La vaca cega desconfiada
_FRASE_TOP
Salta a la navegacióAnar a la cerca
 |
|
| Fabricant | Honeywell Inc. |
|---|---|
| Data de publicació | 1970 |
| Sistema operatiu | GCOS, Multics, CP-6 |
Els ordinadors de la sèrie Honeywell 6000 van ser versions rebatejades dels mainframes de la sèrie 600 de General Electric fabricats per Honeywell International, Inc. de 1970 a 1989. Honeywell va adquirir la línia quan va comprar la divisió d'ordinadors de GE el 1970 i va continuar desenvolupant-los amb diversos noms durant molts anys. [1]
El model de gamma alta va ser el 6080, amb un rendiment aproximat d'1 MIPS. Els models més petits van ser els 6070, 6060, 6050, 6040 i 6030. El 1973 es va introduir un 6025 de gamma baixa. [2] Els models numerats parells incloïen una característica de conjunt d'instruccions millorat (EIS), que afegia operacions d'aritmètica decimal i d'emmagatzematge a emmagatzematge a l'arquitectura original orientada a paraules. [3]
El 1973 Honeywell va introduir la 6180, una màquina de la sèrie 6000 amb modificacions per donar suport al sistema operatiu Multics. El 1974 Honeywell va llançar el 68/80 que afegia memòria cau a cada processador i suport per a una memòria gran (2-8 milions de paraules) directament adreçable. [4] El 1975 els sistemes de la sèrie 6000 van ser rebatejats com a Nivell 66, que eren lleugerament més ràpids (a 1.2 MIPS) i oferien memòries més grans. El 1977 la línia va tornar a ser rebatejada com a 66/DPS, i el 1979 a DPS-8, de nou amb una petita millora de rendiment a 1,7 MIPS. [5] El model Multics era el DPS-8/M.[6]
El 1989, Honeywell va vendre la seva divisió d'ordinadors a l'empresa francesa Groupe Bull, que va continuar comercialitzant màquines compatibles.
Es va dir que els sistemes de la sèrie 6000 estaven "orientats a la memòria" - un controlador del sistema a cada mòdul de memòria va arbitrar sol·licituds d'altres components del sistema (processadors, etc.). Els mòduls de memòria contenien 128 K paraules d'1,2 μs de 36 bits; un sistema podria suportar un o dos mòduls de memòria per a un màxim de 256 K paraules (1 MB de bytes de 9 bits). Cada mòdul proporcionava memòria entrellaçada bidireccional.
Els dispositius anomenats multiplexors d'entrada/sortida (IOMs) servien com a controladors d'E/S intel·ligents per a la comunicació amb la majoria de perifèrics. L'OIM admetia dos tipus diferents de canals perifèrics: els canals perifèrics comuns podien gestionar taxes de transferència de dades de fins a 650.000 cps; Els canals d'interfície del subsistema perifèric permetien transferències de fins a 1,3 milions de cps.
El 6000 suportava múltiples processadors i IOMs. [7] Cada processador i IOM tenien quatre ports per a la connexió a la memòria; cada mòdul de memòria tenia vuit ports per a la comunicació amb altres components del sistema, amb una cel·la d'interrupció per a cada port. [8]
La protecció i la reubicació de memòria es van dur a terme mitjançant un registre base i de límits al processador, el Registre d'adreces base (BAR) . A l'OIM se li va passar el contingut del BAR per a cada sol·licitud d'E/S, permetent-li utilitzar adreces virtuals en lloc de físiques.
També es podrien utilitzar diversos controladors de comunicacions amb el sistema. L'antiga DATANET-30 i la DATANET 305, destinades a sistemes més petits amb fins a dotze terminals connectats a una OIM. [9] El processador DATANET 355 es va connectar directament al controlador del sistema en un mòdul de memòria i era capaç de suportar fins a 200 terminals.
La CPU funcionava amb paraules de 36 bits,[10] i les adreces eren de 18 bits. El Registre d'Acumuladors (AQ) era de 72 bits, o es podia accedir per separat com dos registres de 36 bits (A i Q) o quatre registres de 18 bits (AU,AL,QU,QL). Un Registre d'Exponents de vuit bits contenia l'exponent per a operacions de coma flotant (la mantissa estava en AQ). Hi havia vuit registres d'índex de divuit bits X0 a través de X7. [11]
El registre d'adreces base (BAR) de 18 bits contenia l'adreça base i el nombre de blocs de 1024 paraules assignats al programa (la segmentació 6180 utilitzada en lloc de la BAR). El sistema també incloïa diversos registres de propòsit especial: un comptador d'instruccions (IC) de 18 bits i un registre de temporitzador (TR) de 27 bits amb una resolució de 2 μs. Es van utilitzar conjunts de registres especials per a la detecció i depuració d'avaries.
El conjunt d'instruccions EIS va afegir vuit registres addicionals de 24 bits AR0 a través d'AR7. Aquests registres contenien una adreça de paraula de 18 bits, una adreça de 2 bits d'un caràcter dins de la paraula i una adreça de 4 bits d'una mica dins del caràcter.
Address register format:
1 11 2 2
0 7 89 0 3
+-------------------+--+----+
| Word | C| Bit|
+-------------------+--+----+
El conjunt d'instruccions bàsiques de la màquina de la sèrie 6000 tenia més de 185 instruccions d'una sola adreça d'una sola paraula. [12] Les instruccions bàsiques eren d'una paraula. Les adreces apuntaven a descriptors operands que contenien l'adreça operand real i informació addicional.
Basic instruction format:
1 1 2 2 2 2 3
0 7 8 6 7 8 9 5
+-------------------+-----------+-+------+
| Y | OP |I| Tag |
+-------------------+-----------+-+------+
Les instruccions de l'EIS eren instruccions de dues paraules a quatre paraules en funció de la instrucció específica.
EIS instruction format:
1 1 2 2 2 2 3
word 0 7 8 6 7 8 9 5
+-------------------+-----------+-+------+
0 | Variable field | OP |I| MF1 |
+-------------------+-----------+-+------+
1 | Operand descriptor 1 or indirect word |
+----------------------------------------+
2 . Operand descriptor 2 or indirect word . (optional)
+- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - +
3 . Operand descriptor 3 or indirect word . (optional)
+- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - +
Es van admetre diversos nivells d'adreçament indirecte. Les adreces indirectes tenien el mateix format que les instruccions, i la modificació de l'adreça indicada pel camp d'etiqueta de l'adreça indirecta es realitzava a cada nivell. [13]
El camp d'etiquetes de la instrucció consistia en un modificador d'etiquetes de 3 bits (tm) i un designador d'etiquetes de 4 bits (td).
Per als tipus de modificació R, RI i IR, el designador d'etiquetes conté un registre que s'utilitzarà per a la indexació (X0-X7, AU, AL, QU, QL, IC). Altres valors de TD indicaven que Y s'hauria d'utilitzar com a operand immediat. L'adreçament directe va ser un cas especial on Y es va utilitzar com a adreça operand sense cap modificació.
Les dades es van emmagatzemar en format big-endian. Els bits es van numerar a partir del 0 (el més significatiu) al 35 o 71 (menys significatiu). [12]
Els següents perifèrics estaven disponibles per a les màquines de la sèrie 6000 el 1971. [9]
El sistema operatiu principal de la línia era el Sistema Operatiu Integral General (GCOS), que Honeywell va heretar originalment del GECOS de General Electric. El 1978 Honeywell va introduir una versió reescrita GCOS 8, que admetia memòria virtual. El sistema operatiu Multics també funcionava en models de CPU seleccionats. [15][16]
El 1974, Honeywell va comprar Xerox Data Systems (XDS) i va desenvolupar un sistema operatiu Xerox CP-V com a CP-6 per executar-se en sistemes DPS-8 per tal de retenir la base de clients fidels de Xerox. [5]
La sèrie Honeywell 6000 va ser una família longeva de mainframes, en producció de 1970 a 1989. Probablement són més conegudes ara per ser les màquines en què Multics va funcionar durant la major part de la seva vida útil, després del període inicial en una màquina General Electric. Eren descendents de la família de la sèrie GE 600; després que el negoci informàtic de GE es va vendre a Honeywell el 1966, la sèrie 6000 va ser la substitució de Honeywell.
Els sistemes sèrie 6000 utilitzen una arquitectura orientada a la memòria.
Honeywell no fa cap secret del fet que la seva nova sèrie 6000 va evolucionar a partir de ...
La màquina Multics d'aquesta línia era la Honeywell 6180 ... Però tots eren .. 8 màquines de registre d'índexs, A i Q
SUBSISTEMA DSS181 D'EMMAGATZEMATGE DE DISC EXTRAÏBLE: Proporciona bastant ràpid ... físicament compatible amb l'IBM 2316 Disk Pack
 |
Homo Universalis, vidre català i les descobertes d'ultramar |
 |
El ciao italiano i el siau catalán |
 |
Braccae - Braggae - Bragas |
 |
Fernando J. Corbató |
 |
La Raor de Llull: Una Troballa Lingüística i Històrica |
 |
Gòtic català |
| |
El CNI i el -no tan secret- codi del Gran Capità |
 |
LÒGICA ARISTOTÈLICA |
| |
La Girona |
 |
Prismàtico con brújula |
Afegeix-hi un comentari: