09-02-2021  (509 lectures) Categoria: Biografies

La família dels Girona

REIVINDICACI√ď HIST√íRICA

La família gairebé oblidada que va fer possible la modernització de Catalunya

La historiadora Lluisa Pla publica una extensa recerca sobre Girona basada en l'arxiu familiar i l'anàlisi de documents notarials

Plano de la ciudad de Barcelona en 1806

Pla de la ciutat de Barcelona el 1806, quan Ignasi Girona va ampliar el seu poder a la ciutat.

Procedien de Tarragona, de la població de la Selva del Camp, i es van instal·lar a Lleida, a la Tàrrega comercial, abans d'eclosionar apoteòsicament a Barcelona. Van ser la família dels Girona, una família que va deixar empremta arreu de Catalunya contribuint a transformar el Principat i la seva economia en prolegòmens i durant la primera revolució industrial, és a dir, un segle i mig decisiu en la modernització del país.

La historiadora Lluisa Pla reivindica la gran aportació del llinatge, clau en el desenvolupament català, en el llibre de recerca Los Girona, la gran burgesia catalana del segle XIX (Editorial Milenio), una obra minuciosa que ha pogut accedir per primera vegada als arxius privats de la família, a part de consultar molts documents notarials, entre d'altres

I aix√≠ es pot dir amb contund√®ncia, amb els n√ļmeros a la m√†, que Girona no nom√©s va atresorar una de les grans fortunes del pa√≠s, sin√≥ que va formar el primer¬†gran grup inversor de l'√®poca, seguit de lluny pel G√ľell, la fam√≠lia burgesa m√©s reconeguda de l'√®poca a causa del mecenatge que van dedicar a l'arquitecte Antoni Gaud√≠.

La família dels Girona va ser la més decisiva en el procés d'industrialització"

En canvi, Girona, que va impulsar i va participar en la creaci√≥¬†de m√©s de 70 empreses, ¬ęva ser la fam√≠lia m√©s activa de l'espai comercial, financer i industrial¬Ľ, explica Pla, ¬ęel m√©s decisiu del proc√©s d'industrialitzaci√≥¬Ľ, a m√©s de convertir-se tamb√© en ¬ęels principals protagonistes de la Llotja de Barcelona¬Ľ.

Poc o gairebé res s'ha deixat en la memòria col·lectiva de Girona, més enllà del nom d'un passeig entre Les Corts i Sarri, que ret homenatge al més conegut d'ells, Manuel. De fet, és la persona que va finançar la construcció de la façana neogòtica de la Catedral de Barcelona, l'obra que molts encara recorden que va sortir de la seva butxaca

FOTO MARC ARIAS LV 190809 FACHADA OBRAS CATEDRAL BCN

Façana de la Catedral de Barcelona.

Marc Arias

"Haurien de sortir de l'oblit", considera Pla abans de recordar no nom√©s el seu "treball de mecenatge", sin√≥ tamb√© els valors que sempre van embolicar aquesta empresa holding familiar. "Va treure el carro de la Revoluci√≥ Industrial", explica, juntament amb altres burgesos que els van seguir i que, a difer√®ncia de pa√Įsos com Alemanya, "no van tenir el suport de l'administraci√≥ estatal, que no entenien el proc√©s d'industrialitzaci√≥ ni les necessitats econ√≤miques i socials que van sorgir", afegeix. Per a l'historiador, la revoluci√≥ industrial a Catalunya va ser gaireb√© un miracle, i m√©s tenint en compte que el territori no tenia la mat√®ria primera que ho feia possible: el carb√≥.

"Fer coses √ļtils per al pa√≠s"

Els escrits de la fam√≠lia sovint llegeixen el que √©s gaireb√© un lema: "Fer coses √ļtils per al pa√≠s", sense "renunciar a guanyar diners, per√≤ sempre mostrant la sensaci√≥ de fer¬†el b√© com√ļ dins dels seus interessos de classe", diu Pla. D'aquesta manera, Girona va finan√ßar i impulsar obres a gran escala crucials per al desenvolupament del territori, com el Canal d'Urgell, queva provocar un canvi agr√≠cola convertint desenes de milers d'hect√†rees seques en terrenys cultivables, o les¬†l√≠nies ferrovi√†ries de Barcelona-Granollers i Barcelona-Saragossa

Plan de los canales proyectados de riego y navegación de Urgell /levantado a expensas de la Real Junta de Gobierno del Comercio de Catalunya por D. Tomas Soler y Ferrer, Barcelona 22 de mayo de 1815

Pla dels canals de reg i navegació projectats d'Urgell /plantejat a costa de la Reial Junta de Comerç de Catalunya pel Sr. Tomas Soler i Ferrer, Barcelona 22 de maig de 1815

Institut Cartogrofic i Geol-gic de Catalunya

A més, van promoure la modernització del sistemabancari, fundant i gestionant el primer banc emissor del país,el Banc de Barcelona. També van construir ponts i carreteres i mines perforades amb "l'esperança d'obtenir carbó per a les fàbriques catalanes", però sense èxit.

De fet, el Girona, que va viure "sis guerres i tres crisis econòmiques estructurals", no va acabar d'obtenir els beneficis necessaris en les seves obres faraòniques. D'aquí que el grup familiar, sota el nom de 'La Casa Girona',acabés dissensant-se quan va esclatar la crisi ferroviària a mitjans de la dècada de 1860.

A partir d'aquest moment, hi ha un "canvi profund" en el seu "model global de modernització" i es dediquen a "buscar valors més segurs" en una Barcelona que acaba d'enderrocar les seves parets i vides immerses en una febre constructiva donant forma a l'Eixample de Cerda.

Valors

Tot i que Manuel Girona adquireix propietats a la creixent Eixample i altres finques r√ļstiques i urbanes, "no especula sobre ells com ho van fer altres burgesos de l'√®poca, almenys a Catalunya". Aquesta √©s una de les difer√®ncies d'aquest llinatge que sembla moure's dins dels "valors cristians" basats en "comprar, pagar i treballar dur".

"No actuen sense escr√ļpols", analitza l'historiador que va intentar, en va, trobar documents que els vinculin a un dels b√©ns que m√©s b√©ns aportaven en aquell moment: els¬†esclaus. A difer√®ncia de Manuel L√≥pez, el marqu√®s de Comillas, que acaba de quedar-se sense est√†tua a¬†Barcelona per la seva acci√≥ esclava,el Girona va preferir negociar amb gra, farina o cot√≥ d'Am√®rica.

retrat Manuel Girona. Retrat de Manuel Girona, financer catal√† i creador, entre d'altres entitats, del Banc de Barcelona, de l'Hispano-Colonial, del Banco Hipotecario de Espa√Īa i de la Companyia General de Tabacs de Filipines

Retrat de Manuel Girona.

També es van fer peculiars pel fet que no practicaven polítiques d'enllaç matrimonial per prosperar. El marquès de Comillas, per exemple, va construir la seva fortuna amb el dot de la seva dona. Girona, per la seva banda, "sempre va estar d'acord amb els matrimonis en matèria d'igualtat i mai per beneficiar-se econòmicament", explica Pla.

I un altre tercer element que crida l'atenció: el primer Gironí que va arribar a Barcelona, Ignasi, pare de Manuel, va dividir els seus béns per igual entre els seus vuit fills i filles, deixant de banda la figura ingènua de l'hereu que solia caure al més gran dels fills.

Ignasi Girona, el gran patriarca

Precisament, l'historiador destaca la figura d'Ignasi Girona,"pràcticament desconeguda" i que és crucial al llarg de l'èxit familiar. "Venia de T'rrega sense res i l'imperi va començar de zero", explica Pla. Es va guanyar "el prestigi del banquer sense banquer" i "sense ell, el seu fill Manuel no podia haver fet res", valora. Per casualitat de vida, el pare i el conductor de la gran fortuna de la família van morir el mateix any que 'la Casa Girona' va ser liquidada.

Molt diferent va ser el dest√≠ de l'√ļltim membre de la l√≠nia principal de l'arbre geneal√≤gic que va morir expulsat a la carretera de Rabassada a principis de la Guerra Civil, tot i que l'√ļltima Girona va tenir poc a veure amb la imponent burgesia que van liderar i es van dedicar principalment a la gesti√≥ del seu patrimoni.

El llegat

FOTO XAVIER GOMEZ 25032015 LA FLORISTERIA DE LA RAMBLA,

Façana del Liceu.

Xavier Gómez

A part de la façana de la Catedral de Barcelona, Girona també està darrere de dos dels edificis més emblemàtics de la ciutat: la Universitat de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu, les seves companyies van finançar i executar les obres juntament amb altres socis. A canvi van obtenir tres palcos i 72 butaques del temple català de l'òpera.

Però és sens dubte la façana de la Catedral que és l'obra magna de la seva política de mecenatge. Manuel, que també va ser alcalde de Barcelona, senador, diputat... i comissari de l'Exposició Universal,"va buscar un edifici emblemàtic per registrar el que la seva família representava per a Catalunya". Aquest va ser, de fet, el seu gran "testimoni vital", diu Pla.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.