Crema de ripoll: Qui t茅 ra贸 en Marc Pons o en Manel Capdevila

Article d'en Marc Pons

Tal dia com avui de l鈥檃ny 1835, fa 183 anys, en el context de la Primera Guerra Carlina (1833-1839), un batall贸 de l鈥檈x猫rcit constitucional espanyol anomenat 鈥淭iradores de Isabel II鈥�, format per elements radicals del b脿ndol liberal i comandat pel capit脿 Jos茅 Rodr铆guez, es lliuraven al saqueig i a la destrucci贸 del monestir de Ripoll. El batall贸 de 鈥淭iradores de Isabel II鈥� s鈥檋avia emparat a la vila de Ripoll dos mesos abans amb l鈥檕bjectiu d鈥檈mpaitar les partides carlines que operaven al territori. A mitja tarda del dia dels fets, despr茅s del toc de vespres i, segons algunes fonts al crit 鈥溌os facciosos escalan el monasterio!鈥�, van assaltar les depend猫ncies monacals i en poques hores les van deixar redu茂des a foc i cendra.

Article d'en Manel Capdevila

Despr茅s de la mort de Ferran VII el 1833, en nom de la Llei S脿lica, va preferir posar-se al servei del germ脿 del difunt, Carles de Borb贸 (Don Carles), per貌 va romandre a Catalunya. Durant la Primera Guerra Carlina entre els lleialistes i els rebels catalans que es van unir per la junta de Berga (1837-1838), el comte va tornar a distingir-se per la seva crueltat. Va haver de fugir i anar a Fran莽a durant aquesta guerra. Reconegut, va ser detingut prop de la frontera i internat a Lille el 1835, d'on va fugir el 1838 per unir-se als carlins de Ram贸n Cabrera a Arag贸.

A Catalunya, les seves exaccions (l'incendi de les poblacions del Bergued脿, del Monestir de聽 Ripoll i la seva biblioteca amb 10.000 volums (la B铆blia fou salvada per un frare), acabant amb la voladura de totes les armeries de Ripoll que ja mai m茅s existiran..

Tot aix贸 ho vaig llegir fa m茅s de 30 anys i es parlava q els carlins d'Espagnac van saquejar el monestir i les tombes de Poblet i van jugar a la pilota amb el cap de Jaume I.

Per tant 茅s l貌gic q fessin el mateix a Ripoll i consta a la versi贸 de fr.wiki q vaig traduir a la meva de ca.wiki
JO DIC Q FOU EL COMTE D'ESPAGNAC (AL MEU ARTICLE DE LA WIKIPEDIA)

_*A Catalunya, les seves exaccions (l'incendi de les poblacions del Bergued脿, del Monestir de Ripoll i la seva biblioteca amb 10.000 volums (la B铆blia fou salvada per un frare), acabant amb la voladura de totes les armeries de Ripoll que ja mai m茅s existiran),*_

https://fr.wikipedia.org/wiki/Roger_Bernard_Charles_d%27Espagnac_de_Ramefort

Apr猫s la mort de Ferdinand VII en 1833, au nom de la Loi salique, il pr茅f猫re se mettre alors au service du fr猫re du d茅funt, Charles de Bourbon (Don Carlos), mais restera en Catalogne. Au cours de la premi猫re guerre Carliste entre les loyalistes et les Catalans r茅volt茅s que regroupera la junte de Berga (1837-1838), le comte va s'illustrer 脿 nouveau par sa cruaut茅. Il dut s'enfuir et passer en France au cours de cette guerre. Reconnu, il fut arr锚t茅 pr猫s de la fronti猫re et intern茅 脿 Lille en 1835 d'o霉 il s'茅chappa en 1838 pour rejoindre en Aragon les carlistes de Ram贸n Cabrera.

En Catalogne, ses exactions (incendie de Ripoll et des localit茅s de la Bergued脿), la rancune des carlistes que le comte avait auparavant pers茅cut茅, le fanatisme des plus extr茅mistes entra卯n猫rent son exclusion de la junte d'Avia (pr猫s de Berga), puis son ex茅cution, apr猫s sa capture, le 2 f茅vrier 1839 non loin du pont d'Espias (environ d'Organy脿). Son corps fut jet茅 dans le S猫gre puis enterr茅 脿 proximit茅.

Le comte d'Espagne eut donc une existence mouvement茅e qui se perp茅tua apr猫s sa mort car sa tombe fut profan茅e en 1840 et son cr芒ne exhib茅 comme 茅tant celui du "Tigre de Catalogne".

R茅f茅rences:(en) Wellesley, Arthur (1836) The Dispatches of Field Marshal the Duke of Wellington, K. G. During His Various Campaigns in India, Denmark, Portugal, Spain, the Low Countries, and France: Peninsula, 1809-1813, p. 578. J. Murray [archive] : Dans ses lettres et d茅p锚ches, Wellington se r茅f茅rait 脿 lui sous le nom de Carlos de Espa帽a.

GEMINI

Pot ser hi va haver dos incendis el del Monestir i l'incendi del poble per part dels carlins volant amb polvora totes les armeries de Ripoll,

MC

tinc bona mem貌ria i ho vaig llegir fa 30 anys.. A la Enciclopedia. Espasa Vol-51 pag-784 posa textualment "en 1839 qued贸 casi destruida por el fuego y el ataque de los carlistas" , respon aquesta pregunta q has fet.

GEMINI

Caldria veure si les fonts que diuen que els carlins van cremar "Ripoll" es refereixen expl铆citament al monestir, o a una part de la vila, o a una data diferent.

MC

Dos incendis? Va聽 contra la navalla d'Ockham.. La data 茅s 1839 i,聽llegint tot el par脿graf complet es despr茅n q tamb茅 cremen el monestir聽 "en 1839 qued贸 casi destruida por el fuego y el ataque de los carlistas .. pero la reconstrucci贸n del monasterio le han dado nueva prosperidad"

L'Enciclopedia Espasa est脿 titllada de Reaccion脿ria, de dretes, es va fer amb Primo de Ribera i es va acabar amb Franco q tenia a ca seva als Carlins, per tant si l'Espasa dona la culpa als carlins t茅 molta credibilitat aquest par脿graf:

GEMINI

El carlisme, tot i ser un moviment amb el qual el franquisme va tenir una relaci贸 complexa (d'alian莽a en la Guerra Civil, per貌 posteriorment de cooptaci贸 i submissi贸 sota el "Movimiento Nacional")

MC

Jo crec i en tinc proves de q Franco va anar contra els monarquics de Don Juan, en canvi a un coronel metge carl铆 q va anar a la Divisi贸n azul el va posar al anys 50 com cap de la seguretat social a Catalunya, aclarida la frase q tenia dues aigues

GEMINI

Fant脿stic! M'alegro que haguem pogut aclarir aquesta frase que tenia "dues aig眉es" (ambig眉itats o dobles interpretacions). Aquests matisos s贸n sovint els m茅s rics i els que permeten una comprensi贸 m茅s profunda de la hist貌ria. 脡s precisament en la discussi贸 i el detall d'aquestes "dues aig眉es" on s'acaba de perfilar la comprensi贸.