Behold a Pale Horse (tÃtol en català : I va arribar el dia de la venjança ) és una pel·lÃcula dirigida per Fred Zinnemann el 1964, basada en la novel·la Killing a mouse on Sunday d'Emeric Pressburger. La pel·lÃcula narra de forma fictÃcia els últims anys de vida de Francesc Sabaté Llopart, maqui llibertari català . És la història d'aquest maqui català exiliat a França (Gregory Peck) després de la Guerra Civil Espanyola, que torna a Espanya per visitar a la seva mare i que, malgrat els anys transcorreguts a l'estranger, un guà rdia civil (Anthony Quinn), no l'ha oblidat i el persegueix fins a les últimes i fatals conseqüències.
L'estrena a Espanya d'aquesta pel·lÃcula va ser prohibida durant el Franquisme. A més a més, a partir d'aquest film, el llavors "Ministro de Información y Turismo" Fraga Iribarne va prohibir que Columbia Pictures distribuÃs les seves pel·lÃcules a Espanya, fins i tot, per poder filmar la pel·lÃcula, es va haver de traslladar el lloc de l'acció al sud de França, quan de fet és del domini públic que a Sabater el va matar un membre del somaten prop de Sant Celoni. Aquest fets es van fer públics al documental de TV3 "Hollywood contra Franco".[1]
Trama
PerÃode de la Guerra Civil espanyola; Manuel ArtÃguez va en una columna de refugiats republicans espanyols que creua la frontera amb França després de la derrota infringida per les tropes franquistes. Pretén tornar al front però els seus amics l'aturen i el convencen amb la frase: "Manuel, la guerra està perduda!".
Vint anys més tard. La història retorna amb un noi (Paco) que li pregunta a un altre home, Pedro, perquè ArtÃguez ha deixat de realitzar les seves incursions guerrilleres a Espanya, contra el franquisme. Pedro envia a Paco a Pau per veure's amb ArtÃguez. Quan el troba aquest li explica els seus desitjos de matar al guà rdia civil Viñolas que havia assassinat al seu pare quan no li va voler confessar on s'amagava el seu fill: "el maqui ArtÃguez".
Mentrestant, Viñolas s'assabenta que la mare d'ArtÃguez s'està morint i prepara un parany a l'hospital de Sant-Martà per capturar ArtÃguez, pensant que ell la vindrà a veure. Però la mare d'ArtÃguez mor, just abans de demanar-li a un sacerdot, el Pare Francesc, que adverteixi al seu fill que no vagi a visitar-la, que perilla la seva vida. Viñolas envia de tot modos un fals informador, (un antic vell d'ArtÃguez, en Carlos), amb informació falsa: li diu que no és morta però sà que està molt malalta i reclama veure el seu fill. Quan el sacerdot arriba a Pau, on ArtÃguez s'havia refugiat, ell no hi és. El sacerdot informa Paco sobre la mort de la mare d'ArtÃguez. Paco al principi no li comunica el fet a ArtÃguez però quan més tard, reconeix a Carlos a la casa d'ArtÃguez com un infiltrat de Viñolas, li explica a ArtÃguez el que li ha dit el sacerdot. En un intent d'aclarir l'embolic, ArtÃguez porta a Paco i a Carlos a Lorda per trobar-se amb el sacerdot, però ja no hi és. Deixen que Carlos se'n vagi. No obstant això, en el camà de retorn troben al sacerdot i retornen tots tres cap a la casa d'ArtÃguez. Quan Carlos torna per recollir la seva motxilla, detecta que li han posat un parany, i s'escapa. Després d'una intensa discussió, ArtÃguez decideix anar a Sant-Martà de totes maneres per matar Viñolas. Un cop a la població, ArtÃguez descobreix un franctirador franquista apostat al terrat de l'hospital, l'ataca i el mata. Un cop dins de l'hospital, aconsegueix matar a alguns policies, però finalment, és cosit a trets al vestÃbul de l'hospital i acaba dipositat al costat de la seva mare al dipòsit. La major part de l'acció es va poder filmar en llocs reals del sud de França, però el final a l'hospital, va haver de ser a un Sant-Martà imaginari (situat a Catalunya) encara que filmat a França com s'explica al documental de TV3.[1]
Repartiment
- Gregory Peck com Manuel ArtÃguez, maqui català .
- Anthony Quinn com Viñolas, guà rdia civil.
- Omar Sharif com el Pare Francisco, sacerdot.
- Raymond Pellegrin com Carlos, amic d'ArtÃguez, també el que el va traïr.
- Paolo Stoppa com Pedro, amic d'ArtÃguez.
- Mildred Dunnock com Pilar ArtÃguez, mare d'en Manuel ArtÃguez.
Referències
Enllaços externs
Afegeix-hi un comentari: