22-01-2011  (4007 lectures)

Refranys de trovadors - Aphorismes - Girs

Doncs b茅 m'estic dedicant a traduir al catal脿 refranys"probablement inspirats" en autors catalans.

Tot va comen莽ar quan certa persona va fer un paral路lelisme del refrany castell脿:

芦Piensa el ladr贸n que todos son de su condici贸n禄

dient que ja existia d'antuvi en catal脿 sota aquesta forma

Sou tan malici贸s, que us penseu que s贸c del mateix color禄 (芦Stultus stulta loquitur禄)

El transcrit m茅s amunt no 茅s ni ha sigut mai cap refrany.. no 茅s correcte el que han fet alguns reculls de refranys.. "traduir una frase d'un trobador, per s脿via que sigui, i dir que 茅s un refrany popular".. quan el poble no el coneix.. si es vol citar en Guillem de Bergad脿, no es pot fer amb una mala traducci贸 al catal脿 normatiu (malgignos 茅s maligne no malici贸s), a ell no li agradaria, cal fer-ho en la versi贸 original del segle XII ..o 猫s que no s'enten?..

芦...car vos etz malgignos cuidatz qe路z eu sia d'aital color禄

Si el que es pret茅n es crear un refrany a partir d'una frase d'en Guillem de Bergued脿, cal seguir una m猫trica i fins i tot buscar una rima, com el cas del castell脿 (ladr贸n - condici贸n), que coneixent l'origen dels trobadors, que era a ca' nostra ... possiblement sigui una traducci贸 rimada de la frase del trobador del Bergued脿... (la transcripci贸 m茅s amunt l'he manllevada d'internet..):

Buscant-li un origen remot.. n'he trobat una versi贸 en llati que 茅s la que s'hi adapta millor...

芦Quod malus ipse, malos alios putat improbus esse禄

Vet aqu铆 la traducci贸 feta per un doctor en llat铆 d'aquesta "colla d'arreplegats" (que 茅s l'INH segons alguns)

"Com que el malvat es considera a si mateix dolent, pensa que els altres s贸n (tamb茅) dolents".

I.. aquest altre que encara s'hi sembla m茅s

"cum ipse insipiens sit omnes stultos aestimat"...

per貌 finalment l'he trobat en catal脿 del segle XVIII

芦Ab lo seu mal vol treure el dels altres禄..

茅s un refrany que estava viu a l'entorn popular el segle XVIII, recollit al llibre d'on jo l'he tret.

Propostes rimades en catal脿

Ac铆 en teniu algunes ...
Amb "pensa" mantenim el putare llat铆 i el cuidatz catal脿...
芦...car vos etz tant malgignos, cuidatz qe路z eu sia d'aital color禄
Amb el malgign贸s i el sia catal脿.. (perdent "color")
芦 Pensa sempre qui 茅s maligne, que (e)ls altres s贸n d'aital signe禄...
芦 Pensa sempre qui 茅s maligne, que tothom 茅s d'aital signe禄...
芦 Pensa sempre qui 茅s maligne, que (e)ls altres s贸n del seu signe禄...
芦 Pensa sempre qui 茅s maligne, que tothom 茅s del seu signe禄...

Amb els "colors" (per a que rimi).. canviant malign贸s per malici贸s...

芦 Com que sou tant malici贸s, em feu doncs d'aquests colors禄..
芦 Pensa sempre el malici贸s, que tots s贸n dels seus colors禄..

Altres propostes

芦 Pensa sempre el malici贸s, que tots s贸n dels seus colors禄... (Guillem de Bergued脿))

芦 No anir脿s mai a dormir sense ampliar el teu mag铆禄.. (M. Capdevila)

No hi ha mal que algun b茅 no ens porti禄.. (M. Capdevila)

"All貌 bo.. si breu.. doblement bo!..(Baltasar Graci谩n o maybe Francesc Vicent - rector de Vallfogona)

"Com m茅s curt millor!..

"Bo i senzill.. doblement bo!..

"All貌 bo.. si senzill.. doblement bo!..

"All貌 que 茅s bo.. si 茅s senzill.. 茅s doblement bo!..

A alg煤 li pot estranyar l'atribuci贸 del rodol铆 al rector, per貌 despr茅s d'haver-li atribu茂t injustament al rector.. el robatori d'obres d'en Quevedo, el m铆nim que podem: reivindicar la frase mal atribu茂da a Quevedo per a compensar aquella mentida hist貌rica.

"Francisco de Quevedo聽 (1580-1645), con su conceptismo y su frase "lo bueno si breve dos veces bueno", primaba el fondo sobre la forma, oponi茅ndose al "culteranismo" de Lu铆s de G贸ngora y Argote (561-1627). que hac铆a lo contrario."

_____________________________________________________________________________________________

LA LLENGUA DIU MOLT DE NOSALTRES: Tota una concepci贸 del m贸n, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perqu猫 la llengua 茅s l'expressi贸 d'un comportament col路lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseq眉猫ncia, de traduir nom茅s, sin贸 d'entendre. Per aix貌, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina, no 煤nicament canvien de llengua. Tamb茅 canvien de punt de vista.

Hi una expressi贸 que ens separa de les ments castellanes el nostre聽 "ara vinc" (com煤 entre el catal脿 i la majoria de pa茂sos del m贸n) que en castell脿 tradueixen per "ahora voy"

Castella: "Ir茅" a verte

Catal脿: "Vindr茅" a veure't

Angl猫s: I will "come" to see you

Franc猫s: Je "viendrai" te voir

Itali脿: Io "verr贸" vederti

Alemany: ich werde "kommen" um dich zu sehen

  • Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' all脿 on nosaltres diem 'gat vell' i 'gata maula'.
  • La sort m脿xima de la rifa 茅s un mascul铆 'el gordo', all脿, i un femen铆, 'la grossa', aqu铆.
  • De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i en canvi nosaltres que sigui 'Mare de D茅u'
  • Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.
  • Els espanyols desvergonyits ho s贸n del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que s贸n uns 'sinverg眉enzas', mentre que els corresponents catalans, s贸n, nom茅s, uns 'poca-vergonyes'.
  • Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.
  • All脿 celebren cada any les 'Navidades' mentre que aqu铆 amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou tamb茅 amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, m煤ltiples buenos d铆as' i 'buenas noches' diaris.
  • A Espanya es veu que ho donen tot, dar besos, abrazos, pena, paseos, una confer猫ncia ... ' mentre que als Pa茂sos Catalans donem m茅s aviat poques coses, ja que solem 'fer petons, abra莽ades, pena, un tomb, una confer猫ncia...'.
  • All脿 diuen '隆oiga!' (que no implica que te escuchen) quan aqu铆 filem mes prim quan diem 'escolti!'
  • Dels ous de gallina que no s贸n blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
  • Dels genitals femenins, all脿 en diuen vulgarment 'almeja' i aqu铆 'figa', mots que designen dues realitats molt diferents, ja que en un cas, 茅s un mol路lusc salat, aspre, grisenc, dur al tacte, i d'obrir-lo, i, en l'altre, un fruit dol莽, suc贸s, rogenc, suau al tacte i d'obrir-lo.
  • Mentre ells 'hablan' -i nom茅s fan aix贸!- aqu铆 'enraonem', 茅s a dir, utilitzem la ra贸, sense 猫xit, tanmateix.
  • All脿 per ensenyar quelcom a alg煤 'adiestran' i aqu铆 'ensinistrem'. M茅s enll脿 dels conceptes pol铆tics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la sinistra'(esquerra)...





versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu茂u el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.