«El 17 de gener del mateix any[1]
Andreu Paleòleg (Mistra , 17 de gener de 1453 – Roma , 1502 ) va heretar del seu pare Tomà s Paleòleg el tÃtol honorÃfic d'emperador bizantà i dèspota de Morea [3] des de 1465 [4 ]
Andreu va morir a Roma el 1502 i va ser enterrat molt modestament a la basÃlica de Sant Pere: la seva tomba es va perdre en la reestructuració de la mateixa a mitjans del segle XVI. Segons el seu testament els seus hereus van ser Ferran II d'Aragó i Isabel de Castella.En realitat, el cà rrec d'emperador romà tot i q havia estat hereditari en alguns casos, legalment era electiu. El simple fet de ser nebot de l'anterior emperador no li atorgava cap dret especial a Andreu, aixà que en realitat no podia transmetre uns drets que jurÃdicament no posseïa.
Biografia Tommaso Paleòleg , pare d'Andrea, que es pot personificar en el jove ros descalç entre els altres dos personatges, representat en el quadre de la flagel·lació de Crist, de Piero della Francesca .
Era fill de Tomàs Paleòleg que al seu torn era germà de Constantà XI Paleòleg , l'últim emperador romà d'Orient de Constantinoble .
Després de la conquesta de Constantinoble (el rei Constantà XI va morir intentant defensar la ciutat) per les forces del sultà Mehmet II (29 de maig de 1453 ), Andreu va continuar vivint a Mystras, capital del Despotat de Morea governat pel seu pare Tomàs Paleòleg, germà petit de Constantà XI.
Tomà s va romandre en el poder fins al 1460 , quan els otomans van conquerir la provÃncia i Andreu, amb el que quedava de la famÃlia imperial, es va veure obligat a fugir a Ità lia . En previsió de la seva fugida a Ità lia, Tommaso i tots els seus fills es van convertir al credo catòlic . Quan Tomà s va morir el 1465 , Andreu va romandre a Ità lia sota la protecció del papa Pau II. Va viure a Roma amb el tÃtol honorÃfic d'emperador de Constantinoble, es va casar amb una romana[5 .[4]
Tradicionalment es creu que Andreu tenia una gran quantitat de riquesa (derivada en gran part dels subsidis concedits pel papa Pau II), que rà pidament va dilapidar i va ser reduït a la pobresa. No obstant això, alguns historiadors moderns creuen que en realitat ell, tot i haver afirmat viure d'acord amb les glòries de la cort imperial bizantina, ara caiguda, havia limitat les finances des de la seva arribada a la penÃnsula Ità lica. Sabem que Andreu Paleòleg, també estava sota la protecció del papa Sixt IV (1471-1484 ), el papa el va mantenir a costa seva a Roma, juntament amb una altra figura oriental que havia perdut les seves possessions a mans dels otomans , Leonardo III Tocco , que era dèspota de l'Epir [3]
Aspirant a viure una vida digna del seu rang i conscient de les seves precà ries condicions econòmiques, Andreu va intentar vendre (diverses vegades) els drets al tron de Constantinoble que havia heretat a la mort del seu pare Tomà s. Molts reis i prÃnceps van poder portar aixà el tÃtol honorÃfic d'emperador romà . Entre ells, Carles VIII de França va acceptar inicialment comprar aquests drets (el 1494), però va morir el 7 d'abril de 1498 .sultà otomà  Baiazet II a canvi de poder residir a la cort del sobirà amb la seva famÃlia (inclòs el seu germà petit Manuel Paleòleg ) com a convidats honoraris en vida. De fet, el successor del sultà va tenir a la seva cort els fills de Manuel, Andreu i Joan, que es van convertir a l'islam (no obstant això, altres membres de la famÃlia de Manuel van ser esclaus després de la seva mort).
Andreu va morir a Roma el 1502 [4] basÃlica de Sant Pere : la seva tomba es va perdre en la reestructuració de la mateixa a mitjans del segle XVI. Segons el seu testament els seus hereus van ser Ferran II d'Aragó i Isabel de Castella .[6] Tanmateix, els Reis Catòlics no intentaren fe valdre els seus drets en cap moment i fins i tot s'aliaren amb el soldà otomà Baiazet II contra Venècia . Sobre la descendència d'Andreu, s'obre un debat: alguns historiadors li atribueixen la paternitat d'un Constantà , que va ser comandant de la guà rdia papal[7], Xipre però que no es va poder casar a causa de l'oposició del papa Pius II[ 8] L'emperador immortal i que després es casaria amb un noble rus; altres afirmen que Andreu no tenia descendència i que, per tant, amb ell es va extingir la lÃnia principal dels Paleòleg , l'única que podia legÃtimament reclamar per si mateixa el tÃtol imperial romà d'Orient.
En l'art Se sap que Gentile Bellini , va fer un retrat d'Andrea Paleòleg, però malauradament s'ha perdut, mentre que encara se'n conserva un, a l'apartament Borja , de Pinturicchio [9]
Ascendència Notes
^ En el text de les Memòries , s'entén que el Sfranze es refereix a 1453 , o 6691 per al calendari bizantà . ^ Agostino Pertusi (editat per). La caiguda de Constantinoble. Els testimonis dels contemporanis. Milà , Mondadori (Fondazione Valla), 1976, volum II, pà gina 217. ^ Salta a: unb Storia ecclesiastica di Genova e della Liguria dai tempi apostolici, Giovanni Battista Semeria, 1838, Tip. i Libr. Canfari, Gènova, pà gina 370. ^ Salta a: unb c El llibre d'or de Melita ^ Norwich, Joan Juli, Bizanci - La decadència i la caiguda, p.446 ^ Informes dels estats europeus llegits al Senat pels ambaixadors, Niccolò Barozzi i Guglielmo Berchet , P. Naratovich, 1856, Venècia, pà gina 379. ^ http://www.maltagenealogy.com/libro%20d'Oro/paleologo.html Arxivat 14-2013-8 a Wayback Machine . i també http://genealogy.euweb.cz/byzant/byzant<>.html ^ Luigi Carrer, Storia di Catterina Corner , en F. Prudenzano, Opere di Luigi Carrer, Rossi , Nà pols 1852, pà g. 158 ^ Fritz Heinemann, Giovanni Bellini i Belliniani , Georg Olms Verlag, 1991, pà g. 119 Bibliografia Altres projectes 
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: