L'existència d'un tractat d'esgrima escrit en català (almenys el títol) a finals del XV. L'autor un tal Ponç de Menaguerra. Podria ser el nostre home, o un parent, o una coincidència:

"Ponç de Menaguerra – c. 1497 "Lo Cavaller, in Tractats de Cavalleria". Spanish work on the lance and jousting."

http://www.thearma.org/reading_old.htm

I també això altre:

http://books.google.es/books?id=RHLl08Ro3rwC&pg=PA134&lpg=PA134&dq=1474+escrime+pon%C3%A7+OR+ponce+OR+pons&source=bl&ots=z3eqWYvNpq&sig=jQ9dTWB6pxqIr5AmnGxpwxrEgng&hl=ca&ei=bDj0SrmBFMbU4Qa0-NjQAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=&f=false

divertit oi? sobretot per que tots els mestres citats tenen un gentilici "nacional", excepte el nostre home, que ha de menester preposició. Per cert, que el Jaume ponS/Ç era mallorquí, afincat a Perpinyà. I de tots és sabut que Perpinyà fou una possessió del rei de Mallorca oi? Per tant, en la mesura que els mestres d'esgrima eren professionals de gran prestigi sovint vinculats a famílies potentades la cosa té encara més sentit.

L'esgrima moderna, tal com se la coneix avui dia, rendeix tribut a un mestre italià anomenat Camillo Agrippa. El que passa és que els espanyols afirmen que la esgrima es un deporte de origen español, por que esta el maestro jaime ponce de perpiñan un monton de alumnos suyos que fueron pioneros de la época.

Pretendre apropiar-se "nacionalment" de l'esgrima és delirant. És com apropiar-se de la música o de la pintura, coses que existeixen en la cultura de TOTS els pobles des del neolític. El que passa és que al renaixement, com en tants altres camps, existeix una corrent consistent en fer una aproximació proto-científica de les àrees de coneixement, que integri un sistema racional d'organització del coneixement amb (i això és vital) la seva didàctica. Així neix no l'esgrima, sino l'esgrima moderna. I aquesta S� que pot orientar-se nacionalment. Aquí és quan els nostres estimats veïns entren en acció, quan creen una colla de teòrics (els abanderats són Pacheco de Narváez i Carranza), que afirmen ser comentaristes del gran mestre Jayme Ponce (manel, tenies raó, apareix castellanitzat a molts llocs!). Aquests mestres andalusos són elevats a la categoria d'�dols. Per altra banda, el tractat original del mestre Ponç, ha desaparegut de la capa de la terra. I el que és més curiós, ni tan sols els francesos (veritables impulsors junt amb els Italians de l'esgrima moderna, el reivindiquen!!


Per altra banda, i això és molt divertit, aquests mestres espanyols són ridiculitzats sistemàticament pels comentaristes Italians i francesos, car el seu sistema és esteticista, basat gratuïtament en floritures geomètriques pretensiosament matemàtiques, i fins i tot ridículament místic, però inútil com a art de combat. Els espanyols s'hi enroquen, i afirmen que el seu sistema era massa avançat i no va ser "ben comprés". L'escola Italiana, la francesa i la hongaresa passen a competir per l'hegemonia.

Va ser "tan poc comprés" que l'esgrima espanyola va desaparèixer de la capa de la terra, almenys des del punt de vista de la creació de tractats amb repercussió internacional. Suposeu que l'esgrima defineix el duel a vida o mort en combat singular. És un entorn altament competitiu, on els inútils esdevenen vies mortes evolutives. Us sistema sobreviu per que funciona, no fotem!

Paral·lelament a la "desaparició" de l'esgrima espanyola, es prohibeix als catalans dur armes i instruir-se en el seu ús... Casualitat? Però abans, tal com va indicar en Bilbeny al seu primer documental, la mateixa família Colom tenia un mestre d'esgrima!

Per cert, que he trobat a les pàgines blanques d'USA un cognom composat amb 2 abonats (una Rita i un George) a tots els states que és.... "Jayme-Pons"   S�! amb y grega i guió!!! Casualitat?? algú te amics a Michigan o Mississipi??  Aplicant alguna llei estadística d'aquestes que li agraden al Manel, la probabilitat de trobar un cognom "jayme-pons" hauria de ser equivalent a la de trobar un "luis-Pacheco", oi???

http://names.whitepages.com/last/Jayme-Pons

Podria ser que essent en Ponç de Mallorca- Perpinyà el mestre d'esgrima més prestigiós de l'època, tingués a veure alguna cosa amb el mestre d'una de les famílies més importants de l'època, la família Colom (podria ser, per exemple, alumne seu, l'esgrima renaixentista s'estructura amb un patró de transmissió mestre-alumne com el de les arts marcials), i acabés apuntant-se a l'aventura colonitzadora i deixant descendència al nou món???

Podria ser casualitat, oi?..

Agustí Gasset