27-07-2021 (895 ) | Categoria: Articles |
Anar a la navegacióAnar a la cerca
Diego de Valera | ||
---|---|---|
![]() |
||
Informació personal | ||
naixement | 1412 Cuenca (Espanya) |
|
mort | 1488 El Puerto de Santa Maria (Espanya) |
|
nacionalitat | espanyol | |
Família | ||
Pare | Alonso Chirino | |
Informació professional | ||
ocupació | Historiador, poeta i escriptor | |
Diego de Valera (Conca, 1412 - El Puerto de Santa María, 1488),va ser un escriptor, guerrer, diplomàtic, humanista, traductor i historiador castellà, doncel de Joan II al servei del qual va lluitar contra els nassarís (1431), abans de començar el seu viatge per les ambaixades a Europa.
Entre les seves obres de caràcter político-moral es troben Defensa de les dones virtuoses, Mirall de veritable noblesa (1441), Tractat d'armes (1458-1467), Cerimonial de prínceps (1462) i Doctrinal dels Prínceps (1475). També va escriure una sèrie d'epístoles destinades als Reis Catòlics i alguns poemes i obres històriques notables com la Crònica als Reis Catòlics.1
Diego de Valera va néixer el 1412, probablement a Conca2i va morir el 1487 o 1488 a El Puerto de Santa María. Forma part de la sèrie d'escriptors que van canviar les lletres i les armes. Pertanyent a la hidalguía, reflecteix la tradició cavalleresca i militar, la política, la literatura i la diplomàcia.
Procedent d'una família de llinatges judeo-converses,el seu pare era Alonso Chirino,metge d'Enric III i Joan II. Des de molt jove va entrar al servei de Joan II i el 1429 va ser nomenat doncel del príncep Enric III. Aquí, en aquest període, és el seu primer contacte amb el món de les armes quan és nomenat, el 1435,cavaller.
A partir d'aquí, realitzarà una sèrie de viatges a l'estranger que influiran en el que després serà la seva vessant literària. Entre 1437 i 1438, va emprendre els dos primers; a França i Bohèmia. En aquest últim destí, va aprofitar les seves habilitats com a mediador havent d'amarar-se de llibres legals en llatí, cosa que li va donar coneixement intel·lectual i va acostar les cartes. Així va aconseguir intervenir entre el rei de Castella i el comte de Bohèmia.
El 1442,per ordre de Joan II,va ser enviat a visitar la reina de Dàcia, el rei d'Anglaterra i també el duc de Borgonya. Després va aprofitar per mostrar les seves habilitats militars, per exemple el 1443 en un famós passatge d'armes. El cronista Fernando de Pulgar filtrarà en les seues cròniques les gestes de Diego de Valera a l'estranger.
Ja el 1445, les fonts acorden col·locar-lo al costat de Joan II,definitivament al regne de Castella. Poc després, a principis de 1447, sent procurador a Conca i després d'intervenir en els tribunals amb breus discursos, va dirigir una carta al rei emfatitzant la necessitat de preservar la pau amb França. La carta va causar tal impacte que una còpia va ser presa en mans de Pedro de Estúñiga,que va enlluernar, per les habilitats de Valera, li va confiar l'educació del seu nét. Aquí comença una nova etapa en la qual juga com a tutor d'un jove noble. Al cap d'un any la mort sorprèn Joan II mentre s'instal·la a Sevilla.
Poc després, es van establir vincles amistosos entre Valera i els comtes d'Haro,que el van portar al món de les lletres, sense desvincular-lo mai de les armes. A mitjan 1462 trobem a Diego de Valera com a corregidor a Palència segons una carta dirigida a Enric IV. Després de cinc anys, deixa el servei directe del rei per posar-se al servei de la casa de Medinaceli,per la qual cosa exercirà com a alcalde del Port de Santa Maria. Al mateix temps, durant aquests anys té lloc una guerra civil entre Enric IV i el seu germanastre Alfonso "El Inocente". Tant Diego de Valera com la família Medinaceli estaven al costat del príncep Don Alfonso,la qual cosa fa que Diego de Valera aparegui en un document datat el desembre d'aquest mateix any com a mestre del príncep Alfons. Passen els anys, i després de l'ascens al tron dels Reis Catòlics en 1474 Valera acabarà pertanyent al consell dels reis alternant aquest nou càrrec amb el d'alcalde del Port de Santa Maria,que mai va abandonar.
Les cartes que Diego de Valera va escriure als reis tracten diferents assumptes; des de la fiscalitat o el govern del regne, fins a la guerra de Granada. Algunes d'aquestes cartes van ser contestades pels mateixos reis, la qual cosa insinua la confiança i el respecte mutu que tenien. Va assumir el paper de mentor i assessor i la seva literatura es va convertir en un vincle amb el món. Va morir el 1488.3
L'obra de Diego de Valera és una font important per als regnats dels últims Trastámaras. Com a cronista va voler narrar els fets des de la seva pròpia individualitat i no segons el rang social, perquè, segons ell, tots els homes tenien dret a ser escoltats. En aquest sentit, les obres de Valera de caràcter històric, com Crónica abreviada (1482), Crónica de los Reyes Católicos (1927) i Memorial de diversas hazañas (1941), i també les moralistes, com Tratado en defensa de las virtuosas mujeres (1441), Tratado de las armas (1458-1467), Cerimonial de príncipes, Tratado de las epístolas, Providencia contra fortuna(1462), Doctrinal de príncipes (1475), etc., constituïa una defensa intrínseca de la veu dels menys escoltats.4Aquesta veu havia de servir tant com a consell als monarques com per a la poca lectura per conèixer els esdeveniments que van tenir lloc als regnes i poder participar en assumptes públics. Les seves cròniques i tractats, que mancaven d'un mètode sistemàtic, van donar forma a una proposta original a partir de textos seleccionats d'altres autors o de fonts documentals amb les addicions derivades de la seva pròpia experiència. La mateixa elecció de gènere era una declaració de principis sobre la funció informativa que atorgava a la literatura i la finalitat de satisfer les necessitats educatives d'un públic. Valera va assumir així el paper de mentor aficionat, i sobre aquests principis que sostenien la seva aspiració de servir de nexe d'unió amb el món es va articular el seu estil senzill, directe i popular.4
Mirall de veritable noblesa [1] (1441). També conegut com a Tractat de Noblesa i Fidalguide. Dedicada a Joan II,rei de Castella. En ella, l'autor descriu quina per a ell és la veritable essència de l'aristocràcia, aporta algunes notícies de l'època i, tot i lamentar el declivi de la cavalleria medieval, informa sobre processos aristocràtics com, per exemple, com s'adquireixen i es perden armes. Això s'origina com a resposta a un debat que va néixer al segle XV a Castella,que parlava de com s'havia de definir realment la noblesa,amb les seves funcions, deures i prerrogatives. Aquesta controvèrsia va néixer de la rivalitat entre els nobles i la monarquia, així com del debat entre els conceptes de noblesa "sang" i noblesa "veritable". L'última, defensada per Diego de Valera, demostra la influència renaixentista en les primeres dècades dels Quatre-cents castellans, ja que la noblesa comença a definir-se segons la virtut i l'erudició clàssica.7Tradicionalment, aquesta obra data de 1439-1441, encara que una altra hipòtesi suggereix que hauria de ser datada deu anys després, suposadament depenent dels escrits compostos després de la insurrecció de Toledo el 1449 contra els conversos. Avui està disponible al Fondo de manuscritos de Jesús Domínguez de Bordona.
També va escriure el Tractat d'Armes o dels rieptos i desafiaments,on revela el seu profund coneixement en heràldica. Segons Nicolás Antonio també va compondre una Història de la casa de Zúñiga. En vers també va escriure una Lletania i salms penitencials. I va traduir del francès l'Arbre de les Batalles. Algunes de les seves composicions poètiques estan incloses en el Cancionero de Stúñiga.
Afegeix-hi un comentari: