19-02-2021  (179 lectures) Categoria: Articles

Retallades del TC a l'estatut de Catalunya

Retallades del TC a l'estatut de Catalunya

El constitucional espanyol anul·la 14 articles i en reinterpreta 27, desvalora la definició de Catalunya com a nació i hi introdueix vuit vegades la 'indissoluble unitat d'Espanya'

Al set√® intent el¬†Constitucional espanyol ha dirimit sobre el recurs pel¬†PP a l'estatut, compartit en bona part pel¬†Defensor del Pueblo, el socialista Enrique Mugica, que tamb√© en va presentar un. La sent√®ncia fa una gran retallada de l'estatut, que VilaWeb detalla extensament en aquest article. Per√≤ m√©s que aix√≤, la sent√®ncia q√ľestiona el pacte constitucional de la transici√≥ i la possibilitat d'un encaix del Principat dins l'estat espanyol.

Amb això la sentència obra una nova era política a Catalunya, on des d'ara serà molt difícil d'invocar el pacte constitucional que va donar pas a la transició i el pacte no escrit segons el qual Catalunya s'avenia a formar part de l'estat espanyol per consolidar el desenvolupament de l'estat de les autonomies. L'abast de les retallades és d'una dimensió tan gran que allò que perilla és la confiança constitucional, tant per la ideologia subjacent de la sentència com, sobretot, pel mètode amb què s'ha dictat, en contradicció amb la  triple legitimitat del Parlament de Catalunya, de les corts espanyoles i del referèndum.

Aquest √©s un an√†lisi urgent de les retallades, amb alguns aspectes no concretats, perqu√® la sent√®ncia encara no √©s p√ļblica, sin√≥ solament¬†el veredicte.

Nació, sense valor jurídic

Els canvis d'√ļltima hora fets per la presidenta del¬†Tribunal Constitucional, Mar√≠a Em√≠lia Casas, al seu esborrany de sent√®ncia sobre l'estatut de Catalunya n'ha perm√®s l'aprovaci√≥, quatre anys despr√©s d'haver-se presentat els recursos contra el text. S'ha votat l'estatut en quatre blocs diferents, i tots han estat aprovats: el pre√†mbul, els articles inconstitucionals, els articles constitucionals per√≤ reinterpretats i els articles no tocats. La sent√®ncia encara no s'ha fet p√ļblica, per√≤ s√≠ el¬†veredicte.

Un acord entre la presidenta del TC, María Emília Casas, i el magistrat Manuel Aragón, per deixar clar que el preàmbul de l'estatut i la seva referència a la 'nació' no té gens de validesa jurídica, ha fet prosperar la sentència redactada per Casas, que declara inconstitucionals 14 articles i en reinterpreta 27. Aragón ha votat amb el sector dit conservador en aquest punt, que s'ha aprovat per sis vots (els conservadors i Aragón) a quatre (els anomenats progressistes). Els blocs dels articles constitucionals i els sotmesos a interpretació s'han aprovat per sis vots (els progressistes i el conservador Jiménez) contra quatre de l'ala dreta. El dels inconstitucionals per vuit a dos.

Retallada del poder judicial català

El text toca de manera molt particular els articles de l'estatut dedicats a la just√≠cia.¬†El T√≠tol III de la carta catalana havia estat recorregut gaireb√© del tot, i l'Alt Tribunal ha tombat parcialment o totalment sis dels quinze articles, principalment els que dotaven de compet√®ncies el nou Consell de Just√≠cia de Catalunya, que havia de ser presidit pel president del Tribunal Superior de Just√≠cia de Catalunya (TSJC). A m√©s, el segon apartat de l'article 95, que indica que el TSJC √©s l'√ļltima inst√†ncia judicial a Catalunya, haur√† de ser interpretat segons les indicacions del TC.

Aquest punt, concretament, diu que el TSJC √©s l'√ļltima inst√†ncia jurisdiccional 'de tots els processos iniciats a Catalunya' i de tots els recursos que es tramiten en el seu √†mbit territorial, 'sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable', sempre d'acord amb la Llei Org√†nica del Poder Judicial (LOPJ), i sense perjudici de la compet√®ncia del Tribunal Suprem per a unificar doctrina. La LOPJ ha de determinar l'abast i contingut dels recursos.

Dels apartats 5 i 6 d'aquest article 95 se'n suprimeix 'amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya' (en el nomenament del president del TSJC i dels presidents de sala del TSJC). Per tant, els nomenaments seran a proposta exclusiva del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), d'acord amb la LOPJ.

El Consell de Justícia de Catalunya (CJC) és definit a l'article 97 com un 'òrgan del poder judicial a Catalunya' i actua com un 'òrgan desconcentrat' del CGPJ. L'article s'ha anul·lat totalment.

L'article 98, que en defineix les atribucions, també s'ha modificat greument: se n'han anul·lat cinc dels nou subapartats: participació del CJC en la designació del president del TSJC, dels presidents de sala del TSJC i dels presidents de les audiències provincials, funció inspectora i disciplinària o proposta al CGPJ del nomenament o cessament de jutges i magistrats.

Fins i tot s'ha anul·lat l'apartat 3 d'aquest mateix article, que estableix que les resolucions del CJC sobre nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s'hauran d'adoptar d'acord amb els criteris del CGPJ.

Sobre el Consell de Justícia, en l'article 99, el TC prohibeix que es digui que el president del TJSC presideix aquest òrgan de nova creació, i en l'article 100 elimina l'apartat que dictamina que els actes del CJC són impugnables davant el CGPJ, 'llevat que hagin estat dictats en exercici de competències' autonòmiques.

Per √ļltim, s'anul¬∑la parcialment l'article 101, i per tant, el CJC tampoc no podr√† convocar concursos per a cobrir places vacants de jutges i magistrats i la Generalitat no podr√† proposar-li la convocat√≤ria de places de jutges o fiscals.

Retallades contra el català com a llengua preferent de l'administració i els mitjans

El Tribunal Constitucional ha decidit anul¬∑lar 'l'√ļs preferent' del catal√† per les administracions p√ļbliques i pels mitjans de comunicaci√≥ p√ļblics. Per una majoria de vuit vots a favor i dos en contra, els magistrats han retocat l'article sis de l'estatut, dedicat a la llengua oficial de Catalunya. El text establia que la llengua pr√≤pia era el catal√† i, com a tal,¬† 'llengua d'√ļs normal i preferent' de les administracions p√ļbliques i dels mitjans de comunicaci√≥. Ara els magistrats han declarat inconstitucional l'adjectiu 'preferent', per√≤ no que el catal√† sigui la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.

La sentència declara en l'apartat de drets i deures dels ciutadans, que hi ha quatre articles que no són inconstitucionals, 'sempre que s'interpretin en els termes establerts en el corresponent fonament jurídic que s'indica'. En aquesta situació es troba l'apartat 5 de l'article 33, que es refereix al fet que els ciutadans de Catalunya 'tenen el el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per la legislació corresponent'.

Tamb√© deixa subjecte a interpretaci√≥ l'article 34, que diu que 'totes les persones tenen dret a √©sser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condici√≥ d‚Äôusu√†ries o consumidores de b√©ns, productes i serveis'. En igual situaci√≥ es troben els apartats 1 i 2 de l'article 35, que estableixen el dret dels ciutadans de Catalunya a rebre l'ensenyament, tamb√© l'universitari, en catal√†. Aix√≤ mateix passa amb l'apartat cinqu√® de l'article 50, que fa: 'La Generalitat, l‚Äôadministraci√≥ local i les altres corporacions p√ļbliques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d‚Äôemprar el catal√† en llurs actuacions internes i en la relaci√≥ entre ells.' La interpretaci√≥ final d'aquests articles no se sabr√† fins que no es publiqui el contingut complet de la sent√®ncia.

Retallada a les vegueries

Entre els articles que seran sotmesos a interpretaci√≥ en els fonaments jur√≠dics de la sent√®ncia, que es far√† p√ļblica un dia d'aquests hi ha el 90, que recull la definici√≥ de vegueria com a '√†mbit territorial espec√≠fic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperaci√≥ local' i amb 'personalitat jur√≠dica pr√≤pia'.

De la mateixa manera, la vegueria és considerada pel text de l'estatut com 'la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l'organització territorial dels seus serveis', de manera que, 'com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d'autonomia per a la gestió dels seus interessos'.

També seran sotmesos a interpretació els articles 91.3 i 91.4, que estableixen que els consells de vegueria 'substitueixen les diputacions' i en regulen la  'creació, modificació, supressió, i el desenvolupament del seu règim jurídic', a través de lleis aprovades pel parlament. 'L'alteració, en el seu cas, dels límits provincials es portarà a terme conforme a allò previst a l'article 141.1 de la Constitució', segons l'estatut.

Retallada de les competències d'immigració

El Constitucional ha q√ľestionat tamb√© les compet√®ncies d'immigraci√≥ que atorga l'Estatut de Catalunya, en quedar incloses a l'apartat de 23 articles sotmesos a interpretaci√≥ del fonament jur√≠dic de la sent√®ncia. L'article 138 de l'estatut atorga a la Generalitat la compet√®ncia exclusiva en mat√®ria de primera acollida i integraci√≥ d'immigrants, desenvolupats en la recent aprovada llei d'acollida, i la compet√®ncia executiva per a l'autoritzaci√≥ de permisos inicials de treball als estrangers a Catalunya, que el govern va assumir l'octubre del 2009.

Així, l'estatut preveu que el govern català tramiti i resolgui els permisos inicials de treball per compte propi o d'altri, i els recursos presentats en relació amb els expedients. 'El govern espanyol s'encarrega dels permisos de residència i de la renovació dels permisos de treball', han recordat avui a Europa Press fonts de la Conselleria de Treball.

En matèria d'acollida, el parlament va aprovar el 28 d'abril la llei que concreta les competències de la Generalitat establertes per l'estatut en matèria d'immigració i atorga a la Generalitat el poder per fer l'informe previ a l'expedició dels certificats d'arrelament social que permeten la regularització d'immigrants.

El text també estableix el català com a 'llengua comuna' de la integració d'immigrants. L'estatut assenyala que correspon a la Generalitat la participació en les decisions de l'estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers.

Retallada de l'abast de les competències exclusives

La sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'estatut reinterpreta alguns dels articles referents a les competències de la Generalitat. En aquest sentit, dos dels apartats que parlen d'aquestes normes sobre les quals té capacitat exclusiva l'administració catalana, es reformulen profundament després del veredicte de l'Alt Tribunal. Els articles 110 i 112, afectats per aquesta reinterpretació, diuen que les lleis i la matèria legislativa de la Generalitat sobre aquestes matèries és la que prevaldrà sempre sobre qualsevol altra norma.

Però la sentència del TC reinterpreta l'article 110, segons el qual corresponen a la Generalitat 'de manera íntegra' la potestat legislativa, la reglamentària i la funció executiva. Segons l'apartat 2 d'aquest article, el dret català és el dret aplicable en el seu territori 'amb preferència sobre qualsevol altre', en matèria de les competències exclusives.

A m√©s, el TC reinterpreta les compet√®ncies executives de l'article 112, segons el qual correspon a la Generalitat, en l'√†mbit d'aquestes compet√®ncies, la potestat reglament√†ria que permet que la Generalitat aprovi disposicions per a executar les normes de l'estat, i la potestat executiva, que inclou l'organitzaci√≥ de la seva pr√≤pia administraci√≥. 'I, en general, totes les funcions i activitats que l'ordenament atribueix a l'administraci√≥ p√ļblica'.

Retallada de les competències compartides

El Tribunal Constitucional (TC) també ha declarat 'inconstitucional' i 'nul' per vuit vots a favor i dos en contra un incís de l'article 111 sobre les competències compartides entre la Generalitat i l'Estat. El text especifica que la Generalitat té la potestat legislativa, reglamentària i la funció executiva d'aquelles matèries en les quals ambdues administracions comparteixin competències, sempre 'en el marc de les bases que fixi l'estat'. La part que el TC anul·la especificava que solament serien de control estatal quan fossin lleis dictades per l'estat. Ara, sense aquesta excepció, el control serà sempre estatal.

La sent√®ncia del TC retoca tamb√© una part de l'article sobre les compet√®ncies compartides entre l'administraci√≥ catalana i l'espanyola. En aquest punt l'estatut concretava que la 'potestat' legislativa i executiva de Catalunya en aquestes mat√®ries entrava 'en el marc de les bases que fixi l'Estat com a principis o m√≠nim com√ļ normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els sup√≤sits que es determinin d'acord amb la Constituci√≥ i amb aquest estatut'; √©s a dir, que la norma espanyola solament podia sobreposar-se a la catalana si l'executiu de Madrid decretava una llei en la mat√®ria.

Però ara, segons la sentència del TC, 'en les matèries que l'estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l'Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l'Estat', de manera que la supeditació catalana a l'estat serà sempre la norma, i no solament quan l'estat legisli sobre una matèria compartida. L'article acaba dient que 'en exercici d'aquestes competències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies' i 'el Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d’una llei les dites disposicions bàsiques'. Aquesta prescripció de l'estatut es manté.

Retallada de les consultes

La sent√®ncia del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'estatut reinterpretar√† l'article 122, que regula les consultes populars. Segons aquest article, 'correspon a la Generalitat la compet√®ncia exclusiva per a l'establiment del r√®gim jur√≠dic, les modalitats, el procediment, l'acompliment i la convocat√≤ria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l'√†mbit de llurs compet√®ncies, d'enquestes, audi√®ncies p√ļbliques, f√≤rums de participaci√≥ i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l'article 149.1.32 de la Constituci√≥', que diu que l'estat t√© compet√®ncies exclusives per a autoritzar refer√®ndums.

El TC considera que no √©s inconstitucional sempre i quan s'interpreti segons el criteri expressat en la sent√®ncia, criteri que encara no s'ha fet p√ļblic.

Retallat el paper del Síndic de Greuges

El Tribunal Constitucional tamb√© ha rebutjat l'exclusivitat que l'estatut atorga al S√≠ndic de Greuges de Catalunya, un dels principals articles recorreguts pel Defensor del Poble, el socialista Enrique M√ļgica. El TC no admet que el s√≠ndic (la mateixa funci√≥ que fa M√ļgica a l'estat espanyol) supervisi amb 'car√†cter exclusiu' l'activitat de la Generalitat. La mateixa presidenta del TC, Mar√≠a Emilia Casas, proposava d'anul¬∑lar aquest fragment de l'article 78, que regula les compet√®ncies del s√≠ndic. √Čs un dels catorze preceptes que Casas considera inconstitucionals en la seva pon√®ncia, i aix√≠ ho han ratificat la resta de magistrats.

Segons l'article 78 del nou estatut (sobre les funcions i relacions del S√≠ndic de Greuges amb altres institucions an√†logues'), el s√≠ndic 't√© la funci√≥ de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constituci√≥ i aquest estatut'. El text continua -i √©s a partir d'aqu√≠ que el TC considera que √©s inconstitucional- dient que el s√≠ndic 'supervisa, amb car√†cter exclusiu, l'activitat de l'Administraci√≥ de la Generalitat, la dels organismes p√ļblics o privats vinculats o que en depenen (...)'.

Aquest car√†cter d'exclusivitat del s√≠ndic (en detriment del Defensor del Poble, que veu limitada la seva funci√≥ a Catalunya) i el conseg√ľent conflicte d'interessos, va motivar que primer PP i despr√©s M√ļgica incloguessin aquest article (contrari a l'article 54 de la Constituci√≥) en els recursos que van interposar l'any 2006. Ambd√≥s coincideixen a denunciar que els ciutadans catalans ja no podran acudir al defensor, en cas de 'compet√®ncies' o 'facultats' de la Generalitat.

'S'usurpa la compet√®ncia de l'Estat en atribuir al s√≠ndic aquesta funci√≥, i excloent-la del defensor', era l'argument que esgrimia el PP, mentre el defensor aclaria que el seu recurs, a difer√®ncia del del PP, no tenia cap mena d''intencionalitat pol√≠tica'. L'estatut preveu que el s√≠ndic ha de col¬∑laborar amb el Defensor del Poble, per√≤ aquest punt no satisfeia prou M√ļgica, que va fer el seu recurs a partir de dict√†mens i recomanacions de catedr√†tics de dret constitucional i administratiu.

En opini√≥ seva, els catalans eren discriminats, car¬† no podien triar entre el Defensor i el S√≠ndic i, per tant, no es trobaven en 'igualtat' amb els altres espanyols. Tres anys i mig despr√©s de ser recorregut , el Parlament va aprovar, el desembre passat, la nova Llei del S√≠ndic de Greuges, que permetia que pogu√©s supervisar el conjunt del sector p√ļblic, a part de ser l'√≤rgan de prevenci√≥ de la tortura al Principat.

Retallat el control dels tributs dels ajuntaments

El Tribunal Constitucional també ha eliminat de l'estatut 'l'incís' de l'article 218 que atorgava a la Generalitat la capacitat legislativa 'd'establir i regular els tributs propis dels governs locals'. L'estatut admetia aquesta possibilitat en l'apartat 2 d'aquest article, basada en les competències de la Generalitat en matèria de finançament local 'en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l'Estat'. L'incís s'ha eliminat en la votació del segon bloc, que feia referència als punts considerats inconstitucionals. La votació ha acabat amb 8 vots favorables a la retallada i 2 en contra.

L'article 218 fa referència a l'Autonomia i a les Competències Financeres, i forma part del capítol de l'estatut dedicat a les finances dels governs locals. S'hi indica que els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa dels seus recursos. I estableix que els ajuntaments poden fixar la quota o els tipus de tributs locals, i també bonificacions o exempcions.

També atorga als ajuntaments la potestat de 'gestionar, recaptar i inspeccionar' els seus tributs. El darrer apartat de l'article 218 recorda que correspon a la Generalitat la tutela financera sobre els governs locals 'respectant l'autonomia que els reconeix la Constitució'.

Retallades dels serveis socials

El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional l'incís referent a l'esforç fiscal 'similar' que han de realitzar les comunitats autònomes per tal d'assolir nivells semblants a tot l'Estat 'pel que fa als serveis d'educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l'estat del benestar'. Els magistrats han declarat nul aquest incís del punt 3 de l'article 206 de l'estatut, referent a la participació en el rendiment dels tributs estatals i mecanismes d'anivellament i solidaritat. L'esforç fiscal mesura el sacrifici econòmic dels ciutadans tenint en compte la pressió dels impostos en relació amb la seva renda i l'article anul·lat permetia de posar límits a la 'solidaritat autonòmica'.

Tenint en compte que la sentència del Constitucional també declara interpretable el punt 5 d'aquest article, que estableix que l'anivellament que fa l'Estat 'no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l'ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l'anivellament', s'eliminaria la defensa jurídica que garantia la limitació, entre més problemes de finançament, del dèficit fiscal català.

El redactat original de l'estatut deia que Catalunya no rebés menys recursos fins a l'extrem de perdre riquesa per càpita, després de la redistribució estatal dels impostos entre les autonomies.

Retallades de competències sobre les caixes

L'estatut fixava que la Generalitat tenia competències 'compartides' sobre l'activitat financera de les caixes d'estalvi d'acord amb 'els principis, les regles i els estàndards mínims que estableixin' les bases estatals. Aquest incís ha estat declarat inconstitucional i obliga la part catalana a legislar d'acord amb el contingut de les 'bases estatals'. El TC també ha aplicat la mateixa doctrina en l'article 126, referit a les competències sobre mutualitats i assegurances i les subjecta a la llei de bases de l'estat.

En l'article 126 de l'estatut referit a 'crèdit, banca, assegurances i mutualitats no integrades en el sistema de la seguretat social', la normativa catalana preveia uns marges d'actuació competencial de la Generalitat en l'àmbit de les mutualitats i les entitats gestores de plans i fons de pensions.

En aquesta matèria sobre mutualitats, igual que en l'article 120 sobre les 'caixes d'estalvis', el legislador català, per tal de poder tenir un cert marge competencial i diferenciat de l'Estat, havia incorporat l'incís 'els principis, regles i estàndards mínims fixats' en la legislació espanyola. Ara, el Tribunal Constitucional retalla aquest marge de competència i obliga la Generalitat a adaptar-se totalment a les bases estatals.

Retallat el caràcter vinculant dels dictàmens del Consell de Garanties estatutàries

La sentència elimina també el caràcter vinculant dels dictàmens que el Consell de Garanties estatutàries presenti en relació amb els projectes de llei i les proposicions de llei del parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per l'estatut. D'aquesta manera, el TC considera inconstitucional i nul l'article 76.4 de la normativa que el poble català va aprovar per referèndum.

El Consell de Garanties estatutàries, fruit de la reforma de l'estatut de 2006, es va constituir el 24 de novembre de 2009 i va succeir al Consell Consultiu sorgit de l'estatut anterior, en funcionament del 1981 al 2009. L'òrgan és presidit per Eliseo Aja. Durant set mesos de funcionament ja ha emès onze dictàmens. Destaquen la resolució que donava validesa a les consultes populars per via de referèndum de Catalunya i al projecte de llei del cinema. També ha dictaminat sobre la validesa del decret sobre la venda ambulant; el codi de consum de Catalunya; el decret llei 2/2010 sobre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; sobre el dictamen parlamentari de l'acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya; l'Agència Catalana d'Inspecció de Treball; el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici; els òrgans consultius agroalimentaris i sobre el Síndic de Greuges. Pel que fa a aquest darrer dictamen, concretament, el Consell de Garanties estatutàries va establir que la prevenció de la tortura i d'altres tractes o penes cruels, inhumans i degradants era una competència de la Generalitat, i concretament del Síndic de Greuges. Es dóna la circumstància que precisament el TC també ha tallat les competències del defensor del poble català i ha tombat l'exclusivitat que atorga l'estatut al Síndic de Greuges per controlar l'administració catalana.

El Consell de Garanties estatut√†ries √©s l'√≤rgan que vetlla per l'adequaci√≥ a l'estatut i a la constituci√≥ espanyola de les normes amb rang de llei que aprova el govern i el parlament. Tamb√© √©s responsable d'identificar, amb car√†cter previ a la presentaci√≥ dels corresponents recursos, els possibles motius d‚Äôinconstitucionalitat i de conflicte de compet√®ncies que puguin afectar l‚Äôautogovern catal√† o l‚Äôautonomia local a conseq√ľ√®ncia de la normativa estatal.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.