02-09-2010  (770 lectures) Categoria: Jerusalem

El lo neutre en català i el crit dels creuats

El crit dels creuats era occità-català!!!

Coneixia d'antuvi que la creuada de San Lluis va sortir d'Aig√ľes mortes,
no m'ha estranyat dons el crit dels creuats, però.. no ho sabia..

Podeu entendre perqué defenso el "lo" neutre en català, forma part de la nostra història, ENCARA QUE SIGUI IGUAL QUE EN CASTELLÀ

Us copio aquest article d'opinió de fa 10 anys posat una mica al dia...

Com podeu veure soc lo tiet Manel, soc pre TV3 dels que parlem un català "horroròs".. "en contes de" espantós

El "lo" neutre en català - Deus lo volt - El crit dels creuats

Jo seguirè "emprant el "lo" per al neutre, perqué el considero necessari per evitar "imprecissions al expresar-nos"..(com tambè em fa falta el "li dirè", hi ha gent que m'hi vol fer servir "el"). Al dir "el que passa" no dius si passa una persona o està passant alguna cosa (encara que es pot emprar "alló que passa"), a més a més al suprimir-lo perdem part de la nostra història ja que Jacme I, com tothom a la seva època, l'emprava.

No he volgut dir mai, ni afeccionat, ni vaixell, (que són unes paraules catalanes molt maques), tenint al diccionari.."afició" i "embarcar" les arrels s'han de conservar dins de paraules de la mateixa familia, no pot ser que tinguem tambè una "extensió" de terreny,  peró no "s'exten" de nord a sud sinó que "s'esten".

L'any 90 vaig participar en la traducci√≥ del Windows al catal√†, va caldre introdu√Įr termes com "fer click ‚Äď clicar". En angl√®s hi ha dos qualificatius per la mem√≤ria: "extended" i "expanded", que per "convenci√≥" defineixen dos tipus de mem√≤ria completament diferents. El nostre fil√≤leg (per cert molt b√≥, contractat pel PIE), tradu√Įa ambd√≤s per "ampliada", totalment imprec√≠s, em deia que en castell√° tenen: tender la ropa i extender un mapa sobre la mesa,¬†¬†per√≤ que en catal√†, estendre era nom√®s per estendre la roba, mirant el Pompeu Fabra i gr√†cies al Mart√≠ Verg√®s va acabar acceptant "estesa" i "expandida", com s'ha tradu√Įt a la resta de lleng√ľes rom√†niques.

La llengua catalana és molt rica en matiços i els estem perdent per tal de substituir castellanades emprades a la llengua "vulgar"

"tu rai!", Intentem traduir-lo a qualsevol idioma.

A ti, que no te falta de nada, que vives como quieres.., como te va a importar!

Gent que parla un català "escayent" està fent servir (Emprant) expressions que no han sigut ni seràn mai catalanes,  i  lo mès fotut és que ens les estàn enganxant, i aixó és molt greu: l'altre dia un bon amic català fins la mèdula em va deixar anar un "anem a veure"... , vindrè a les deu i mitja

Virus castellans que ens est√†n enva√Įnt (mireu TV3...)

En vaig preparar una pila!, però no els trobo, us els farè arribar....

"Anem a veure" es la traducció del castellà "vamos a ver", pot ser és la traducció de "let's see", però que tambè és en imperatiu com en català "vegem". Tenim una expressió vulgar molt catalana:"aviam" , i la acadèmicament correcte "veiem" o bé "vegem"

"Anem a fer..", tambè com imperatiu i derivat de l'anterior es posa un "anem a .." devant d'un verb que en català no ha portat mai el "anar" (sobre tot a TV3): "anem a mostrar-vos" en lloc "us mostrarem", "Anem a fer.." en lloc "tot seguit farem"

Molts nanos jovenets diuen (lo pitjor és que els seus mestres tambè ho diuen) :

"hi ha que" (traducció de "hay que") en lloc de "s'ha de"

"m'he caigut" (traducció de "me he caído") en lloc de "he caigut"

"se m'ha caigut" (traducció de "se me ha caído") en lloc de  m'ha caigut

"tenda" en lloc de botiga (que diràn?, el tender per botiguer?)

"ho que passa", en lloc de "lo que passa", aquest ja és el summum.

"ja vaig" (traducció de "ya voy") en lloc de "ja vinc"

No si pot fer res, els catellans tenen el cervell girat. Els sis anys que vaig passar a Madrid, ens varem fer un fart d'aguantar, un amic francès i jo:

Cómo que "ahora vengo" será "ahora voy". No em va servir de res el fet de que "tots" els idiomes moderns fan servir el "vinc" cap a la persona amb qui parles:  Vindré a veure't..

I will come to see you..Je viendrais te voir..Io verro vederti...Ich will kom sehen du...Incl√ļs a les n√≤rdiques...

Els "en" i els "hi"

No hi ha manera, i això que són com en italià i en francès..., el que no els ha mamat de petit o no els posa o en posa allà ón no toca!

"les nou i mitja"

No deixem que ens facin perdre els quarts, marcats per les tintinabulla de Ripoll, que són una prova evident que vam ser els primers en tenir rellotges => quan no tenien prou precissió per a detallar els minuts.. (vegeu el meu estudi sobre el rellotje de Ripoll, sense busques nomès amb les tintinabulla i mogut per un contrapès).
A Alemanya tambè els fan servir, (vol dir que ens van venir correcuit al darrera...)
Que el primer rellotge mecànic el va fer Gerbert d'Orlhac => Silvestre II (deixeble de Ripoll), está reconegut mundialment.., l'unic que afeigeixo és que el va treure d'un de Ripoll, d'en Lupitus Barchinonensis.
El rellotge, és català, ben nostre... (s.x, 920), a Castella no els van tenir fins més tard..que bonic poder dir!, m'afanyarè, passa una mica d'un quart i mitg de deu.....

La "b√ļxola" d'aquells temps tamb√® estava dividida en quartes ( l'escric aix√≠, com Abraham Cresques que era:"cart√≤graf i buxoler", "magistrum mapamundorum et buxolarum"..). L'accepci√≥¬† acceptada pel Diec amb "r" (i vulgarisme actual): √©s m√©s tardana (br√ļxola 1389). En castell√° apareix per primera vegada "br√ļxola" en Joan Bosc√† (catal√†) el 1534 ...

Qué hi ha més maco que quedar a quarts de deu?

Reconec per√≤ que, "si barrejes els dos idiomes"..ens √©s bastant merd√© quedar amb alg√ļ...., Com he quedat en catal√† o en castell√†?¬†Recordem l'hora i els quarts per separat, si hem quedat en castell√† els quarts s'han de sumar a l'hora, si era en catal√†, al rev√®s. Tota la vida si he volgut quedar b√® amb la gent, he hagut de de pensar en catal√†, aix√≠ en cas d'error, he arribat una hora abans!..

Amb els d'aquesta nova generació (incloc el meu nano) hi quedo amb xifres, com l'horari del tren o de l'avió, quedem a les 10:15, a les 10:30, a les 10:45...?

Expressions catalanes en les que s'ha fet una hipercorrecció   (que no crec ad-hoc...)

"cap de setmana" traducció de "week end",

S'hauria de tradu√Įr per "final de setmana", no val dir que a certs calendaris, la setmana comen√ßa el diumenge, el "week end" era dissabte-diumenge i ara s'hi pot afegir el divendres tarda-vespre, si volem emprar "cap", caldria dir¬†"capdevall de setmana".

Els anys 60 a l'Escola d'Enginyers teniem classe els dissabtes fins les 9 del vespre, recordo que l'Eduard Admetlla em passava a recollir per l'escola per anar a esquiar a Andorra, ells a Esade feien "setmana Anglesa", els anglesos tenien el "week end" que per sort també ens van encomanar Els bancs no treballaven els week ends, però cada dia estaven oberts fins les cinq de la tarda, descomptant el petit break del lunch (dos fulls d'enciam sobre una llesca de pa anglés amb un té amb llet)

"Cap" ha tingut, t√© i tindr√† sempre, el sentit de primer (el cap √©s lo m√©s important que tenim), Cap-de-vila (primer home de la vila), cap d'any (primer dia de l'any i el meu sant, no val dir que la revetlla √©s el 31), cap i c√ļa, al cap i a la fi, ens mullem de "cap a peus", encara que els castellans es mullen de "pies a cabeza", deu ploure al rev√®s...

Si es vol definir amb "cap" allà ón acaba una cosa (una corda té dos caps) cal afegir-hi un determinat (al cap del carrer, al capdevall de la jornada),

"en contes de" el faig servir ja que no és una traducció del castellà, més aviat és "valencianet"

"tant mateix" per "desde luego" (l'he vist tradu√Įt per: desde lloc o desde lueg)

"desde luego" jo ho camvio a "per descomptat", si ho traduim per "tant mateix" estem expressant un matiç una mica diferent, equivalent en certs casos a tota una frase en castellá.(y ya que estamos aquí y teniendo en cuenta lo dicho, sería aconsejable hacer..., -"), que es molt més que dir "desde luego" que equivaldria a - es evidente que no queda otra solución..

"m'he assaventat"per "me he enterado"

Crec que s'ha de tradu√Įr per:¬†"he sentit", "m'han dit", (ha arrivat al meu mag√≠, sense fer cap esfor√ß), molta gent ho tradueix per ‚Äst"m'he assaventat"- que √©s una paraula molt maca per√≤ que t√© diferent mati√ß implica que he hagut de fer algun tipus d'esfor√ß en aquest coneixement

"tant se val" per "no importa, tanto da"

Crec que, si no hi ha comparació entre dues coses o fets, s'ha de traduir per "tant és". L'expressió "tant se val" d'antuvi, era molt més rica ja que indicava també el: "no importa, tanto da",  però al mateix temps feies una comparació o exposició de dues cosas oposades (tant se val blanc com negre, tant se val que ho facis com que no ho facis), és a dir, antigament indicava: que preferies que tingués lloc, aquella cosa que no t'importava d'ambdues

"seix", al lletrejar les xifres catalanes per telèfon o per ràdio (amb soroll de fons, o sordejant)

Encara que la meva neboda, l'Helèna no em doni la raó, quan la banda passant disminueix (al parlar per telèfon o per ràdio, o quan et fas gran i sordeges) al lletrejar les xifres catalanes per telèfon o per ràdio, es confonen el "cinq" i el "sis", cosa que no passa amb les xifres en castellà, però sí amb els "sesenta" i "setenta" (recordeu cal repetir al Bingo: "seis"-"cero" o "siete"-"cero").

En alemany, encara que sembli mentida, es confonen el "zwai" i el "drai", i en Jordi Forch em va explicar que per pal.liar-ho diuen "zwo".

Proposo que en català fem servir  "seix" al " lletrejar les xifres catalanes per telèfon o per ràdio", que es distingeix perfectament del "cinc" i a més a més, té molts precedents: "seixanta", "seixanté", "seixantejar" ,"seixantena", "seixantenni" ,"seixanter", seixantí" i potser fins i tot "seixantó"





versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.