despla莽ar-se angoixant alguns graus per determinar la dist脿ncia m茅s convenient entre els argentins (generalment, 0,4 mm). El contacte m貌bil est脿 fixat a una esquadra, a茂llada el猫ctricament de la resta de la magneto i muntada sobre un cargol que聽actua de terminal del聽moll del martell, i a la connexi贸 de baixa tensi贸 que uneix el ruptor amb la bobina prim脿ria de l' indu茂t. Amb la magneto funcionant, quan els contactes estan tancats, el corrent que circula per la bobina prim脿ria de l'indu茂t arriba al cargol, recorre el moll i assoleix la massa per mitj脿 del contacte fix i el cos de la magneto.

- Un condensador, la funci贸 del qual consisteix que la interrupci贸 del corrent sigui r脿pida, eliminant l' arc que tendiria a produir-se entre els contactes del ruptor, en el moment en qu猫 se separen per efecte de la llevata que empeny al pat铆 del martell. El condensador, que t茅 la caixa connectada a massa, deixa passar el corrent altern i, per tant, evita que es descarregui sobre la bobina secund脿ria quan els argentins estan separats (despr茅s que hagi saltat l'espurna); efectivament, aix貌, durant les fases mortes del cicle, provocaria espurnes nocives, amb perillosos retorns de flama. Cal tenir en compte que, at猫s que l' imant posseeix almenys 2 pols, el nombre m铆nim d' espurnes que es pot obtenir d' una magneto 茅s de 2 per cada volta; per tant, si la magneto est脿 muntada directament sobre el聽cigonyal, 茅s adequada per a un motor de 4 temps i de 4 cilindres, o per a un motor de 2 cilindres i de 2 temps. En un motor monocil铆ndric es produiria un nombre d' espurnes excessiu.

鈥 Un dispositiu d' avan莽 autom脿tic, el funcionament del qual 茅s similar a l' empleat en els distribu茂dors d' encesa. Serveix per variar progressivament l'avan莽 en augmentar el nombre de revolucions: es basa en 2 masses centr铆fugues que, allunyant-se, varien la posici贸 angular de la llevata, que separa els argentins, respecte a l'arbre de la magneto. 脡s important advertir que la magneto no treballa amb corrent continu, sin贸 altern, i que la millor espurna s'obt茅 quan la tensi贸 del corrent assoleix el seu valor m脿xim. Aix貌 obliga a separar els argentins nom茅s per a una determinada posici贸 de l' arbre de la magneto. Aquesta posici贸 es produeix quan l'aresta dels pols d'un imant s'ha allunyat alguns mil路l铆metres del pol de l'indu茂t. Quan la magneto s' ha de posar en fase amb el motor, cal realitzar la聽posada a punt de la pr貌pia magneto entre l' instant de separaci贸 dels platins i la posici贸 descrita. 鈥擴na arrencada per dispar, que permet pal路liar l'escassa pot猫ncia de l'espurna en els r猫gims baixos del motor. Aix铆 mateix, at猫s que la tensi贸 del corrent produ茂t per la magneto dep猫n de la variaci贸 del flux magnetoic, quan el motor gira molt despatxat o, pitjor encara, durant l' arrencada, l' espurna resultant 茅s molt feble. Per aix貌, gaireb茅 totes les magnetoes dels autom貌bils dels anys vint i trenta estaven dotades d'un dispositiu de moll que podia ser tensat abans de posar en marxa el motor i que desenganxava el rotor quan el cilindre estava realitzant la fase de聽compressi贸; per tant, l'espurna era independent de la velocitat amb qu猫 girava la manovella d'arrencada.

- Un distribu茂dor de tensi贸, que s' encarrega d' enviar el corrent en l' ordre establert a cadascuna de les bugies. A la pr脿ctica, es tracta d'un barret d'ebonita, semblant al del delco, amb una escombra girat貌ria que distribueix el corrent, per salt d'espurna. El distribu茂dor per a motors de 4 temps est脿 connectat a l' arbre de la magneto per mitj脿 d' un parell d' engranatges, que divideix per 2 el nombre de revolucions. Per貌 en un motor de 2 temps, el distribu茂dor pot estar muntat sobre el propi arbre de la magneto.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu茂u el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.