13-09-2016  (5443 lectures)

1640: Festa del Pilar al 12 d'octubre per a descatalanitzar el descobriment i la Chiesa de Santa Maria in Monserrato

Detall del monument a Colom (plaça de Colón,Madrid)

Desprès de fer-se a Barcelona el monument a Colom, a Madrid van córrer a fer el seu a la coneguda Plaza de Colón amb una de les cares de la base dedicada a la Verge del Pilar on s'hi pot llegir "La virgen del Pilar protegiendo las naves de Colón bajo su manto a descubrir el Nuevo Mundo - Fal·lacia històrica atès que la devoció al prec va començar el 12 d'octubre de 1640 amb el miracle del cojo de Calanda.

Durant les últimes dècades de la dominació visigòtica, la seu episcopal de Saragossa va tenir un gran esplendor. El seu bisbe Sant Brauli de Saragossa , tot i que, d'acord amb Daniel Lasagabaster, hi ha una certa estranyesa perquè Braulio en els seus textos (en els quals fa un recompte de totes les devocions de la seva diòcesi a petició de Sant Isidor de Sevilla per incloure-les dins de les Etymologiae) no va comentar l'existència ni de l'edicle ni de la tradició pilarista.

Manipulació + Anacronisme flagrant

Detall del monument a Cristòfol Colom (1451? -1506) De la plaça de Colón de Madrid (Espanya), erigit entre 1881 i 1885. És la cara sud de la base quadrada, esculpida en pedra en estil neo-gòtic per Arturo Mélida (1849-1902). El relleu representa a la Verge del Pilar protegint les naus de Colom sota la seva capa.

La patrona d'Espanya "De facto" durant uns quants segles, va ser la "Moreneta". La "Pilarica", com patrona del "fet español" (la patrona d'Espanya és la Immaculada, també patrona de l'"arma d'infanteria") és un invent del segle XVIII, el "dia de la raça" un invent del s.XX i el de patrona de "La guardia Civil" del 1913. D'altra banda.. degut al concili de Trento, al dia 4 d'octubre de 1582 -la nit més llarga de la història, ón va morir Santa Teresa- li va seguir el dia 15 del calendari gregorià, per tant el dia que Colom va arribar a Guanahaní, el 12 d'octubre del calendari julià, de fet va ser el dia 22 del nostre calendari.

Els catalans podriem celebrar el descobriment el dia 9 del calendari julià, quan Colom va veure "llums de terra" tres nits abans del desembarc, motiu pel que no va voler pagar a Rodrigo de Terrazas (Terrassa?- segons l'anomena Lope de Vega no Triana..) el premi al primer d'haver vist terra, aquesta illa estaria a una latitud molt per sota de la Gomera, per tant pel tractat d'Alcaçoves seria de Portugal, Colom va haver de proseguir fins trobar Guanahaní que sí que estava per sobre de la Gomera (latitud directament demostrable mirant l'atura de la polar amb el quadrant-astrolabi) apart en Colom va voler aprofitar per fet el fet 12 d'octubre (la nit de la detenció dels templers) com a data oficial del descobriment d'Amèrica no fou una casualitat.. volia recordar en Jacques de Molay -en Colom portava la creu del Temple pintada a les seves veles..

Es desconeixia la història primitiva del Pilar (hi ha molts documents apòcrifs) de fet el segle VII, Isidoro de Sevilla li demana a Brauli bisbe de Saragossa que li faci una llista de les devocions del seu bisbat, i, oh meravella!, no hi posa la verge del Pilar, el pedestal es data al segle I, però de fet, es conserva l'encàrrec de l'estàtua actual a un escultor de mitjans del segle XV. No es va poder probar la seva existència fins que l'arenyenc Fidel Fita (jesuïta-arxiver-director de la Biblioteca Nacional-president de l'Academia de la Historia), qui al s.XIX, va treure a la llum uns papers de Vallvidrera datats el 26 de juny de 987 del testament de Moció, fill de Fruya, que esmentaven la verge del Pilar..

Durant les últimes dècades de la dominació visigòtica, la seu episcopal de Saragossa va tenir un gran esplendor. El seu bisbe Sant Brauli de Saragossa , tot i que, d'acord amb Daniel Lasagabaster, hi ha una certa estranyesa perquè Braulio en els seus textos (en els quals fa un recompte de totes les devocions de la seva diòcesi a petició de Sant Isidor de Sevilla per incloure-les dins de les Etymologiae) no va comentar l'existència ni de l'edicle ni de la tradició pilarista.

Fins al 13 d'octubre de 1640 (guerra dels segadors) no va aparèixer el "vot" de guardar memòria per l'aparició de la Verge el 12 d'octubre en la curació del "cojo de Calanda", i no va ser fins al 27 de Maig de 1642 que es va nomenar a la verge del Pilar patrona de Saragossa. El 1675 Climent X va ordenar que el 12 d'octubre es fes una processó general. Roma va concedir -a petició de Felip V- la "pregària" a la Verge del Pilar el 1723. Però va caldre esperar fins al 1739 perquè Climent XII declarés oficialment el 12 d'octubre "festa pròpia del santuari" (Felip V va morir dement als 63 anys -el 1746-, desprès de tornar al poder el 1724, al morir el seu fill Lluís I, que només va regnar set mesos).

Així com els Trastàmara i els Àustries, durant quatre segles havien tingut una gran devoció a la "Moreneta", (a ella està dedicada també la capella del palau imperial de Viena), Felip V, que per raons òbvies, no compartia amb ells la idea de tenir la mateixa patrona que els catalans, no va parar fins a aconseguir que Roma enaltís a la " Pilarica " - que en aquell temps tenia tan sols un petit temple a Saragossa - a la categoria de patrona d'Espanya, no escatimant despeses i ostentació els seus successors en la construcció de la Basílica del Pilar actual que es va inaugurar regnant Alfons XIII, el 5 de gener de 1916. El que va fer Felip V és històric (vegeu l'Enciclopèdia Espasa), però Carlos III, més sensat, va voler corregir aquesta aberració i el va deixar en taules, posant com a Patrona d'Espanya a la Immaculada Concepció... (una altra advocació - ja que verge només n'hi ha una), ja s'encarregarien Borbons posteriors de treure protagonisme a la Moreneta a la seva Basílica de viale Montserrato de Roma, intentant convertir-la en la Basílica de Santiago de los españoles encara que no poguessin aconseguir-ho (en fer el seu trasllat per ruïna simulada)...

Qualsevol document que estigui datat o faci referència a una data anterior a 1640 (Saragossa) o 1739 (a tota Espanya), dient que Colom va arribar a Amèrica el 12 d'octubre "festivitat de la Verge del Pilar", no té rigor històric.

Anacronisme: La verge del Pilar al monument de Colom a Madrid

Desprès de fer-se a Barcelona el monument a Colom, a Madrid van córrer a fer el seu a la coneguda Plaza de Colón amb una de les cares de la base dedicada a la Verge del Pilar on s'hi pot llegir "La virgen del Pilar protegiendo las naves de Colón bajo su manto a descubrir el Nuevo Mundo - Fal·lacia històrica atès que la devoció va començar el 1640 amb el miracle del cojo de Calanda.

Al monument de Colom a Madrid hi ha la imatge de La verge del Pilar com a protectora de l'expedició, amb la frase d'un historiador mal informat (es.wiki):

"..La Virgen del Pilar protegiendo la empresa colombina. Relieve del monumento a Colón de Madrid (A. Mélida, 1885).!!!.."

aquest anacronisme deixa palès que la festa del Pilar es va forçar al 12 d'octubre per a descatalanitzar el descobriment, les dates de la cronologia abans referida posen en evidència la tergiversació imposada per historiadors sense escrúpols.

Descatalanització de la Chiesa de Santa Maria in Monserrato

L'església actual va ser fundada l'any 1803-1807, en unir el personal de dues esglésies diferents, l'església del segle 15 de San Giacomo degli Spagnoli a la Plaça Navona, amb el pretext que s'estava ensorrant (falsa excusa atès que l'edifici és actualment l'Església de Santa Maria del Sagrat Cor a la Plaça Navonna), i la de Santa Maria de Monserrato, que des de l'època medieval havia servit i allotjats pelegrins espanyols, principalment indigents a Roma. Moltes de les obres de "San Giacomo degli Spagnoli" també van ser traslladades a la segona.

Però després de la clausura de l'església de Sant Jaume a 1798 ( per presumpta amenaça de ruïna ) , el Papa Pius VII va aprovar la seva unió canònica amb la de Montserrat, en 1807 . Posteriorment , decretada la definitiva cloenda de la de Santiago a 1817 i la seva venda el 1878 , es va mantenir com a única església nacional espanyola , la de Montserrat , el nom oficial a Espanya va passar a ser Església Nacional Espanyola de Santiago i Montserrat , ja que se li havia afegit en 1807 , com s'ha dit, la titularitat de Santiago, però a Itàlia sempre serà: Chiesa de Santa Maria in Monserrato de gli Spagnoli

En ella estan enterrats els dos Papes Borja , les seves victòries , l'ésser valencians- Senyors de Xàtiva , i el seu suport a Ferran el Catòlic , els van crear molts enemics , que a la seva mort es van acarnissar amb ells , arribant a l'extrem de tapiar les seves habitacions i deixar les seves restes guardats en caixes en els soterranis del Vaticà , durant quatre segles . Són els únics Papes ( de Roma ) no enterrats al Vaticà . Les habitacions van romandre tapiades durant aquests quatre segles i un cop restaurades , s'obren al públic el 27 d'abril de 2006, el dia de la Moreneta , no el dia de Sant Jaume - és a dir el Vaticà ho fa coneixent la relació Borja - Montserrat - Patrona d'Espanya , però la premsa espanyola no ho explicita , com si fos una data escollida a l'atzar . Si es considerés als Borja estan enterrats al "Temple de Santiago" , s'hauria fet el 25 de juliol .

Per cert , el destí és impredictible , després del mal que va fer Felip V a Catalunya , un descendent seu- Alfons XIII, el que havia inaugurat la fastuosa Basílica del Pilar desterrant definitivament a la Moreneta com patrona d'Espanya - , va haver de passar 53 anys enterrat en aquesta Basílica sota l'advocació de la Patrona de Catalunya ( amb el seu nom real que ningú ha pogut canviar a Itàlia

Conversió de S.Giacomo de gli spagnoli en un magatzem com pretext per fusionar-lo

"sembla impossible que la noble nació espanyola hagi venut un monument tan insigne, un veritable tresor de la història i de l'art. Ara la té la congregació francesa de "Nostra Senyora del Sagrat Cor" .[1]

Aquesta es la frase de Mariano Armellini -1870 quan va veure  S.Giacomo de gli spagnoli deixat com una ruïna, i llogat com magatzem al municipi de Roma, fent-ho servir com a pretext per al seu trasllat fusionant-lo amb Santa Maria di Monserrato i robar-li així a aquesta basílica la tradició catalana, fins al punt que avui Santa Maria di Monserrato es seu cardenalícia del cardenal de Sevilla!!!!.

L'església i les seves dependències van ser durant molt temps ricament mantingudes pel llegat dels espanyols a Roma, i les seves finestres sobre Piazza Navona constituïen una mena d'escenari prosceni per als espectacles "aquàtics que se celebrarven a la plaça. Però al no garantir-li cap tipus de manteniment, el 1818 l'església va ser abandonada pels espanyols en favor de Santa Maria di Monserrato, a la que també es van transferir alguns dels altars i monuments funeraris que hi havia originalment a "San Giacomo". Va ser desconsagrada, (emprada com magatzem municipal) i venuda més tard el 1878, als missioners francesos del Sagrat Cor.

Durant aquests anys (final del segle XIX), després de ser abandonada pels espanyols, perquè "es va dir", que amenaçava ruïna,[2] Lleó XIII va ordenar una reestructuració radical de l'església a l'arquitecte Luca Carimini, que entre altres coses, va canviar (amb un estil molt auster) la façana principal de la Piazza Navona, mantenint "tot" l'edifici original amb l'absis i el creuer, al costat oposat de la Piazza Navona. L'església va ser consagrada de nou, confiada a la Congregació dels Missioners del Sagrat Cor de Jesús amb el nom de Nostra Signora del Sacro Cuore.

El 1931 l'obertura del Corso del Rinascimento va fer perdre a l'edifici original del segle XVI l'absis i el creuer, però en compensació, el 1965 Pau VI, la va fer diaconat cardenalíci.

Tot i que el 1878 "les autoritats espanyoles" van dir que amenaçava ruïna" quan de fet va ser un pretext per anorrear Santa Maria in Monserrato, al fusionar-les,[2] avui en dia encara es pot admirar, tota l'estructura de l'església original del segle XVI, (exceptuant l'absis i el creuer fets enderrocar el 1931), amb la segona capella a l'esquerra de l'altar dedicada a Santiago, obra de Sangallo, el cor de marbre policromat situat a la tercera capella de la dreta, obra de Torrigiano i el fons de marbre de serliana darrere de l'altar, obra de Pietro i Domenico Rosselli

_
_____________________________________________________________________________________________________


La projecció de Montserrat cap a fora de Catalunya es troba documentada ja, a partir dels Trastàmara.

" Però López d'Ayala" (1332-1407) -pot haver-hi algú més pro Trastàmara que que va deixar al seu senyor Pere el Cruel quan aquest va fugir a França i després de la batalla de Montiel va ser premiat per Enrique amb terres i títols! (Estava emparentat amb Ferran el Catòlic, en línia ascendent indirecta). Heus aquí els seus - Cantares a la Virgen -: "Sennora con humildat -e deuoto coraçón- prometo a Montserrat -yr facer mi oraçión-"

Ferran d'Antequera, trobant-se indispost mentre era a Catalunya va decidir tornar a Saragossa, però abans es va fer pujar a Montserrat en llitera i una vegada confessat i combregat va passar-hi la nit, morint a Igualada l'endemà. Els seus successors (Alfons el magnànim, Joan sense fe, els Reis Catòlics) també van professar una gran devoció a la "Moreneta ". A propòsit, San Ignasi de Loiola es va iniciar a Montserrat (a part de la cova de Manresa) i l'emperador Carles I d'Espanya i el seu fill Felip I, van morir amb una imatge (i una espelma beneïda) de la Verge de Montserrat a les mans. Carles I va pagar la reforma del Monestir i Felip I la va acabar incloent la costosa obra civil de l'esplanada (1562-1587).

Els Borja (senyors de Xàtiva encara que el seu origen fos Osca) i Ferran el Catòlic van dedicar la capella de "Nostra Signora in monte" dalt de l'escalinata que forma part de la plaça d'Espanya - que va prendre aquest nom per ser un regal de Ferran - a la Verge de Montserrat.

Imaginem Roderic de Borja (Alexandre VI) erigint una plaça dedicada a Espanya, amb una capella a la Verge - que per a ell representava a Espanya,: la Moreneta, amb aquesta, es podria haver dit: plaça de Catalunya, però per Roderic de Borja " rei de Catalunya i rei d'Espanya", eren la mateixa cosa, i la verge que representava Espanya al segle XV era la verge de Montserrat. Espanya com a potència, en aquell moment (basant-se únicament en les conquestes d'Itàlia) era l'antic imperi català (Corona d' Aragó). A en Ferran a Roma se'l considerava doncs Rei d'Espanya- encara que de Castella només va ser rei consort, i després regent -.



Al mateix temps, els Borja van iniciar la construcció de la Basílica de Santa Maria di Monserrato, a Roma, a la via Monserrato (abans  Viale Ospedale). No es va dedicar ni a la Verge del Pilar, ni a la " Maredeueta dels Desamparats ", sinó a la Moreneta. Es va acabar el s.XVI, i des de 1881 hi descansen les seves restes, amagades en caixa única als soterranis del Vaticà durant 400 anys.

Bé, del que s'ha dit podem inferir que la patrona d'Espanya durant uns quants segles, va ser la " Moreneta ", sent "la Pilarica ", com patrona d'Espanya, un invent del segle XVIII i el "dia de la raça " una invent del s.XX.

D'altra banda, era el 12 d'octubre del calendari julià, però pel concili de Trento, al dia 4 octubre 1582 - la nit més llarga de la història, en la que  va morir Santa Teresa - li va seguir el dia 15 del calendari gregorià, per tant Colom va arribar a Guanahaní el dia 22 del nostre calendari.

De fet fins al 13 octubre 1640 (guerra dels segadors) no va aparèixer el "vot" de guardar la memòria de l'aparició de la Verge el 12 d'octubre, i no va ser fins al 27 maig 1642 que es va designar a la verge del Pilar patrona de Saragossa. El 1675 Climent X va ordenar que el 12 d'octubre es fes una processó general. Roma va concedir la "pregària" a la Verge del Pilar el 1723. Però va caldre esperar fins a 1739 perquè Climent XII declarés oficialment el 12 d'octubre " festa pròpia del santuari " (Felip V va morir dement en 1746). La basílica actual es va inaugurar el 5 de gener de 1916.

Qualsevol document que estigui datat o faci referència a una data anterior a 1640 (Saragossa) o 1739 (resta d'Espanya), dient que Colom va arribar a Amèrica el 12 d'octubre " festivitat de la Verge del Pilar ", no té rigor històric. Per exemple a wikipedia.es/virgen_del_pilar, apareix aquesta en el monument a Colom de Madrid beneint la seva empresa: "La Virgen del Pilar protegiendo la empresa colombina. Relieve del monumento a Colón de Madrid (A. Mélida, 1885).", anacronisme que no volen corregir... Aquesta és la història que ens volen fer creure... Quan està perfectament documentat que Colom es va encomanar a la Verge de la Cinta de Huelva (Diari de Colom - Bartomeu Casaus)

Es desconeixia la història primitiva del Pilar (hi ha molts documents apòcrifs) fins que en el s.XIX, el " arenyenc " Pare Fidel Fita (jesuíta - arxiver - director de la Biblioteca Nacional), va treure a la llum uns papers de Vallvidrera datats el 26 de juny de 987 del testament de Moció, fill de Fruya que esmenten a la verge del Pilar.

Però hi ha un fet, de per si curiós, i és que Sant Braulio bisbe de Saragossa (mort el 651), a petició d'Isidoro de Sevilla per a incloure'l a les Etimologías, va escriure un document que recull totes les devocions de la seva diòcesi, en el qual no hi apareix la Verge del Pilar, i a part d'això està molt ben documentat que la imatge actual de la verge és del s.XV (1453).

Fins al 13 d'octubre de 1640 (guerra dels segadors) no va aparèixer el "vot" de guardar memòria per l'aparició de la Verge el 12 d'octubre en la curació del "cojo de Calanda", i no va ser fins al 27 de Maig de 1642 que es va nomenar a la verge del Pilar patrona de Saragossa. El 1675 Climent X va ordenar que el 12 d'octubre es fes una processó general. Roma va concedir -a petició de Felip V- la "pregària" a la Verge del Pilar el 1723. Però va caldre esperar fins al 1739 perquè Climent XII declarés oficialment el 12 d'octubre "festa pròpia del santuari" (Felip V va morir dement als 63 anys -el 1746-, desprès de tornar al poder el 1724, al morir el seu fill Lluís I, que només va regnar set mesos).

Així com els Trastàmara i els Austries, durant quatre segles havien tingut una gran devoció a la " Moreneta ", (a ella està dedicada també la capella del palau imperial de Viena), Felip V, que per raons òbvies, no compartia amb ells la idea de tenir la mateixa patrona que els catalans, no va parar fins a aconseguir que Roma enaltís a la " Pilarica " - que en aquell temps tenia tan sols un petit temple a Saragossa - a la categoria de patrona d'Espanya, no escatimant despeses i ostentació els seus successors en la construcció de la Basílica del Pilar actual que es va inaugurar regnant Alfons XIII, el 5 de gener de 1916. El que va fer Felip V és històric (vegeu l'Enciclopèdia Espasa), però Carlos III, més sensat, va voler corregir aquesta aberració i el va deixar en taules, posant com a Patrona d'Espanya a la Immaculada Concepció... (una altra advocació - ja que verge només n'hi ha una), ja s'encarregarien Borbons posteriors de treure protagonisme a la Moreneta a la seva Basílica de Roma encara que no poguessin aconseguir-ho...

L'edifici actual es va acabar al segle XVI amb el nom de Chiesa de Santa Maria in Monserrato - Església de Santa Maria de Montserrat -, al carrer de l'Ospedale, que va acabar agafant el seu nom (el que té avui dia, Viale Monserrato). Va ser construïda en honor a la Verge que es venera al Monestir de Montserrat, a Catalunya. Era una institució centre d'acollida per als pelegrins espanyols, especialment aquells pobres o malalts, i per representants de diversa procedència i rang social que provenien de Catalunya, València, Balears i Aragó, és a dir acollia principalment els pelegrins que provenien del Regne d'Aragó.

El 1807 se li va fusionar, una altra institució separada, fundada al seu torn al final de l'Edat Mitjana per Alfonso de Paradinas (+1485, nomenat en 1469 bisbe de Ciudad Rodrigo), l'Església de Santiago i Sant Ildefons dels Espanyols, al·legant que amenaçava ruïna (falsa excusa ja que aquest edifici és actualment l'Església de Santa Maria del Sagrat Cor), situada a la Plaça Navona, que acollia principalment els
pelegrins que provenien del Regne de Castella.



A causa dels seus orígens i activitats, tots dos centres van establir ràpidament relacions amb les institucions dels seus dos regnes, adquirint d'aquesta manera, cada vegada amb més intensitat, el caràcter d'esglésies "nacionals ". Però després de la clausura de l'església de Sant Jaume a 1798 (per presumpta amenaça de ruïna), el Papa Pius VII va aprovar la seva unió canònica amb la de Montserrat, en 1807. Posteriorment, decretada la definitiva cloenda de la de Santiago a 1817 i la seva venda el 1878, es va mantenir com a única església nacional espanyola, la de Montserrat, tergiversant el nom oficial a Espanya que va passar a ser Església Nacional Espanyola de Santiago i Montserrat, ja que se li havia afegit en 1807, com s'ha dit, la titularitat de Santiago, però a Itàlia per al poble italià sempre serà: Chiesa de Santa Maria in Monserrato de gli Spagnoli.

Avui dia la Casa Reial Espanyola, amb tot els nassos.. l'anomena " Església Nacional Espanyola de Santiago i Montserrat ", amb l'excusa ja explicada del traslladat de Santiago al temple de la Moreneta el segle XIX. Quina ignomínia !, Però per més que alguns pretenguin el contrari, seguirà sent sempre la Basílica de la Verge de Montserrat !.

Per cert, el destí és impredictible, després del mal que va fer Felip V a Catalunya, un descendent Su- Alfons XIII, el que havia inaugurat la fastuosa Basílica del Pilar bandejant efinitivamente a la Moreneta com patrona d'Espanya -, va haver de passar 53 anys enterrat sota l'advocació de la patrona de Catalunya, en aquesta Basílica. Quan es van exhumar les seves restes en 1994 per portar a Espanya, la premsa espanyola va saber silenciar el lloc on havia estat enterrat.

Les habitacions dels Borja romandre tapiades durant quatre segles, un cop restaurades, s'obren al públic el 27 d'abril de 2006, el dia de la Moreneta, no el dia de Sant Jaume - és a dir el Vaticà ho fa coneixent la relació Borja- Monserrat - Patrona d'Espanya, però la premsa espanyola no ho explicita, com si fos una data escollida a l'atzar. Si es considerés als Borja estan enterrats al "Temple de Santiago", s'hauria fet el 25 de juliol.

Als Borja a Roma se'ls tenia per catalans (sota el seu mandat al Vaticà es parlava català: " oh donar la chiesa in mani dei catalani "). Espanya els deu molt (el 1492 Amèrica era per Portugal, si no hagués estat per les " Intercaetera " d'Alexandre VI i la seva línia de Tordesillas). Ja va sent hora que es rehabiliti la seva memòria, Papes amb fills naturals o que donessin càrrecs als seus nebots, n'hi ha hagut a cabassos, i no crec que César i Roderic tinguessin necessitat d'anar a dormir amb Lucrecia, tenint a totes les dames d'Itàlia a la seva disposició. Morts " inesperades ", n'hi ha hagut sempre (Príncep de Viana...), fins i tot al s.XX (Juan Pau I). Les seves victòries, el seu suport a Ferran i el fet de ser catalans (no italians), els van crear molts enemics, que a la seva mort es van acarnissar amb ells, arribant a l'extrem ja esmentat de tapiar les seves habitacions i deixar les seves restes a un racó dels soterranis del Vaticà, durant quatre segles. Són els únics Papes (de Roma) no enterrats al Vaticà, i ha hagut Papes pitjors que si hi que són.

Explicació a internet: "L'Església Nacional Espanyola de Santiago i Montserrat " té el seu origen en la fusió de dues institucions, Santiago dels Espanyols i Santa Maria de Montserrat, fundades a Roma a la fi de l'Edat Mitjana com centres d'acollida de pelegrins espanyols. Pel seu origen i activitat els dos centres aviat van adquirir el caràcter d'esglésies nacionals. Disposada el 1817 la clausura de l'església de Sant Jaume per amenaça de ruïna (pretesa.. ja que encara està d'empeus al cap de 200 anys) es va ordenar la seva venda en 1878, romanent com única església espanyola la de Santa Maria de Montserrat, a la qual es va unir el 1822 l'altra titularitat. Avui, Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli és l'Església Nacional d'Espanya a Roma ".

_________________________________________________________________________________________________


SANTUARIS DE MONTSERRAT ARREU DEL MÓN

 

Com és que a Amèrica hi ha tants santuaris de Montserrat si diuen que els catalans no hi vam anar mai?

Santuari de Monserrate de Bogotà.

 

Article original publicat a Vilaweb el dia 27 d'abril del 2016

Avui, diada de la Mare de Déu de Montserrat, és un bon dia per a fixar-se en la devoció i veneració de la Moreneta més enllà de Catalunya, d’on és patrona, i de la resta del país. I és que lluny de l’Abadia de Montserrat podem trobar santuaris i esglésies per mig món dedicades a la seva figura.

Portada per catalans, per comunitats religioses, per monarques i governadors colonials o per tradicions locals, trobem sobretot al Carib i a Sud-amèrica una profusió de llocs de culte amb el nom de Montserrat (i variants: Monserrat, Monserrato, Monserrate, Monte Serrat, Mont’Serrat…) i, en la gran majoria de casos, amb rèpliques de la Moreneta.

Deixant de banda les esglésies que té dedicades per la Mediterrània, de Roma a Gerace (Calàbria) passant per Palerm (Sicília) i per la preciosa catedral de Tratalias (Sardenya), la Mare de Déu de Montserrat també disposa d’una ermita des del 1513, en la ruta cap a Amèrica, al municipi canari de San Andrés y Sauces (la Palma).

2

Església de Nostra Senyora de Montserrat a San Andrés y Sauces (Canàries).

 

Ja a l’altra riba de l’Atlàntic, a la capital de Colòmbia, Bogotà, n’hi ha un dels santuaris més imponents i coneguts, el Santuario de Monserrate. Situat a 3.200 metres d’altitud, dalt el Cerro de Monserrate (anteriorment anomenat Cerro de las Nieves), el 1640 s’hi va construir la capella del que actualment correspon a la basílica i santuari de Montserrat. Malgrat el nom, és un Crist crucificat i caigut, més que no pas la patrona de Catalunya, la imatge més venerada pels pelegrins que pugen a peu, amb telefèric o funicular al Cerro de Monserrate, des d’on hi ha unes vistes impressionants de Bogotà.

A la ciutat equatoriana de Montecristi també trobem un santuari dedicat a Montserrat. Segons que s’explica a la web de la Basílica Menor Nuestra Madre de Monserrate, el rei Carles V, ‘fervorós devot de la Mare de Déu de Monserrat i definit creient cristià’, va enviar el 1534 una estàtua de la Mare de Déu de la Mercè cap a la ciutat equatoriana de Manta i una altra de la Mare de Déu de Montserrat cap a Lima. Però per atzars de la història, les destinacions es van capgirar i l’última va arribar al port costaner de Manta, on va obtenir una gran veneració. Però les incursions de pirates i caçadors de tresors sobre la ciutat, unes quantes vegades saquejada i cremada, va empènyer els habitants a retirar-se, amb la marededéu, cap a l’interior del territori, on van fundar Montecristi.

Al Carib trobem la Basílica de Nuestra Señora de la Monserrate a Hormigueros, una població a l’extrem oest de l’illa de Puerto Rico, on la Mare de Déu de Montserrat és venerada des que va intercedir per la vida d’un camperol local anomenat Giraldo González, el 1590. En agraïment, González va construir una petita ermita al lloc on ara hi ha el santuari de Monserrate. I al nord d’Hormigueros, al municipi de Moca, Montserrat n’és la patrona.

3

Basílica de Nuestra Señora de la Monserrate a Hormigueros (Puerto Rico).

 

A l’illa propera de Cuba, amb una important comunitat catalana, es van aixecar al segle XIX dues ermites dedicades a la patrona de Catalunya. L’una era a Matanzas i l’altra a la capital, l’Havana. A Matanzas, la petita església de Monserrate, inspirada en el monestir català, es va inaugurar el 1875 i va servir durant molts anys de lloc de reunió de la colla de catalans de la ciutat. El segle passat va quedar abandonada i no s’ha restaurat fins fa poc. Quant a l’Ermita dels Catalans de l’Havana, té l’origen el 1885, quan el pare Pere Muntades i l’empresari Josep Gener Batet, juntament amb directius del Centro Catalán de la Habana, van començar a cercar un lloc per a rememorar la muntanya de Montserrat. Van seleccionar la Loma del Tadino, que des d’aleshores va rebre el nom de Loma de Monserrat o Loma de los Catalanes. Però a mitjan segle XX, en una remodelació urbanística de la ciutat, va desaparèixer per a deixar pas al memorial dedicat a l’heroi nacional cubà, José Martí (d’origen valencià), a l’actual plaça de la Revolució. La Sociedad de Beneficiencia de los Naturales de Cataluña a Cuba va inaugurar el 12 de desembre de 1954 una segona ermita de Montserrat als afores de l’Havana, a l’avinguda Rancho Boyeros, molt a prop de l’aeroport internacional… José Martí.

Tornant al continent, els santuaris de Montserrat continuen al Brasil. A la ciutat de Santos hi ha el Santuário de Nossa Senhora do Monte Serrat, que té l’origen en una capella aixecada al començament del segle XVII al cim del Cerro de São Jerônimo, des d’aleshores anomenat Monte Serrat per decisió del governador d’aleshores, Don Francisco de Souza, ‘espanyol devot de la santa, patrona de Barcelona’, segons la web de turisme de Santos. Al Monte Serrat, situat a 157 metres sobre el nivell del mar, s’hi pot accedir per escales o amb tramvia i possibilita una visió panoràmica de tota la ciutat i dels municipis veïns. Nostra Senyora de Montserrat és la patrona de Santos (des del 1955) i també del municipi de Salto, a l’estat de São Paulo. I des del 1963 també hi ha una Paróquia Nossa Senhora do Mont’Serrat (amb rèplica de la Moreneta inclosa) a Porto Alegre, a l’extrem meridional del país. La veneració de la Mare de Déu de Montserrat al Brasil es creu que fou introduïda durant el primer segle de colonització d’aquest vast territori pels monjos benedictins, que van arribar a fundar una Abadia da Virgem do Montserrat a Rio de Janeiro.

4

Santuário de Nossa Senhora do Monte Serrat, a Santos (Brasil).

 

Per sota del Brasil, a l’Argentina i Xile, trobem no pas poques parròquies de Montserrat. A la capital argentina hi ha la Parroquia Nuestra Señora de Montserrat, que dóna nom a un dels barris de Buenos Aires; a la ciutat de Colonia Caroya, a la província de Córdoba, hi ha una església parroquial de Monserrat; i a San Miguel de Tucumán es troba la Parroquia Nuestra Señora de Montserrat, al carrer Viamonte, 1810.

I a la capital xilena, Santiago, hi ha la parròquia dedicada a la Moreneta probablement més peculiar del continent americà. El Santuario de Nuestra Señora de Montserrat, també conegut amb el nom de La Viñita, és considerat la primera església catòlica del país. Diuen que el culte a la Mare de Déu de Montserrat va arribar a Xile amb Inés de Suárez, que va manar el 1545 de construir-li una ermita al Cerro Huechuraba (actual Cerro Blanco). Al final del segle XVI es va aixecar una nova capella a la falda de la muntanya, enmig d’una vinya, allà on hi ha actualment la Iglesia La Viñita, amb una reproducció de la Moreneta a l’interior. Una imatge, val a dir-ho, que diuen que és venerada sobretot pels delinqüents xilens, que van a resar-li després de sortir de la presó. Una part d’aquesta devoció es pot deure al fet que l’església allotja des de fa algunes dècades la Fundación Paternitas d’ajuda a la inserció social i laboral d’ex-presos.

5

La Viñita, a Santiago de Xile.

 

Aquest recorregut montserratí per terres americanes s’acaba en un indret que no té cap santuari ni parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, però que porta el seu nom i fins i tot li ha donat un domini d’internet propi (.ms). Es tracta de l’illa caribenca de Montserrat, batejada per Cristòfor Colom el 1493. Tot i que el 1633 va passar a mans angleses i es va poblar principalment amb irlandesos i esclaus africans, aquest territori d’ultramar britànic que té per patró Sant Patrici manté inalterat, cinc segles després, el nom de Montserrat.

Martí Crespo




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introduïu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.