"Una teoria sobre la navegació d'en Colom" - DeepSeek

Resumen ejecutivo

La presentación de Manel Capdevila Maresma, titulada "Una teoria sobre la navegació d'en Colom", defiende una tesis revolucionaria: Cristóbal Colón no navegaba por estima clásica, sino mediante un sofisticado método de astro-navegación plana basado en la trigonometría gráfica (triángulos rectángulos) y en la tradición científica catalana medieval. La teoría se apoya en los trabajos de Coín Cuenca y Ferrer de Blanes, y cuestiona la historiografía tradicional (representada por Dava Sobel) sobre la incapacidad de calcular la longitud en el siglo XV.

---

Estructura y contenido por bloques

1. Portada y contexto (Diapositivas 1-2)

• Simposio sobre la náutica catalana en tiempos de Colón, Barcelona, 15 de octubre de 2026.
• Autor: Manel Capdevila Maresma (mcapde@gmail.com).
• Imágenes: Colón con compás y carta náutica; carabela con velas de la Cruz de San Jorge y bandera catalana.

2. El problema de la ruta y el Tratado de Alcaçovas (Diapositiva 3)

• Prohibición de bajar de 28°N por el Tratado de Alcaçovas (Coín Cuenca).
• Mapa que muestra la "Ruta oficial" (paralelo 28°N, Gomera) frente a la "Ruta real" y la "Ruta M. Coín" (más al sur, usando el Corrente de Cabo Verde).
• Se indica la línea divisoria Portugal-España y las coordenadas 37°, 58°, 370 leguas, 250 leguas.

3. La ruta real según Jim Cornell (Diapositiva 4)

• World Cruising Routes de Jim Cornell: la única ruta práctica para cruzar al Caribe es usando el Corrente de Cabo Verde.
• En el s. XXI, los cayucos que se quedan sin motor van a parar a la Guayana arrastrados por el corriente.
• Mapa de corrientes del Atlántico Norte (Gulf Stream, Corriente de las Antillas, Corriente de Cabo Verde, etc.).

4. Ruta de Colón por el Corriente de Cabo Verde (Diapositiva 5)

• Mapa con la "Ruta oficial", "Ruta real" y "Ruta M. Coín".
• Se marca el Paralelo 28°N (Gomera) y la Línea divisoria Portugal-España.
• Se muestran las islas: San Salvador, Cabo Verde, Canarias, Madeira, Azores.

5. Prueba matemática: Excel del diario del 1er viaje (Diapositiva 6)

• Tabla con datos diarios: fecha, rumbo, leguas, latitud, etc.
• Se comparan los cálculos reales con los anotados por Colón (compte llarg vs. compte curt).
• Se destacan las falsificaciones de Colón (ej. "Contó 48 leguas", "No asentó sino 47").

6. Precisión del diario de bord (Diapositiva 7)

• Compte Llarg (auténtico): 3381 nM vs. 3400 reales.
• Compte Curt (falso): 2604 nM vs. 3100 reales.
• Conclusión: 19 nM de error en el compte llarg → no puede ser estima clásica, sino cálculo trigonométrico.

7. Cálculo de Δ-longitud de Ferrer de Blanes (Diapositivas 8-9)

• Ferrer de Blanes calculó el meridiano de Tordesillas usando un triángulo rectángulo.
• Carta al Cardenal Mendoza: diferencia de longitud de 370 leguas entre Cabo Verde y la desembocadura del Amazonas.
• Citas clave:
  • "No es pot calcular la distància recorreguda navegant amb un rumb paral·lel a l'equador".
  • "Si teniu algun dubte pregunteu-li a l'Almirall que en sap molt més que jo".

8. Tesis: Aplicación diaria del cálculo de Ferrer de Blanes (Diapositivas 10-11)

• 18 días SO + 18 días NO (rumb "quasi SO" 22,5° y "quasi NO").
• Punto de cambio de rumbo cuando la aguja "nordestea" → Colón: "El món té forma de pera".
• Colón aplicaba día a día el método de Ferrer de Blanes: hipotenusa = distancia navegada; cateto adyacente = Δ-longitud.
• Historiadores como Luís de Albuquerque confirman que este sistema ya se usaba en el s. XV (Vizinho, Ruy Faleiro).

9. Reductio ad absurdum: ¿Podía Colón calcular triángulos? (Diapositiva 12)

• Sí, con un "computador analógico sobre papel" con 7 triángulos pre-dibujados (uno por cuarta: 11,25°, 22,5°, 33,75°, 45°, 56,25°, 67,5°, 78,75°).
• Método: marcar Δ-latitud en el cateto vertical, trazar paralela por Thales, intersección con hipotenusa → distancia navegada y Δ-longitud.

10. Computador analógico sobre papel (Diapositiva 13)

• Esquema gráfico: triángulo rectángulo con Δ-Lat = 1°⅓, ángulo 22,5°, Δ-Longitud = 2°⅓, distancia navegada = 3°.

11. Instrumentos analógicos (Diapositivas 14-15)

• Quadrado d'ombres del astrolabio: usa la umbra versa (cotangente) como computador analógico.
• Vara de Jacob de Levi ben Gerson: computador analógico del coseno. No se necesitaban tablas.

12. Regiment de Llegües, Pérez Moya (Diapositiva 16)

• Tabla calculada para 1° de Δ-latitud.
• Cuartas (rumbos) con ángulos, distancia navegada (D°) y Δ-longitud (L°).
• Ejemplo: 4ª quarta (Mestral, 45°) → D° = 1,41, L° = 1,00.

13. Punto de Esquadria de Çamorano (Diapositiva 17)

• Cita de Çamorano: "El punto de Esquadria tiene dos cosas bien sabidas: el rumbo y el apartamiento de la Equinoccial".
• "Toda esta Arte de navegar se funda en derrota y altura".

14. Inmunidad astronómica a corrientes, deriva y abatimiento (Diapositiva 18)

• El punto de esquadria no depende de corrientes, deriva ni abatimiento.
• Se basa en dos medidas astronómicas absolutas (altura del Sol o Polar al inicio y al final) → "GPS del siglo XV".

15. Derrotero de Francesc Albó (1519) (Diapositivas 19-20)

• Mapa de la ruta de Magallanes-Elcano (1519-1522).
• Verificación de Andre Rossfelder (In Pursuit of Longitude): tabla de seguimiento del piloto con fechas, rumbos, velocidades, latitudes y longitudes.
• Se muestra el análisis de corrientes y deriva.

16. Conclusiones (Diapositiva 21)

1. Colón no navegaba por estima clásica, sino con un preciso método de astro-navegación plana.
2. Instrumentos como la Vara de Jacob y nomogramas gráficos permitían usar la trigonometría como proceso analógico inmediato sin cálculos complejos.
3. La génesis teórica está en la tradición científica catalana (s. IX-XV): ms. 225 de Ripoll, mapa Cresques, vara de Ben Gerson, y cristaliza en el método de Ferrer de Blanes (1493).

---

Puntos fuertes de la tesis

Aspecto	Fortaleza
Base matemática	Uso de trigonometría gráfica (triángulos rectángulos) documentada en Ferrer de Blanes.
Evidencia empírica	Precisión del diario de Colón (19 nM de error) incompatible con estima clásica.
Contexto histórico	El método ya era usado por portugueses (Vizinho, Ruy Faleiro) según Albuquerque.
Instrumentos	Vara de Jacob y quadrat d'ombres como computadores analógicos reales.
Ruta	Coincidencia con el Corrente de Cabo Verde (Cornell, Coín Cuenca).
Tradición catalana	Vinculación con la escuela de Ripoll, Cresques y Ben Gerson.

---

Preguntas críticas y posibles objeciones

1. ¿Colón conocía realmente el método de Ferrer de Blanes? La cita de Ferrer de Blanes ("pregunteu-li a l'Almirall") sugiere que sí, pero no hay prueba directa de que Colón lo usara día a día.
2. ¿El "compte llarg" es auténtico o una reconstrucción? La tabla Excel presentada es una transcripción moderna; habría que verificar contra el diario original de Las Casas.
3. ¿La "inmunidad astronómica" es realista? El punto de esquadria requiere mediciones precisas de altura, pero en un barco en movimiento la precisión era limitada.
4. ¿Por qué Colón ocultó el método? La presentación sugiere que era un secreto náutico, pero no explica por qué no lo reveló en sus escritos.
5. ¿La ruta "quasi SO + quasi NO" es consistente con los vientos alisios? La ruta de ida y vuelta coincide con los vientos dominantes, pero el cambio de rumbo en el "nordesteo" de la aguja es un fenómeno de declinación magnética que requiere más explicación.

---

Conclusión del análisis

La presentación es sólida y bien documentada, con un enfoque interdisciplinar (historia, náutica, matemáticas, cartografía). La tesis principal —que Colón usaba un método de astro-navegación plana basado en triángulos rectángulos— está respaldada por:

• La precisión del diario (19 nM de error).
• El método de Ferrer de Blanes (1493).
• La tradición de instrumentos analógicos (Vara de Jacob, astrolabio).
• La ruta del Corrente de Cabo Verde.

Puntos a reforzar:

• Prueba documental de que Colón aplicó el método (no solo que lo conocía).
• Análisis de la declinación magnética en el cambio de rumbo.
• Comparación con otros pilotos contemporáneos (ej. Juan de la Cosa).

Valor historiográfico: La presentación desafía la narrativa anglosajona (Dava Sobel) sobre la imposibilidad de calcular longitud en el s. XV, reivindicando la escuela náutica catalana y portuguesa. Es una contribución relevante al debate sobre la navegación colombina.

"Una teoria sobre la navegació d'en Colom" Gemini

1. El diari de bord i la precisió del Compte Llarg

• Excel del 1er viatge: Transcripció dia a dia de les llegües navegades tant en el Compte Llarg (autèntic) com en el Compte Curt (fals).
• Resultat: 3.381 nM (Compte Llarg) davant dels 3.400 nM reals (amb un error de només 19 nM), mentre que el Compte Curt dona 2.604 nM davant 3.100 nM reals.
• Inferència: Aquesta precisió extrema demostra matemàticament que el càlcul no es va fer mitjançant l'estima clàssica.

2. La ruta pel Corrent de Cabo Verde

• Tesi de Coín Cuenca: Colom va navegar baixant cap al sud pel corrent de Cabo Verde.
• Obligació geopolítica: Prohibició de baixar dels 28°N imposada pel Tractat d'Alcaçoves.
• Ruta pràctica: Tal com assenyala Jim Cornell a World Cruising Routes, l'única ruta pràctica cap al Carib és usant el corrent de Cabo Verde.

3. La carta de Jaume Ferrer de Blanes al Cardenal Mendoza

• Càlcul de la $Delta$-longitud: Ferrer de Blanes explica com calcular mitjançant un triangle rectangle la diferència de longitud de 370 llegües entre les illes de Cabo Verde i la línia «de polo a polo».
• Cita textual: "No es pot calcular la distància recorreguda navegant amb un rumb paral·lel a l'equador".
• Reconeixement: Ferrer de Blanes indica que l'Almirall domina perfectament aquest mètode de càlcul.

4. Aplicació dia a dia del mètode de Ferrer de Blanes

• Desenvolupament: A partir del rumb i la $Delta$-latitud observada, la hipotenusa indica la distància navegada en graus i el catet adjacent dona la $Delta$-longitud.
• Trajectòria: 18 dies en rumb quasi SO ($22,5^circ$) i 18 dies en rumb quasi NO, canviant de rumb quan l'agulla «nordestea».
• Precedents: Utilitzat a finals del segle XV per navegants com Vizinho i Ruy Faleiro.

5. El computador analògic sobre paper

• Càlcul gràfic de triangles: Reducció a l'absurd de la dificultat matemàtica emprant set triangles rectangles pre-dibuixats (un per cada quarta: $11,25^circ$, $22,5^circ$, $33,75^circ$, $45^circ$, $56,25^circ$, $67,5^circ$, $78,75^circ$).
• Aplicació del Teorema de Tales: Marcant la $Delta$-latitud observada sobre el catet vertical i traçant una paral·lela, la intersecció amb la hipotenusa fixa immediatament la distància i la $Delta$-longitud sense fer operacions aritmètiques.

6. El Quadrat d'Ombres com a computador analògic

• Instrumentació: Present a la cara posterior dels astrolabis medievals.
• Principi matemàtic: Emprat mitjançant l'umbra versa (l'ombra d'un gnòmon horitzontal sobre una superfície vertical).
• Funció: Funciona com a representació directa de la funció cotangent, concepte clau en la trigonometria medieval.

7. La Vara de Jacob de Leví ben Gerson

• Computador analògic del cosinus: Permet determinar sobre la barra central el cosinus de l'angle de visió de l'astre.
• Operativa: Format pel catet fix de la travessa i la línia de vista de l'observador.
• Mecanisme: Elimina la necessitat de portar o consultar taules trigonomètriques a bord.

8. El Regiment de Llegües i el Punt d'Esquadria

• Pérez Moya: Taula calculada per a $1^circ$ de $Delta$-latitud segons la quarta de rumb utilitzada.
• Punt d'Esquadria de Çamorano: Mètode basat estrictament en dues dades certes: el rumb de l'agulla i l'apartament de l'equinoccial ($Delta$-latitud) observat astromètricament.

9. Immunitat astronòmica i verificació històrica

• Mètode absolut: El Punt d'Esquadria no depèn dels corrents, la deriva ni l'abatiment; funciona com un «GPS del segle XV» basat en la mesura de l'altura del Sol o de la Polar.
• Comprovació empírica: Verificat en el Derroter de Francesc Albó (1519) durant la gesta de Magallanes-Elcano i analitzat per André Rossfelder.

10. Conclusions

• Astro-navegació plana: Cristòfor Colom no navegava per estima clàssica, sinó mitjançant un mètode rigorós d'astro-navegació plana.
• Trigonometria analògica: L'ús de la Vara de Jacob i els nomogrames gràfics permetia la resolució trigonomètrica immediata en el paper.
• Tradició científica catalana: Aquesta metodologia s'inscriu en la tradició científica catalana (ms. 225 de Ripoll, Cresques, Ben Gerson) i cristal·litza en la formulació de Jaume Ferrer de Blanes (1493).

"Una teoria sobre la navegació d'en Colom" Copilot

Introducció

La ponència de Manel Capdevila proposa una reinterpretació de la navegació de Cristòfor Colom basada en l'ús dels corrents atlàntics i de tècniques avançades d'astronavegació. L'autor defensa que Colom disposava de coneixements matemàtics i instruments suficients per determinar distàncies i longituds amb una precisió superior a la de la simple navegació per estima.

Mètode

L'estudi analitza el diari del primer viatge de Colom mitjançant el recompte de les llegües navegades i l'aplicació de càlculs basats en triangles rectangles. La hipòtesi sosté que la ruta va aprofitar el corrent de Cap Verd i que Colom podia calcular diferències de longitud a partir del rumb i de les observacions de latitud. Per justificar-ho, s'examinen instruments com la vara de Jacob, el quadrat d'ombres i diversos procediments gràfics atribuïts a la tradició nàutica medieval.

Conclusions

L'autor conclou que Colom no navegava únicament per estima, sinó que emprava tècniques d'astronavegació capaces de determinar posicions amb precisió. Aquestes pràctiques s'emmarcarien en una tradició científica catalana desenvolupada entre els segles IX i XV i culminada, segons la tesi presentada, en les aportacions de Jaume Ferrer de Blanes sobre el càlcul de la longitud

Simposi sobre la nàutica catalana en temps d'En Colom

Una teoria sobre la navegació d'En Colom

Manel Capdevila Maresma

Barcelona, 15 d'octubre de 2026

mcapde@gmail.com

---

Tractat d'Alcaçovas i la ruta de Colom

• El Tractat d'Alcaçovas prohibia baixar al sud dels 28° N.
• Segons Jim Cornell, al llibre World Cruising Routes, l'única ruta pràctica per travessar l'Atlàntic cap al Carib és aprofitant el corrent de Cap Verd.
• Aquesta teoria hauria estat demostrada per Coín Cuenca.
• Encara al segle XXI, les embarcacions a la deriva davant l'Àfrica occidental són arrossegades pels corrents cap a la zona de la Guaiana.

---

Ruta de Colom pel corrent de Cap Verd

Anàlisi del diari del primer viatge

• Estudi de totes les llegües navegades a partir d'un full de càlcul amb la transcripció del diari.
• Aplicació de càlculs basats en triangles rectangles dia a dia.

Resultats proposats

Compte llarg (autèntic):

• 3.381 milles nàutiques
• 3.400 milles nàutiques reals

Compte curt (fals):

• 2.604 milles nàutiques
• 3.100 milles nàutiques reals

Segons l'autor, la precisió obtinguda permetria inferir que les llegües anotades al diari no provenen d'una estima clàssica.

---

Ferrer de Blanes i el càlcul de la longitud

Tesi principal

Ferrer de Blanes explicà com calcular la diferència de longitud entre:

• Les illes de Cap Verd
• La línia de demarcació del Tractat de Tordesillas

Mitjançant un triangle rectangle.

L'autor relaciona aquest mètode amb la determinació del meridià de Tordesillas.

Citacions atribuïdes a Ferrer de Blanes

1. «No es pot calcular la distància recorreguda ni la longitud navegant amb un rumb paral·lel a l'equador.»
2. «Si teniu algun dubte sobre el càlcul de longitud, pregunteu-li a l'Almirall, que en sap molt més que jo.»

---

Aplicació del mètode de Ferrer de Blanes

Tesi

Colom hauria navegat:

• 18 dies amb rumb quasi sud-oest (22,5°)
• 18 dies amb rumb quasi nord-oest

La hipòtesi es basa en:

• El canvi gradual de la direcció de l'agulla magnètica.
• La frase de Colom segons la qual «el món té forma de pera».

Funcionament

A partir de:

• El rumb seguit.
• La diferència de latitud observada.

Es podria calcular:

• La distància navegada (hipotenusa).
• La diferència de longitud (catet adjacent).

---

Podia Colom calcular triangles?

Reductio ad absurdum

L'autor sosté que sí.

Mitjançant un «computador analògic» sobre paper format per triangles rectangles predibuixats corresponents a les diferents quartes:

• 11,25°
• 22,5°
• 33,75°
• 45°
• 56,25°
• 67,5°
• 78,75°

A partir de la latitud observada, per construcció gràfica (teorema de Tales) es podrien obtenir:

• La distància navegada.
• La diferència de longitud.

---

Instruments de càlcul nàutic

Quadrat d'ombres de l'astrolabi

L'«umbra versa» permetia utilitzar la cotangent de manera pràctica.

L'autor el presenta com un precedent dels computadors analògics.

Vara de Jacob de Leví ben Gerson

Segons la presentació:

• Permetia determinar gràficament el cosinus.
• No calien taules de càlcul complexes.

---

Regiment de Llegües

Taula basada en:

• 1 grau de diferència de latitud.
• Diverses quartes de rumb.

Columnes:

• Quarta (rumb)
• Angle del rumb
• Distància navegada
• Diferència de longitud

---

Punt d'Esquadria de Çamorano

Cita transcrita:

«Hay otra manera de echar punto en la carta que se llama punto de Esquadria...»

El sistema es basa en:

• El rumb observat amb l'agulla.
• L'altura astronòmica observada.
• L'apartament respecte de l'equador.

---

Immunitat als corrents i a la deriva

Segons l'autor:

• El punt d'esquadria no depèn dels corrents.
• Tampoc de la deriva ni de l'abatiment.
• Funciona a partir de dues observacions astronòmiques absolutes.

És descrit com una mena de «GPS del segle XV».

---

Verificacions històriques

• Derroter de Francesc Albó (1519).
• Verificació atribuïda a André Rossfelder.

---

Conclusions

• Cristòfor Colom no hauria navegat exclusivament per estima clàssica.
• Hauria utilitzat un sistema d'astronavegació plana.
• Instruments com la Vara de Jacob i diversos nomogrames gràfics permetien realitzar càlculs trigonomètrics sense taules.
• Aquest desenvolupament s'emmarcaria en una tradició científica catalana dels segles IX-XV.
• El procés culminaria amb el mètode de Ferrer de Blanes (1493).

Resum acadèmic

Capdevila Maresma, Manel. Una teoria sobre la navegació d'en Colom. Simposi sobre la Nàutica Catalana en Temps d'En Colom, Barcelona, 15 d'octubre de 2026.

En aquesta comunicació, Manel Capdevila presenta una hipòtesi sobre la navegació transatlàntica de Cristòfor Colom basada en la combinació de coneixements d'astronavegació, càlcul geomètric i ús dels corrents oceànics. L'autor sosté que la ruta colombina va aprofitar el corrent de Cap Verd per travessar l'Atlàntic, una trajectòria que considera la més eficient per arribar al Carib i que, segons la seva interpretació, coincideix amb el comportament dels corrents marins observables encara en l'actualitat.

L'estudi es fonamenta en una anàlisi quantitativa del diari del primer viatge de Colom. A partir de la reconstrucció de les distàncies navegades i de l'aplicació sistemàtica de càlculs basats en triangles rectangles, l'autor argumenta que les dades del diari presenten un grau de precisió incompatible amb una simple navegació per estima. Aquesta precisió suggereix, segons la tesi defensada, l'existència d'un procediment de determinació de la longitud i de la distància recorreguda més sofisticat del que tradicionalment s'ha atribuït a la navegació del segle XV.

La comunicació concedeix un paper central al cosmògraf català Jaume Ferrer de Blanes. Capdevila interpreta els seus escrits com la formulació d'un sistema capaç de calcular diferències de longitud mitjançant l'aplicació de la trigonometria elemental a observacions de latitud i rumbs de navegació. D'acord amb aquesta hipòtesi, Colom hauria conegut i aplicat un mètode semblant, basat en la resolució de triangles rectangles, per determinar tant la distància navegada com el desplaçament longitudinal.

Un altre aspecte destacat és la defensa de l'existència de procediments gràfics o analògics que permetien efectuar càlculs trigonomètrics sense recórrer a taules matemàtiques complexes. L'autor identifica instruments com el quadrat d'ombres dels astrolabis, la vara de Jacob atribuïda a Leví ben Gerson i diversos nomogrames sobre paper com a possibles eines de càlcul emprades pels navegants. Aquests recursos haurien facilitat la determinació de latituds, distàncies i longituds de manera pràctica durant la navegació.

Finalment, la ponència argumenta que tècniques com el «punt d'esquadria» permetien obtenir una posició relativament independent dels efectes dels corrents, la deriva o l'abatiment, gràcies a l'ús combinat d'observacions astronòmiques. En conclusió, Capdevila defensa que Colom no navegava exclusivament per estima, sinó que disposava de coneixements avançats d'astronavegació plana vinculats a una tradició científica i cartogràfica desenvolupada als territoris de parla catalana entre els segles IX i XV, culminada, segons la seva interpretació, en les aportacions de Jaume Ferrer de Blanes.

Paraules clau: Cristòfor Colom, navegació atlàntica, astronavegació, Jaume Ferrer de Blanes, longitud geogràfica, corrents oceànics, cartografia medieval, història de la nàutica.

Introducció

La comunicació de Manel Capdevila planteja una reinterpretació de la navegació transatlàntica de Cristòfor Colom basada en l'ús combinat dels corrents oceànics atlàntics i de tècniques avançades d'astronavegació. L'autor qüestiona la visió tradicional segons la qual Colom hauria navegat principalment per estima i defensa que disposava de procediments matemàtics i instrumentals que li permetien determinar amb una precisió considerable la distància recorreguda i les diferències de longitud.

La ponència situa aquesta capacitat dins una tradició científica i nàutica desenvolupada als territoris de parla catalana durant l'edat mitjana, i atorga una importància especial a les aportacions de Jaume Ferrer de Blanes en relació amb el càlcul de la longitud geogràfica.

Mètode

L'estudi es basa en l'anàlisi del diari del primer viatge de Colom mitjançant la reconstrucció de les distàncies navegades dia a dia. A partir de les llegües consignades al diari, l'autor aplica càlculs geomètrics basats en triangles rectangles per verificar la coherència de la ruta transatlàntica i estimar-ne la precisió.

La hipòtesi assumeix que Colom va seguir una ruta condicionada pel corrent de Cap Verd, aprofitant els patrons de circulació oceànica de l'Atlàntic. Paral·lelament, es proposa que l'almirall podia calcular la distància navegada i la diferència de longitud a partir de la combinació del rumb seguit i de les observacions de latitud.

Per justificar la viabilitat tècnica d'aquest procediment, l'autor examina diversos instruments i recursos de càlcul disponibles a finals del segle XV, entre els quals destaca el quadrat d'ombres de l'astrolabi, la vara de Jacob atribuïda a Leví ben Gerson i diferents construccions gràfiques sobre paper que actuarien com a computadors analògics. També es recuperen les explicacions de Ferrer de Blanes sobre el càlcul de diferències de longitud i es relacionen amb el sistema conegut com a «punt d'esquadria», basat en observacions astronòmiques de latitud.

Conclusions

L'autor conclou que la precisió observada en el diari del primer viatge és difícilment compatible amb una navegació basada exclusivament en l'estima tradicional. Segons la seva interpretació, Colom hauria utilitzat un sistema d'astronavegació plana capaç de determinar tant la distància recorreguda com el desplaçament longitudinal.

La ponència defensa igualment que els navegants de finals del segle XV disposaven d'instruments i procediments gràfics suficients per efectuar càlculs trigonomètrics sense necessitat de taules matemàtiques complexes. En aquest context, les aportacions de Jaume Ferrer de Blanes són presentades com la formulació teòrica d'un coneixement nàutic preexistent.

Finalment, l'estudi sosté que aquests mètodes constitueixen una mostra del nivell de desenvolupament de la tradició científica i cartogràfica catalana medieval i que aquesta tradició podria haver tingut un paper rellevant en les tècniques de navegació emprades durant els grans viatges oceànics de finals del segle XV.