Doncs bé m'estic dedicant a traduir al català refranys"probablement inspirats" en autors catalans.

Tot va començar quan certa persona va fer un paral·lelisme del refrany castellà:

«Piensa el ladrón que todos son de su condición»

dient que ja existia d'antuvi en català sota aquesta forma

«Sou tan maliciós, que us penseu que sóc del mateix color» («Stultus stulta loquitur»)

El transcrit més amunt no és ni ha sigut mai cap refrany.. no és correcte el que han fet alguns reculls de refranys.. "traduir una frase d'un trobador, per sàvia que sigui, i dir que és un refrany popular".. quan el poble no el coneix.. si es vol citar en Guillem de Bergadà, no es pot fer amb una mala traducció al català normatiu (malgignos és maligne no maliciós), a ell no li agradaria, cal fer-ho en la versió original del segle XII ..o ès que no s'enten?..

«...car vos etz malgignos cuidatz qe·z eu sia d'aital color»

Si el que es pretén es crear un refrany a partir d'una frase d'en Guillem de Berguedà, cal seguir una mètrica i fins i tot buscar una rima, com el cas del castellà (ladrón - condición), que coneixent l'origen dels trobadors, que era a ca' nostra ... possiblement sigui una traducció rimada de la frase del trobador del Berguedà... (la transcripció més amunt l'he manllevada d'internet..):

Buscant-li un origen remot.. n'he trobat una versió en llati que és la que s'hi adapta millor...

«Quod malus ipse, malos alios putat improbus esse»

Vet aquí la traducció feta per un doctor en llatí d'aquesta "colla d'arreplegats" (que és l'INH segons alguns)

"Com que el malvat es considera a si mateix dolent, pensa que els altres són (també) dolents".

I.. aquest altre que encara s'hi sembla més

"cum ipse insipiens sit omnes stultos aestimat"...

però finalment l'he trobat en català del segle XVIII

«Ab lo seu mal vol treure el dels altres»..

és un refrany que estava viu a l'entorn popular el segle XVIII, recollit al llibre d'on jo l'he tret.

Propostes rimades en català

Ací en teniu algunes ...
Amb "pensa" mantenim el putare llatí i el cuidatz català...
«...car vos etz tant malgignos, cuidatz qe·z eu sia d'aital color»
Amb el malgignós i el sia català.. (perdent "color")
« Pensa sempre qui és maligne, que (e)ls altres són d'aital signe»...
« Pensa sempre qui és maligne, que tothom és d'aital signe»...
« Pensa sempre qui és maligne, que (e)ls altres són del seu signe»...
« Pensa sempre qui és maligne, que tothom és del seu signe»...

Amb els "colors" (per a que rimi).. canviant malignós per maliciós...

« Com que sou tant maliciós, em feu doncs d'aquests colors»..
« Pensa sempre el maliciós, que tots són dels seus colors»..

Altres propostes

« Pensa sempre el maliciós, que tots són dels seus colors»... (Guillem de Berguedà))

« No aniràs mai a dormir sense ampliar el teu magí».. (M. Capdevila)

« No hi ha mal que algun bé no ens porti».. (M. Capdevila)

"Allò bo.. si breu.. doblement bo!..(Baltasar Gracián o maybe Francesc Vicent - rector de Vallfogona)

"Com més curt millor!..

"Bo i senzill.. doblement bo!..

"Allò bo.. si senzill.. doblement bo!..

"Allò que és bo.. si és senzill.. és doblement bo!..

A algú li pot estranyar l'atribució del rodolí al rector, però després d'haver-li atribuït injustament al rector.. el robatori d'obres d'en Quevedo, el mínim que podem: reivindicar la frase mal atribuïda a Quevedo per a compensar aquella mentida històrica.

"Francisco de Quevedo  (1580-1645), con su conceptismo y su frase "lo bueno si breve dos veces bueno", primaba el fondo sobre la forma, oponiéndose al "culteranismo" de Luís de Góngora y Argote (561-1627). que hacía lo contrario."