La vaca cega desconfiada
_FRASE_TOP
Fasces (Anglès: /ˈfæsiːz/ FASS-eez, llatí: [ˈfaskeːs]; un plurale tantum, de la paraula llatina fascis, que significa "farcell"; [1] Italià: fascio littorio) és un feix de varetes de fusta enquadernat, de vegades incloent una destral amb la seva fulla emergent de dins del feix. El fasces és un símbol italià que va tenir el seu origen en la civilització etrusca i va ser transmès a l'antiga Roma, on simbolitzava el poder i la jurisdicció d'un magistrat. La destral associada originalment amb el símbol, els Labrys (grec: λάβρυς, lábrys) la destral doble, originària de Creta, és un dels símbols més antics de la civilització grega. Per als romans, era conegut com a bipennis. [2]
La imatge ha sobreviscut al món modern com a representació del poder magisterial o col·lectiu, el dret i la governança. Els fasces sovint es produeixen com una càrrega en l'heràldica: està present al revers de la moneda de dime de mercuri dels EUA i darrere del podi a la Cambra de Representants dels Estats Units; i va ser l'origen del nom del Partit Nacional Feixista a Itàlia (del qual deriva el terme feixisme).
Durant la primera meitat del segle XX, tant l'esvàstica com els fasces (cada símbol que té les seves pròpies associacions religioses i mitològiques antigues) es van identificar fortament amb els moviments polítics autoritaris/feixistes de Benito Mussolini. Durant aquest període, l'esvàstica es va estigmatitzar profundament, però els fasces no van patir un procés similar.
El fet que els fasces es mantinguessin en ús en moltes societats després de la Segona Guerra Mundial podria haver estat degut al fet que abans de Mussolini els fasces ja havien estat adoptats i incorporats dins de la iconografia governamental de molts governs fora d'Itàlia. Com a tal, el seu ús persisteix com una forma acceptada d'iconografia governamental i d'altres en diversos contextos, mentre que l'esvàstica només roman en ús comú a Àsia, on es va originar com un antic símbol hindú, o en la iconografia navajo, els propòsits religiosos dels quals són completament aliens, i anteriors a la data de naixement del feixisme europeu de principis del segle XX.
Alguns artefactes trobats mostrant un feix fi de varetes que envolten una destral de dos caps apunten a un possible origen etrusc per als fasces, però se sap poc sobre els mateixos etruscs. [3] El simbolisme de fasces podria derivar a través dels etruscs de la Mediterrània oriental, amb els laboratoris , l'anatoliài la destralde doble cap minoïc, posteriorment incorporats als fasces praetorials. Hi ha poques evidències arqueològiques per a afirmacions precises. [4]
En l'època de la República Romana,els feixos s'havien convertit en un feix més gruixut de varetes de bedoll, de vegades envoltant una destral d'un sol cap i lligat juntament amb una cinta de cuir vermell en un cilindre. En determinades ocasions especials, els fasces poden estar decorats amb una corona de llorer. [4]
El simbolisme dels fasces suggereix força a través de la unitat (vegeu Unitat fa la força); una sola vareta es trenca fàcilment, mentre que el paquet és molt difícil de trencar. Aquest simbolisme ocorre en la faula d'Aesop "El Vell i els seus Fills". S'explica una història similar sobre el Búlgar (pre-búlgar, proto-búlgar) Khan Kubrat, donant lloc al lema nacional búlgar "Unió dóna força" (Съединението прави силата). No obstant això, les branques de bedoll empaquetades també podrien simbolitzar el càstig corporal (vegeu birching). [cal citació]
Els fasces lictoriae simbolitzaven el poder i l'autoritat(imperium)a l'antiga Roma,començant pel regne romà primerenc i continuant pels períodes republicà i imperial. Per època republicana, l'ús dels fasces estava envoltat de tradició i protocol. Un cos d'aparelladors (funcionaris subordinats) anomenats llicenciadors portaven fasces davant d'un magistrat,en un nombre corresponent al seu rang. Els llicenciadors van precedir cònsols (i procònsols), praetors (i propradors), dictadors, aedilesde curule, quaestors, i el Flamen Dialis durant els triomfs romans (celebracions públiques celebrades a Roma després d'una conquesta militar).
Segons Livy, és probable que els llicenciadors fossin una tradició etrusca, adoptada per Roma. [5] El magistrat més alt, el dictador,tenia dret a vint-i-quatre llicenciadors i feixistes, el cònsol a dotze, el procònsol onze, el prator sis (dos dins del pomerium),el proprador cinc, i la còrtura aediles dos.
Una altra part del simbolisme desenvolupat a la Roma republicana va ser la inclusió d'una destral d'un sol cap en els feixos, amb la fulla projectada des del farcell. La destral indicava que els poders judicials del magistrat(imperium)incloïen penes capitals. Els fasces portats dins del Pomerium—el límit de la sagrada ciutat interior de Roma— tenien les seves fulles de destral retirades; dins de la ciutat, el poder de la vida i la mort descansaven amb la gent a través de les seves assemblees. En temps d'emergència, però, la República Romana podria triar un dictador per dirigir durant un període de temps limitat, que va ser l'únic magistrat que va rebre l'autoritat de càstig capital dins del Pomerium. Els llicenciadors que assistien al dictador mantenien els eixos en els seus fasces fins i tot dins del Pomerium, un senyal que el dictador tenia el poder últim a les seves pròpies mans. Hi va haver excepcions a aquesta regla: l'any 48 aC, els guàrdies que sostenien els fasces van guiar Vatia Isauricus al tribunal de Marc Caelius, i Vatia Isauricus en va utilitzar una per destruir la cadira magistral de Caelius(sella curulis).
Una variació ocasional en els fasces va ser l'addició d'una corona de llorer,simbolitzant la victòria. Això va ocórrer durant la celebració d'un triomf, essencialment una desfilada de victòria per Roma per un general victoriós que tornava. Anteriorment, tots els generals de comandament romans republicans havien ocupat un alt càrrec amb imperium, per la qual cosa ja tenien dret als llicenciadors i fasces.
Nombrosos governs i altres autoritats han utilitzat la imatge dels fasces com a símbol de poder des de la fi de l'Imperi Romà. També s'ha utilitzat per tornar a la república romana, particularment per aquells que es veuen a si mateixos com a successors actuals de l'antiga república o els seus ideals.
L'escut d'armes equatorià va incorporar els fasces el 1830, tot i que ja s'havia utilitzat a l'escut d'armes de Gran Colòmbia.
Els Fasces van néixer aquí però avui dia la paraula italiana moderna fascio, utilitzada al segle XX per designar cooperatives pageses i sindicats de treballadors industrials, està relacionada amb els fasces.
El feixisme italià, que deriva del seu nom dels fasces,va utilitzar més aquest simbolisme al segle XX. La Unió Britànica de Feixistes també la va utilitzar en la dècada de 1930. Els fasces,com a símbol generalitzat i establert a Occident, però, han evitat l'estigma associat a gran part del simbolisme feixista, i moltes autoritats continuen mostrant-los, inclòs el govern federal dels Estats Units.
Una revisió de les imatges incloses a Les Grands Palais de France : Fontainebleau[6]revela que els arquitectes francesos van utilitzar els fasces romans(faisceaux romains)com a dispositiu decoratiu ja des del regnat de Lluís XIII (1610-1643) i van continuar emprant-lo durant els períodes de l'Imperi Napoleó I(1804-1815).
Els fasces típicament apareixien en un context que recorda la República Romana i de l'Imperi Romà. La Revolució Francesa va utilitzar moltes referències a l'antiga República Romana en les seves imatges. Durant la Primera República,coronada per la gorra frígia,els fasces són un homenatge a la República Romana i significa que el poder pertany al poble. També simbolitza la "unitat i indivisibilitat de la República",tal com estableix la Constitució francesa. El 1848 i després de 1870, apareix al segell de la República Francesa, en mans de la figura de la Llibertat. Hi ha els fasces en els braços de la República Francesa amb la "RF" per a la República Francesa (vegeu la imatge de sota), envoltada de fulles d'olivera (com a símbol de pau)i roure (com a símbol de justícia). Tot i que és àmpliament utilitzat pels funcionaris francesos, aquest símbol mai va ser adoptat oficialment pel govern. [8]
Els fasces apareixen al casc i a les insígnies de sivella del Cos Autònom de Justícia Militar del'Exèrcit francès, així com a les distintes xapes de gorra d'aquest servei per a la persecució i defensa d'advocats en un tribunal marcial. [cal citació]
Des de la fundació original dels Estats Units al segle XVIII, diverses oficines i institucions dels Estats Units han incorporat en gran manera representacions dels fasces en gran part de la seva iconografia.
Tots els casos següents impliquen l'adopció dels feixos com a símbol o icona, encara que no s'ha produït cap reintroducció física.
.svg)
.svg)
.svg)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fasces. |
 |
Viquitexts té el text de l'article fasces de l'Encyclopædia Britannica de 1911. |
Control d'autoritats  |
|
|---|
Fasces (English: /ˈfæsiːz/ FASS-eez, Latin: [ˈfaskeːs]; a plurale tantum, from the Latin word fascis, meaning "bundle";[1] Italian: fascio littorio) is a bound bundle of wooden rods, sometimes including an axe with its blade emerging. The fasces is an Italian symbol that had its origin in the Etruscan civilization and was passed on to ancient Rome, where it symbolized a magistrate's power and jurisdiction. The axe originally associated with the symbol, the Labrys (Greek: λάβρυς, lábrys) the double-bitted axe, originally from Crete, is one of the oldest symbols of Greek civilization. To the Romans, it was known as a bipennis.[2]
The image has survived in the modern world as a representation of magisterial or collective power, law and governance. The fasces frequently occurs as a charge in heraldry: it is present on the reverse of the U.S. Mercury dime coin and behind the podium in the United States House of Representatives; and it was the origin of the name of the National Fascist Party in Italy (from which the term fascism is derived).
During the first half of the twentieth century both the swastika and the fasces (each symbol having its own unique ancient religious and mythological associations) became heavily identified with the authoritarian/fascist political movements of Benito Mussolini. During this period the swastika became deeply stigmatized, but the fasces did not undergo a similar process.
The fact that the fasces remained in use in many societies after World War II may have been due to the fact that prior to Mussolini the fasces had already been adopted and incorporated within the governmental iconography of many governments outside Italy. As such, its use persists as an accepted form of governmental and other iconography in various contexts, whilst the swastika only remains in common usage in Asia where it originated as an ancient Hindu symbol, or in Navajo iconography, the religious purposes of which are entirely unrelated to, and pre-date, early twentieth century European fascism.
A few artifacts found showing a thin bundle of rods surrounding a two-headed axe point to a possible Etruscan origin for fasces, but little is known about the Etruscans themselves.[3] Fasces symbolism might be derived via the Etruscans from the eastern Mediterranean, with the labrys, the Anatolian, and Minoan double-headed axe, later incorporated into the praetorial fasces. There is little archaeological evidence for precise claims.[4]
By the time of the Roman Republic, the fasces had developed into a thicker bundle of birch rods, sometimes surrounding a single-headed axe and tied together with a red leather ribbon into a cylinder. On certain special occasions, the fasces might be decorated with a laurel wreath.[4]
The symbolism of the fasces suggests strength through unity (see Unity makes strength); a single rod is easily broken, while the bundle is very difficult to break. This symbolism occurs in Aesop's fable "The Old Man and his Sons". A similar story is told about the Bulgar (pre-Bulgarian, proto-Bulgarian) Khan Kubrat, giving rise to the Bulgarian national motto "Union gives strength" (Съединението прави силата). However, bundled birch twigs could also symbolise corporal punishment (see birching).[citation needed]
The fasces lictoriae ("bundles of the lictors") symbolised power and authority (imperium) in ancient Rome, beginning with the early Roman Kingdom and continuing through the republican and imperial periods. By republican times, use of the fasces was surrounded with tradition and protocol. A corps of apparitores (subordinate officials) called lictors each carried fasces before a magistrate, in a number corresponding to his rank. Lictors preceded consuls (and proconsuls), praetors (and propraetors), dictators, curule aediles, quaestors, and the Flamen Dialis during Roman triumphs (public celebrations held in Rome after a military conquest).
According to Livy, it is likely that the lictors were an Etruscan tradition, adopted by Rome.[5] The highest magistrate, the dictator, was entitled to twenty-four lictors and fasces, the consul to twelve, the proconsul eleven, the praetor six (two within the pomerium), the propraetor five, and the curule aediles two.
Another part of the symbolism developed in Republican Rome was the inclusion of just a single-headed axe in the fasces, with the blade projecting from the bundle. The axe indicated that the magistrate's judicial powers (imperium) included capital punishment. Fasces carried within the Pomerium—the boundary of the sacred inner city of Rome—had their axe blades removed; within the city, the power of life and death rested with the people through their assemblies. During times of emergency, however, the Roman Republic might choose a dictator to lead for a limited time period, who was the only magistrate to be granted capital punishment authority within the Pomerium. Lictors attending the dictator kept the axes in their fasces even inside the Pomerium—a sign that the dictator had the ultimate power in his own hands. There were exceptions to this rule: in 48 BC, guards holding bladed fasces guided Vatia Isauricus to the tribunal of Marcus Caelius, and Vatia Isauricus used one to destroy Caelius's magisterial chair (sella curulis).
An occasional variation on the fasces was the addition of a laurel wreath, symbolizing victory. This occurred during the celebration of a Triumph — essentially a victory parade through Rome by a returning victorious general. Previously, all Republican Roman commanding generals had held high office with imperium, and so, already were entitled to the lictors and fasces.
Numerous governments and other authorities have used the image of the fasces as a symbol of power since the end of the Roman Empire. It also has been used to hearken back to the Roman republic, particularly by those who see themselves as modern-day successors to the old republic or its ideals.
The Ecuadorian coat of arms incorporated the fasces in 1830, although it had already been in use in the coat of arms of Gran Colombia.
The Fasces was born here but today the modern Italian word fascio, used in the twentieth century to designate peasant cooperatives and industrial workers' unions, is related to fasces.
Italian Fascism, which derives its name from the fasces, arguably used this symbolism the most in the twentieth century. The British Union of Fascists also used it in the 1930s. The fasces, as a widespread and long-established symbol in the West, however, has avoided the stigma associated with much of fascist symbolism, and many authorities continue to display them, including the federal government of the United States.
A review of the images included in Les Grands Palais de France : Fontainebleau[6][7] reveals that French architects used the Roman fasces (faisceaux romains) as a decorative device as early as the reign of Louis XIII (1610–1643) and continued to employ it through the periods of Napoleon I's Empire (1804–1815).
The fasces typically appeared in a context reminiscent of the Roman Republic and of the Roman Empire. The French Revolution used many references to the ancient Roman Republic in its imagery. During the First Republic, topped by the Phrygian cap, the fasces is a tribute to the Roman Republic and means that power belongs to the people. It also symbolizes the "unity and indivisibility of the Republic",[8] as stated in the French Constitution. In 1848 and after 1870, it appears on the seal of the French Republic, held by the figure of Liberty. There is the fasces in the arms of the French Republic with the "RF" for République française (see image below), surrounded by leaves of olive tree (as a symbol of peace) and oak (as a symbol of justice). While it is used widely by French officials, this symbol never was officially adopted by the government.[8]
The fasces appears on the helmet and the buckle insignia of the French Army's Autonomous Corps of Military Justice, as well as on that service's distinct cap badges for the prosecuting and defending lawyers in a court-martial.[citation needed]
Since the original founding of the United States in the 18th century, several offices and institutions in the United States have heavily incorporated representations of the fasces into much of their iconography.
The following cases all involve the adoption of the fasces as a symbol or icon, although no physical re-introduction has occurred.
|
Wikimedia Commons has media related to Fasces. |
|
Wikisource has the text of the 1911 Encyclopædia Britannica article Fasces . |
 |
PROVA DE LA FALSIFICACIO D'UN MANUSCRIT DE L'ARXIU REQUESENS |
 |
Vocabolari molt profitós per apendre lo catalan-alamany y lo alamany-catalan |
 |
CHA-CHA-CHA - ANGUPLAS |
 |
Leonard de Noblac - Sant occità-català |
 |
Companyia d'Osona |
 |
Jeroni Pujades - Coronica |
 |
Eclipse de sol de 1482 (17 de Maig) i la ciutat de La Celestina |
 |
Adeste fideles |
 |
CALAUERA SOBRE CANARIES I TORNADA 2ON VIATGE PER MADEIRA - NO L'ANADA DEL 3ER |
 |
El Català a tota França: Juraments d'Estrasburg |
.svg)
Afegeix-hi un comentari: