L’any 1472, Sofia Paleòloga, princesa bizantina, neboda del darrer emperador bizantĂ ConstantĂ XI, es va casar per recomanaciĂł del papa Pau II amb el prĂncep Ivan III de RĂşssia. L’à liga bicèfala va ser utilitzada pels tsars russos fins a la mort de NIcolau II.
Quan es va fundar l’URSS va deixar de ser utilitzada com sĂmbol pels mandataris soviètics. Amb la desapariciĂł de la URSS els mandataris russos han tornat a utilitzar l’à liga bicèfala en els seus estĂ ndards i escuts.
Escut actual de RĂşssia
L’à liga bicèfala  i els emperadors romanogermà nics.
L’à liga bicèfala passa de Frederic III al seu fill Maximilià I d’Àustria, emperador de l’Imperi Romanogermà nic, d’aquest al seu fill Felip el Bell i, finalment, a Carles I de Catalunya i V d’Alemanya.
En la descripció de l’escudet central amb les quatre barres catalanes i distintiu propi del Casal de Barcelona envoltat amb vuit creus de Sant Joan de Jerusalem s’hi fan un embolic que no saben com sortir-se’n.
L’any 1503 a Arbeca, Alfons Felip d’AragĂł i Gurrea es va casar amb Isabel Folc de Cardona i EnrĂquez. Isabel era filla de Joan Ramon IV de Cardona i de Aldonça Enriquez (tia de Ferran el Catòlic).
Escut de Ferran I Joan Folc de Cardona i EnrĂquez germĂ d’Isabel
Atès que Alfons Felip era comte de Ribagorça i Isabel filla del marquès de Pallars, aquest matrimoni ajuntaria els dos comtats tan propers geogrà ficament.
És important destacar les vuit creus de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, perquè cal recordar que el pare d’Alfons Felip d’Aragó i Gurrea era Joan II de Ribagorça, cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, comte de Ribagorça i primer duc de Luna. Fou lloctinent general (1496), capità general, lloctinent de Catalunya (1503-1506), virrei de Nà pols (1507-1509) i lloctinent general del regne d'Aragó (1513)