12-02-2016 (2821 ) | Categoria: Cavalls |
..Latituds dels cavalls va ser el nom amb el que, les tripulacions dels vaixells de vela, van batejar els cinturons tropicals d'altes pressions, quan de vegades els seus vaixells quedaven encalmats dins d'aquestes zones allargant de forma no prevista la durada del viatge i es veien obligats a llençar els cavalls per la borda per tal d'estalviar l'aigua que necessitaven per sobreviure..
Les Latituds dels cavalls o Alta subtropical (en anglès: Horse latitudes) són zones d'altes pressions atmosfèriques subtropicals situades a ambdós costats de l'equador terrestre (aproximadament de 30º a 38º Nord i Sud). Aquesta regió està sota una cresta d'alta pressió anomenada alta subtropical. És una zona que rep poques pluges i té vents variables mesclats amb calmes.[1]
Les latituds del cavall estan associades amb l'anticicló subtropical i el descens a gran escala dels corrents d'aire a gran altitud que es mouen cap als pols. Després d'arribar a la superfÃcie de la terra, aquest aire es propaga cap a l'equador, com a part dels vents alisis predominants o cap als pols, com a part dels vents de l'oest.[1]
Es formen unes zones d'alta pressió que són com cinturons paral·lels entre si, separats a una distà ncia de l'equador que a l'estiu varia alguns graus. El cinturó més proper al Tròpic de Cà ncer (hemisferi nord) es coneix com cinturó de calma de Cà ncer, mentre que el cinturó més proper al Tròpic de Capricorn (hemisferi sud) es coneix com cinturó de calma de Capricorn.[1]
Les persistents condicions cà lides i seques de les latituds del cavall també contribueixen a l'existència delsdeserts tropicals, com el desert del Sà hara a l'Àfrica, els del sud-oest dels Estats Units i nord de Mèxic i parts del de l'Orient Mitjà a l'Hemisferi Nord, com també deldesert d'Atacama, el desert de Kalahari i el desert d'Austrà lia a l'Hemisferi Sud.[1]
L'explicació més plausible, segons l'Encyclopaedia Britannica,[1] és que, en temps de l'Imperi Espanyol, es solien transportar cavalls en vaixell a les colònies americanes. Aquests vaixells sovint quedaven encalmats dins d'aquestes zones d'altes pressions, fet que perllongava el viatge en més dies dels previstos. Llavors, es veien obligats a economitzar l'aigua, i tenint en compte que els cavalls la bevien en gran quantitat, era impossible mantenir-los vius a bord, com a conseqüència els tripulants havien de matar-los i llançar-los per la borda per tal de poder sobreviure.[2][3]
Una altra teoria, més indirecta (ja que és conseqüència de la primera), és que deriva del ritual del "cavall mort" dels antics mariners. En aquest ritual els mariners preparaven al vaixell un ninot d'un cavall, farcit de palla, el qual després acabaven llençant per la borda. Antigament als mariners se'ls pagava una part del sou abans del viatge, que sovint gastaven tot d'una, i tenien un perÃode sense ingressos i amb deutes. Aquest perÃode sense ingressos i amb deutes s'anomenava "deute del cavall mort" (dead horse debt) i normalment durava un mes o dos. Els mariners feien la cerimònia de llençar el ninot del cavall quan ja havien rebut la resta de la paga, cosa que acostumava a coincidir amb el pas per les latituds dels cavalls i aquestes latituds acabaren rebent aquest nom per aquest ritual[4]
Afegeix-hi un comentari: