17-09-2023  (119 lectures) Categoria: Paleologo

Andrea Paleòleg

Andrea Paleòleg
Pinturicchio, Retrat d'Andrea Paleòleg, segle XVI, Apartament Borja
Basileus posse√Įdor del d√®spota Romei
de Morea
Escut d'armes
Titular 12 de maig de 1465 ‚Äst1502
Predecessor Tomàs Paleòleg
Successor Constantí
Naixement Mystras, 17 de gener de 1453
Mort Roma, 1502
Lloc d'enterrament Roma, la ubicació exacta de la tomba s'ha perdut
Dinastia Paleòleg
Pare Tomàs Paleòleg
Mare Imatge de marcador de posició de Catherine Zaccaria
Consort Caterina
Fills Constantí,
una filla desconeguda;
Religió Catolicisme

¬ęEl 17 de gener del mateix any[1] va n√©ixer el successor de la l√≠nia dels Pale√≤leg i el seu hereu, el senyor Andrea Pale√≤leg.¬Ľ

Andreu Pale√≤leg (Mistra, 17 de gener de 1453 ‚ÄstRoma,¬†1502) va heretar del seu pare¬†Tom√†s Pale√≤leg el t√≠tol honor√≠fic¬†d'emperador bizant√≠ i¬†d√®spota de¬†Morea[3] des¬†de 1465[4] fins a la seva mort.

Andreu va morir a Roma el 1502 i va ser enterrat molt modestament a la bas√≠lica de Sant Pere: la seva tomba es va perdre en la reestructuraci√≥ de la mateixa a mitjans del segle XVI. Segons el seu testament els seus hereus van ser Ferran II d'Arag√≥ i Isabel de Castella.En realitat, el c√†rrec d'emperador rom√† tot i q havia estat hereditari en alguns casos,¬† legalment era electiu. El simple fet de ser nebot de l'anterior emperador no li atorgava cap dret especial a Andreu, aix√≠ que en realitat no podia transmetre uns drets que jur√≠dicament no posse√Įa.

Biografia

El retrat de Tommaso Paleòleg, pare d'Andrea, que es pot personificar en el jove ros descalç entre els altres dos personatges, representat en el quadre de la flagel·lació de Crist, de Piero della Francesca.

Era fill de¬†Tom√†s Pale√≤leg que al seu torn era germ√† de¬†Constant√≠ XI Pale√≤leg, l'√ļltim emperador rom√† d'Orient de¬†Constantinoble.

Després de la conquesta de Constantinoble (el rei Constantí XI va morir intentant defensar la ciutat) per les forces del sultà Mehmet II (29 de maig de 1453), Andreu va continuar vivint a Mystras, capital del Despotat de Morea governat pel seu pare Tomàs Paleòleg, germà petit de Constantí XI.

Tomàs va romandre en el poder fins al 1460, quan els otomans van conquerir la província i Andreu, amb el que quedava de la família imperial, es va veure obligat a fugir a Itàlia. En previsió de la seva fugida a Itàlia, Tommaso i tots els seus fills es van convertir al credo catòlic. Quan Tomàs va morir el 1465, Andreu va romandre a Itàlia sota la protecció del papa Pau II. Va viure a Roma amb el títol honorífic d'emperador de Constantinoble, es va casar amb una romana[5] anomenada Caterina.[4]

Tradicionalment es creu que Andreu tenia una gran quantitat de riquesa (derivada en gran part dels subsidis concedits pel papa Pau II), que r√†pidament va dilapidar i va ser redu√Įt a la pobresa. No obstant aix√≤, alguns historiadors moderns creuen que en realitat ell, tot i haver afirmat viure d'acord amb les gl√≤ries de la cort imperial bizantina, ara caiguda, havia limitat les finances des de la seva arribada a la pen√≠nsula It√†lica. Sabem que Andreu Pale√≤leg, tamb√© estava sota la protecci√≥ del¬†papa Sixt IV (1471-1484), el papa el va mantenir a costa seva a Roma, juntament amb una altra figura oriental que havia perdut les seves possessions a mans dels¬†otomans,¬†Leonardo III Tocco, que era¬†d√®spota de l'Epir[3], per√≤ ell tamb√© havia perdut el seu estat, es van con√®ixer, en altres √®poques m√©s afortunats per a tots dos haurien estat enemics, per√≤ ara cap dels dos tenia un estat a la m√†.

Aspirant a viure una vida digna del seu rang i conscient de les seves precàries condicions econòmiques, Andreu va intentar vendre (diverses vegades) els drets al tron de Constantinoble que havia heretat a la mort del seu pare Tomàs. Molts reis i prínceps van poder portar així el títol honorífic d'emperador romà. Entre ells, Carles VIII de França va acceptar inicialment comprar aquests drets (el 1494), però va morir el 7 d'abril de 1498. Per escapar de la pobresa, Andreu va vendre els seus drets hereditaris al sultà otomà Baiazet II a canvi de poder residir a la cort del sobirà amb la seva família (inclòs el seu germà petit Manuel Paleòleg) com a convidats honoraris en vida. De fet, el successor del sultà va tenir a la seva cort els fills de Manuel, Andreu i Joan, que es van convertir a l'islam (no obstant això, altres membres de la família de Manuel van ser esclaus després de la seva mort).

Andreu va morir a Roma el¬†1502[4] i va ser enterrat molt modestament a la¬†bas√≠lica de Sant Pere: la seva tomba es va perdre en la reestructuraci√≥ de la mateixa a mitjans del segle XVI. Segons el seu testament els seus hereus van ser¬†Ferran II d'Arag√≥ i¬†Isabel de Castella.[6] Tanmateix, els Reis Cat√≤lics no intentaren fe valdre els seus drets en cap moment i fins i tot s'aliaren amb el sold√† otom√† Baiazet¬†II contra Ven√®cia.[1] Sobre la descend√®ncia d'Andreu, s'obre un debat: alguns historiadors li atribueixen la paternitat d'un¬†Constant√≠, que va ser comandant de la gu√†rdia papal[7], i d'una filla la m√† de la qual va ser sol¬∑licitada per Jaume II de¬†Xipre per√≤ que no es va poder casar a causa de l'oposici√≥ del¬†papa Pius II[8] i que potser √©s la mateixa Maria de la qual parla Donald M. Nicol al seu llibre¬†L'emperador immortal i que despr√©s es casaria amb un noble rus; altres afirmen que Andreu no tenia descend√®ncia i que, per tant, amb ell es va extingir la l√≠nia principal dels¬†Pale√≤leg, l'√ļnica que podia leg√≠timament reclamar per si mateixa el t√≠tol imperial rom√† d'Orient.

En l'art

Se sap que Gentile Bellini, va fer un retrat d'Andrea Paleòleg, però malauradament s'ha perdut, mentre que encara se'n conserva un, a l'apartament Borja, de Pinturicchio [9].

Ascendència

Notes

  1. ^ En el text de les Memòries, s'entén que el Sfranze es refereix a 1453, o 6691 per al calendari bizantí.
  2. ^ Agostino Pertusi (editat per). La caiguda de Constantinoble. Els testimonis dels contemporanis. Milà, Mondadori (Fondazione Valla), 1976, volum II, pàgina 217.
  3. ^ Salta a:un b Storia ecclesiastica di Genova e della Liguria dai tempi apostolici, Giovanni Battista Semeria, 1838, Tip. i Libr. Canfari, Gènova, pàgina 370.
  4. ^ Salta a:un b c El llibre d'or de Melita
  5. ^ Norwich, Joan Juli, Bizanci - La decadència i la caiguda, p.446
  6. ^ Informes dels estats europeus llegits al Senat pels ambaixadors, Niccolò Barozzi i Guglielmo Berchet, P. Naratovich, 1856, Venècia, pàgina 379.
  7. ^ http://www.maltagenealogy.com/libro%20d'Oro/paleologo.html Arxivat 14-2013-8 a Wayback Machine. i també http://genealogy.euweb.cz/byzant/byzant<>.html
  8. ^ Luigi Carrer, Storia di Catterina Corner, en F. Prudenzano, Opere di Luigi Carrer, Rossi, Nàpols 1852, pàg. 158
  9. ^ Fritz Heinemann, Giovanni Bellini i Belliniani, Georg Olms Verlag, 1991, pàg. 119

Bibliografia

Altres projectes

PredecessorPretendent al tron Despotat de MoreaSuccessor
Tomàs Paleòleg 1465-1502 Constantí Arianites
PredecessorPretendent al tron Imperi BizantíSuccessor
Tomàs Paleòleg 1465 - 1494/1502 Reis Catòlics
Isabel de Castella i Ferran II d'Aragó
Control d'autoritat VIAF 7614150325549410090005 · GND (DE) 1138303623 · Identitats WorldCat (CA) viaf-7614150325549410090005




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.