28-10-2000  (253 lectures) Categoria: Articles

Internet els feu cibermillonaris

Reportatge

Es van acabar les quinieles o la Primitiva. Les apostes que permeten assolir l'adjectiu d'arxip√®lag s√≥n a la Xarxa. Fins fa un any ning√ļ creia que la gran especulaci√≥ financera creada al voltant d'Internet fos una bombolla econ√≤mica.

Avui qualsevol s'atreveix a parlar de la fi de la mateixa. Els primers cibermillonaris espanyols saben molt bé de què estem parlant, d'això que bé es podria anomenar l'or digital.

 

 

Reportatge
Reportatge

 

A l'esquerra Antonio González-Barros (2.200 milions). Sense més estudis que la vida i el seu bagatge professional (amb una llarga experiència en el sector immobiliari), aquest home de 39 anys, nascut a Palamós, en plena costa brava, va decidir invertir tots els seus beneficis en un projecte de futur. Per a això va publicar un anunci al diari i d'allà va néixer el Grup Intercom, una empresa de solucions globals per a Internet creada amb poc més de 100 milions de pessetes el 1995. A principis d'aquest any van vendre el 50% de l'empresa per 22 vegades més a la britànica Cable and Wireless. Els anglesos no els van pagar en accions, com és habitual, sinó en metàl·lic comptant i sonant.

A la dreta¬†Eudald Domenech (entre 10.000 i 17.000 milions). considerat el primer empresari d'Internet a Espanya, va fundar el seu imperi amb poc m√©s de 10 milions de pessetes. Despr√©s de moltes vicissituds, aquest enginyer mec√†nic catal√† de 39 anys que mai va exercir com a tal, creador del primer prove√Įdor d'acc√©s a Internet que van con√®ixer molts usuaris d'aquest pa√≠s, va decidir perdre la seva independ√®ncia. Va buscar i va trobar el seu propi "cos√≠ zumosol", com ell l'anomena. El portal a internet de Retevisi√≥n, EresMas, va pagar uns 14.000 milions de pessetes per la seva empresa, Tel√©polis, probablement l'√ļltim gran portal independent que quedava a l'Internet espanyola.

Una bombolla √©s la denominaci√≥ gr√†fica que reben els escenaris exageradament inflats. En el cas d'Internet es fa refer√®ncia, com en tota bombolla financera, a un per√≠ode durant el qual les valoracions de les empreses als mercats s√≥n molt superiors al seu valor real (el que demostren les xifres dels seus resultats i estats comptables) provocant una enorme especulaci√≥. A partir de 1995 van comen√ßar a sorgir els primers individus que van aprofitar la sobrevaloraci√≥ de tot el punt. A Estats Units, Marc Andreessen amb Netscape (el primer navegador comercial de la Xarxa), Jerry Yang i David Filo amb Yahoo (el primer directori de continguts), Jeff Bezos amb Amazon (la primera gran botiga virtual), Steve Case amb America OnLine (el primer gran prove√Įdor d'acc√©s a Internet) i un llarg etc√®tera van forjar a tota velocitat la llegenda del milionari fet gr√†cies a la Xarxa.

La llegenda va traspassar r√†pidament el toll i l'anomenada bombolla d'Internet es va comen√ßar a enfilar tamb√© a Espanya a partir de 1995. El primer pioner √©s el catal√† Eudald Domenech, flamant venedor del portal Tel√®polis a EresMas per una quantitat que es mou entre els 10.000 i els 17.000millons de pessetes. Eudald no es va fer milionari de veritat fins fa escassos dies, per√≤ ha estat a la senda del ciber√®xic des de la creaci√≥ de Servicom, el primer prove√Įdor d'acc√©s a Internet comercial a Espanya, en un lluny√† 1994. S'ha arru√Įnat diverses vegades i ha sortit m√©s que a flor de pell altres tantes.

Tot i que l'etiqueta de primer cibermillonari espanyol li correspon en sentit estricte a l'enginyer de telecomunicacions madrileny David del Val, qui l'agost de 1997, amb 27 anys, va vendre VXtreme -la companyia que ell i els seus tres socis havien fundat a Silicon Valley, Califòrnia- res menys que a Microsoft. L'empresa de Bill Gates estava buscant un sistema de compressió de vídeo competitiu per a Internet i va trobar a VXtreme una "relació qualitat/preu bona", en paraules de Del Val. Aquest i els seus socis es van embossar 10.000 milions de pessetes i se'n van anar a treballar a la seu de Microsoft a Seattle. El madrileny, que per tot luxe es va comprar una casa als pocs mesos d'instal·lar-se en aquesta ciutat, havia viatjat allà tres anys abans, nou casat, amb una beca de La Caixa sota el braç, que per cert va tornar.

Per√≤ el mercat no va comen√ßar a enlloc a Espanya fins al 1999. Els fundadors d'Arrakis, Luis Torrado i Jos√© Ignacio Rodr√≠guez, es van desfer d'ell pels 2.600 milions de pessetes que, el gener d'aquell any, va pagar British Telecom. Arrakis, el que fos principal prove√Įdor espanyol d'acc√©s a Internet en volum d'usuaris, el van crear aquests dos sevillans a partir d'un reciclatge del seu vell i ru√Įn√≥s negoci d'inform√†tica. L'import de l'operaci√≥, que en aquells moments semblava molt elevat, va permetre als seus fundadors fer-se milionaris i retirar-se. "Hem suat fins a l'√ļltim dur d'aquest preu", va afirmar Torrado abans de desapar√®ixer del sector.

Poc despr√©s, √Ālvaro Polo, creador d'una potent comunitat virtual anomenada CiudadFutura, va vendre el seu negoci per prop de 2.000 milions de pessetes a l'empresa llatinoamericana Yupi.com. CiudadFutura havia sorgit el 1996 de les ganes de Polo per publicar continguts a Internet. Per a aix√≤, aquest madrileny de 37 anys va muntar un petit equip de treball (la seva parella i un amic) per llan√ßar els seus webs a Internet. Despr√©s d'invertir els seus propis recursos materials i molt d'esfor√ß personal va aconseguir agrupar un miniej√®rcit de col¬∑laboradors voluntaris, clau de l'impuls i creixement de la seva comunitat virtual. Llicenciat en Ci√®ncies F√≠siques i humorista gr√†fic a estones, es va enfrascar en altres ciberprojectes relacionats amb les noves tecnologies i Internet a partir de la venda de CiudadFutura el 1999.

StarMedia, companyia afincada a Miami, va valorar a LatinRed, el gran √®xit espanyol per al correu electr√≤nic gratu√Įt, en una quantitat bastant m√©s espectacular, 70 milions de d√≤lars, uns 14.000 milions de pessetes. El seu fundador, Salvador Port√©, va forjar un petit univers al seu voltant oferint els seus visitants, sempre de forma gratu√Įta, no nom√©s correu sin√≥ tamb√© espai per a p√†gines web, xat, postals i altres serveis t√≠pics d'Internet. Els usuaris llatinoamericans dels seus productes es compten per milions perqu√®, arran de la venda a StarMedia, LatinRed va augmentar el seu √®xit. Aix√≤ va permetre a Port√© traslladar la seu de l'empresa de la de casa seva a unes oficines de veritat, on ocupa un despatx en unes √†mplies i modernes instal¬∑lacions en ple port antic de Barcelona, a Moll de la Fusta.

Reportatge

Santos Rodríguez (3.500 milions). Aquest salmantí de 43 anys, llicenciat en ciències químiques i radioaficionat, va liderar el 1999 el primer gran projecte de comerç electrònic que va veure la llum a l'Espanya, Equality, per al qual va aconseguir "aixecar" un capital de 3.500 milions de pessetes en un moment en què els inversors titubejaven quan se'ls posava davant un projecte "PUNTOcom". Convertit en un dels majors experts de comerç electrònic, li plovien propostes d'Estats Units i la Xina. Seva és la frase "no va a succeir res en els pròxims cent anys que sigui ni llunyanament comparable a l'impacte que va a tenir Internet en la societat".

Una mica abans es va produir una de les vendes m√©s sonades de la Xarxa. El cercador Ol√©!, amb greus problemes financers, va ser adquirit pel seu m√†xim creditor, Telef√≥nica. Aquesta va desemborsar 2.000 milions de pessetes i va fer multimillonaris de per vida als seus fundadors, en permetre'ls subrogar una petita quantitat d'accions de Terra, la filial de Telef√≥nica per Internet que va sortir a Borsa als pocs mesos. La compra d'Ol√©! va simsoldre el desconcert i va derrotar que les grans operadores anaven a abocar a Internet i va generar una gran pol√®mica. Pep Vall√®s i els seus socis van guanyar m√©s de 14.000 milions de pessetes al parquet el primer dia de cotitzaci√≥ de Terra. Vall√®s, catal√† de 33 anys i molt conegut en els cercles d'Internet, havia afirmat en nombroses ocasions que la seva empresa estava en n√ļmeros vermells, donant a entendre que la rendibilitat es veia, a m√©s, llunyana. A la pregunta ¬Ņdurant quants anys vaig a perdre diners? va respondre: "Els menys possibles". Ning√ļ va imaginar que an√©s a rescatar-los el seu principal creditor per fusionar-los amb el seu principal enemic, Terra, el portal propi que Telef√≥nica estava gestant des de feia mesos. El transfons t√®rbol d'aquesta compra va escandalitzar el sector, i la desaparici√≥, despr√©s de la venda, dels seus protagonistes va ser sonada. Telef√≥nica va enviar (per a alguns va exiliar) a Vall√®s als EUA. Aquest pianista frustrat es va esfumar de la vida p√ļblica i d'Internet tan r√†pid com havia aparegut, aix√≤ s√≠, convertit de la nit al mat√≠ en milionari.

No √©s exagerat afirmar que la sortida a Borsa de Terra Networks va marcar un abans i un despr√©s a Espanya. L'efecte Terra va desatendre a finals de 1999 una epid√®mia de ciberemprenedors sense precedents: la dels nous cercadors de l'or digital. Qualsevol podia ser el seg√ľent Pep Vall√®s, un noi amb pocs estudis, normal i corrent (abans de llan√ßar Ol√©! treballava com a director comercial), per√≤ a qui havia somrigut la ciberfortuna. Aix√≠, mentre el proc√©s de macroconcentraci√≥ del sector es consolidava (b√†sicament les grans operadores es zampaven a petits i mitjans prove√Įdors d'acc√©s i de continguts), la bretxa de vendes d'empreses pure-Internet (nascudes per Internet) se succe√Įa i el capital risc, els inversors disposats a apostar pels emprenedors de la nova era, feien un t√≠mid acte d'aparici√≥.

 

Ritme vertigin√≥s. Paral¬∑lelament s'han produ√Įt altres vendes significatives com la d'InforChat a Ya.com o la d'Intercom a Cable And Wireless. InforChat, una tecnologia de xerrada en temps real creada pels germans Jes√ļs i Jos√© Garc√≠a per al seu √ļs intern, s'ha convertit gaireb√© sense proposar-s'ho en l'eina m√©s utilitzada pels principals portals espanyols. Jazztel va comprar la seva petita empresa per uns 2.800 milions de pessetes pagats en met√†l¬∑lic perqu√® els dos joves "no creien en les accions d'Internet". Els dos germans, sevillans de naixement, per√≤ madrilenys d'adopci√≥, van deixar els seus estudis de Dret per bolcar-se a la seva empresa. Despr√©s de la compra, van passar a engrossir les files de Jazztel. No obstant aix√≤, no han resistit el ritme vertigin√≥s del sector, segons fonts internes de Jazztel, i van abandonar als pocs mesos renunciant al seu percentatge d'accions de la companyia, les famoses estoc-options (les opcions sobre accions de la mateixa empresa que algunes companyies ofereixen als seus empleats com a incentiu laboral) i al suculent p√®l¬∑let de la venda de Ya.com que es va produir setmanes despr√©s de la seva marxa.

L'operadora brit√†nica Cable and Wireless, per la seva banda, va adquirir al cap de poc el 50% del Grup Intercom en una negociaci√≥ discreta i r√†pida que ha passat pr√†cticament desapercebuda en el sector. Intercom, una empresa ubicada a la prov√≠ncia de Barcelona, va sorgir el 1995 de la sinergia de dos homes, Antonio Gonz√°lez-Barros, el gestor del t√†ndem, i Axel Serena, √†nima m√†ter de la idea, els qui curiosament van contactar a trav√©s d'un anunci en un diari. Despr√©s de la marxa de Serena, Gonz√°lez-Barros va liderar en solitari aquesta empresa global que oferia des d'acc√©s a Internet fins a solucions per a empreses i distribu√Įa un punyal de pioneres cap√ßaleres de not√≠cies per Internet. Despr√©s de la venda del 50% a Cable and Wireless, aquest empresari gens donat a espectacles va prosseguir amb l'altra meitat independent de la companyia, penjant projectes que poden permetre-li crear un altre petit imperi.

Després d'aquesta successió d'operacions i, especialment la sortida a Borsa de Terra Networks, les empreses per Internet s'han engendrat no ja com a experiències personals de pioners o aventurers, sinó com a projectes empresarials professionalitzats en cerca d'inversors de risc. Fa un any, Equaly, una nova firma de comerç electrònic liderada per Santos Rodríguez, va aconseguir aixecar 3.500 milions de pessetes per al seu projecte a Internet i va llançar dues ambicioses botigues virtuals, Alcoste.com i Diversia, que va ser la primera en costejar una campanya de publicitat al gran per televisió. A partir d'aquell moment, les incubadores d'Internet (empreses aglutinadores de capital risc per invertir en ciberprojectes) han començat a aparèixer amb bosses de capital cada vegada més sucs.

La bombolla d'Internet, no obstant, t√© la seva singularitat a Espanya. Tot i que tamb√© aqu√≠ totes les fortunes s'han fet en esp√®cies (accions), tret d'escasses excepcions, l'escalfament del sector no s'ha produ√Įt per una sobrevaloraci√≥ de les start-up (noves empreses) a la Borsa, com ha ocorregut amb les seves hom√≤logues nord-americanes. Aix√≤ ha ocorregut per una sobrevaloraci√≥ del seu preu al mercat que han perm√®s que les grans operadores (com Telef√≥nica, Retevisi√≥n, France Telecom, British Telecom, Deutsche Telekom, etc√®tera) o algunes empreses l√≠ders a Llatinoam√®rica hagin pagat xifres desorbitades per un despatx en l'estudi d'un xalet, per un cercador en n√ļmeros vermells i aixecat amb recursos p√ļblics o pel talent concentrat en empreses min√ļscules amb nul¬∑la facturaci√≥. En realitat, el que totes elles estarien venent seria el seu √®xit en forma de visites d'usuaris. A Espanya, l'√ļnica sortida a Borsa que ha fabricat milionaris abans de l'any 2000 ha estat la de Terra. La resta de cibermillonaris s'ha fet venent el negoci al millor postor, i la majoria d'empreses de la nova economia no han comen√ßat a pensar a cotitzar fins a comprovar l'√®xit de Terra. El crash borsari de la passada primavera va refredar de cop tots els √†nims.

 

 

Les "puntcom". Si a mitjans de 1999 a Estats Units ja van comen√ßar a aixecar-se les primeres veus advertint de "la imminent commoci√≥" que esperava als mercats, al nostre pa√≠s no s'ha comen√ßat a posar en dubte la l√≤gica aberrant (per la combinaci√≥ de tres elements insostenibles: inversions maj√ļscules, despeses desmesurades i terminis de retorn del capital llunyan√≠ssim) d'aquesta realitat fins aquest any. Les enormes fluctuacions de les borses tecnol√≤giques conjugades amb les enormes p√®rdues de moltes empreses puntcom van comen√ßar a esgotar la paci√®ncia dels mateixos agents interns i externs que havien reescalfat l'economia (els insiders abans comentats). A partir de la primavera negra del 2000 es va comen√ßar a parlar d'exigir a les empreses d'Internet quelcom tan tradicional i poc relacionat amb la nova economia (per cert, per a alguns aquesta nova economia no √©s m√©s que un nou cicle) com √©s la rendibilitat. El refredament, per√≤, nom√©s es va reflectir en els articles period√≠stics o en les actituds dels insiders perqu√® la in√®rcia del mercat es va mostrar terriblement reescalfada fins avui.

Un dels exemples més espectaculars d'aquesta locura encara viva és la venda el passat mes de setembre de Ya.com (pertanyent a Jazztel) a T-OnLine (filial per a Internet de Deutsche Telekom) per 550 milions d'euros, uns 92.100 milions de pessetes. Sens dubte, una xifra desorbitada per a un simple portal de continguts d'Internet amb seriosos problemes per trobar ingressos que compensaren l'enorme sangria que li ocasionaven les seves despeses de producció. Tanmateix i excepcionalment, aquesta venda no és només una mostra de la sobreespeculació que encara ronda el sector (amb la venda, Jazztel va multiplicar per deu la inversió inicial realitzada en Ya.com), sinó també un exemple que no sempre guanyen uns pocs (o els mateixos). Gràcies a les opcions sobre accions, les 250 persones que conformaven la plantilla de Ya.com es van embossar amb la transacció uns 18.000 milions de pessetes. La bombolla s'estarà o no desinflant, però aquest final d'estiu encara generava dotzenes de nous cibermillonaris al nostre país.

 

Als llibres "The Internet Buble", d'Anthony B. i Michael C. Perkins (Ed. Harper Business, 1999) i "Cibermillonarios" (Ed. Planeta, 2000), de N√ļria Almiron. √Čs possible contactar amb ella en¬†http://www.nuria.es.org

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.