El meu cas és molt clar: als 3 anys el 1er dia de classe amb els caganers vaig tornar a casa plorant: mama al cole em parlen com la Matilde (la dona de fer feines)

Un parell d'anys més tard em vaig barallar al pati amb el fill del tinent de la GC per un tema de la geografia del riu Ebre, que ell no s'havia  après i jo vaig recitar de memòria:"el río Ebro nace en Reinosa província de Santander pasa por Logroño, Zaragoza i Tortosa i desemboca en el "mar Mediterráneo"

vam arribar quasi a les mans.. però ell va acabar dient:
"Lo que passa és que tu eres una mierda de catalán"

Bé, en plegar del cole, anant cap a casa, vaig passar plorant per devant de la casa del Sr. Francesc Clavell -pare  de sa Eminència Lluis Clavell Ortiz-Repiso- i al veure'm plorar em va preguntar que em passava, jo li vaig explicar que el fill del Tinent m'havia dit que jo "era una mierda de catalàn" i que atès que no podia canviar aquest fet ..jo seria tota la vida "una merda de català".. em va fer passar a la saleta i em va dir:

-Mira.. aquests que estan arreglant la carretera (els picapedrers) que parlen?
-jo vaig respondre.. castellà
-Quan vas a Barcelona amb el tren.. aquells que fan moure els vagons amb les espatlles que parlen?
-vaig respondre.. castellà

Dons mira el que et dic.. passaran 10, 15, 20, 30 anys però un dia canviarà la truita i llavors et sentiràs orgullós de ser català i de parlar català, el 1978 li va donar la raó.

De fet he tingut moltes experiències a la vida sobre el tema lingúístic..
una altre va ser fa 20 anys quan  treballava a la DGPT, tornava a Arenys en el últim tren.. Els divendres pujaven un reguitzell de nanos d'aquests que el meu fill i els seus amics els diuen "quillos", corrent d'un costat a l'altre tot cridant..

"Joer quillo que paza.. que etàj  majarón perdio.."

un d'ells va posar la seva bossa sobre el meu ordinador.. m'adreço a ell li dic.. Oye podrías quitar la bolsa que necessito el ordenador?
se'm gira el nano i em diu..

-Escolta.. a mí em parles en català eh..!

Va ser una revelació molt clara.. a aquest nano els seus companys li podien parlar en andalús, tot i estar immersos en català al cole, un andalús que han après a casa amb els avis no integrats, però en adreçar-me a ell en castellà l'estava discriminant.. indirectament l'estava tractant de xarnego!

Uns any més tard quan estava a Som ràdio -una emissora que s'havia organitzat dins l'entorn d'en Jan Laporta- i en la que jo representava l'INH fent un programa setmanal d'una hora parlant d'história, va arribar un moment que mentre estavem en plena tertúlia sobre la immersió lingúística, amb el Diego Arcos  l'Oriol Amorós i més gent.. de cop volta, en Fabià ens va venir a dir en veu baixa: 

que truca el Caja.. (el profe de l'UB q va aconseguir al Suprem la sentència del 25%).  que truca el Caja i vol parlar!..

Bé, tots els de la tertúlia el van anar interrogant en català i ell contestava en castellà, però quan em va tocar el torn a mí, me li vaig adreçar en castellà!! i com era previsible.. el Caja va tenir la mateixa reacció que aquell quillo del tren, amb un fort accent castellà de can fanga..

-Ascolti parlim en català eh, que fa molts anys que astic a Catalunya i parlo parfectament el català! 

Com en Schuster.. No hase falta decig nada más..