LâĂ liga bicèfala ĂŠs el sĂmbol de lâImperi BizantĂ. Sâhi simbolitza una lĂnia de nord a sud passant per la capital de lâimperi, Constantinopla. El cap de la dreta fa referència a les possessions dâorient de lâimperi i el cap de l'esquerra a les d'occident.
Ăliga bicèfala de lâImperi BizantĂ
Em vaig interessar per aquest sĂmbol al veure que estava present a lâescut de Sort, capital dels comtes i marquesos del Pallars. Aquest sĂmbol el trobem tambĂŠ a lâescut de lâactual RĂşssia i en alguns dels emperadors romano-germĂ nics.
En primer lloc explicarĂŠ com va arribar aquesta Ă liga a RĂşssia, desprĂŠs als emperadors romanogermĂ nics i, finalment, com va arribar a Catalunya.
LâĂ liga bicèfala a RĂşssia
Lâany 1472, Sofia Paleòloga, princesa bizantina, neboda del darrer emperador bizantĂ ConstantĂ XI, es va casar per recomanaciĂł del papa Pau II amb el prĂncep Ivan III de RĂşssia. LâĂ liga bicèfala va ser utilitzada pels tsars russos fins a la mort de NIcolau II.
Quan es va fundar lâURSS va deixar de ser utilitzada com sĂmbol pels mandataris soviètics. Amb la desapariciĂł de la URSS els mandataris russos han tornat a utilitzar lâĂ liga bicèfala en els seus estĂ ndards i escuts.
Escut actual de RĂşssia
LâĂ liga bicèfala  i els emperadors romanogermĂ nics.
El primer duc dâĂustria que va ostentar lâĂ liga bicèfala va ser Leopold V de la dinastia dels Babenberg. Leopold V era fill del duc dâĂustria Enric II i de la princesa Bizantina Teodora Comnena Angelina, filla de lâemperador bizantĂ Aleix III Ăngelo. Dâaquesta manera, va adquirir, a travĂŠs de la seva mare, la potestat de poder usar aquest sĂmbol.
Leopold VI, fill de lâanterior, es va casar amb la princesa bizantina Teodora Angelina nĂŠta de lâ emperador bizantĂ Aleix III Ăngelo, pel que el dret dâusar lâĂ guila bicèfala va quedar reforçat.
Frederic II dâĂustria, fill de lâanterior matrimoni citat, es va casar amb Sofia LĂ scaris filla de l'emperador bizantĂ ConstantĂ Lascaris, ampliant mĂŠs encara aquests drets d'Ăşs.
La dinastia dels Babenberg amb el pas del temps es va emparentar amb els Habsburg en un procĂŠs que no correspon explicar en aquest article. Al final dâaquest procĂŠs trobem lâĂ liga bicèfala a lâescut de Frederic III dâHabsburg.
LâĂ liga bicèfala passa de Frederic III al seu fill MaximiliĂ I dâĂustria, emperador de lâImperi RomanogermĂ nic, dâaquest al seu fill Felip el Bell i, finalment, a Carles I de Catalunya i V dâAlemanya.
Escut de Carles I
LâĂ liga bicèfala a Catalunya.
Escut de Sort
Arribat aquest punt, es fa necessari que adjunti a lâescrit un arbre genealògic per comprendre millor el procĂŠs de lâarribada de lâĂ liga bicèfala als comtes i marquesos del Pallars.
Per què Hernan Cortès, fill dâun fidalgo extremeny, porta al seu escut lâĂ liga bicèfala?
Al gravat de lâesquerra podem llegir:
FERDINANDVS CORTESIVS DUX INVICTISIMUS AETATIS 63
Es a dir: Fernando Duc de Cortès mai vençut i mort als 63 anys.
La explicaciĂł que ens facilita la historiografia oficial sobre lâescut dâarmes de Cortès es la segĂźent:
âEl primer cuartel representa el patronazgo del emperador mediante el ĂĄguila de dos cabezas propio del Sacro Imperio Romano GermĂĄnica aunque sobre campo de plata en lugar del habitual oro. El segundo representa la victoria sobre los tres Ăşltimos huey tlatoque o grandes gobernantes de Tenochtitlan. El tercero representa el valor de CortĂŠs (ÂŤyndustria y esfuerzo) y finalments el cuarto cuartel trae la ciudad de MĂŠxico Tenochtitlan sobre ondas de azur y plataâ.
En la descripciĂł de lâescudet central amb les quatre barres catalanes i distintiu propi del Casal de Barcelona envoltat amb vuit creus de Sant Joan de Jerusalem sâhi fan un embolic que no saben com sortir-seân.
Un hidalgo no pot presentar un sĂmbol de lâemperador Carles I si en realitat no ĂŠs molt mĂŠs que un simple hidalgo i no estĂ emparentat amb ell i alhora ĂŠs de la noblesa.
Tot això ens porta a intuir que el tal Hernan Cortès Ês un producte de la llegenda d'uns conqueridors castellans que, abans d'anar a Amèrica, no havien vist mai el mar i es converteixen de la nit al dia en experts navegants.
Per poder lligar tot aquest embolic ĂŠs necessari concentrar-se amb lâHernan Cortès que ens proposa lâamic Josep Mayoles[i] : Alfons Felip dâAragĂł i Gurrea.
Lâany 1503 a Arbeca, Alfons Felip dâAragĂł i Gurrea es va casar amb Isabel Folc de Cardona i EnrĂquez. Isabel era filla de Joan Ramon IV de Cardona i de Aldonça Enriquez (tia de Ferran el Catòlic).
Durant la guerra civil catalana del 1462-72, a lâany 1462, Joan Ramon IV lluitant al bĂ ndol dels TrastĂ mara va conquerir el comtat del Pallars. Uns anys desprĂŠs dâacabada la guerra,  lâany 1491, com a agraĂŻment a la seva gesta, Ferran el Catòlic li atorga el tĂtol de primer marquès de Pallars.
Escut de Ferran I Joan Folc de Cardona i EnrĂquez germĂ dâIsabel
Atès que Alfons Felip era comte de Ribagorça i Isabel filla del marquès de Pallars, aquest matrimoni ajuntaria els dos comtats tan propers geogrà ficament.
Resulta molt versemblant que lâĂ liga bicèfala de lâanomenat Hernan CortĂŠs tingui lâorigen en la seva esposa Isabel.
Alfons Felip va nĂŠixer a Saragossa lâany 1487 i va morir tambĂŠ a Saragossa lâany 1550. O sia, a lâedat de 63 anys (AETATIS 63). Això, evidentment, no ĂŠs cap prova, però ĂŠs un indici mĂŠs.
Escut de Saragossa
El tercer quarter de lâescut de CortĂŠs es refereix al seu lloc de naixement.
Alfons Felip era duc de Luna i duc de Vilafermosa de la baronia dâArenĂłs. Això explicaria que lâanomenat HernĂĄn CortĂŠs  tinguĂŠs el tĂtol de âCORTESIVS DUXâ.
Escudet central de CortĂŠs
Ăs important destacar les vuit creus de lâorde de Sant Joan de Jerusalem, perquè cal recordar que el pare dâAlfons Felip dâAragĂł i Gurrea era Joan II de Ribagorça, cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, comte de Ribagorça i primer duc de Luna. Fou lloctinent general (1496), capitĂ general, lloctinent de Catalunya (1503-1506), virrei de NĂ pols (1507-1509) i lloctinent general del regne d'AragĂł (1513)
Hernan CortĂŠs va escriure cinc cartes de relaciĂł directament a lâemperador Carles I. Resulta sorprenent que un plebeu es prengui aquestes atribucions i aquestes llibertats i que lâemperador ho accepti. TambĂŠ ĂŠs prou increĂŻble que un plebeu es posi malalt i Carles I el vagi a visitar a casa seva, com explica que va passar el cronista Francisco LĂłpez de GĂłmara.
Tot això sâexplicaria perquè lâautèntic HernĂĄn CortĂŠs, Alfons Felip dâAragĂł i Gurrea, era besnĂŠt del rei de Catalunya Joan II, igual que Carles I i, per tant, eren de famĂlia, cosins segons concretament.
El que he exposat sobre lâHernan CortĂŠs, sĂłn tot plegat conjectures, però el grau de noblesa que tenia lâanomenat HernĂĄn CortĂŠs i que destaca Josep Mayoles explicaria moltes de les coses que es diuen del conqueridor de Mèxic i que la historiografia oficial nomĂŠs explica amb arguments inversemblants i gens plausibles.