“Vergonya, cavallers, vergonya!” va ser el crit de Jaume I quan, durant el Setge de Madîna Mayûrqa, el Conqueridor va iniciar l'atac i en veure que cap dels seus cavallers no gosava assaltar la bretxa oberta pels sapadors a la muralla, els va escridassar titllant-los, indirectament, de covards. (el fet va tenir lloc durant el Setge de Madîna Mayûrqa, i no a la batalla de Portopí com diuen alguns).
Avui amb el que ha passat a l'1-0, covards carregant contra gent de pau, caldria afegir.. "vergonya aliena", ja que els fets vergonyosos han estat comesos pels altres. Encara que el que romandrà de l'1-O per a la història, davant d'aquests fets desproporcionats esdevinguts, és l'opinió de la premsa internacional i dels governs que tinguin un parelll de.."guts per opinar". Apart d'aixó.. si el presidente i la petitona sabessin anglès haurien après la dita : "The blood of martyrs, the seed of Christians.." de fet la frase és llatina i ens caldria la traducció d'en Francesc, de moment us l'aproximo jo: «Sanguis martyrum semen christianorum est»
He parlat de la bretxa oberta pels çapadors a la muralla de Madîna Mayûrqa, ja que la crònica sarraïna Kitab Ta'rih Mayurqa del segle XIII esmenta a una part del text quelcom que el meu amic J.M. Dorado al seu llibre sobre La històrioa dels cohets, interpreta com la primera utilització documentada de la pólvora:[*]
Fragment de la Crònica sarraïna Kitab Ta'rih Mayurqa del segle XIII.
| « |
.."Després va ordenar calar foc al fustam que hi havia sota la muralla i en aquest mateix instant va aparèixer el senyal veritable de la seva existència i, de l'interior de la terra, va brotar volant el llampec, i amb tan gran brillantor que tot el que estava al seu voltant es va enfosquir. Al punt, la muralla va caure i juntament amb tres de les torres, i es van llançar els Rum (cristians) al combat, i els seus soldats, com ones excitadores, avançaven..." |
Fragment del 'Llibre dels Feits':
65. E en tant uench en Jacpert de Barbera, e dix a don Nuno que anas enant. E dix el Faray ho. E dixem nos: Pus en Jaçpert hi ua, irey yo. E con uos, dis don Nuno, iaus ha hom fet leo aqui darmes? ben porets ueer que tam bo ho meylor ne trobarets con uos. E enans que en Jaçpert fos ab aquels ·LXX· cauallers, los moros escridaren se, e anaren gitan peres, en faeren se ·I· poch a enant. E la senyera de don Nuno e aquels qui eren ab ela giraren la testa. E aytal faen bel semblant deualaren be ·I· git de pedra punyal contra nos, e alguns cridaren: Vergonya. E els serrains nols seguiren: e aquests nostres aturaren se, e en tant uench la senyera e la maynada nostra ab ·C· cauallers be que la guardauen o pus. E dixeren: Ueus aqui la senyera del Rey. E nos deualam pel pug en jos, e mesclam nos ab la mota de la senyera. E pujam lessus tot en VE els sarrains fugiren, e trobam be ·II· milia de sarrahins que anauen denant nos a peu, e fugien, e noy podiem aconseguir, tant era vjat lo nostre caual ni jo nils altres cauallers. E quan fo la batayla uençuda, e fom sus, acostas a nos don Nuno, e dix: Bon dia es uengut a uos e a nos que tot es nostre pus aquesta batayla hauets uençuda.
[*] Ibn Amira Al-Mahzumi. Kitab Tarih Mayurqa: crónica árabe de la conquista de Mallorca. Gowvern de les Illes Balears, 2009. ISBN 978-84-8384-098-6 [Consulta: 6 gener 2012].
Afegeix-hi un comentari: