Durant el segle XIV, els comerciants mallorquins van tenir un paper pioner i fonamental a les illes Canà ries, convertint el
Regne de Mallorca en la primera potència europea a establir un domini continuat, comercial i religiós a l'arxipèlag, molt abans de la conquesta militar castellana del segle XV. [
1,
2]
Aquesta presència es va estructurar a través de dues dinà miques clarament diferenciades: una de carà cter estrictament depredador i mercantil, i una altra d'assentament institucional i evangelitzador. [
1,
2]
Â
1. Les primeres expedicions i el comerç d'esclaus
A partir de la dècada del 1340, els navegants mallorquins (sovint aliats amb genovesos) van organitzar viatges finançats per companyies mercantils privades amb el vistiplau de la corona. [
1,
2]
- L'expedició de 1342: El lloctinent del rei Jaume III de Mallorca va concedir llicència als capitans Francesc des Valer i Domingo Gual per armar quatre naus (cocas) cap a les Canà ries. [1, 2]
- L'objectiu econòmic: L'interès inicial d'aquests mercaders era l'obtenció de recursos d'alt valor en els mercats mediterranis: esclaus aborÃgens (guanches), pells, sèu, i especialment la orgella, un liquen de les roques costaneres canà ries molt cotitzat a la indústria tèxtil mallorquina per a tintar els teixits de color porpra. [1, 2]
2. El projecte de colonització pacÃfica (1351–1393)
L'interès depredador va evolucionar cap a una estratègia d'assentament estable per garantir el control de les rutes atlà ntiques i crear bases de suport mercantil. [
1]
- La companyia comercial i missionera (1351): El comerciant mallorquà Joan Dòria i el català Jaume Segarra van liderar un projecte mixt avalat pel papa Climent VI. Van noliejar naus carregades de mercaderies, trenta missioners mallorquins i dotze nadius canà ries (prèviament capturats, batejats a Mallorca i formats per fer d'intèrprets).
- El Bisbat de Telde: Aquesta expedició va fundar una colònia permanent a Gran Canà ria. Per donar-li cobertura legal i polÃtica davant d'altres corones, el Papa va crear el Bisbat de les Illes de la Fortuna (Telde), encapçalat successivament per frares mallorquins i menorquins que van conviure pacÃficament amb els nadius durant dècades.
3. El canvi de sobirania i el declivi
Després de la reincorporació forçosa del Regne de Mallorca a la
Corona d'Aragó per part de Pere el Cerimoniós, les expedicions van continuar sota control formal de la monarquia aragonesa (com la missió militar i mercantil de
Joan de Mora el 1366). [
1,
2]
L'assentament va col·lapsar finalment el
1393, quan els nadius, farts de les incursions violentes de pirates i esclavistes d'altres zones de la Mediterrà nia que trencaven els pactes de no-agressió, van assaltar la colònia de Telde i van executar els missioners, posant fi a gairebé mig segle d'influència directa balear. [
1,
2]
Si vols, et puc donar més detalls sobre:
- Les rutes de navegació i els tipus de vaixells (cocas) que feien servir.
- La història de l'esclavitud de nadius canaris a la Mallorca del segle XIV.
- Com reflecteix la cartografia de l'època (com el famós Atles Català de 1375) el coneixement de l'arxipèlag.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: