La mort de Dido. Jordi. Museu de Belles Arts de Caen
La història de Carthago comença amb l'existència d'una dona extraordinà ria, Elisa de Tir. Tot i que la seva veracitat històrica està demostrada, en el relat de la seva realitat es barreja amb la llegenda.. L'exili de Dido abandonant Tir..
Elisa o Dido de Tir era filla de Muto I. Va tenir dos germans, Pygmalion i Anna. Quan el seu pare va morir, Elisa va veure com el seu ambiciós germà s'apoderaria de tot el poder de la ciutat fenÃcia i la va obligar a casar-se amb Shech, sacerdot del temple de Melkart i posseïdor d'una gran fortuna. Pigmalió, no content amb mantenir el poder, també volia la riquesa del seu cunyat, aixà que va demanar a la seva germana que li rebel·lés a on havia ocultat el seu marit el tresor. Elisa no va voler ajudar el seu germà al qual va indicar un amagatall fals de la fortuna del seu marit al qual, tot i ser lliurada contra la seva voluntat, havia acabat estimant i respectant. La història va acabar en tragèdia quan Pygmalió va assassinar Sicheus i va anar a la recerca del tresor que mai trobaria.
Dido va fugir de Tir amb la seva germana Anna i un seguici d'homes i dones que li eren fidels. Elisa no va recollir en cap de les colònies fenÃcies de la Mediterrà nia, sinó que va decidir anar a terres desconegudes. El seu destà final va ser un punt a les costes del nord d'Àfrica poblades pels iztuls, una tribu lÃbia. Elisa va comparèixer davant del seu rei Jarbas i li va demanar que li donés un tros de terra per fundar una ciutat. Segons la llegenda, el monarca li va donar una pell de brau i aquella seria la zona que englobaria la seva ciutat. Elisa no es va espantar per aquesta provocació. Va agafar la pell, la va tallar en tires tan fines com va poder i va dibuixar un extens perÃmetre sobre el qual va erigir una fortalesa a la qual va anomenar Birsa. Aquest seria l'origen llegendari de la colònia fenÃcia de Carthago. Elisa es va coronar com a reina del seu nou regne i els seus nous vassalls la van batejar amb el nom de Dido.
El final dramà tic de la reina Dido també és llegendari. Moltes versions expliquen que Dido va acabar la seva vida cometent suïcidi; però la raó per la qual va acabar la seva vida, varia segons la font. Una versió clà ssica relata el suïcidi de Dido com una manera d'evitar un matrimoni forçat amb el rei Jarbas. Fidel al seu marit desaparegut, Dido mai hauria acceptat casar-se de nou.
Però la versió més coneguda de la mort de Dido ens prové de la mà de Virgili que a l'Eneida explica l'arribada d'Eneas, heroi escapat de la Guerra de Troia.
La reina de Carthago va acollir Eneas i la seva gent al seu regne. Malgrat el seu amor per Sicheus, Dido va acabar sucumbint a Eneas. La seva marxa a Ità lia la va deixar profundament destrossada, dolor que només podia ser apaivagat amb la mort.
Història, realitat, mite o llegenda, Dido i la seva extraordinà ria vida s'ha mantingut viva al llarg dels segles.
La història de Carthago comença amb l'existència d'una dona extraordinà ria, Elisa de Tir. Tot i que la seva veracitat històrica està demostrada, en el relat de la seva realitat es barreja amb la llegenda.. L'exili de Dido abandonant Tir..
Elisa o Dido de Tir era filla de Muto I. Va tenir dos germans, Pygmalion i Anna. Quan el seu pare va morir, Elisa va veure com el seu ambiciós germà s'apoderaria de tot el poder de la ciutat fenÃcia i la va obligar a casar-se amb Shech, sacerdot del temple de Melkart i posseïdor d'una gran fortuna. Pigmalió, no content amb mantenir el poder, també volia la riquesa del seu cunyat, aixà que va demanar a la seva germana que li rebel·lés a on havia ocultat el seu marit el tresor. Elisa no va voler ajudar el seu germà al qual va indicar un amagatall fals de la fortuna del seu marit al qual, tot i ser lliurada contra la seva voluntat, havia acabat estimant i respectant. La història va acabar en tragèdia quan Pygmalió va assassinar Sicheus i va anar a la recerca del tresor que mai trobaria.
Dido va fugir de Tir amb la seva germana Anna i un seguici d'homes i dones que li eren fidels. Elisa no va recollir en cap de les colònies fenÃcies de la Mediterrà nia, sinó que va decidir anar a terres desconegudes. El seu destà final va ser un punt a les costes del nord d'Àfrica poblades pels iztuls, una tribu lÃbia. Elisa va comparèixer davant del seu rei Jarbas i li va demanar que li donés un tros de terra per fundar una ciutat. Segons la llegenda, el monarca li va donar una pell de brau i aquella seria la zona que englobaria la seva ciutat. Elisa no es va espantar per aquesta provocació. Va agafar la pell, la va tallar en tires tan fines com va poder i va dibuixar un extens perÃmetre sobre el qual va erigir una fortalesa a la qual va anomenar Birsa. Aquest seria l'origen llegendari de la colònia fenÃcia de Carthago. Elisa es va coronar com a reina del seu nou regne i els seus nous vassalls la van batejar amb el nom de Dido.
El final dramà tic de la reina Dido també és llegendari. Moltes versions expliquen que Dido va acabar la seva vida cometent suïcidi; però la raó per la qual va acabar la seva vida, varia segons la font. Una versió clà ssica relata el suïcidi de Dido com una manera d'evitar un matrimoni forçat amb el rei Jarbas. Fidel al seu marit desaparegut, Dido mai hauria acceptat casar-se de nou.
Però la versió més coneguda de la mort de Dido ens prové de la mà de Virgili que a l'Eneida explica l'arribada d'Eneas, heroi escapat de la Guerra de Troia.
La reina de Carthago va acollir Eneas i la seva gent al seu regne. Malgrat el seu amor per Sicheus, Dido va acabar sucumbint a Eneas. La seva marxa a Ità lia la va deixar profundament destrossada, dolor que només podia ser apaivagat amb la mort.
Història, realitat, mite o llegenda, Dido i la seva extraordinà ria vida s'ha mantingut viva al llarg dels segles.
Afegeix-hi un comentari: