Recordo el moment en què vaig conèixer a en Jordi, va ser sobre l'any 1982, cal dir que vaig treballar 30 anys a Bull S.A, i en Joan, un company de telecomunicacions, sabia que jo era distribuïdor d'Apple (concretament des de l'any 80 fins a l'any 90), i em va demanar si li podia vendre un Apple a un amic seu "en Jordi" que era òptic. Bé em vaig posar en contacte amb ell i li vaig vendre un Apple IIc. Vaig anar al seu pis a instal·lar-li els programes, explicant-li una mica com anava.

En aquell temps, estava visquent sol al meu pis de Joan Güell a Barcelona i en Jordi em va convidar a participar en uns cursos de ball de saló que es donaven al final Jardinets del Passeig de Gràcia. Era una mena de "club de billar" que estava al principi del carrer Major de Gràcia, a mà esquerra. Recordo que allà ón s'entrava, hi havia molts billars i al fons hi havia una sala de ball. Hi vam anar unes quantes de vegades.

Va acabar la freqüència de les nostres trobades perquè em van destinar com a suport nacional a Madrid on vaig romandre fins al 1990. Després ens vam tornar a veure, sobre l'any 1991, més o menys. Recordo que necessitava una graduació de vista, sóc una mica miop, mitja diòptria, però conduint, sobretot de nit, no hi veia del tot bé. Em va regalar unes ulleres Ray Ban ue vaig anar a buscar a la seva botiga-taller d'òptica que estava a Sant Vicenç dels Horts, no sé si a la part perifèrica de la població a la carretera que va cap a Santa Coloma de Cervelló. Aquestes ulleres m'anaven molt bé, fins que me les van robar de sobre la taula del bar del Club Nàutic.

Van passar almenys uns 10 anys i... de cop i volta "what a small world" la relació va tornar d'una forma inesperada, amb un amic italià que vaig conèixer a través d'un amic comú de Madrid. Aquest noi italià va venir a viure a Arenys i recordo que un dia vaig anar a dinar a casa seva i vaig veure que feia servir una màquina destil·ladora d'aigua, al preguntar-li l'origen va resultar que aquesta màquina li havia venut o regalat en Jordi, quina casualitat!.. va resultar ser en Jordi, el meu amic de feia 20 anys.

Al cap d'uns mesos, li vaig comprar una moto coreana al cunyat d'aquest noi italià, em sembla que per 150.000 pessetes, però em va dir que eren pocs diners i en compensació li vaig regalar una Vespa Elite 200. Curiosament al cap d'un temps aquest amic italià la va regalar a una amiga seva d'Eivissa i el destí va fer que aquesta noia la regalés a en Jordi. Vaig quedar meravellat quan vaig saber que tornava a ser en Jordi.. el mateix amic de les Ray Ban i de l'Apple IIc.

Bé.. el món és un mocador i va acabar de donar la volta completa, quan fa un parell d'anys en Jordi s’havia comprat una scooter amb canvi automàtic, molt més pràctica i segura per circular dins Barcelona i rodalies, i em truca i em diu: "aquella vespa que havia estat teva te la regalo.. però.. o la vens a buscar aquesta setmana o la llenço"... La vaig anar a buscar i estic molt cofoi amb la meva primera Vespa, regalada i recuperada al cap de 40 anys, després de passar per quatre mans diferents...