La vaca cegahisto.cat

ā€ˇSĆØrie Honeywell 6000ā€ˇ

ā€ˇFabricantā€ˇ	Honeywell Inc.
ā€ˇData de publicaciĆ³ā€ˇ	ā€ˇ1970ā€ˇā€ˇ; fa 52 anysā€ˇ
ā€ˇSistema operatiuā€ˇ	GCOS,Ā Multics,Ā CP-6

ā€ˇEls ordinadors ā€ˇā€ˇde la sĆØrie Honeywell 6000ā€ˇā€ˇ van ser versions rebatejades dels mainframes de ā€ˇā€ˇla sĆØrie 600ā€ˇā€ˇ de ā€ˇā€ˇGeneral Electricā€ˇā€ˇ fabricats per ā€ˇā€ˇHoneywell International, Inc.ā€ˇā€ˇ de 1970 a 1989. Honeywell va adquirir la lĆ­nia quan va comprar la divisiĆ³ d'ordinadors de GE el 1970 i va continuar desenvolupant-los amb diversos noms durant molts anys. ā€ˇ^{ā€ˇ[1]ā€ˇ}

ā€ˇEl model de gamma alta va ser el 6080, amb un rendiment aproximat d'1 ā€ˇā€ˇMIPSā€ˇā€ˇ. Els models mĆ©s petits van ser els 6070, 6060, 6050, 6040 i 6030. El 1973 es va introduir un 6025 de gamma baixa. ā€ˇ^{ā€ˇ[2]ā€ˇ}ā€ˇ Els models numerats parells incloĆÆen una caracterĆ­stica ā€ˇā€ˇde conjunt d'instruccions milloratā€ˇā€ˇ (EIS), que afegia operacions d'aritmĆØtica decimal i d'emmagatzematge a emmagatzematge a l'arquitectura original orientada a paraules. ā€ˇ^{ā€ˇ[3]ā€ˇ}

ā€ˇEl 1973 Honeywell va introduir la 6180, una mĆ quina de la sĆØrie 6000 amb modificacions per donar suport al sistema operatiu ā€ˇā€ˇMulticsā€ˇā€ˇ. El 1974 Honeywell va llanƧar el 68/80 que afegia memĆ²ria cau a cada processador i suport per a una memĆ²ria gran (2-8 milions de paraules) directament adreƧable. ā€ˇ^{ā€ˇ[4]ā€ˇ}ā€ˇ El 1975 els sistemes de la sĆØrie 6000 van ser rebatejats com a ā€ˇā€ˇNivell 66ā€ˇā€ˇ, que eren lleugerament mĆ©s rĆ pids (a 1.2 MIPS) i oferien memĆ²ries mĆ©s grans. El 1977 la lĆ­nia va tornar a ser rebatejada com a 66/DPS, i el 1979 a DPS-8, de nou amb una petita millora de rendiment a 1,7 MIPS. ā€ˇ^{ā€ˇ[5]ā€ˇ}ā€ˇ El model Multics era el DPS-8/M.ā€ˇ^{ā€ˇ[6]ā€ˇ}

ā€ˇEl 1989, Honeywell va vendre la seva divisiĆ³ d'ordinadors a l'empresa francesa ā€ˇā€ˇGroupe Bullā€ˇā€ˇ, que va continuar comercialitzant mĆ quines compatibles. ā€ˇ

ā€ˇMaquinariā€ˇ

ā€ˇEs va dir que els sistemes de la sĆØrie 6000 estaven "orientats a la memĆ²ria" - un ā€ˇā€ˇcontrolador del sistemaā€ˇā€ˇ a cada mĆ²dul de memĆ²ria va arbitrar solĀ·licituds d'altres components del sistema (processadors, etc.). Els mĆ²duls de memĆ²ria contenien 128 K paraules d'1,2 Ī¼s ā€ˇā€ˇde 36ā€ˇā€ˇ ā€ˇā€ˇbitsā€ˇā€ˇ; un sistema podria suportar un o dos mĆ²duls de memĆ²ria per a un mĆ xim de 256 K paraules (1 MB de bytes de 9 bits). Cada mĆ²dul proporcionava ā€ˇā€ˇmemĆ²ria entrellaƧada bidireccionalā€ˇā€ˇ. ā€ˇ

ā€ˇEls dispositius ā€ˇā€ˇanomenats multiplexors d'entrada/sortida (IOMs)ā€ˇā€ˇ servien com a controladors d'E/S intelĀ·ligents per a la comunicaciĆ³ amb la majoria de perifĆØrics. L'OIM admetia dos tipus diferents de canals perifĆØrics: ā€ˇā€ˇels canals perifĆØrics comunsā€ˇā€ˇ podien gestionar taxes de transferĆØncia de dades de fins a 650.000 cps; ā€ˇā€ˇEls canals d'interfĆ­cie del subsistema perifĆØricā€ˇā€ˇ permetien transferĆØncies de fins a 1,3 milions de cps. ā€ˇ

ā€ˇEl 6000 suportava mĆŗltiples processadors i IOMs. ā€ˇ^{ā€ˇ[7]ā€ˇ}ā€ˇ Cada processador i IOM tenien quatre ports per a la connexiĆ³ a la memĆ²ria; cada mĆ²dul de memĆ²ria tenia vuit ports per a la comunicaciĆ³ amb altres components del sistema, amb una celĀ·la d'interrupciĆ³ per a cada port. ā€ˇ^{ā€ˇ[8]ā€ˇ}

ā€ˇLa protecciĆ³ i la reubicaciĆ³ de memĆ²ria es van dur a terme mitjanƧant un registre ā€ˇā€ˇbase i de lĆ­mitsā€ˇā€ˇ al processador, el ā€ˇā€ˇRegistre d'adreces base (BAR)ā€ˇā€ˇ . A l'OIM se li va passar el contingut del BAR per a cada solĀ·licitud d'E/S, permetent-li utilitzar adreces virtuals en lloc de fĆ­siques. ā€ˇ

ā€ˇTambĆ© es podrien utilitzar diversos controladors de comunicacions amb el sistema. L'antiga ā€ˇā€ˇDATANET-30ā€ˇā€ˇ i la DATANET 305, destinades a sistemes mĆ©s petits amb fins a dotze terminals connectats a una OIM. ā€ˇ^{ā€ˇ[9]ā€ˇ}ā€ˇ El processador DATANET 355 es va connectar directament al controlador del sistema en un mĆ²dul de memĆ²ria i era capaƧ de suportar fins a 200 terminals. ā€ˇ

ā€ˇProcessadorā€ˇ

ā€ˇLa CPU funcionava amb paraules de 36 bits,ā€ˇ^{ā€ˇ[10]ā€ˇ}ā€ˇ i les adreces eren de 18 bits. El ā€ˇā€ˇRegistre d'Acumuladorsā€ˇā€ˇ (AQ) era de 72 bits, o es podia accedir per separat com dos registres de 36 bits (A i Q) o quatre registres de 18 bits (AU,AL,QU,QL). Un ā€ˇā€ˇRegistre d'Exponents deā€ˇā€ˇ vuit bits contenia l'exponent per a operacions ā€ˇā€ˇde coma flotantā€ˇā€ˇ (la ā€ˇā€ˇmantissaā€ˇā€ˇ estava en AQ).ā€ˇā€ˇ Hi havia vuit ā€ˇā€ˇregistres d'Ć­ndex deā€ˇā€ˇ divuit bits X0 a travĆ©s de X7. ā€ˇ^{ā€ˇ[11]ā€ˇ}

ā€ˇEl ā€ˇā€ˇregistre d'adreces baseā€ˇā€ˇ (BAR) de 18 bits contenia l'adreƧa base i el nombre de blocs de 1024 paraules assignats al programa (la ā€ˇā€ˇsegmentaciĆ³ā€ˇā€ˇ 6180 utilitzada en lloc de la BAR). El sistema tambĆ© incloĆÆa diversos registres de propĆ²sit especial: un ā€ˇā€ˇcomptador d'instruccionsā€ˇā€ˇ (IC) de 18 bits i un ā€ˇā€ˇregistre de temporitzadorā€ˇā€ˇ (TR) de 27 bits amb una resoluciĆ³ de 2 Ī¼s. Es van utilitzar conjunts de registres especials per a la detecciĆ³ i depuraciĆ³ d'avaries. ā€ˇ

ā€ˇEl conjunt d'instruccions EIS va afegir vuit registres addicionals de 24 bits AR0 a travĆ©s d'AR7. Aquests registres contenien una adreƧa de paraula de 18 bits, una adreƧa de 2 bits d'un carĆ cter dins de la paraula i una adreƧa de 4 bits d'una mica dins del carĆ cter. ā€ˇ

  Address register format:
                     1 11 2  2
   0                 7 89 0  3
  +-------------------+--+----+
  |      Word         | C| Bit|
  +-------------------+--+----+

ā€ˇFormats d'instruccionsā€ˇ

ā€ˇEl conjunt d'instruccions bĆ siques de la mĆ quina de la sĆØrie 6000 tenia mĆ©s de 185 instruccions d'una sola adreƧa d'una sola paraula. ā€ˇ^{ā€ˇ[12]ā€ˇ}ā€ˇ Les instruccions bĆ siques eren d'una paraula. Les adreces apuntaven a ā€ˇā€ˇdescriptors operandsā€ˇā€ˇ que contenien l'adreƧa operand real i informaciĆ³ addicional. ā€ˇ

  Basic instruction format:
                          1 1       2 2 2 2    3
        0                 7 8       6 7 8 9    5
       +-------------------+-----------+-+------+
       |          Y        |  OP       |I| Tag  |
       +-------------------+-----------+-+------+

• ā€ˇYā€ˇā€ˇ Ć©s el camp d'adreƧa (18 bits).ā€ˇ
• ā€ˇOPā€ˇā€ˇ Ć©s l'opcode (9 bits), el bit addicional 27 Ć©s el ā€ˇā€ˇbit d'extensiĆ³ opcodeā€ˇā€ˇ.ā€ˇ
• ā€ˇJoā€ˇā€ˇ Ć©s la interrupciĆ³ del bit.ā€ˇ
• ā€ˇL'etiquetaā€ˇā€ˇ indica el tipus de modificaciĆ³ de l'adreƧa que s'ha de realitzar.ā€ˇ

ā€ˇLes instruccions de l'EIS eren instruccions de dues paraules a quatre paraules en funciĆ³ de la instrucciĆ³ especĆ­fica. ā€ˇ

  EIS instruction format:
                          1 1       2 2 2 2    3
 word   0                 7 8       6 7 8 9    5
       +-------------------+-----------+-+------+
   0   |  Variable field   |  OP       |I| MF1  |
       +-------------------+-----------+-+------+
   1   |  Operand descriptor 1 or indirect word |
       +----------------------------------------+
   2   .  Operand descriptor 2 or indirect word . (optional)
       +- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - +
   3   .  Operand descriptor 3 or indirect word . (optional)
       +- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - +

• ā€ˇEl camp variableā€ˇā€ˇ contĆ© informaciĆ³ relativa a la instrucciĆ³ especĆ­fica.ā€ˇ
• ā€ˇOPā€ˇā€ˇ Ć©s l'opcode EIS.ā€ˇ
• ā€ˇJoā€ˇā€ˇ Ć©s la interrupciĆ³ del bit.ā€ˇ
• ā€ˇMF1ā€ˇā€ˇ descriu la modificaciĆ³ d'adreƧa que s'ha de realitzar per al descriptor 1. Si hi ha operands 2 i 3, el camp variable contĆ© MF2 i MF3.ā€ˇ

ā€ˇModes d'adreƧamentā€ˇ

ā€ˇEs van admetre diversos nivells d'adreƧament indirecte. Les adreces indirectes tenien el mateix format que les instruccions, i la modificaciĆ³ de l'adreƧa indicada pel camp d'etiqueta de l'adreƧa indirecta es realitzava a cada nivell. ā€ˇ^{ā€ˇ[13]ā€ˇ}

ā€ˇEl camp d'etiquetes de la instrucciĆ³ consistia en un ā€ˇā€ˇmodificador d'etiquetesā€ˇā€ˇ de 3 bits (tm) i un ā€ˇā€ˇdesignador d'etiquetesā€ˇā€ˇ de 4 bits (td). ā€ˇ

• ā€ˇEl modificador d'etiquetes indica el tipus de modificaciĆ³ que s'ha de realitzar a l'adreƧa d'instrucciĆ³: ā€ˇ
  • ā€ˇRegistre (R)ā€ˇā€ˇ: Afegiu el camp d'adreƧa (Y) al contingut del registre indicat pel designador d'etiquetes.ā€ˇ
  • ā€ˇRegistre llavors indirecte (RI)ā€ˇā€ˇ: Realitzeu la modificaciĆ³ d'adreƧa com en ModificaciĆ³ de registre, utilitzeu la paraula a l'adreƧa efectiva com a adreƧa indirecta de l'operand.ā€ˇ
  • ā€ˇRegistre indirecte (IR)ā€ˇā€ˇ: Obteniu la paraula indirecta a partir de l'adreƧa especificada per Y, i realitzeu la modificaciĆ³ solĀ·licitada pel camp d'etiquetes de la paraula indirecta. AixĆ² pot donar lloc a mĆŗltiples nivells d'indirecta. Realitzeu la modificaciĆ³ de l'adreƧa especificada per la instrucciĆ³ sobre l'Ćŗltima paraula indirecta trobada.ā€ˇ
  • ā€ˇRecompte indirecte (IT)ā€ˇā€ˇ: Obteniu la paraula indirecta de l'adreƧa especificada per Y i, a continuaciĆ³, utilitzeu l'adreƧa de la paraula indirecta com a adreƧa efectiva. Els bits 30-35 de la paraula indirecta contenien un camp ā€ˇā€ˇde recompteā€ˇā€ˇ que es podia utilitzar per adreƧar carĆ cters dins d'una paraula.ā€ˇ

ā€ˇPer als tipus de modificaciĆ³ R, RI i IR, el designador d'etiquetes contĆ© un registre que s'utilitzarĆ  per a la indexaciĆ³ (X0-X7, AU, AL, QU, QL, IC). Altres valors de TD indicaven que Y s'hauria d'utilitzar com a operand immediat. L'adreƧament directe va ser un cas especial on Y es va utilitzar com a adreƧa operand sense cap modificaciĆ³. ā€ˇ

ā€ˇFormats de dadesā€ˇ

ā€ˇLes dades es van emmagatzemar en ā€ˇā€ˇformat big-endianā€ˇā€ˇ. Els bits es van numerar a partir del 0 (el mĆ©s significatiu) al 35 o 71 (menys significatiu). ā€ˇ^{ā€ˇ[12]ā€ˇ}

• ā€ˇLes dades binĆ ries de punt fixā€ˇā€ˇ s'emmagatzemaven en ā€ˇā€ˇdoss-complementā€ˇā€ˇ. Es van admetre operands de mitja paraula (18 bits), paraula (36 bits) i doble paraula (72 bits). Es van proporcionar instruccions de multiplicar i dividir que tractarien l'operand com una fracciĆ³ binĆ ria en lloc d'un enter.ā€ˇ
• ā€ˇLes dades binĆ ries en coma flotantā€ˇā€ˇ podrien ser d'una sola precisiĆ³ (36 bits) o de doble precisiĆ³ (72 bits). En qualsevol dels dos casos l'exponent era de vuit bits, binari de dos-complement. La mantissa era de 28 o 64 bits, binari de doble complement.ā€ˇ
• ā€ˇLes dades de carĆ ctersā€ˇā€ˇ eren BCD de 6 bits o ASCII de 9 bits.ā€ˇ

ā€ˇPerifĆØricsā€ˇ

ā€ˇEls segĆ¼ents perifĆØrics estaven disponibles per a les mĆ quines de la sĆØrie 6000 el 1971. ā€ˇ^{ā€ˇ[9]ā€ˇ}

• ā€ˇLa consola de controlā€ˇā€ˇ, connectada a l'OIM, era una impressora-teclat que funcionava a 15 carĆ cters per segon (cps).ā€ˇ
• ā€ˇEl subsistema d'emmagatzematge de disc extraĆÆble DSS180ā€ˇā€ˇ proporcionava fins a 18 unitats utilitzant discs fĆ­sicament compatibles amb els discs IBM 2316 utilitzats en el 2314. ā€ˇ^{ā€ˇ[14]ā€ˇ}ā€ˇ Els discs es van formatar per proporcionar 384 carĆ cters de sis bits per sector i 27.648.000 carĆ cters per paquet. El temps mitjĆ  de cerca va ser de 34 milĀ·lisegons (ms) i la taxa de transferĆØncia de dades va ser de 416.000 cps.ā€ˇ
• ā€ˇEl subsistema d'emmagatzematge de disc extraĆÆble DSS190ā€ˇā€ˇ proporcionava fins a 16 unitats mitjanƧant discs compatibles amb les unitats IBM 3336-11 utilitzades en la 3330. Els discs es van formatar amb sectors de longitud variable en mĆŗltiples de 384 carĆ cters. Un paquet pot contenir fins a 133.320.000 carĆ cters. El temps mitjĆ  d'accĆ©s va ser de 30 ms i la taxa de transferĆØncia de dades va ser d'1,074,000 cps.ā€ˇ
• ā€ˇEl subsistema d'emmagatzematge en disc DSS270ā€ˇā€ˇ proporcionava fins a 20 mĆ²duls de disc de cap per pista. La capacitat per mĆ²dul era de 15,3 milions de carĆ cters. El temps mitjĆ  d'accĆ©s va ser de 26 ms i la taxa mĆ xima de transferĆØncia va ser de 333,000 cps.ā€ˇ
• ā€ˇEl subsistema d'emmagatzematge de disc DSS167 permetiaā€ˇā€ˇ fins a vuit unitats de disc en lĆ­nia mĆ©s un recanvi fora de lĆ­nia. La capacitat per disc era de 15 milions de carĆ cters; el temps mitjĆ  d'accĆ©s va ser de 87,5 ms i la taxa de transferĆØncia de dades va ser de 208,000 cps.ā€ˇ
• ā€ˇEl subsistema d'emmagatzematge de disc extraĆÆble DSS170 permetiaā€ˇā€ˇ fins a vuit unitats de disc en lĆ­nia mĆ©s un recanvi fora de lĆ­nia. La capacitat per disc era de 27,5 milions de carĆ cters; el temps mitjĆ  d'accĆ©s va ser de 72,5 ms i la taxa de transferĆØncia de dades va ser de 416,000 cps.ā€ˇ
• ā€ˇLa cinta magnĆØticaā€ˇā€ˇ estava disponible en diversos models, tots utilitzant cinta magnĆØtica de rodet obert d'1/2 ā€ˇā€ˇpolzadaā€ˇā€ˇ. Diversos models podien llegir i escriure cintes de set pistes o nou pistes amb densitats des de 200 bits per polzada (bpi) fins a 1600 bpi a taxes de 37.5 polzades per segon (ips) a 150 ips. La taxa mĆ xima de transferĆØncia va ser de 266 carĆ cters per segon (cps). Tots els models connectats al sistema a travĆ©s de l'OIM.ā€ˇ
• ā€ˇLes impressores de lĆ­niaā€ˇā€ˇ eren la impressora de tren PRT300 capaƧ d'imprimir a 1150 lĆ­nies per minut (lpm) i la PRT201 a 1200 lpm.ā€ˇ
• ā€ˇL'equip de targetesā€ˇā€ˇ perforades consistia en el lector de targetes CRZ201 capaƧ de llegir fins a 900 targetes de 80 columnes per minut (cpm) i el perforador de targetes CPZ201 que podia perforar fins a 300 targetes de 80 columnes per minut.ā€ˇ

ā€ˇProgramariā€ˇ

ā€ˇEl ā€ˇā€ˇsistema operatiuā€ˇā€ˇ principal de la lĆ­nia era el ā€ˇā€ˇSistema Operatiu Integral Generalā€ˇā€ˇ (GCOS), que Honeywell va heretar originalment del GECOS de General Electric. El 1978 Honeywell va introduir una versiĆ³ reescrita GCOS 8, que admetia ā€ˇā€ˇmemĆ²ria virtualā€ˇā€ˇ. El sistema operatiu Multics tambĆ© funcionava en models de CPU seleccionats. ā€ˇ^{ā€ˇ[15]ā€ˇā€ˇ[16]ā€ˇ}

ā€ˇEl 1974, Honeywell va comprar ā€ˇā€ˇXerox Data Systemsā€ˇā€ˇ (XDS) i va desenvolupar un sistema operatiu Xerox ā€ˇā€ˇCP-Vā€ˇā€ˇ com ā€ˇā€ˇa CP-6ā€ˇā€ˇ per executar-se en sistemes DPS-8 per tal de retenir la base de clients fidels de Xerox. ā€ˇ^{ā€ˇ[5]ā€ˇ}

ā€ˇReferĆØnciesā€ˇ

ā€ˇEnllaƧos externsā€ˇ

• ā€ˇEmulador de codi obert per al processador Multicsā€ˇ
• ā€ˇManuals Honeywell DPS8 a Bitsaversā€ˇ
• ā€ˇWiki d'HistĆ²ria de l'Ordinador - SĆØrie Honeywell 6000ā€ˇ
• ā€ˇMultics i panells frontals sĆØrie 6000 relacionatsā€ˇ