19-07-2020  (272 lectures) Categoria: Catalunya

19 de juliol: la batalla de Barcelona


Un gràfic animat Mostra com les forces de seguretat i civils van detenir els rebels al preu de 450 morts i 2.000 ferits

ERNEST ALES/BARCELONA
DIMARTS, 19/07/2016 ACTUALITZACI√ď 17/07/2018-19:47

https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20160719/inicio-guerra-civil-espanola-barcelona-video-5274530?jwsource=cl

19 de julio¬†de¬†1936. La batalla de Barcelona (V√ćDEO)

"Recibir√°n cinco resmas de papel tipo 19" (Rebran 5 raimes de paper tipus 19). Aquest telegrama (hi ha versions lleugerament diferents) √©s el senyal del Director del cop, el general Mola, que esperen els conspiradors per treure les tropes al carrer a Barcelona: el 19 de juliol de 1936 a les 5.00 hores. La not√≠cia no √©s una sorpresa per a ning√ļ. A difer√®ncia d'altres punts d'Espanya, les autoritats republicanes i els sindicats estan previnguts i han fet plans per resistir.

El comissari d'Ordre P√ļblic de la Generalitat, el capit√†¬† Frederic Escofet , i el seu subordinat i cap de la Uni√≥ Militar Republicana Antifeixista a Catalunya, el coronel¬† Vicen√ß Guarner , s√≥n els cervells del contraatac. Tenen a les seves ordres¬† uns 2.000 agents de la Gu√†rdia d'Assalt i Seguretat i uns 300 Mossos d'Esquadra. Els informadors de Guarner coneixen la constituci√≥ de la junta rebe l'a Barcelona el 18 de maig, coordinada pels oficials de la Uni√≥ Militar Espanyola, i acaben detenint un capit√† amb documentaci√≥ comprometedora. Escofet no es queda amb els bra√ßos creuats: estableix una xarxa de vigil√†ncia, relleva els caps de la Gu√†rdia d'Assalt en qu√® no confia i planifica la resist√®ncia als carrers.

ARRIBA EL 18 DE JULIOL

El cop ha comen√ßat i les escoltes telef√≤niques revelen que la matinada de el 19 de juliol s'estendr√† a Barcelona. El conseller de Governaci√≥, Josep Maria Espanya, als ordres de l'estan els dos ter√ßos de la Gu√†rdia Civ l aquarterats a Catalunya, assegura amb Escofet la lleialtat dels comandaments de la Gu√†rdia Civil (el general¬† Aranguren i els coronels¬† Brotons i¬† Escobar ), que concentraran els seus homes a les casernes d'Ausi√†s March i Consell de Cent (l'actual redacci√≥ d'EL PERI√ďDICO) ia la Conselleria de Governaci√≥. Escofet demana dues vegades al genera l'al comandament a Catalunya, Pla de l'encomana, que detingui 70 oficials. El general, que creu en la paraula dels seus homes, es nega. ¬ęEra lleial per√≤ idiota¬Ľ, dir√† de l'Escofet.

Mentrestant, els dirigents de la CNT es reuneixen. Despr√©s d'haver reclamat infructuosament armes a Companys a la nit del dia 18,¬† Durruti, els germans¬† Ascaso i¬† Garc√≠a Oliver passaran tota la nit al n√ļmero 276 del carrer de Pujades, al Poblenou, a la casa del faista¬† Gregorio Jover. Els camions i les armes que han aconseguit pel seu compte esperen en el camp del J√ļpiter. Quan els militars es moguin des dels seus quarters a la perif√®ria, les sirenes de les f√†briques donaran el senyal. Els anarquistes aixecaran barricades i els atacar√°n mentre marxin pels carrers.

Tot est√† preparat perqu√® s'enfrontin als carrers totes les unitats de la guarnici√≥ de Barcelona (dos regiments d'infanteria, en lso casernes del Bruc i el carrer Wellington, dues de cavalleria, als carrers Tarragona i Lepant, dos d'artilleria, en Sant Andreu i l'avinguda Ic√†ria, i un batall√≥ de sapadors, a Hostafrancs) contra uns 2.500 agents de seguretat. D'entre els militars, nom√©s intervindran en favor de la Rep√ļblica l'aer√≤drom del Prat, els avions atacar√°n les casernes rebels, i 80 soldats d'intend√®ncia.

MATINADA DEL 19 DE JULIOL: COMEN√áA LA SUBLEVACI√ď

A partir de les 4.30 de la matinada del 19 de juliol, els rebels detenen als oficials lleials a les casernes, se'ls sumen tres centenars de civils de la trama civil del cop (m√©s carlistes que falangistes) i¬† marxen sobre el centre. Les seves forces, per√≤, estan en quadre. Part de la guarnici√≥ est√† de vacances i una altra part de la for√ßa revoltada ha de quedar-vigilant les casernes i als oficials que no s'han sumat al seu esfor√ß. Marxaran, armats, amb tota l'artilleria per repetir el bombardeig de Palau de la Generalitat d'octubre de 1934 per√≤ sense prendre massa precaucions, per a ocupar els seus principals objectius: Les cru√Įlles que controlen l'acc√©s a centre de la ciutat (places d'Espanya, Universitat, Catalunya i Cinc d'Oros), els centres de poder civil (Telef√≤nica, Correus i Tel√®grafs, Ajuntament, Generalitat, la Comissaria General d'Ordre P√ļblic de la Via Laietana i la Conselleria de Governaci√≥, l'antic Govern Civil) i les depend√®ncies militars de Drassanes i capitania, on el capit√† general s'oposa al cop i te√≤ricament segueix al comandament per√≤ sense que cap dels seus subordinats li facin gens de cas. Els rebels inicialment obliden en els seus plans la import√†ncia de prendre les emissores de r√†dio, R√†dio Associaci√≥ i R√†dio Barcelona. Quan caiguin en el compte ja ser√† massa tard.

Els espera la Guàrdia d'Assalt a Diagonal / passeig de Gràcia, Pla de Palau, Correus, la plaça de Catalunya, la plaça d'Universitat i la comissària de Via Laietana, on Companys i Escofet estan al comandament. La CNT resistirà sobretot a les barricades de Sants, el Paral·lel i la Rambla.

A les 12 hores acaba la primera fase de la batalla. Un regiment d'artilleria ha estat rebutjat a l'avinguda Ic√†ria (gu√†rdies d'assalt i sindicalistes han utilitzat com barricades m√≤bils bobines de paper premsa), un altre de cavalleria a la Diagonal, un altre regiment d'artilleria al carrer de la Diputaci√≥ i forces del regiment de infanteria del carrer Wellington, que ha vacil¬∑lat per√≤ finalment s'ha dirigit a prendre R√†dio Barcelona, ‚Äč‚Äčal carrer de Casp. Els militars controlen per√≤ les seves casernes les places d'Espanya, Colom, Universitat i Catalunya i la Bretxa de Sant Pau al Paral¬∑lel, per√≤ la Gu√†rdia d'Assalt els impedeix penetrar a Ciutat Vella, mentre els sindicats els fustiguen per la rereguarda.

GODED ES POSA AL COMANDAMENT

El general Goded arriba des de Mallorca en hidroavi√≥ per prendre el comandament, un cop ha controlat l'illa il han informat err√≤niament que el cop progressa a Barcelona. Fins a aquest moment estava a el comandament del cop el genera l'a el comandament de la brigada de cavalleria,¬† Fern√°ndez Burriel. Goded se'n adona immediatament que les operacions han estat fins al moment descoordinades i maldestres, descobreix sorpr√®s que ning√ļ ha arrestat Pla de l'encomana i ordena la seva detenci√≥ i reclama per tel√®fon a Aranguren que la Gu√†rdia Civil se sumi al cop, sense √®xit . Malgrat els seus esfor√ßos, Godes no aconsegueix revertir la situaci√≥.

SURT LA GUÀRDIA CIVIL

L'hora de la veritat arriba quan Escofet demana que entri en joc la Gu√†rdia Civil. Una columna de 800 uniformes verds, sota el comandament del corone l'antonio Escobar, amb el seu bast√≥ de comandament sota el bra√ß, desfila per la Via Laietana a les 14 hores. Companys i Escofet, al balc√≥, contenen l'al√®. Escobar es quadra, es posa a les ordres del president de la Generalitat i¬† es dirigeix a assaltar els reductes militars a les places de Catalunya i Universitat. Poc abans, uns 200 gu√†rdies d'assalt han recorregut els t√ļnels de metro per irrompre en plena pla√ßa de Catalunya sortint per les bocanes del suburb√†. A partir d'aquest moment la jornada est√† guanyada.

A la tarda forces de seguretat i civils, que no deixen de multiplicar-se a mesura que es fan amb les armes dels militars rendits, assalten capitania i arresten Goded, a qui Companys, ja a la Generalitat, conven√ß per comunicar per r√†dio la seva rendici√≥: "La sort m'ha estat adversa, i jo he quedat presoner. Per tant si voleu evitar que continu√Į el vessament de sang, els soldats que m'acompanyaveu quedeu lliures de tot comprom√≠s".

L'HORA DE LA CNT

El seu missatge desactiva la revolta a la resta de Catalunya. Els √ļltims reductes cauen el dia 20 : la columna de cavalleria que s'havia refugiat al convent dels carmelites es rendeix a la Gu√†rdia Civil, per√≤ els civils entren a sac, executen als frares i decapiten el coronel de la for√ßa. Les Drassanes cauen en un assalt encap√ßalat pels anarquistes, que tamb√© s'avancen a la Gu√†rdia Civil, arriben els primers a la caserna d'artilleria de Sant Andreu i es fan amb 30.000 fusells.

La CNT/FAI queda propiet√†ria del carrer. Juan Garcia Oliver proposa prendre el poder i anul¬∑lar la Generalitat. No obstant aix√≤, la majoria dels sindicalistes prefereix integrar el 21 de juliol al¬† Comit√® Central de Mil√≠cies Antifeixistes, que escapa a el control de Companys i exerceix un poder revolucionari durant nou setmanes. Aquest estiu la viol√®ncia revolucion√†ria acaba amb les vides de 3.400 persones. Escofet, sense qual "els militars revoltats" haurien triomfat a Barcelona, dimiteix per no convertir-se en ¬ęel comissari del desordre p√ļblic¬Ľ.

 






versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.