03-08-2015  (3304 lectures) Categoria: Articles

La cartografia catalana - Mercator català?

Avui dia no hi ha ning√ļ que pretengui ser coneixedor de la mat√®ria que no reconegui la import√†ncia dels cart√≤grafs catalans (la majoria jueus de Mallorca, Abraham i Jafuda Cresques -cart√≤grafs e bussolers-,, etc..). El gran problema √©s que "l'angl√®s cient√≠fic" de l'√®poca, era el llat√≠, i amb el text en llat√≠, els erudits italians s'han volgut apropiar de molts d'ells: Per a ells Petrus Rosselli, com no!, itali√†! (conec un parell de Peres Rossell), en aquest cas hem tingut sort ja que existia un altre portol√†, del mateix tra√ß en el que es llegia: "Petrus Rosselli me fecit ab Majoricarum Insulae". D'Angelino Dulcert els italians pretenien que Dulcert era "Dalorto" mal escrit -itali√† √©s clar!-, cosa que va rebatre Rey Pastor. Si van arribar a aix√≤ imagineu amb Colom!

Julio Rey Pastor, va saber posar els punts sobre les ís, en el seu llibre "La Cartografia Mallorquina" (que no té desperdici, malgrat estar imprès el 1959, i més imparcial no ho pot ser ja que era de la Rioja. Dec el seu coneixement a en Bilbeny el 1995, encara que uns anys desprès vaig trobar que la secretaria de la "Library of Congress" el recomanava com cabdal, Rey Pastor era un gran matemàtic i passionat aimant de la cartografia, de fet els cartògrafs a part d'artistes havien de dominar les matemàtiques, al menys algun d'ells, ja que la projecció de l'esfera sobre un pla les necessita.

Diu Rey Pastor a "LA CARTOGRAF√ćA MALLORQUINA, Cap. LOS CART√ďGRAFOS DEL SIGLO XV" -p√°g.42 "...como cierta inscripci√≥n en una carta de PERE ROSSELL, la que nos motiva a hacer este inciso. Esta inscripci√≥n dice as√≠: Petrus Roselli... de Arte Battista Becario... (2). ¬ŅQu√© significado tiene aqu√≠ la frase "de arte Battista Becario". Desde luego no puede significar, como han pretendido algunos autores, que la cartograf√≠a de ROSELL tiene su antecedente en BECARIO, ya que el estilo de aquel cart√≥grafo sigue la l√≠nea de la escuela mallorqu√≠na fundada m√°s de un siglo antes. Sobre este tema que algunos han visto tan f√°cil y que sin profundizar en √©l han encontrado consecuencias sobre la g√©nesis de la cartograf√≠a de ROSELL, con bases tan inconsistentes, pensamos dedicar en otra ocasi√≥n m√°s atento examen. (2) PETRUS ROSELL, carta de 1447 conservada en B. Com. Volterra. ¬∑Adoptamos la forma ROSELL, de la forma latinizada ROSELLI, que aparece en casi todas las inscripciones, menos en las de su disc√≠pulo DOMENECH que al nombrar a su maestro lo hace con el nombre ROSELL /Arnaldo Domenech diszipulo petri Rossell composuit anch cartam In Civitate Neapoli anno dom. mcccclxxxiij/...."

Rey Pastor en aquest llibre "La Cartografia Mallorquina", dóna una explicació de perquè cap erudit espanyol havia tocat el tema, al referir-se a la injusta apropiació per part dels italians:

"Nuestros ge√≥grafos, insuficientemente pertrechados, permanecieron t√≠midamente neutrales; y los belicosos vindicadores de la ciencia espa√Īola que D. Gumersindo Laverde hav√≠a organizado en falange defensora de la bandera enarbolada por el joven Men√©ndez Pelayo permanecieron silenciosos, porque el gran erudito hav√≠a olvidado este cap√≠tulo de la ciencia medieval"..

No poso en dubte que això sigui cert, però vull afegir un altre argument al que ell cita, si s'hagués tractat de Cartografia Gallega en lloc de Catalana, y depenent del moment polític, pot ser sí que l'haurien tocat...

Caius Perellada en voler posar pau a la baralla dintre del sí del IEECC, va cridar a l'ordre a F. Albardaner amb aquesta frase: "no hem de deixar que la iniciativa forastera s'apoderi d'alló que és nostre..."és a dir "que en parlin bé o malament, però que en parlin.."

Rey Pastor abans de mostrar-nos com identificar obres d'aquesta escola diu, "..En el monumental Periplus del insuperable Nordenskjóld, vi con grata sorpresa, que los más abigarrados pergaminos, exornados con efigies de monarcas fabulosos y leyendas ingenuas, redactadas en catalán con informaciones físicas, biológicas, políticas.., de cada región, tienen su origen, ignórase la fecha, en Mallorca, siendo designadas como -cartas catalanas-..."

I afegeix...:

"..es imperdonable que escribieran sobre el tema sin leer a BARROS, que claramente dice :

-m√°ndou vir da ilha de Mallorca um mestre Jacome, hornera mui douto na arte de navegar, que fasia e instrumentos n√°uticos e que Ihe custou muito pelo trazer a este reino para ensinar sua sciencia aos officiaes portuguezes d'aquella mes ter".

Que JAFUDA CRESQUES(c. 1415) actuaba como director de la Academia de Sagres, era cosa sabida de los historiadores hace m√°s de un siglo, aunque no se hav√≠an identificado ambos cart√≥grafos: el de Mallorca y el de Sagres. Hasta entonces cab√≠a (a base de gran ignorancia cartogr√°fica) atribuir a la escuela del Infante, y no a √©l en persona, la invenci√≥n de los portulanos; pero ¬Ņqu√© sentido ten√≠a eso al fundar hacia el 400 esa escuela o academia el emigrado CRESQUES, ya setent√≥n y cansado de fabricar durante medio siglo planisferios para el insaciable PEDRO IV DE ARAG√ďN y el heredero, tambi√©n cartomani√°tico, DON JUAN¬∑

Este hecho ya lo recoge PACHECO PEREIRA en la siguiente forma escueta:

"..Muijos beneficios tem feytos o virtuoso Infante Dom Anrique a estes Reynos de Portugal, por que descubrió a ilha da Madeyra no anno de nosso senhor de mil CCCCXX, e ha mandau pouoar e mandou a Cicilia pellas canas de açuquar, ...;

isso mesmo mandou á ilha de Malhorca por um mestre Jacome, mestre de cartas de marear, na qual ilha primeiramente se fezeram as ditas cartas, e com muitas dadiuas e mercés ho ouue nestes Reynos, ho qual as ensinou a fazer áquelles de que os que em nosso tempo viuem, aprendéram."

Rey Pastor en el seu llibre, d√≥na una explicaci√≥ de perqu√® cap erudit espanyol havia tocat el tema, en referir-se a la injusta apropiaci√≥ per part dels italians: "Nuestros ge√≥grafos, insuficientemente pertrechados, permanecieron t√≠midamente neutrales; y los belicosos vindicadores de la ciencia espa√Īola que D. Gumersindo Laverde hab√≠a organizado en falange defensora de la bandera enarbolada por el joven Men√©ndez Pelayo permanecieron silenciosos, porque el gran erudito hab√≠a olvidado este cap√≠tulo de la ciencia medieval".. No poso en dubte que aix√≤ sigui cert, per√≤ vull afegir un altre argument al que ell cita, si s'hagu√©s tractat de Cartografia Gallega en lloc de Catalana, pot ser s√≠ que l'haurien tocat‚Ķ

Caius Perellada en voler posar pau a la baralla dintre del sí del IEECC, va cridar a l'ordre a F. Albardaner amb aquesta frase: "no hem de deixar que la iniciativa forastera s'apoderi d'allò que és nostre..." és a dir "que en parlin bé o malament, però que en parlin.."

Els primers hereus de la cartografia catalana van ser els portuguesos, es conserven les cartes entre Enric el Navegant i els Cresques i és Jafuda Cresques qui un cop convertit amb el nom de Jacme Ribes va fundar l'Escola de Sagres. (Hi ha divergència d'opinions sobre qui va anar a Portugal, però no n'hi ha cap de que Jacme Ribes era Jafuda Cresques, lligam -Jacme-Jacob-Jafuda).

Els cart√≤grafs catalans van arribar a treballar a diversos pa√Įsos: Els Oliva, Prunes, Martines a It√†lia (Messina, etc..) a l'√®poca, primer catalana i despr√©s "espanyola". Els Oliva a Marsella, Johan Colom a Holanda (encara que una mica m√©s tard), etc...

Tant van viatjar que no √©s equivocat pensar que "els hereus remots" de la cartografia catalana siguin els flamencs. El moviment cartogr√†fic holand√®s no va poder apar√®ixer, zas!, per generaci√≥ espont√†nia, hi ha d'haver una base, i aquesta podria ser perfectament l'escola catalana. En el moment que es produeix aquesta eclosi√≥, els Pa√Įsos Baixos formen part de l'imperi espanyol, Carles I arriba aqu√≠ i es troba amb uns vassalls seus a Mallorca que s√≥n mestres cart√≤grafs, alguns com els Martines han emigrat a Messina, el m√©s normal √©s que els utilitzi, i per que no, en els seus viatges a Flandes se'ls endugui cap all√† arribant a crear escola: l'escola de cart√≤grafs flamencs, que va donar figures com Mercator, Hondius, Blaeu.., sense oblidar el cart√≤graf Johan Colom!

Dintre d'aquest escenari existeix la possibilitat de que algun cart√≤graf jueu, fugint de la Inquisici√≥ s'hagu√©s establert a Holanda, - el pare de Mercator s'ajusta a aquest perfil, va arribar a Holanda amb dona i fill emigrant des d'Alemanya (el perfil atribu√Įt per Madariaga al Colom catal√†-genov√®s). Kremer (el "Mercator" llat√≠ en alemany, √©s el cognom que va usar Mercator a Holanda) en catal√† significa Mercader i aquest cognom aix√≠ com Mercadal s√≥n molt comuns a Mallorca.

Manel Capdevila
24 de juliol de 2006

Pots llegir també aquest article en format PDF.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.