La vaca cega desconfiada
_FRASE_TOP
| 28-11-2023 (173 ) | Categoria: Articles |
|
Gematria (/ɡ ə ˈmeɪtriə/; Hebreu: גמטריא o gimatria גימטריה, plural גמטראות o גימטריות, gimatriot)[1] és la pràctica d'assignar un valor numèric a un nom, paraula o frase llegint-lo com un nombre, o de vegades mitjançant l'ús d'un xifratge alfanumèric . Les lletres dels alfabets implicats tenen valors numèrics estàndard, però una paraula pot donar diversos valors si s'utilitza un xifratge.
Taula de correspondències de Das Buch der Schrift (1880) de Carl Faulmann, que mostra les variants del glif per a lletres i números fenicis.
Segons Aristòtil (384-322 aC), la isopsofia, basada en la numeració milèsia de l'alfabet grec desenvolupada a la ciutat grega de Milet, formava part de la tradició pitagòrica, que es va originar al segle 6 aC. La primera evidència de l'ús de lletres hebrees com a números data del 78 aC; La gematria encara s'utilitza en la cultura jueva. Sistemes similars s'han utilitzat en altres llengües i cultures, derivades o inspirades en la isopsofia grega o la gematria hebrea, i inclouen la numeració abjad àrab i la gematria anglesa.
La forma més comuna de gematria hebrea s'utilitza en el Talmud i Midraix, i elaboradament per molts comentaristes post-talmúdics. Es tracta de llegir paraules i frases com a números, assignant valor numèric en lloc de fonètic a cada lletra de l'alfabet hebreu. Quan es llegeixen com a números, es poden comparar i contrastar amb altres paraules o frases – cf. el proverbi hebreu נכנס יין יצא סוד (nichnas yayin yatza sod, lit. 'vi va entrar, secret va sortir', és a dir, 'in vino veritas'). El valor gemàtric de יין ('vi') és 70 (י=10; י=10; ן=50) i aquest és també el valor gemàtric de סוד ('secret', ס=60; ו=6; ד=4). [2]
Tot i que un tipus de sistema de gematria ('Aru') va ser emprat per l'antiga cultura babilònica, la seva escriptura era logogràfica, i les assignacions numèriques que feien eren a paraules senceres. Aru era molt diferent dels sistemes milesis utilitzats per les cultures grega i hebrea, que utilitzaven escriptures d'escriptura alfabètica. El valor de les paraules amb Aru s'assignaven de manera totalment arbitrària i les correspondències es feien a través de taules,[3] i per tant no es pot considerar una veritable forma de gematria.
Les sumes de Gematria poden implicar paraules soltes, o una cadena de càlculs llargs. Un breu exemple de numerologia hebrea que utilitza gematria és la paraula חי (chai, lit. 'viu'), que es compon de dues lletres que (utilitzant les assignacions de la taula de gadol mispar que es mostra a continuació) sumen 18. Això ha convertit el 18 en un "número afortunat" entre el poble jueu. Les donacions de diners en múltiples de 18 són molt populars. [4]
En les primeres fonts jueves, el terme també pot referir-se a altres formes de càlcul o manipulació de lletres, per exemple atbash. [5]
Els estudiosos clàssics estan d'acord que la paraula hebrea gematria deriva de la paraula grega γεωμετρία geōmetriā, "geometria",[6] tot i que alguns estudiosos creuen que deriva del grec γραμματεια grammateia "coneixement de l'escriptura". [cal citació] És probable que ambdues paraules gregues tinguessin una influència en la formació de la paraula hebrea. [7][1] Alguns sostenen que deriva de l'ordre de l'alfabet grec, sent gamma la tercera lletra de l'alfabet grec ("gamma tria"). [6]
La paraula ha existit en anglès des d'almenys el segle 17 de traduccions d'obres de Giovanni Pico della Mirandola. S'utilitza principalment en textos jueus, especialment en aquells associats amb la càbala. Ni el concepte ni el terme apareixen a la mateixa Bíblia hebrea. [1]
El primer ús documentat de la gematria prové d'una inscripció assíria que data del 8th segle aC, encarregada per Sargon II. En aquesta inscripció, Sargon II diu: "el rei va construir la muralla de Khorsabad de 16.283 cubits de llarg per correspondre amb el valor numèric del seu nom". [8]
La pràctica de l'ús de lletres alfabètiques per representar nombres es va desenvolupar a la ciutat grega de Milet, i per això es coneix com el sistema milesià. [9] Els primers exemples inclouen grafits de gerros que daten del 6th segle aC. [10] Aristòtil va escriure que la tradició pitagoriana, fundada al segle 6 per Pitàgores de Samos, practicava la isopsofia,[11] el predecessor grec de la gematria. Pitàgores va ser contemporani dels filòsofs Anaximandre, Anaxímenes i de l'historiador Hecateu, tots els quals vivien a Milet, a l'altra banda del mar des de Samos. [12] El sistema milesi va ser d'ús comú durant el regnat d'Alexandre el Gran (336-323 aC) i va ser adoptat per altres cultures durant el període hel·lenístic posterior. [9] Va ser adoptat oficialment a Egipte durant el regnat de Ptolemeu II Filadelf (284–246 aC). [9]
En els primers textos bíblics, els nombres s'escrivien íntegrament utilitzant paraules numèriques hebrees. La primera evidència de l'ús de lletres hebrees com a numerals apareix a finals del període hel·lenístic, l'any 78 aC. [13] Els estudiosos han identificat gematria a la Bíblia hebrea,[14][15][16][17] el cànon de la qual es va fixar durant la dinastia asmonea (c. 140 aC a 37 aC),[18] tot i que alguns estudiosos argumenten que no es va arreglar fins al segle II dC o fins i tot més tard. [19] El rei asmoneu de Judea, Alexandre Janné (mort el 76 aC) tenia monedes inscrites en arameu amb l'alfabet fenici, marcant els anys 20 i 25 del seu regnat utilitzant les lletres K i KE (למלכא אלכסנדרוס שנת כ i למלכא אלכסנדרוס שנת כה). [cal citació]
Alguns textos antics de Mishnaic poden preservar un ús molt primerenc d'aquest sistema numèric, però no hi ha documents escrits supervivents, i alguns estudiosos creuen que aquests textos van ser transmesos oralment i durant les primeres etapes abans de la rebel·lió de Bar Kochba mai van ser escrits. [20] No se sap que Gematria es trobi en els rotlles de la Mar Morta, una vasta quantitat de textos del 100 aC-100 dC, ni en cap dels documents trobats de la revolta de Bar-Kochba cap al 150 dC.
Segons Proclus en el seu comentari sobre el Timeu de Plató escrit al segle 5, l'autor Teodor Aseu d'un segle abans va interpretar la paraula "ànima" (ψυχή) basant-se en la gematria i una inspecció dels aspectes gràfics de les lletres que componen la paraula. Segons Proclus, Teodor va aprendre aquests mètodes a partir dels escrits de Numeni d'Apamea i Ameli. Proclus rebutja aquests mètodes apel·lant als arguments en contra exposats pel filòsof neoplatònic Iamblichus. El primer argument va ser que algunes lletres tenen el mateix valor numèric però significat oposat. El seu segon argument va ser que la forma de les lletres canvia amb els anys i, per tant, les seves qualitats gràfiques no poden tenir un significat més profund. Finalment, exposa el tercer argument que quan s'utilitzen tot tipus de mètodes com la suma, la resta, la divisió, la multiplicació i fins i tot les proporcions, les infinites maneres de combinar-los us permetran produir pràcticament tots els nombres per a qualsevol cosa que estigueu investigant. [21]
Alguns estudiosos proposen que almenys dos casos de gematria apareixen al Nou Testament. Segons una teoria, la referència a la miraculosa "captura de 153 peixos" a Joan 21:11 és una aplicació de la gematria derivada del nom de la font anomenada "EGLaIM a Ezequiel 47:10. [22][23][24] L'aparició d'aquesta gematria a Joan 21:11 s'ha relacionat amb un dels rotlles de la mar Morta, concretament 4Q252, que també aplica la mateixa gematria de 153 derivada d'Ezequiel 47 per afirmar que Noè va arribar al mont Ararat el dia 153 després del començament de la inundació. [25] Alguns historiadors veuen gematria darrere de la referència al número del nom de la bèstia a l'Apocalipsi com a 666, que correspon al valor numèric de la transliteració hebrea del nom grec "Neró Kaisar", referint-se a l'emperador romà del segle 1 que va perseguir els primers cristians. [26] Una altra possible influència en l'ús de 666 a l'Apocalipsi es remunta a la referència a la ingesta de Salomó de 666 talents d'or a 1 Reis 10:14. [27]
Gematria fa diverses aparicions en diversos textos cristians i jueus escrits en els primers segles de l'era comuna. Una aparició de la gematria en el període paleocristià es troba a l'Epístola de Bernabé 9:6-7, que data d'algun moment entre el 70 i el 132 dC. Allà, els 318 servents d'Abraham al Gènesi 14:14 s'utilitza per indicar que Abraham esperava amb interès la vinguda de Jesús, ja que el valor numèric d'algunes de les lletres del nom grec de Jesús, així com la "t" que representa un símbol per a la creu també equivalia a 318. Un altre exemple és una interpolació cristiana en els Oracles Sibil·lins, on s'afirma el significat simbòlic del valor de 888 (igual al valor numèric de Iesous, la representació llatinitzada de la versió grega del nom de Jesús). [28] Ireneu també va criticar durament la interpretació de les cartes per part del Gnòstic Marc. A causa de la seva associació amb el gnosticisme i les crítiques d'Ireneu, així com d'Hipòlit de Roma i Epifani de Salamina, aquesta forma d'interpretació mai es va fer popular en el cristianisme[29], tot i que apareix almenys en alguns textos. [30] Altres dos exemples es poden trobar a 3 Baruch, un text que pot haver estat compost per un jueu o un cristià en algun moment entre els segles 1 i 3. En el primer exemple, es diu que una serp consumeix un cúbit d'oceà cada dia, però és incapaç d'acabar de consumir-lo, perquè els oceans també són reomplerts per 360 rius. El nombre 360 ve donat perquè el valor numèric de la paraula grega per a serp, δράκων, quan es translitera a l'hebreu (דרקון) és 360. En un segon exemple, el nombre de gegants que es diu que van morir durant el Diluvi és de 409.000. La paraula grega per a 'diluvi', κατακλυσμός, té un valor numèric de 409 quan es translitera en caràcters hebreus, el que porta a l'autor de 3 Baruch a utilitzar-la per al nombre de gegants morts. [31]
La gematria s'utilitza sovint en la literatura rabínica. Un exemple és que el valor numèric de "El Satanàs" (השטן) en hebreu és 364, i per això es deia que Satanàs tenia autoritat per processar Israel durant 364 dies abans que el seu regnat acabés el Dia de l'Expiació, una idea que apareix a Yoma 20a i Peskita 7a.[28][32] Yoma 20a afirma: "Rami bar Ḥama va dir: El valor numerològic de les lletres que constitueixen la paraula HaSatanàs és tres-cents seixanta-quatre: Heh té un valor de cinc, el pecat té un valor de tres-cents, tet té un valor de nou i monja té un valor de cinquanta. Tres-cents seixanta-quatre dies de l'any solar, que són tres-cents seixanta-cinc dies, Satanàs té llicència per processar". [33] Gènesi 14:14 afirma que Abraham va prendre 318 dels seus servents per ajudar-lo a rescatar alguns dels seus parents, que va ser presa a Peskita 70b per ser una referència a Eleazar, el nom del qual té un valor numèric de 318.
El valor total de les lletres de la basmala islàmica, és a dir, la frase Bismillah al-Rahman al-Rahim ("En el nom de Déu, el més gentilíssim, el més misericordiós"), segons el sistema estàndard de numerologia Abjadi, és de 786. [34] Per tant, aquest número ha adquirit una importància en l'islam popular i la màgia popular del Pròxim Orient i també apareix en molts casos de cultura pop, com ara la seva aparició a la cançó de 2006 "786 All is War" de la banda Fun-Da-Mental. [34] Una recomanació de recitar la basmala 786 vegades en seqüència es registra a Al-Buni. Sündermann (2006) informa que un "sanador espiritual" contemporani de Síria recomana la recitació de la basmala 786 vegades sobre una tassa d'aigua, que després s'ha d'ingerir com a medicina. [35] L'ús de la gematria encara és generalitzat en moltes parts d'Àsia i Àfrica. [36]
In standard gematria (mispar hechrechi), each letter is given a numerical value between 1 and 400, as shown in the following table. In mispar gadol, the five final letters are given their own values, ranging from 500 to 900. It is possible that this well-known cipher was used to conceal other more hidden ciphers in Jewish texts. For instance, a scribe may discuss a sum using the 'standard gematria' cipher, but may intend the sum to be checked with a different secret cipher.[citation needed]
|
|
|
A mathematical formula for finding a letter's corresponding number in mispar gadol is:[citation needed]
where x is the position of the letter in the language letters index (regular order of letters), and the floor and modulo functions are used.
The value of the Hebrew vowels is not usually counted, but some lesser-known methods include the vowels as well. The most common vowel values are as follows (a less common alternative value, based on the digit sum, is given in parentheses):
|
|
|
Sometimes, the names of the vowels are spelled out and their gematria is calculated using standard methods.[37]
There are many different methods used to calculate the numerical value for the individual Hebrew/Aramaic words, phrases or whole sentences. Gematria is the 29th of 32 hermeneutical rules countenanced by the Rabbis of the Talmud for valid aggadic interpretation of the Torah.[38] More advanced methods are usually used for the most significant Biblical verses, prayers, names of God, etc. These methods include:[39]
.
.
etc.), and then adds up the standard values of the resulting string.
, bet is (2+10+400)=412
, etc. Sometimes the same operation is applied two or more times recursively. In a variation known as otiyot pnimiyot (inner letters), the initial letter in the spelled-out name is omitted, thus the value of aleph becomes 30+80=110.
, Emet - Emet is (1+4+4)+(1+4+4)=18<=>1+8=9
, emet - emet - emet is (1+4+4)+(1+4+4)+(1+4+4)=27<=>2+7=9
, etcWithin the wider topic of gematria are included the various alphabet transformations, where one letter is substituted by another based on a logical scheme:
Most of the above-mentioned methods and ciphers are listed by Rabbi Moshe Cordevero.[42]
Some authors provide lists of as many as 231 various replacement ciphers, related to the 231 mystical Gates of the Sefer Yetzirah.[43]
Dozens of other far more advanced methods are used in Kabbalistic literature, without any particular names. In Ms. Oxford 1,822, one article lists 75 different forms of gematria.[44] Some known methods are recursive in nature and are reminiscent of graph theory or make a lot of use of combinatorics. Rabbi Elazar Rokeach (born c. 1176 – died 1238) often used multiplication, instead of addition, for the above-mentioned methods. For example, spelling out the letters of a word and then multiplying the squares of each letter value in the resulting string produces very large numbers, in orders of trillions. The spelling process can be applied recursively, until a certain pattern (e.g., all the letters of the word "Talmud") is found; the gematria of the resulting string is then calculated. The same author also used the sums of all possible unique letter combinations, which add up to the value of a given letter. For example, the letter Hei, which has the standard value of 5, can be produced by combining 1+1+1+1+1
Variant spellings of some letters can be used to produce sets of different numbers, which can be added up or analyzed separately. Many various complex formal systems and recursive algorithms, based on graph-like structural analysis of the letter names and their relations to each other, modular arithmetic, pattern search and other highly advanced techniques, are found in the "Sefer ha-Malchut" by Rabbi David ha-Levi of the Draa Valley, a Spanish-Moroccan Kabbalist of the 15th–16th century.[37] Rabbi David ha-Levi's methods also consider the numerical values and other properties of the vowels.
Kabbalistic astrology uses some specific methods to determine the astrological influences on a particular person. According to one method, the gematria of the person's name is added to the gematria of his or her mother's name; the result is then divided by 7 and 12. The remainders signify a particular planet and Zodiac sign.[45]
Historically, hermetic and esoteric groups of the 19th and 20th centuries in the UK and in France used a transliterated Hebrew cipher with the Latin alphabet. In particular, the transliterated cipher was taught to members of the Hermetic Order of the Golden Dawn. In 1887, S.L. MacGregor Mathers, who was one of the order's founders, published the transliterated cipher in The Kabbalah Unveiled in the Mathers table.[46][47]
| TABLE OF HEBREW AND CHALDEE LETTERS | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Number | Sound or Power | Hebrew and Chaldee Letters | Numerical Values | Roman character by which expressed | Names | Signification of Names | |||
| 1. | a (soft breathing). | א | 1. | (Thousands are denoted by a larger letter; thus an Aleph larger than the rest of the let- ters among which it is, signifies not 1, but 1000.) |
A. | Aleph. | Ox. | ||
| 2. | b, bh (v). | ב | 2. | B. | Beth. | House. | |||
| 3. | g (hard), gh. | ג | 3. | G. | Gimel. | Camel. | |||
| 4. | d, dh (flat th). | ד | 4. | D. | Daleth. | Door. | |||
| 5. | h (rough breathing). | ה | 5. | H. | He. | Window. | |||
| 6. | v, u, o. | ו | 6. | V. | Vau. | Peg, nail. | |||
| 7. | z, dz. | ז | 7. | Z. | Zayin. | Weapon, sword. | |||
| 8. | ch (guttural). | ח | 8. | CH. | Cheth. | Enclosure, fence. | |||
| 9. | t (strong). | ט | 9. | T. | Teth. | Serpent. | |||
| 10. | i, y (as in yes). | י | 10. | I. | Yod. | Hand. | |||
| 11. | k, kh. | כ | Final = | ך | 20. | Final = 500 | K. | Caph. | Palm of the hand. |
| 12. | l. | ל | 30. | L. | Lamed. | Ox-goad. | |||
| 13. | m. | מ | Final = | ם | 40. | Final = 600 | M. | Mem. | Water. |
| 14. | n. | נ | Final = | ן | 50. | Final = 700 | N. | Nun. | Fish. |
| 15. | s. | ס | 60. | S. | Samekh. | Prop, support. | |||
| 16. | O, aa, ng (gutt.). | ע | 70. | O. | Ayin. | Eye. | |||
| 17. | p, ph. | פ | Final = | ף | 80. | Final = 800 | P. | Pe. | Mouth. |
| 18. | ts, tz, j. | צ | Final = | ץ | 90. | Final = 900 | TZ. | Tzaddi. | Fishing-hook. |
| 19. | q, qh (guttur.). | ק | 100. | (The finals are not always considered as bearing an in- creased numeri- cal value.) |
Q. | Qoph. | Back of the head. | ||
| 20. | r. | ר | 200. | R. | Resh. | Head. | |||
| 21. | sh, s. | ש | 300. | SH. | Shin. | Tooth. | |||
| 22. | th, t. | ת | 400. | TH. | Tau. | Sign of the cross. | |||
As a former member of the Golden Dawn, Aleister Crowley used the transliterated cipher extensively in his writings[48] for his two magical orders the A∴A∴[49] and Ordo Templi Orientis (O.T.O).[50] Many other occult authors belonging to various esoteric groups have either mentioned the cipher or published it in their books, including Paul Foster Case of the Builders of the Adytum (B.O.T.A).[51]
According to Aristotle (384–322 BCE), isopsephy, an early Milesian system using the Greek alphabet, was part of the Pythagorean tradition, which originated in the 6th century BCE.[11]
Plato (c. 427–347 BCE) offers a discussion in the Cratylus, involving a view of words and names as referring (more or less accurately) to the "essential nature"[52] of a person or object and that this view may have influenced — and is central to — isopsephy.[53][54]
A sample of graffiti at Pompeii (destroyed under volcanic ash in 79 CE) reads "I love the girl whose name is phi mu epsilon (545)".[55]
Other examples of use in Greek come primarily from the Christian literature. Davies and Allison state that, unlike rabbinic sources, isopsephy is always explicitly stated as being used.[56]
The Agrippa Cipher, pg. 143 of De Occulta Philosophia 1533
Final page of Johann Henning's Cabbalologia, 1683, showing a natural-order number alphabet
During the Renaissance, systems of gematria were devised for the Classical Latin alphabet. There were a number of variations of these which were popular in Europe.[57][58]
In 1525, Christoph Rudolff included a Classical Latin gematria in his work Nimble and beautiful calculation via the artful rules of algebra [which] are so commonly called "coss":
A=1 B=2 C=3 D=4 E=5 F=6 G=7 H=8 I=9 K=10 L=11 M=12
N=13 O=14 P=15 Q=16 R=17 S=18 T=19 U=20 W=21 X=22 Y=23 Z=24[57]
At the beginning of the Apocalypisis in Apocalypsin (1532), the German monk Michael Stifel (also known as Steifel) describes the natural order and trigonal number alphabets, claiming to have invented the latter. He used the trigonal alphabet to interpret the prophecy in the Biblical Book of Revelation, and predicted the world would end at 8am on October 19, 1533. The official Lutheran reaction to Steifel's prophecy shows that this type of activity was not welcome. Belief in the power of numbers was unacceptable in reformed circles, and gematria was not part of the reformation agenda.[57]: 44, 60 [59]
An analogue of the Greek system of isopsephy using the Latin alphabet appeared in 1583, in the works of the French poet Étienne Tabourot. This cipher and variations of it were published or referred to in the major work of Italian Pietro Bongo Numerorum Mysteria, and a 1651 work by Georg Philipp Harsdörffer, and by Athanasius Kircher in 1665, and in a 1683 volume of Cabbalologia by Johann Henning, where it was simply referred to as the 1683 alphabet. It was mentioned in the work of Johann Christoph Männling The European Helicon or Muse Mountain, in 1704, and it was also called the Alphabetum Cabbalisticum Vulgare in Die verliebte und galante Welt by Christian Friedrich Hunold in 1707. It was used by Leo Tolstoy in his 1865 work War and Peace to identify Napoleon with the number of the Beast.[57][59]
Qabalah anglès es refereix a diversos sistemes diferents[60]: 24–25 de misticisme relacionat amb la Qabalah hermètica que interpreten les lletres de l'alfabet anglès a través d'un conjunt assignat de significats numerològics. [61][62]: 269 El primer sistema de gematria anglesa va ser utilitzat pel poeta John Skelton el 1523 en el seu poema "The Garland of Laurel". [63]
El xifratge d'Agripa, pg. 143 de De Occulta Philosophia 1533
El codi Agripa es va utilitzar tant amb l'anglès com amb el llatí. Va ser definit per Heinrich Cornelius Agrippa el 1532, en la seva obra De Occulta Philosopha. Agripa va basar el seu sistema en l'ordre de l'alfabet llatí clàssic utilitzant una valoració classificada com en la isopsofia, afegint les quatre lletres addicionals en ús en el moment després de la Z, incloses la J (600) i la U (700), que encara es consideraven variants de lletres. [64] Agripa va ser el mentor del mag gal·lès John Dee,[65] que fa referència al codi d'Agripa al teorema XVI del seu llibre de 1564, Monas Hieroglyphica. [66]
Des de la mort d'Aleister Crowley (1875-1947), diverses persones han proposat correspondències numèriques per a la gematria anglesa per tal d'aconseguir una comprensió més profunda de The Book of the Law (1904) de Crowley. Un d'aquests sistemes, l'anglès Qaballa, va ser descobert pel mag anglès James Lees el 26 de novembre de 1976. [67] La fundació de l'ordre màgic de Lees (O∴A∴A∴) el 1974 i el seu descobriment d'EQ es relaten a All This i a un llibre de Cath Thompson. [68]
 |
Aquest article incorpora text d'una publicació ara en domini públic: Solomon Schechter; Caspar Levias (1901-1906). "GEMAṬRIA". A Singer, Isidore; et al. (eds.). L'Enciclopèdia Jueva. Nova York: Funk & Wagnalls.With many other scholars, I conclude that the fixing of a canonical list was almost certainly the achievement of the Hasmonean dynasty.
.svg){kind=small}
Afegeix-hi un comentari: