Els escriptors âsiguin o no historiadorsâ saben perfectament que el tĂtol dâun llibre Ă©s el primer element que pot cridar lâatenciĂł a un potencial lector. Xavier Deulonder juga amb aquesta idea i, ja en el tĂtol de la seva obra, ens planteja la pregunta principal que ocupa, aparentment, el gruix de la publicaciĂł: Segur que Colom era catalĂ ? âqĂŒestiona Deulonderâ. El tĂtol sâacompanya amb una imatge del navegant al qual se li ha afegit una barretina, amb cinta adhesiva, simbolitzant clarament, ja des dâun inici, que la catalanitat de CristĂČfol Colom no Ă©s res mĂ©s que un invent, una idea forçada matusserament per un conjunt dâindividus interessats en la histĂČria dâaquest personatge.
El llibre de Deulonder es construeix, dâentrada, a la contra: sâoposa a la idea que Colom haguĂ©s nascut o tinguĂ©s el seu origen a Catalunya. Si ens trobĂ©ssim davant de qualsevol altre personatge, el mĂ©s fĂ cil seria, directament, parlar dels orĂgens de la persona en qĂŒestiĂł, el cas del navegant europeu que topĂ per primera vegada amb el Carib i les Antilles a finals del segle XV Ă©s una mica especial. I Ă©s que, com bĂ© remarca Deulonder al llarg de la seva obra, lâorigen de Colom ha sigut objecte de mĂșltiples debats historiogrĂ fics, dâençà que aquests es comencen a donar al llarg del segle XIX.
Tenint en compte el que sâacaba de comentar, podrĂem pensar que, avui dia, els orĂgens de CristĂČfol Colom sĂłn encara un misteri, perĂČ, per sort, no Ă©s aixĂ. La historiografia âentenent-la com el conjunt dâacadĂšmics que estudien el passatâ ha acabat arribant a la conclusiĂł, desprĂ©s dâanys dâestudi de la documentaciĂł existent, que Colom nasquĂ© en algun punt del que a finals de lâĂpoca Medieval era la RepĂșblica de GĂšnova.

GĂšnova fou al llarg de la baixa edat mitjana una de les ciutats claus en el comerç mediterrani, lloc de naixement de molts navegants europeus, com seria el cas del mateix CristĂČfol Colom. En una pintura de finals del segle XVI que representa la GĂšnova de finals de la centĂșria anterior podem observar la importĂ ncia del port de la ciutat. Font: ViquipĂšdia
I doncs, si les coses sĂłn tan clares, on Ă©s el debat? Es preguntarĂ qualsevol persona que estigui llegint aquesta ressenya, o que es trobi davant del llibre de Xavier Deulonder. Evidentment al llarg dels segles XIX i XX aparegueren historiadors que âen els seus contextos particularsâ defensaren la catalanitat de Colom, com tambĂ© nâhi haguĂ© que digueren que era gallec, extremeny, cors, o portuguĂšs. El cas Ă©s que, aquestes teories, anaren caient pel seu propi pes. A Catalunya, perĂČ, diferents associacions i individus han volgut mantenir la idea de la catalanitat de Colom fins a lâactualitat, malgrat que lâacadĂšmia ja haguĂ©s resolt aquest debat. El problema es fa mĂ©s gran, segons exposa lâautor, en el moment en el qual aquestes tesis es difonen Ă mpliament per mitjans de comunicaciĂł, pĂșblics i privats, malgrat que estiguin totalment descartades per els experts en la matĂšria.
Avui dia, els defensors de la catalanitat de Colom estan vinculats al nacionalisme catalĂ , un sector dâaquest corrent polĂtic busca reivindicar la histĂČria dâindividus suposadament nacionals que hagin tingut un paper destacat en el passat. Segurament caldria tenir en compte que una figura com Colom, que desencadenĂ , sense ser-ne del tot conscient, la conquesta castellana dâAmĂšrica, amb les enormes conseqĂŒĂšncies negatives que aquesta tinguĂ© per les seves poblacions indĂgenes, no Ă©s una figura a reivindicar. Si Colom haguĂ©s estat catalĂ âque ja hem dit que tots els indicis apunten que no ho eraâ el nacionalisme catalĂ , o qui ho creguĂ©s convenient, podria voler recuperar la seva figura, perĂČ en el moment que tot sembla indicar que el dit navegant era genovĂšs, no hauria de quedar massa res a enaltir.
Sigui com sigui, ens trobem amb una entitat que, si bĂ© no Ă©s lâĂșnica, reivindica amb mĂ©s força la catalanitat de Colom i, de fet, dâun gran nombre de personatges cabdals de la histĂČria europea: lâInstitut de Nova HistĂČria, liderat per Jordi Alzina Bilbeny.
SĂłn les tesis de Bilbeny les que Xavier Deulonder es proposa refutar a Segur que Colom era catalĂ ?. Cal tenir clar, dâentrada, que Deulonder no es presenta, en cap cas, com un nacionalista espanyol que desacrediti les tesis dâun de catalĂ . El llibre que sâestĂ ressenyant naix, precisament, dâun âdebatâ entre autors que cal enquadrar polĂticament, en tots dos casos, dins el catalanisme i lâindependentisme. Tenint en compte que la discussiĂł no es dĂłna en clau polĂtica, hem dâentendre, que el que ens planteja Deulonder Ă©s un debat entre els qui defensen una forma dâestudiar la histĂČria rigorosa i cientĂfica, basada en la documentaciĂł, i els qui, pels motius que siguin, es basen en altres fonts dâinformaciĂł, dâuna validesa mĂ©s dubtosa.
I Ă©s que, tal com aprofundeix Deulonder en el seu llibre, el conjunt de tesis plantejades per Jordi Alzina Bilbeny, es basen en la idea que hauria existit, des de lâedat medieval, una censura sobre el conjunt de la documentaciĂł existent avui dia que hauria volgut amagar el paper de diferents âcatalans il·lustresâ en la histĂČria. Segur que Colom era catalĂ ? recull els testimonis de diferents professors de la Universitat de Barcelona que haurien tractat amb Bilbeny. MĂ©s enllĂ del llibre que sâestĂ ressenyant Ă©s interessant aportar un testimoni dâun dels professors que dirigĂ la tesi doctoral de Bilbeny a la UB, qui explicava, que el problema de Jordi Alzina Bilbeny no eren tant les seves idees, sinĂł en quĂš les fonamentava, el professor dâHistĂČria Moderna explicava que, amb la idea de la censura, Bilbeny podia inventar-se qualsevol cosa, ja que tota la documentaciĂł havia estat manipulada per Castella/Espanya. Bilbeny aniria en contra de tots els fonaments de la historiografia actual, que es basa en la lectura crĂtica dels documents existents, afirmaria que tots els documents i, de retruc, tots els historiadors, estaven equivocats. Evidentment el fet de voler bastir una tesi doctoral a partir dâuna documentaciĂł inexistent portĂ a Bilbeny a perdre el suport acadĂšmic i a no poder desenvolupar el seu doctorat.
Qui vulgui aprofundir en la crĂtica que Deulonder fa a la idea de la catalanitat de Colom no pot fer res mĂ©s que llegir Segur que Colom era catalĂ ?, ara bĂ©, cal tenir clar, i aixĂČ Ă©s un dels punts forts de lâobra, que amb la lectura que sâestĂ comentant es pot arribar a anar mĂ©s enllĂ del tema de lâorigen del mal dit âdescobridor dâAmĂšricaâ.

Tot i que el paper catalĂ a AmĂšrica no fou massa destacat fins al segle XIX, Deulonder exposa que alguns catalans varen participar en els viatges de Colom, com seria el cas de Bernat BoĂŻl, un frare de Montserrat que participĂ en la primera colonitzaciĂł antillana. La fotografia ens mostra com es representa al religiĂłs en el polĂšmic monument a Colom que encara avui dia domina Barcelona. Font: ViquipĂšdia.
Volem presentar, molt breument, els principals incentius que podrien portar a algĂș a llegir el llibre de Xavier Deulonder i que, per desgrĂ cia, no queden reflectits en el tĂtol que se centra Ășnicament en la temĂ tica colombina. I Ă©s que Deulonder fa, per reforçar les seves tesis, una Ă mplia contextualitzaciĂł histĂČrica del moment en el qual visquĂ© CristĂČfol Colom. En aquest sentit, ens trobem amb una lectura força lleugera que ens parla dels orĂgens de lâexpansiĂł europea cap a lâAtlĂ ntic, dels canvis que es donarien tant a Europa com a Ăsia durant els dos darrers segles de lâEdat Mitjana que portarien a la necessitat de buscar noves rutes per arribar a una sĂšrie de productes comercials i que portarien a lâoccident cristiĂ a trobar-se, accidentalment, amb AmĂšrica.
Lluny de mitificar CristĂČfol Colom, Xavier Deulonder ens parla del personatge en el si de la Monarquia HispĂ nica, tracta els seus Ăšxits i fracassos, i ho fa acostant-nos a lâĂšpoca en la qual visquĂ©.
Deulonder tambĂ© ens parla de la relaciĂł entre Catalunya i AmĂšrica, i ho fa trencant certs tĂČpics. Ăs remarcable lâexplicaciĂł que aporta Deulonder sobre la suposada exclusiĂł dels catalans del Nou MĂłn, sobre la idea, força estesa, que els sĂșbdits de la Corona dâAragĂł tingueren prohibit anar al continent americĂ . Lâautor exposa, sempre citant als principals experts en la temĂ tica, que mai existĂ cap llei que prohibĂs als habitants de la Corona dâAragĂł de viatjar o establir-se a AmĂšrica, planteja que, simplement, els castellans tingueren lâhegemonia en tot moment durant la colonitzaciĂł, sense que aixĂČ evitĂ©s que catalans, aragonesos, valencians o mallorquins tinguessin papers puntuals a lâAmĂšrica colonial.
Ja per acabar, cal dir que Segur que Colom era catalĂ ? Ă©s una obra que, si bĂ© Ă©s força fĂ cil deduir el tarannĂ polĂtic del seu autor, no es veu condicionada, pel que fa al seu rigor histĂČric, per la ideologia de Deulonder. I aixĂČ ens porta a una reflexiĂł final, que va mĂ©s enllĂ del llibre que sâestĂ ressenyant, i Ă©s que, evidentment, qualsevol historiador tĂ© els seus mĂštodes dâanĂ lisi, que probablement estaran vinculats a les seves idees polĂtiques, i aixĂČ sempre marcarĂ una obra. El fet que sâesmenta no nomĂ©s Ă©s inevitable sinĂł que segurament Ă©s positiu, ara bĂ©, sempre cal evitar que la prĂČpia visiĂł de la realitat ens porti a basar els nostres relats histĂČrics en falsedats descarades.
Sento vergonya aliena en llegir la frase: ".. El tĂtol sâacompanya amb una imatge del navegant al qual se li ha afegit una barretina, amb cinta adhesiva.." fet que indica molt poc coneixement sobre "de que va en Deulonder en el seu llibre, ja que el personatge no Ă©s el navegant.. es tracte d'en Cervantes amb barretina, imatge que forma part d'un sarcasme encare mĂ©s agut de l'autor sobre el fet que en Bilbeny fa en Cervantes catalĂ , es a dir, abans d'escriure un article sobre un llibre, cal assabentar-se de que tracte, i si estracte d'una crĂtica sobre algĂș, cal llegir-se primer l'obra del criticat, cosa que les evidĂšncies demostren que no s'ha fet.. l'article i el comentari estan reproduĂŻts (no fĂłs que es perdessin) a: https://www.histo.cat/premsa/segur-que-colom-era-catal-