17-09-2014  (2349 lectures)

Colon i la carta en Alemany

La versi贸 alemanya de la lletra de Colom segons Haebler

Quina fou la primera lletra que Colom va escriure sobre el seu viatge?.聽S'ha plantejat la q眉esti贸 de si fou la mateixa lletra que va tornar a sortir a la聽 llum anunciant al m贸n el gran descobriment.聽Per貌 el text de la lletra publicada no parla de tempestes ni de perills de mort, ni cont茅 la sol路licitud expressament esmentada per a la seva posterior transmissi贸 al rei Ferran i, concretament, la 1陋 lletra es va escriure el dia 14 de febrer, a alta mar, mentre que la lletra supervivent, signada a bord, sobre el meridi脿 de les Can脿ries, est脿 datada el 15 de mar莽.

La forma en qu猫 la lletra de Colom amb la not铆cia del seu descobriment va fer la volta al m贸n fou la traducci贸 llatina que Leandre Cosc贸 va completar a Roma el 29 d'abril de 1493.聽La lletra fou impresa immediatament, primer per Stephan Planck, despr茅s tamb茅 per Eucharius Silber,( ambd贸s impressors de llibres a Roma), en diverses edicions, i segons els investigadors de Colom, totes les altres impressions llatines deriven d鈥檃quest original, ja que, les tres edicions de Roma, les dues de Basilea, les tres de Par铆s i la d'Anvers , aix铆 com la traducci贸 alemanya s贸n considerades per Harrisse, derivades de l'edici贸 impresa per Stephan Planck.

La traducci贸 llatina t茅 diverses peculiaritats que es poden emprar per demostrar tal depend猫ncia.聽El destinatari de la lletra 茅s el tresorer reial Sanx铆s, a qui s'afegeix el primer nom Raphael a la primera edici贸, mentre que en les edicions posteriors se li diu Gabriel.聽Aquestes i altres petites desviacions permeten separar diferents branques fins i tot fer difer猫ncies entre les edicions llatines.聽A m茅s a m茅s, la lletra en llat铆 porta la data. Ulyssipone, pridie idus martii, 茅s a dir, el 14 de Mar莽, mentre que, com ja s'ha esmentat anteriorment, l'original de la lletra escrita a bord, sobre el meridi脿 de les Can脿ries, est脿 signada el 15 de febrer.

Fins a principis del segle XIX, els que estaven interessats en el tema nom茅s podien con猫ixer la lletra de Colom en forma llatina麓, per貌 el 1820, D. Mart铆n Fern谩ndez de Navarrete va descobrir a l'arxiu estatal de Simancas la c貌pia manuscrita d鈥檜na lletra en castell脿, amb un contingut que coincideix en general amb la traducci贸 llatina, per貌 que externament, mostra una s猫rie de desviacions significatives.

Inicialment, la signatura afirma que aquesta lletra, estava dirigida a l'Escriv脿 de raci贸 juntament amb una dirigida a Sa Alteza, per貌聽l'Escriv脿 de raci贸 no era Gabriel Sanxis, sin贸 Lluis de Sant脿ngel, i per aix貌 des d'aleshores s'ha fet una distinci贸 entre una lletra a Sanx铆s i una a Sant脿ngel.

Recentment, per貌, cada cop s鈥櫭﹕ m茅s del parer que aquesta distinci贸 no est脿 justificada.聽Amb el pas del temps, s'han trobat tres edicions m茅s de la versi贸 castellana de la lletra de Colom en forma impresa o manuscrita.聽Inicialment, entre els llibres i manuscrits descoberts pel Baron Pietro Custodi qui el 1852 va deixar a la Biblioteca Ambrosiana una edici贸 impresa (6 fulls 鈥渋n quarto鈥) del text castell脿, l'origen del text de la qual fou molt debatut, i amb repetits intents de ser copiat pels falsificadors, per貌 que ara es creu de manera concloent haver quedat demostrat que era del taller de la impremta de Pietro Giraldi i Miguel de Planes a Valladolid, publicat al voltant de 1497, 茅s a dir, al mateix temps que la traducci贸 alemanya de la lletra.

Posteriorment, Varnhagen va trobar al 1858, una transcripci贸 en castell脿 al Col路legi Major de Cuenca, al que cal concedir-li a priori una import脿ncia particular, perqu猫 amb ell s鈥檋i va afegir un text castell脿 adre莽at al destinatari de nom Gabriel Sanx铆s; encara que una investigaci贸 m茅s detallada ha demostrat que no es tracta d鈥檜na versi贸 original en castell脿, sin贸 d鈥檜na traducci贸 al castell脿 a partir de l鈥檈dici贸 llatina de Leander de Cosc贸.

En contrast,聽el 1889 es va trobar, tamb茅 accidentalment com l鈥檈dici贸 de l鈥檃mbrosiana, una altre edici贸 de la lletra en castell脿.聽L鈥檃ntiquari parisenc Maison-neuve havia adquirit una gran quantitat de documents (manuscrits i altres impresos), la majoria datats als primers anys del segle XVI, i, entre ells hi havia una impressi贸 en castell脿 de la lletra de Colom de quatre p脿gines in folio.聽El text coincideix amb el de la Biblioteca Ambrosiana excepte petites desviacions, que sempre hi ha en documents antics;聽com a impressi贸, 茅s una pe莽a completament independent, de manera que la sospita d'una falsificaci贸 feta a partir de la impressi贸 original milanesa qued脿 completament exclosa.

脪bviament, a aquesta edici贸 tamb茅 li manca聽 la informaci贸 sobre quan i on es va fer;聽per貌 es pot donar per fet que la impressi贸 fou a Barcelona, 鈥嬧媝robablement, mentre Colom va apar猫ixer a aquesta ciutat davant de Ferran i Isabel, a la impremta d'un presb铆ter catal脿, anomenat Pere Posa, que era un dels tip貌grafs m茅s actius de la ciutat.

L'original d'aquesta impressi贸, de la que Maison-neuve en va comercialitzar una edici贸 facs铆mil produ茂da magistralment, va anar a parar inicialment a les mans de Bernard Quaritch a Londres, i despr茅s fou venuda per l鈥檈xorbitant preu de 35.000 marcs (alt preu per a l鈥檃ny 1893) a la Biblioteca Lenox de Nova York.

Aquests descobriments havien demostrat que la lletra de Colom no fou tractada de cap manera com un secret d'estat pel govern de Ferran, i que la seva difusi贸 mitjan莽ant edicions impreses no fou prohibida en absolut.聽Durant un temps, se suposava que s'explicava per qu猫 es coneixien les impressions italianes, alemanyes i franceses, mentre que les d'origen castell脿 demostrable encara no havien aparegut. -els defensors d'aquesta opini贸 consideraven que l鈥檈dici贸 ambrosiana era una impressi贸 napolitana-聽La prohibici贸 del govern de Ferran es va justificar pel fet que es temia que es difongu茅s i que el client volgu茅s difondre el cam铆 cap els nous descobriments a altres nacions, afavorint aix铆 una molesta compet猫ncia .

Totes aquestes raons tamb茅 es van introduir en el terreny contra el fet聽 de que tamb茅 s'havia publicat una edici贸 catalana de la lletra de Colom.聽Aquesta edici贸 catalana es troba en una relaci贸 molt propera a la nostra edici贸 alemanya, perqu猫 a aquesta 煤ltima diu en el text final: 鈥淕et眉etschet vss katilonishe sprahe und vss latin鈥.聽.聽Inicialment, aquest 鈥渙riginal suposadament catal脿鈥 no es va considerar de gran import脿ncia.聽Per negar-lo, es va inventar una fal路l脿cia basada en el fet de que Colom fou rebut per primera vegada per Ferran i Isabel a la capital de Catalunya despr茅s del seu retorn, i com que els mercaders, que es dedicaven al comer莽 amb Catalunya, eren probablement els que havien fet arribar la lletra a Alemanya, fou molt f脿cil mantenir la seg眉ent fal路l脿cia: 鈥渦na edici贸 castellana adquirida a Barcelona, podia haver estat etiquetada err貌niament com a catalana鈥.

Tanmateix, la q眉esti贸 va arribar a una etapa diferent de la m脿 del conegut investigador colomb铆 Henri Harrisse quan va publicar a partir del cat脿leg, que havia creat el fill del descobridor en Ferran Colom de la seva col路lecci贸 de llibres donada a la Biblioteca de la Catedral de Sevilla, explicant que aquest meravell贸s bibli貌fil tenia una 鈥渓etra enbiada al escriua de raci贸, a.聽1493 en catalan鈥.

Des de llavors, la credibilitat s'ha reafirmat en la indicaci贸 vss. Katilonishe sprahe鈥 feta en l鈥檈dici贸 alemanya, i els editors de Raccolta Colombina, l'espl猫ndid monument cient铆fic aixecat a Colom pels erudits de la 鈥渞ecent creada naci贸 italiana鈥 per al quart centenari del seu descobriment, van deixar de tenir en compte i esmentar l鈥檈dici贸 catalana en la bibliografia dels escrits de Colom, al citar les dues edicions en castell脿, les nou llatines i l鈥檈dici贸 en alemany.

El fet de si un examen m茅s complet de la traducci贸 alemanya podia posar de manifest qualsevol suggeriment per tal de jutjar la q眉esti贸 de l'original catal脿, fins ara no s'havia considerat seriosament.聽De fet, hi ha cinc exemplars de l鈥檈dici贸 alemanya, dos a les biblioteques de Munic i Londres, i els altres a col路leccions p煤bliques i privades d鈥橝m猫rica, per貌 mai no s'havia fet una reimpressi贸 de tot el text complet, amb les xilografies de la primera i 煤ltima p脿gina, incloses a l鈥檈dici贸 facs铆mil que s鈥檃companya; per tant, faltaven els fonaments essencials per a una comparaci贸 de text exacta.聽Aix铆, podria ser el motiu de perqu猫 Harrisse en la bibliografia de les edicions d'aquesta lletra registra la traducci贸 alemanya nom茅s com a dependent del text llat铆 de l'impr猫s de Planck, i que els acad猫mics italians tamb茅 han ignorat el text alemany quan, per tal de classificar tots els textos, l'escrit a m脿 i l'impr猫s, el llat铆, el castell脿 i l'itali脿, han compilat una llista de lectures esbiaixades de la nostra lletra, com es pot veure a partir dels treballs dels estudiosos m茅s coneguts.

Per descomptat, la classificaci贸 de Harrisse nom茅s pot aguantar una consideraci贸 molt superficial.聽At猫s que el text alemany no t茅 cap destinatari de la lletra, no聽 queda clar si fou la lletra de S脿nxis o la lletra Sant脿ngel la que va servir de model.聽Nom茅s la forma d鈥檈xpressar la data: 芦Geben an f眉nfi- zehensten tag des Hornungs ym. xciij. iare禄 hauria d'haver sorpr猫s a qualsevol que conegui els antics noms dels mesos en alemany, Harrisse veu en ella nom茅s la interpretaci贸 equivocada de 鈥減ridie idus Martii鈥 de l'original llat铆, i se li va escapar, per tant, que la traducci贸 alemanya 茅s la data correcta de l'original en castell脿, xv de Febrer, que Cosc贸 arbitr脿riament va suprimir, i va reempla莽ar per la data de 鈥減ridie idus Martii鈥 - en l'edici贸 alemanya fet al que no se li va donar import脿ncia per per part dels estudiosos cosmogr脿fics.

Fins i tot aquestes circumst脿ncies externes demostren primer que no era una invenci贸 del traductor alemany, quan va afirmar haver emprat una altra font, a part del model llat铆, en qu猫, sens dubte, hem d'acceptar l'obra de Leandre Cosc贸.聽Ja que d贸na a la lletra la seva data real, del 15 de聽Febrer, de manera que aquesta segona impressi贸 fou necess脿riament una versi贸 de la lletra de Sant脿ngel, ja que 茅s dif铆cil de creure que hi hagi tingut l'煤nica traducci贸 escrita a m脿 d'Espanya de 1892, que, com les impressions castellanes, per貌 encara suggereix que Gabriel Sanx铆s era el destinatari.聽De fet aquesta traducci贸 a l'itali脿 茅s extremadament interessant i valuosa perqu猫 ens d贸na la clau de com Leandre Cosc贸 es va adonar de la lletra era dirigida a Gabriel Sanx铆s.聽Resulta del mateix fet que Giovanni (o Joan) germ脿 del tresorer Gabriel Sanx铆s llavors a Flor猫ncia havia rebut una c貌pia de la lletra de Colom en una lletra del seu germ脿.聽Si Leandre Cosc贸 va emprar aquest model per a la seva traducci贸 llatina, la confusi贸 entre l鈥檈scriv脿 de raci贸, que Colom esmenta, i el tresorer Sanx铆s, del qual copia la lletra, era comprensiblement f脿cil.


No obstant aix貌, 茅s molt improbable que aquesta edici贸, que probablement nom茅s exist铆s en itali脿, hagu茅s arribat al nostre mestre impressor d鈥橴lm i, a m茅s a m茅s est脿 molt m茅s a prop de comprobar la veracitat de la informaci贸 proporcionada pel traductor alemany, ja que l'edici贸 catalana impresa de la biblioteca de Ferran Colom a Sevilla es defineix expressament com a lletra enviada a l'escriv脿 de raci贸.

Ja s鈥檋a esmentat que els redactors de la Raccolta Colombina van fer consultes exhaustives sobre les lectures de les diferents edicions de la Lletra a Colom per determinar la data relativa i la interdepend猫ncia dels diferents textos entre s铆.聽Per descomptat, una gran part d'aquestes compilacions nom茅s es pot emprar per al grup de textos escrits en una mateixa llengua.聽Van aconseguir, com a m铆nim, un alt grau de probabilitat per al paral路lelisme del text castell脿 amb el text llat铆, encara que no sempre amb total certesa.聽D'aquesta manera, nom茅s es va demostrar la inutilitat de la transcripci贸 de Varnhagen (c貌pia trobada a Cuenca);聽nom茅s llavors varen arribar a la certesa que Giuliano Dati havia d'haver tingut un model diferent per fer la seva edici贸 en vers, 鈥淒elle isole nuovamente r铆trovate鈥, diferent dels textos impresos en castell脿 i en llat铆.

Aquest 煤ltim exemple ja demostra que la comparaci贸 de les lectures tamb茅 es pot emprar per als textos en diferents idiomes.聽Per descomptat, el material comparable t茅 una limitaci贸 important, ja que es pot ampliar nom茅s amb als noms propis i alguns n煤meros quantitatius donats en diverses parts de la lletra.聽Tanmateix, tamb茅 hi ha una s猫rie de punts de comparaci贸 importants que ara volem emprar per a la investigaci贸 de la traducci贸 alemanya.

La narraci贸 de la lletra comen莽a, com 茅s ben sabut, immediatament amb una lectura controvertida, en qu猫 la publicaci贸 en castell脿 nom茅s assigna una durada de 20 dies per rec贸rrer l'oce脿.聽Aqu铆, el text alemany, com el castell脿 de l鈥檈dici贸 in quarto i la traducci贸 llatina, t茅 el n煤mero 33, confirmat pel diari de Colom. Unes quantes l铆nies m茅s enll脿 per貌, el text alemany torna a coincidir amb l'edici贸 en castell脿 impresa in folio a Barcelona contra totes les altres, quan anomena la quarta illa no 鈥淚sabella鈥, com la majoria d鈥檈dicions, sin贸 鈥h眉bsche insel鈥 (illa bella).

El text alemany (p脿gina 2, l铆nia 17 (18) estableix la longitud del viatge al voltant de la costa de l'illa Hispaniola en 188 milles, mentre que a les edicions castellanes diu 鈥178 millas鈥 i la traducci贸 llatina apunta 564 miglias (que equivalen a 188 milles castellanes). Si es considera un original m茅s correcte que el de les impressions castellanes, cal tenir en compte que el n煤mero es repeteix m茅s tard (p脿g. 7, l铆nia 6), i de fet apareix a tots els textos de forma consistent i correcta com 188 milles.

S'ha debatut en profunditat el pas de la lletra de Colom en qu猫 descriu m茅s detalladament Hispaniola. S'ha suggerit a partir de les traduccions italianes que Colom havia descrit l'illa com a particularment f猫rtil (fertilissima o feratis-sima).聽Les edicions castellanes, per貌, d'acord amb la traducci贸 llatina, presumeixen de la fortalesa de la illa (fortissima), seguit del text alemany, que el designa com "la m茅s est猫ril i m茅s insepta".

Encara que les variants esmentades fins ara demostren que el text alemany no es basa exclusivament en el text llat铆, per貌 tan sols revelen un certa relaci贸 amb l鈥檈dici贸 in folio de Barcelona o amb la edici贸 in quarto de l鈥檃mbrosiana.聽No obstant aix貌, realitat cap d'aquestes edicions, podria haver generat聽 les difer猫ncies que hi ha en el text de l鈥檈dici贸 de la lletra en alemany, que expliquem a continuaci贸.

Al descriure les caracter铆stiques i els h脿bits dels ind铆genes, a la p脿gina 5 del text alemany, Colom tamb茅 parla dels seves embarcacions i descriu per primera vegada les canoes 铆ndies.聽Sempre ha despertat l'estupor dels estudiosos el fet que Colom al路legu茅s que alguna d'aquestes embarcacions d'un sol arbre, portaven uns 70-80 remers.聽No obstant aix貌, aquesta declaraci贸 poc cre茂ble 茅s confirmada per tots els textos coneguts anteriorment, el castell脿, el llat铆 i l'itali脿.聽La nostra traducci贸 alemanya cont茅 una descripci贸 de les canoes, que correspon amb m茅s fidelitat a les condicions reals.聽Fins i tot on els altres textos afirmen que les llenys m茅s grans dels indis havien superat en nombre de bancs a una fusta europea de 18 bancs (fusta de diez yocho bancos, quae remiget duodeviginti transtris), l'alemany va reduir aquest n煤mero a quatre bancs i, d鈥檃ltra banda, contra la dada de 70-80 homes per una canoa gran, segons ell, la xifra 茅s de 20-28 homes per aquest tipus de canoa. En aquests nombres veig encara m茅s els rastres d'un original desconegut per a nosaltres, ja que no es poden obtenir per reducci贸 dels de les altres edicions, sin贸 en una proporci贸 diferent a la que contenen els altres texts en ambd贸s casos.

Una altra desviaci贸 del text de l'original llat铆 i els textos castellans afecta el passatge molt comentat sobre el menjar dels ind铆genes.聽La traducci贸 llatina suggereix que els indis eren m茅s propensos a resistir el fred, en part per l'h脿bit, i en part pels aliments calents (calidissimas) de diversos tipus, que preparaven els indis.聽Els textos castellans parlen tamb茅 de plats de carn, que mengen "de molts tipus (esp猫cies) i molt calents".聽Ja a partir de les traduccions italianes independents, va resultar probable que en l'original no es mencionen plats calents de diversos tipus, sin贸 que eren plats preparats amb diverses esp猫cies molt calents (especeries). Aix貌 茅s confirmat pel text alemany, ja que diu: 鈥淎ber sie lident die kelte von gewonheit wegen und vuch mit der h眉lff der spysen, so sie essent von mancherley specery, die dann vss der massen vast hitzig synt鈥 (..Per貌 degut a la seva pr貌pia naturalesa, i amb l'ajuda d鈥檈specieria, de manera que s鈥檕bt茅 despr茅s, com a resultat, una massa molt calenta al gust..).

Seria i in煤til i molt pesat, comparar cada un dels detalls diferents entre la traducci贸 alemanya i els altres textos, fins i tot mirant nom茅s els que difereixen de l鈥檕riginal escrit en llat铆, en el qual l'autor informa haver-se basat.聽Per aquest motiu, em conformo en esmentar聽 un altre passatge, en el qual el nostre text torna a tenir una paraula que no es representa en cap altre lloc.

Colom creia haver trobat a les illes tot tipus de criatures m铆tiques, com sovint s贸n esmentades per les cosmografies medievals.聽Aix铆, en els seus informes, no es podia perdre l'illa, que est脿 habitada exclusivament per dones, que entretenen els assumptes matrimonials excepcionalment amb els habitants masculins de les illes ve茂nes.聽El text llat铆 porta el nom de Mateunin per aquesta illa en llati, mentre que el nom propi ha desaparegut en les versions castellanes. En el seu lloc parla d鈥檜n matrimoni, una mena de matrimoni de les amazones.聽El desdibuixament del nom en els textos castellans es busca en va en la traducci贸 alemanya;聽la paraula 茅s degudament reconeguda en la seva capacitat com un nom propi, per貌 no 茅s, com en el model llat铆, Mateunin sin贸 Mattiuia, i aquesta forma 茅s m茅s propera a l'original Mateunin llat铆 de Leandre Cosc贸 i 茅s confirmat de nou per les traduccions italianes independents, on el nom 茅s Mattanino o Mattinino.

Si s鈥檈xamina el resultat de la comparaci贸 textual en la seva totalitat, es planteja el seg眉ent:

La informaci贸 proporcionada pel traductor alemany que va emprar un altre text com a model, apart de la versi贸 llatina de Leandre Cosc贸, es confirma de forma brillant amb les diferents lectures del text.聽Aquest segon text es tractava d' projecte ni de la c貌pia en castell脿 impresa in quarto, ni tampoc cap dels manuscrits en castell脿 publicats per altri.聽De fet es podria arribar a un acord sobre la possibilitat de que el text de聽 la traducci贸 alemanya i el de les versions聽 italianes siguin ambd贸s independents de les versions conegudes i es basin en una font comuna.

Tanmateix, una vegada que la credibilitat del traductor alemany ha estat brillantment demostrada, no tenim cap motiu per dubtar que aquest original estava en catal脿.聽El traductor alemany no diu expl铆citament que l鈥檌mprimeix 煤nicament a partir del text catal脿;聽per貌 almenys ho deixa entreveure, ja que el posa com origen juntament amb els text llat铆 脿mpliament difs. Tant mateix, es pot seguir assegurant la certesa de l'exist猫ncia d'un text catal脿 amb l'afirmaci贸 de D. Ferran Colom, que afirma tenir una exemplar impr猫s (no t茅 el 鈥渄e mano鈥) de la lletra de Colom en catal脿, aix铆 la prova de l'exist猫ncia d'una edici贸 de la lletra en catal脿 com origen de la nostra lletra alemanya de Colom esdev茅 una opci贸 m茅s que versemblant.

Certament, el text catal脿 era millor en comparaci贸 amb les versions en castell脿 i en llat铆 disseminades per a la seva impressi贸, i encara que no arribi a apar猫ixer, la nostra edici贸 alemanya mereix una posici贸 excel路lent per a la restauraci贸 del text original de la lletra de Colom en catal脿.聽脡s molt lamentable que els editors de la Raccolta Colombina聽 no fessin una聽 investigaci贸 m茅s completa de la traducci贸 alemanya, ja que no nom茅s haurien obtingut una confirmaci贸 completament nova i independent de diverses peces dels seus textos italians, sin贸 que fins i tot es podien haver eliminat errors comesos en les lletres que es reprodueixen en tots els textos coneguts fins aquell moment.

El text alemany, per tant, t茅 un valor no nom茅s en la mesura que expressa el grau d'extensi贸 de l'inter猫s en els descobriment del nou m贸n, fins i tot en aquells cercles d'Alemanya que no formaven part del llenguatge apr猫s; i, a m茅s a m茅s, l'煤nic representant d'un entorn independent i aparentment conscient de l'altra entorn, suposadament superior, per a la transmissi贸 d'aquest document tan important.

Malauradament, gaireb茅 no es pot determinar res sobre on, com i per qui es va produir aquesta traducci贸 alemanya.聽El fet que no es va originar a Estrasburg, com s'ha de sospitar primer despr茅s del lloc impr猫s, traeix l'ep铆leg, perqu猫 diu: Get眉etschet, etc., a Ulm.聽Per貌, qui 茅s l'Ulm 鈥淢estre鈥?, a qui ens hem de referir?, no es pot determinar.聽Dels nombrosos erudits i escriptors d'Ulm, els Weyermann commemoren en els dos volums de la seva bibliografia, erudits artistes d'Ulm i altres persones for脿nies, per貌 entre elles no n鈥檋i ha una sola amb la m铆nima probabilitat d鈥檋aver fet la traducci贸 de la lletra de Colom.聽Definitivament era un home d'educaci贸 erudita, demostrat, no nom茅s pel coneixement dels idiomes estrangers i pel m猫tode cr铆tic amb qu猫 fa servir els seus dos models.聽En primer lloc, no va poder abstenir-se d'afegir a la traducci贸 una nota acad猫mica, a la qual el ep铆leg es refereix de la seg眉ent forma: 芦Und ist etwas wa ein a steet dar zu gesetzet, nach dem und es Ptolomeus und die anderen meister der casmographi lerent und schribent. wann der es funden hat der schribet es ee vor darvon geschriben ist worden, und dem k眉nig vuch darvon geseit ist worden. Ee das er gesandt ist worden, daz zu erfaren禄. I hi ha quelcom que cal assenyalar, segons el que Ptolomeu i els altres mestres de la cosmografia van deixar escrit, quan ho va trobar, va tenir por i ho va ocultar en el futur, com havia apr茅s a fer 禄.聽Si aquest ep铆leg cont茅 una al路lusi贸 als estudis cosmogr脿fics de Colom, o es refereix a una altra cosa, no est脿 gaire clar.聽Per貌 si busquem la nota, la trobem a la p脿gina 6, on Colom explica la gran extensi贸 de l'illa Juana, i diu que va deixar dues prov铆ncies de la mateixa sense explorar, en una de les quals hi hauria homes amb cua.聽El traductor d鈥 Ulm afegeix:

芦Von den Provinzen und Inseln sagt auch Ptolomeus, wie da Leute sind, die Schw盲nze haben. Und liegen die Inseln in dem Indischen Meer gen Mittag drei Grad jenseits dem mittlen Zirkel des Himmels, Equinoctialis genannt, und von Occident gen Orient zu rechnen hundert und f眉nf und siebenzig Grad. Dardurch willst Du so magst auch wohl rechnen wie viel Meilen es sei und wie weit, und wiewohl ich die vorgenannten Inseln besonders als sie die Indischen heissen Gwanahim nicht finde allda geheissen. Doch ver颅nahm ich sie liegen in der Breite gen Mittag wie die jetzt genannte Provinz und in L盲nge sendet sie sich bass gegen Orient, und vermein auch, wie sie nicht weit liegen von der namhafftigen Insel Taprobana davor gen uns her, wenn von denselben Inseln schreiben die Meister gleich wie er es schreibt, dass er鈥檚 erfahren hab禄.

芦..Ptolomeu diu tamb茅 de les prov铆ncies i illes, que hi ha gent que t茅 c煤a.聽I les illes al mar indi al migdia tres graus m茅s enll脿 del cercle central del cel, anomenat Equinoctialis, i聽 comptant des de聽 l'Occident a Orient cent setanta cinc graus.聽Amb aix貌, tamb茅 podeu calcular quantes milles s贸n, i fins on, i encara que no penso en les illes abans esmentades, especialment quan no situa la c脿lida illa 'india de Gwanahim.聽鈥淧er貌 he sentit que l'esmentada prov铆ncia s'est茅n en una 脿mplia latitud i llarg脿ria cap a l'Orient, i tamb茅 suggereixo que no ha d'estar lluny davant nostre, la c猫lebre illa de Taprobana, quan s贸n les mateixes illes que descriu el Mestre que ho va experimentar .

Aquest interessant comentari sembla demostrar que el traductor era un home d'estatus acad猫mic.聽Per貌, com podem afirmar amb seguretat, la seva impremta no era nom茅s per als cercles erudits.聽Bartholom盲us Kistler no fou un impressor, com els seus companys de feina Johann Reinhart von Grueningen i Martin Flach, que van fer extensos treballs disponibles per a l'煤s de te貌legs i juristes dels que aprenia a trav茅s de la impressi贸.聽M茅s aviat, amb el seu modest material tipogr脿fic, essencialment nom茅s imprimia fullets i pamflets de mida petita destinats a circular en cercles populars.聽Per aquest motiu, solia decorar la seva impressions gaireb茅 sempre amb una xilografia relacionada amb el tema, fet que probablement hauria suscitat de l'erudit tant sols un somriure, per貌 que en general era bastant adequat per atreure la mirada dels laics d鈥檜na manera m茅s viva, del que hauria fet un solitari t铆tol en maj煤scules.聽Avui dia s贸n precisament aquestes xilografies que fan a aquest home interessant per nosaltres i que ha aconseguit el lloc d'honor que no ha estat capa莽 d'obtenir com a impressor mitjan莽ant representacions pict貌riques en la hist貌ria de la il路lustraci贸 del llibre alemany antic.

Tamb茅 va guarnir l鈥檈dici贸 alemanya amb una xilografia que no nom茅s adorna la p脿gina del t铆tol, sin贸 que tamb茅 es repeteix a la part posterior de la p脿gina final.聽Muther 茅s del parer que aquesta xilografia est脿 expressament dissenyada per a la Lletra alemanya de Colom, i diu que representa a Crist, que s鈥檃pareix al Rei Ferran per demanar la conversi贸 dels gentils.聽Ara b茅, 茅s cert que la lletra de Colom acaba amb idees d'aquest tipus.聽No obstant aix貌, no puc acceptar la interpretaci贸 de Muther.聽Al contrari, sembla que Kistler t茅 aqu铆 una Xilografia que originalment s鈥檋avia fet servir per a un altre lloc.聽Despr茅s d'una investigaci贸, que he d鈥檃gra茂r a l'amabilitat del senyor Campbell Dodgson del British Museum de Londres, la mateixa xilografia tamb茅 es va emprar a Barth, i fou publicada l'octubre de 1497 pel taller de Johann Lichtenberger, en un context que no deixa cap dubte que la xilografia es va fer amb aquest prop貌sit.聽Hi ha al costat les paraules: Hye sole the saluator of talking to the Roman Kuing. You should shame with your hands cupped, etc. Aix铆 que l'emperador Maximili脿 茅s realment el que est脿 amb els pr铆nceps imperials, i davant d鈥檈lls entra el Salvador.聽Per貌 ja que la lletra de Colom parla de la gran tasca que D茅u imposa al rei d'Espanya en el descobriment de les illes per a la conversi贸 dels seus habitants a la fe cristiana, no es pot discutir que la xilografia, sense una violaci贸 massa greu, tamb茅 es pot emprar en el nou context de la lletra de Colom.

Els experts no volen atorgar-li un gran valor art铆stic, per貌, no 茅s un producte de mala qualitat, ja que sovint ens trobem amb els fulletons d'aquell moment, per貌 t茅 molts avantatges d鈥檜na bona escola alemanya de xilografia.聽La rigidesa del per铆ode inicial 茅s essencialment superada;聽Les eclosions, malgrat la seva senzillesa, s贸n sense duresa i ben caracteritzades.聽L'expressi贸 de les cares - comparant especialment la figura atenta a la dreta en primer pla - 茅s viva i clara.聽No se li pot negar a la imatge, una certa habilitat art铆stica.聽Tant si es tracta de Kistler com si no, ja sigui per a la nostra impressi贸 de la lletra alemanya o per a una altra finalitat, 茅s una pe莽a interessant d'art xilogr脿fic antic.

Voldria plantejar la pregunta sobre si cal considerar la impressi贸 d'Estrasburg com una impressi贸 original o una m茅s entre un nombre incomptable de reimpressions, com ara les produ茂des en aquells moments mitjan莽ant la impremta, per a distribu茂r a tot arreu.聽Sembla bastant improbable que un erudit d鈥橴lm, per imprimir la lletra de Colom, s'allunyi de la seva ciutat natal, que en aquell moment posse茂a diversos tallers d'impremta, i sobretot a un lloc tan insignificant, com el que servia per les necessitats de l'home que acabava d鈥檕brir un taller d'impremta, el de "Bartolom茅 Kistler" a Estrasburg.聽No 茅s menys improbable que aquest mateix impressor popular hagu茅s donat el suggeriment de la traducci贸 i la confi茅s la tasca a un 鈥淢estre鈥 estranger. La traducci贸, al contrari, 茅s evidentment el producte d'un professional acad猫mic, i no em sembla impensable que, abans de que Kistler en fes una edici贸 popular per donar-li una circulaci贸 relativament forta, se鈥檔 publiqu茅s una edici贸 menys nombrosa per als cercles m茅s educats.聽Probablement, potser l鈥檈dici贸 hagu茅s estat impresa a Ulm, i aquesta circumst脿ncia va donar lloc a que Kistler, a qui una d鈥檃questes c貌pies li podia haver arribat, en la seva edici贸, don茅s els honors sobre l'origen de la traducci贸 feta a Ulm.聽Que no s'hagi conegut cap c貌pia d'aquesta publicaci贸 anterior no 茅s cap ra贸 de pes en contra del meu sup貌sit;聽Al cap i a la fi, les dues impressions castellanes de la mateixa lletra nom茅s han estat preservades per coincid猫ncies miraculoses en forma d鈥檜na 煤nica c貌pia, mentre que l鈥檈dici贸 catalana ha desaparegut completament.

Aquesta hip貌tesi tamb茅 faria m茅s comprensible la data de la impressi贸, que es va completar el dia de Sant Jeroni (3 de setembre de 1497).聽No obstant aix貌, he afirmat en un altre lloc que l鈥檈dici贸 de la Biblioteca Ambrosiana de Mil脿 presumiblement t茅 el seu origen a l'any 1497, i aix貌 es pot explicar pel fet que el retorn de Colom des del segon viatge i la sortida del tercer viatge transoce脿nic va reactivar l'inter猫s pels descobriments que es va veure afeblit per esdeveniments desagradables en els primers mesos del segon viatge i fou greument deteriorat pel descr猫dit en qu猫 caigu茅 tot el descobriment amena莽ant amb col路lapsar-se.聽Per tant, la traducci贸 a l'alemany pot suposar el seu origen en el mateix suggeriment renovat i, ja que no s'ha publicat cap informe sobre el segon viatge, l'inter猫s continuava sent exclusivament dependent de la not铆cia del primer descobriment.

D'altra banda, s'ha de tenir en compte que les edicions llatines, ja sigui impreses a Roma, Basilea, Par铆s o Anvers, van ser escrites abans de 1495, tal com s鈥檋a pogut determinar cronol貌gicament.聽En conseq眉猫ncia, una possible impressi贸聽 feta a Ulm de la nostra traducci贸 feta el 1495 o el 1496 seria un vincle molt desitjable entre aquestes edicions i la impressi贸 de Kistler.

En qualsevol cas, aquesta edici贸 alemanya ja mereix com curiositat tipogr脿fica que sigui retirada de l'oblit per aquesta edici贸 facs铆mil.聽Espero haver demostrat amb les meves paraules introduct貌ries que aquest 茅s tamb茅 un petit servei en la investigaci贸 sobre Colom.

El facs铆mil est脿 fet a partir de l'original de la Biblioteca Estatal de Munich i no vull abstenir-me de repetir el meu agra茂ment a la gesti贸 facilitada聽 del preci贸s incunable amb la finalitat de fotografiar-lo.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu茂u el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.