14-10-2018  (2833 lectures) Categoria: Articles

El testament d'Amèlia

 


Infotaula de cançóEl testament d'Amèlia
Tipus cançó
Gènere Romanç i cançó tradicional
Llengua catalĂ 
MĂ©s informaciĂł
MusicBrainz Fitxa
[més dades]

El testament d'Amèlia és un romanç tradicional català.[1]

Ens relata la història d'una noia que és enverinada per la seva mare per interessos personals. Tot i que és una cançó tradicional catalana ha tingut ressò en altres països d'Europa, com França. Per aquest motiu n'existeixen altres versions.

És universalment coneguda com la primera part de les Cançons Populars Catalanes de Miquel Llobet. L'arranjament en D menor de Llobet s'ha convertit en la versió clàssica acceptada per a aquesta peça. Ha estat enregistrada per Llobet i una munió de guitarristes de renom entre d'altres: Llobet, Andrés Segovia, John Williams, Julian Bream, Pepe Romero, David Russell, Guy Bacon, Chet Atkins, Stefano Grondona.

AnĂ lisi

AnĂ lisi de la partitura

  • Autors: Cançó popular catalana
  • Mètrica: ternĂ ria composta
  • CompĂ s: 9/8 (u/t negra amb punt, u/c rodona amb corxera
  • Començament: acèfal
  • Final: masculĂ­
  • Tonalitat: la menor
  • Estructura: AA' (4 compassos)

Enllaços

Referències


_____________

El testament d'Amèlia
InformaciĂł sobre el text

El testament d'Amèlia

L'Amèlia està malalta, la filla del bon rei;
metges la van a veure, metges i altra gent.

- Filla, la meva filla, i quin mal Ă©s el teu?
- Mare, la meva mare, penso prou que ho sabeu:

metzines me n'heu dades, que matar-me voleu.
- Filla, la meva filla, d'això us confessareu;

després de confesar-vos, el testament fareu.
- El testament que faci, vĂłs, mare, ja el sabeu:

el vestit d'or i plata, en 'sent morta, em poseu:
el millor per mortalla per adornar el cos meu,

també el mantell de perles, el coixí i vel d'argent.
- Malaguanyada roba, que tota us podrireu.

- El cos ha de podrir-se, doncs la roba també:
que es podreixin les pompes, l'Ă nima vagi al cel.

- Filla, la meva filla, a mi, què em deixareu?
- Mare, la meva mare, a vĂłs, el marit meu,

que us el tingueu en cambra tothora que vulgueu,
perquè el vetlleu de dia tant com de nit ho feu.

besant-lo i abraçamt-lo tal com fa temps sabeu,
que ara no us faré nosa a l'hora que ho fareu.

- Filla, la meva filla, que m'ho perdoni DĂ©u:
Ă©s un fals testimoni que vĂłs filla, em poseu. -

Son pare ho escoltava amb un ministre de DĂ©u:
- Filla, la meva filla, què és això que dieu?

- Ai pare, lo meu pare, en cartes ho trobareu;
metzines me n'heu dades perquè matà'm voleu. -

Partituraanalisi.JPG




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    IntroduĂŻu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.