‎Sèrie Honeywell 6000‎

‎Fabricant‎	Honeywell Inc.
‎Data de publicació‎	‎1970‎‎; fa 52 anys‎
‎Sistema operatiu‎	GCOS, Multics, CP-6

‎Els ordinadors ‎‎de la sèrie Honeywell 6000‎‎ van ser versions rebatejades dels mainframes de ‎‎la sèrie 600‎‎ de ‎‎General Electric‎‎ fabricats per ‎‎Honeywell International, Inc.‎‎ de 1970 a 1989. Honeywell va adquirir la línia quan va comprar la divisió d'ordinadors de GE el 1970 i va continuar desenvolupant-los amb diversos noms durant molts anys. ‎^{‎[1]‎}

‎El model de gamma alta va ser el 6080, amb un rendiment aproximat d'1 ‎‎MIPS‎‎. Els models més petits van ser els 6070, 6060, 6050, 6040 i 6030. El 1973 es va introduir un 6025 de gamma baixa. ‎^{‎[2]‎}‎ Els models numerats parells incloïen una característica ‎‎de conjunt d'instruccions millorat‎‎ (EIS), que afegia operacions d'aritmètica decimal i d'emmagatzematge a emmagatzematge a l'arquitectura original orientada a paraules. ‎^{‎[3]‎}

‎El 1973 Honeywell va introduir la 6180, una màquina de la sèrie 6000 amb modificacions per donar suport al sistema operatiu ‎‎Multics‎‎. El 1974 Honeywell va llançar el 68/80 que afegia memòria cau a cada processador i suport per a una memòria gran (2-8 milions de paraules) directament adreçable. ‎^{‎[4]‎}‎ El 1975 els sistemes de la sèrie 6000 van ser rebatejats com a ‎‎Nivell 66‎‎, que eren lleugerament més ràpids (a 1.2 MIPS) i oferien memòries més grans. El 1977 la línia va tornar a ser rebatejada com a 66/DPS, i el 1979 a DPS-8, de nou amb una petita millora de rendiment a 1,7 MIPS. ‎^{‎[5]‎}‎ El model Multics era el DPS-8/M.‎^{‎[6]‎}

‎El 1989, Honeywell va vendre la seva divisió d'ordinadors a l'empresa francesa ‎‎Groupe Bull‎‎, que va continuar comercialitzant màquines compatibles. ‎

‎Maquinari‎

‎Es va dir que els sistemes de la sèrie 6000 estaven "orientats a la memòria" - un ‎‎controlador del sistema‎‎ a cada mòdul de memòria va arbitrar sol·licituds d'altres components del sistema (processadors, etc.). Els mòduls de memòria contenien 128 K paraules d'1,2 μs ‎‎de 36‎‎ ‎‎bits‎‎; un sistema podria suportar un o dos mòduls de memòria per a un màxim de 256 K paraules (1 MB de bytes de 9 bits). Cada mòdul proporcionava ‎‎memòria entrellaçada bidireccional‎‎. ‎

‎Els dispositius ‎‎anomenats multiplexors d'entrada/sortida (IOMs)‎‎ servien com a controladors d'E/S intel·ligents per a la comunicació amb la majoria de perifèrics. L'OIM admetia dos tipus diferents de canals perifèrics: ‎‎els canals perifèrics comuns‎‎ podien gestionar taxes de transferència de dades de fins a 650.000 cps; ‎‎Els canals d'interfície del subsistema perifèric‎‎ permetien transferències de fins a 1,3 milions de cps. ‎

‎El 6000 suportava múltiples processadors i IOMs. ‎^{‎[7]‎}‎ Cada processador i IOM tenien quatre ports per a la connexió a la memòria; cada mòdul de memòria tenia vuit ports per a la comunicació amb altres components del sistema, amb una cel·la d'interrupció per a cada port. ‎^{‎[8]‎}

‎La protecció i la reubicació de memòria es van dur a terme mitjançant un registre ‎‎base i de límits‎‎ al processador, el ‎‎Registre d'adreces base (BAR)‎‎ . A l'OIM se li va passar el contingut del BAR per a cada sol·licitud d'E/S, permetent-li utilitzar adreces virtuals en lloc de físiques. ‎

‎També es podrien utilitzar diversos controladors de comunicacions amb el sistema. L'antiga ‎‎DATANET-30‎‎ i la DATANET 305, destinades a sistemes més petits amb fins a dotze terminals connectats a una OIM. ‎^{‎[9]‎}‎ El processador DATANET 355 es va connectar directament al controlador del sistema en un mòdul de memòria i era capaç de suportar fins a 200 terminals. ‎

‎Processador‎

‎La CPU funcionava amb paraules de 36 bits,‎^{‎[10]‎}‎ i les adreces eren de 18 bits. El ‎‎Registre d'Acumuladors‎‎ (AQ) era de 72 bits, o es podia accedir per separat com dos registres de 36 bits (A i Q) o quatre registres de 18 bits (AU,AL,QU,QL). Un ‎‎Registre d'Exponents de‎‎ vuit bits contenia l'exponent per a operacions ‎‎de coma flotant‎‎ (la ‎‎mantissa‎‎ estava en AQ).‎‎ Hi havia vuit ‎‎registres d'índex de‎‎ divuit bits X0 a través de X7. ‎^{‎[11]‎}

‎El ‎‎registre d'adreces base‎‎ (BAR) de 18 bits contenia l'adreça base i el nombre de blocs de 1024 paraules assignats al programa (la ‎‎segmentació‎‎ 6180 utilitzada en lloc de la BAR). El sistema també incloïa diversos registres de propòsit especial: un ‎‎comptador d'instruccions‎‎ (IC) de 18 bits i un ‎‎registre de temporitzador‎‎ (TR) de 27 bits amb una resolució de 2 μs. Es van utilitzar conjunts de registres especials per a la detecció i depuració d'avaries. ‎

‎El conjunt d'instruccions EIS va afegir vuit registres addicionals de 24 bits AR0 a través d'AR7. Aquests registres contenien una adreça de paraula de 18 bits, una adreça de 2 bits d'un caràcter dins de la paraula i una adreça de 4 bits d'una mica dins del caràcter. ‎

  Address register format:
                     1 11 2  2
   0                 7 89 0  3
  +-------------------+--+----+
  |      Word         | C| Bit|
  +-------------------+--+----+

‎Formats d'instruccions‎

‎El conjunt d'instruccions bàsiques de la màquina de la sèrie 6000 tenia més de 185 instruccions d'una sola adreça d'una sola paraula. ‎^{‎[12]‎}‎ Les instruccions bàsiques eren d'una paraula. Les adreces apuntaven a ‎‎descriptors operands‎‎ que contenien l'adreça operand real i informació addicional. ‎

  Basic instruction format:
                          1 1       2 2 2 2    3
        0                 7 8       6 7 8 9    5
       +-------------------+-----------+-+------+
       |          Y        |  OP       |I| Tag  |
       +-------------------+-----------+-+------+

• ‎Y‎‎ Ă©s el camp d'adreça (18 bits).‎
• ‎OP‎‎ Ă©s l'opcode (9 bits), el bit addicional 27 Ă©s el ‎‎bit d'extensiĂł opcode‎‎.‎
• ‎Jo‎‎ Ă©s la interrupciĂł del bit.‎
• ‎L'etiqueta‎‎ indica el tipus de modificaciĂł de l'adreça que s'ha de realitzar.‎

‎Les instruccions de l'EIS eren instruccions de dues paraules a quatre paraules en funció de la instrucció específica. ‎

  EIS instruction format:
                          1 1       2 2 2 2    3
 word   0                 7 8       6 7 8 9    5
       +-------------------+-----------+-+------+
   0   |  Variable field   |  OP       |I| MF1  |
       +-------------------+-----------+-+------+
   1   |  Operand descriptor 1 or indirect word |
       +----------------------------------------+
   2   .  Operand descriptor 2 or indirect word . (optional)
       +- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - +
   3   .  Operand descriptor 3 or indirect word . (optional)
       +- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - +

• ‎El camp variable‎‎ contĂ© informaciĂł relativa a la instrucciĂł especĂ­fica.‎
• ‎OP‎‎ Ă©s l'opcode EIS.‎
• ‎Jo‎‎ Ă©s la interrupciĂł del bit.‎
• ‎MF1‎‎ descriu la modificaciĂł d'adreça que s'ha de realitzar per al descriptor 1. Si hi ha operands 2 i 3, el camp variable contĂ© MF2 i MF3.‎

‎Modes d'adreçament‎

‎Es van admetre diversos nivells d'adreçament indirecte. Les adreces indirectes tenien el mateix format que les instruccions, i la modificació de l'adreça indicada pel camp d'etiqueta de l'adreça indirecta es realitzava a cada nivell. ‎^{‎[13]‎}

‎El camp d'etiquetes de la instrucció consistia en un ‎‎modificador d'etiquetes‎‎ de 3 bits (tm) i un ‎‎designador d'etiquetes‎‎ de 4 bits (td). ‎

• ‎El modificador d'etiquetes indica el tipus de modificaciĂł que s'ha de realitzar a l'adreça d'instrucciĂł: ‎
  • ‎Registre (R)‎‎: Afegiu el camp d'adreça (Y) al contingut del registre indicat pel designador d'etiquetes.‎
  • ‎Registre llavors indirecte (RI)‎‎: Realitzeu la modificaciĂł d'adreça com en ModificaciĂł de registre, utilitzeu la paraula a l'adreça efectiva com a adreça indirecta de l'operand.‎
  • ‎Registre indirecte (IR)‎‎: Obteniu la paraula indirecta a partir de l'adreça especificada per Y, i realitzeu la modificaciĂł sol·licitada pel camp d'etiquetes de la paraula indirecta. Això pot donar lloc a mĂşltiples nivells d'indirecta. Realitzeu la modificaciĂł de l'adreça especificada per la instrucciĂł sobre l'Ăşltima paraula indirecta trobada.‎
  • ‎Recompte indirecte (IT)‎‎: Obteniu la paraula indirecta de l'adreça especificada per Y i, a continuaciĂł, utilitzeu l'adreça de la paraula indirecta com a adreça efectiva. Els bits 30-35 de la paraula indirecta contenien un camp ‎‎de recompte‎‎ que es podia utilitzar per adreçar carĂ cters dins d'una paraula.‎

‎Per als tipus de modificació R, RI i IR, el designador d'etiquetes conté un registre que s'utilitzarà per a la indexació (X0-X7, AU, AL, QU, QL, IC). Altres valors de TD indicaven que Y s'hauria d'utilitzar com a operand immediat. L'adreçament directe va ser un cas especial on Y es va utilitzar com a adreça operand sense cap modificació. ‎

‎Formats de dades‎

‎Les dades es van emmagatzemar en ‎‎format big-endian‎‎. Els bits es van numerar a partir del 0 (el més significatiu) al 35 o 71 (menys significatiu). ‎^{‎[12]‎}

• ‎Les dades binĂ ries de punt fix‎‎ s'emmagatzemaven en ‎‎doss-complement‎‎. Es van admetre operands de mitja paraula (18 bits), paraula (36 bits) i doble paraula (72 bits). Es van proporcionar instruccions de multiplicar i dividir que tractarien l'operand com una fracciĂł binĂ ria en lloc d'un enter.‎
• ‎Les dades binĂ ries en coma flotant‎‎ podrien ser d'una sola precisiĂł (36 bits) o de doble precisiĂł (72 bits). En qualsevol dels dos casos l'exponent era de vuit bits, binari de dos-complement. La mantissa era de 28 o 64 bits, binari de doble complement.‎
• ‎Les dades de carĂ cters‎‎ eren BCD de 6 bits o ASCII de 9 bits.‎

‎Perifèrics‎

‎Els següents perifèrics estaven disponibles per a les màquines de la sèrie 6000 el 1971. ‎^{‎[9]‎}

• ‎La consola de control‎‎, connectada a l'OIM, era una impressora-teclat que funcionava a 15 carĂ cters per segon (cps).‎
• ‎El subsistema d'emmagatzematge de disc extraĂŻble DSS180‎‎ proporcionava fins a 18 unitats utilitzant discs fĂ­sicament compatibles amb els discs IBM 2316 utilitzats en el 2314. ‎^{‎[14]‎}‎ Els discs es van formatar per proporcionar 384 carĂ cters de sis bits per sector i 27.648.000 carĂ cters per paquet. El temps mitjĂ  de cerca va ser de 34 mil·lisegons (ms) i la taxa de transferència de dades va ser de 416.000 cps.‎
• ‎El subsistema d'emmagatzematge de disc extraĂŻble DSS190‎‎ proporcionava fins a 16 unitats mitjançant discs compatibles amb les unitats IBM 3336-11 utilitzades en la 3330. Els discs es van formatar amb sectors de longitud variable en mĂşltiples de 384 carĂ cters. Un paquet pot contenir fins a 133.320.000 carĂ cters. El temps mitjĂ  d'accĂ©s va ser de 30 ms i la taxa de transferència de dades va ser d'1,074,000 cps.‎
• ‎El subsistema d'emmagatzematge en disc DSS270‎‎ proporcionava fins a 20 mòduls de disc de cap per pista. La capacitat per mòdul era de 15,3 milions de carĂ cters. El temps mitjĂ  d'accĂ©s va ser de 26 ms i la taxa mĂ xima de transferència va ser de 333,000 cps.‎
• ‎El subsistema d'emmagatzematge de disc DSS167 permetia‎‎ fins a vuit unitats de disc en lĂ­nia mĂ©s un recanvi fora de lĂ­nia. La capacitat per disc era de 15 milions de carĂ cters; el temps mitjĂ  d'accĂ©s va ser de 87,5 ms i la taxa de transferència de dades va ser de 208,000 cps.‎
• ‎El subsistema d'emmagatzematge de disc extraĂŻble DSS170 permetia‎‎ fins a vuit unitats de disc en lĂ­nia mĂ©s un recanvi fora de lĂ­nia. La capacitat per disc era de 27,5 milions de carĂ cters; el temps mitjĂ  d'accĂ©s va ser de 72,5 ms i la taxa de transferència de dades va ser de 416,000 cps.‎
• ‎La cinta magnètica‎‎ estava disponible en diversos models, tots utilitzant cinta magnètica de rodet obert d'1/2 ‎‎polzada‎‎. Diversos models podien llegir i escriure cintes de set pistes o nou pistes amb densitats des de 200 bits per polzada (bpi) fins a 1600 bpi a taxes de 37.5 polzades per segon (ips) a 150 ips. La taxa mĂ xima de transferència va ser de 266 carĂ cters per segon (cps). Tots els models connectats al sistema a travĂ©s de l'OIM.‎
• ‎Les impressores de lĂ­nia‎‎ eren la impressora de tren PRT300 capaç d'imprimir a 1150 lĂ­nies per minut (lpm) i la PRT201 a 1200 lpm.‎
• ‎L'equip de targetes‎‎ perforades consistia en el lector de targetes CRZ201 capaç de llegir fins a 900 targetes de 80 columnes per minut (cpm) i el perforador de targetes CPZ201 que podia perforar fins a 300 targetes de 80 columnes per minut.‎

‎Programari‎

‎El ‎‎sistema operatiu‎‎ principal de la línia era el ‎‎Sistema Operatiu Integral General‎‎ (GCOS), que Honeywell va heretar originalment del GECOS de General Electric. El 1978 Honeywell va introduir una versió reescrita GCOS 8, que admetia ‎‎memòria virtual‎‎. El sistema operatiu Multics també funcionava en models de CPU seleccionats. ‎^{‎[15]‎‎[16]‎}

‎El 1974, Honeywell va comprar ‎‎Xerox Data Systems‎‎ (XDS) i va desenvolupar un sistema operatiu Xerox ‎‎CP-V‎‎ com ‎‎a CP-6‎‎ per executar-se en sistemes DPS-8 per tal de retenir la base de clients fidels de Xerox. ‎^{‎[5]‎}

‎Referències‎

‎Enllaços externs‎

• ‎Emulador de codi obert per al processador Multics‎
• ‎Manuals Honeywell DPS8 a Bitsavers‎
• ‎Wiki d'Història de l'Ordinador - Sèrie Honeywell 6000‎
• ‎Multics i panells frontals sèrie 6000 relacionats‎