és un llibre de l'Artur Ramon, on l'autor repassa de forma distesa algunes de les obres del MNAC. Però també es posa seriós. Segons Ramon, la pintura Ramon Llull, atribuïda a Ribalta, és de Velázquez. "Si es compara amb el seu període de Sevilla, d'abans d'arribar a Madrid, i s'observa el fons vermellós que ve de l'escultura barroca i es compara amb els tons, la postura i la llum del aiguader de Sevilla, no hi ha dubte . A més a més, Ribalta no pintava així. És una altra cosa ", explica. La qüestió, diu  l'Artur Ramon, no és nova, ja que el crític italià Roberto Longhi va dir sempre que era d'en Velázquez.

Tot i que a la part posterior del quadre apareix una inscripció en què s'assegura que va pertànyer al marquès del Carpio, i dins l'inventari d'aquest hi constava un "Retrat de Ramon Llull, original de Francesc Ribalta", i així és com l'exhibeix el MNAC. "Els experts sobre Velázquez tenen un problema de transició. Els que dominaven el tema són molt grans, i la nova generació no acaba d'agafar el relleu ", explica Ramon, que augura" sorpreses amb Velázquez jove, quan es posin seriosament a revisar la qüestió ". Per  l'Artur Ramon, el tema rau en "la contradicció entre l'ull i el document: l'etern debat de la historiografia moderna de l'art".
_____________________________________________________________