Fanal (de la fanale italiana 'làmpada', 'torxa', que prové dels fanos grecs) va arribar d'Itàlia a Alemanya en els segles XVIII al XIX com a nom per a un far. Amb els signes acordats de fum i flama, certs missatges es transmetien a distàncies curtes ja en l'antiguitat, per exemple entre els perses, grecs i romans, fins a l'edat moderna. Vegeu també foc de guix, foc de soroll i rellotge alt.

En l'exèrcit, el fanal s'utilitzava com a pal erigit verticalment, a l'extrem superior del qual s'adjuntava material combustible com werg o llana amarada de quitrà i to. ^[1][2] Quan el fanal es va encendre, es va formar una flama intensa amb forta formació de fum, de manera que pogués servir com a transmissor de senyals tant durant el dia com en la foscor. Es va col·locar en punts alts del paisatge per tal de poder alertar posicions avançades i tropes àmpliament disperses.

https://de.wikipedia.org/wiki/Fanal

La importància d'avui

Avui, Fanal significa un signe que crida l'atenció i anuncia canvis, sovint en forma d'un esdeveniment o acció significativa, transcendental o simbòlica^[3] ("establir un fanal", "un fanal de l'esperança").

Enllaços web

Viccionari: Fanal – explicacions de significat, origen de paraules, sinònims, traduccions

Referències[modifica | edita l'origen]

1. ↑ Brockhaus – die Enzyklopädie in 24 Bänden. 20a ed. Leipzig: Brockhaus, 1996–1999; Volum 7, p. 103
2. ↑ Fanāl. A: Meyers Großes Konversations-Lexikon. 6a edició. Banda 6, Bibliographisches Institut, Leipzig/Wien 1906, S. 309.
3. ↑ Meyers enzyklopädisches Lexikon in 25 Bänden. 9a ed. Mannheim: Bibliografisches Institut, 1971-1979; Volum 8, p. 498