ARTICLES » 3626

Els dos costats de desenterrar Cervantes

Be, primer vull dir que el traduttore (= traditore), no és objectiu sempre hi ha una intenció amb criteri personal, en el meu cas és semblant a la de l'autor:  "anti moguda electoralista del govern de Madrid"

He estat pensant sobre alló que vull deixar clar amb la meva traducció de "Els dos costats de desenterrar Cervantes" i crec que..

la dicotomia que l'autor pot pretendre fer a l'article no és entre Downside i Digging Up (aixó és més aviat un joc de paraules)..

la dicotomia per a mí.. és entre els dos "sides":  "upside" (el costat que mostren al public) i .."downside"(el costat amagat)..


em baso en aquesta frase feta que s'empra sovint en anglès
"There are always two sides to every story"

"upside"

  • "Relaxing cup of caf√© con leche.." = propaganda electoral del PP.. creant un equivalent madrileny de Stratford-upon-Avon y el Globe Theatre de Londres.. sense tenir en compte el diner esmersat
  • FAES =1898="Una Grande y Libre": cercar en la creaci√≥ de Cervantes el dest√≠ de l'√†nima espanyola..

"downside"
  • Es vol tapar la "crua realitat" actual d'Espanya: "l'economia, segona a la fila despr√©s de Gr√®cia, amb major potencial per a -desfer- la Uni√≥ Europea.."
  • Matem√°ticament no √©s creible que de les 17 caixes nom√©s s'hagi conservat la de les inicials M.C. (√©s un muntatge)
  • La futura prova de l'ADN √©s molt complexa: s'ha de fer amb els ossos de la seva germana que jauen a un ossari com√ļ barrejats amb 200 esquelets m√©s

Penso que el títol que hi he posat "Els dos costats de desenterrar Cervantes" -de fet "downside" vol dir "el costat dolent"- s'escau més amb el contingut de l'article ja que destaca el costat del: "..relaxing cup of café con leche.." ajuntant-lo amb el clàssic de "Una Grande y Libre", contra la crua realitat actual d'Espanya: "l'economia, segona a la fila després de Grècia, amb major potencial per a -desfer- la Unió Europea.."

Hi he fet correccions afegint-hi els arguments d'en Bilbeny - Haurieu de veure com s'han posat els del: "..a nice cup of café con leche..", perqué he posat ..Claro y catalán"- i unes quantes [.... -N. del T.] p.e.:

[de l'edició Princeps (1604) -N. del T.]

[penso que aquí "unravel" vol dir  "desmontar l'Unió Europea" -N. del T.].

[‚ÄúBarcelona, archivo de la cortes√≠a, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza, √ļnica‚ÄĚ -N. del T.]

[17 en total -N. del T.],

[Cervantes va morir pobre.. i al no pagar cap descendent va anar a parar a l'ossari com√ļ.. com en Lluis Ulloa.. -N. del T.]

[d'eixes 17 persones -N. del T.],
.....

[i ja és casualitat que de les 17 caixes només s'hagi conservat la d'aquestes inicials -N. del T.].

[encara que la prova de ADN s'hagi de fer amb els ossos de la seva germana que jauen a un ossari com√ļ barrejats amb 200 esquelets m√©s -N. del T.].


The downside to digging-up Cervantes

Ilan Stavans

El chiste m√°s bueno sobre el Premio Cervantes, el premio literario m√°s codiciado en el mundo de habla espa√Īola, que fue establecido por el Ministerio de Cultura de Espa√Īa en 1976, es que el propio Cervantes no lo haya recibido. Quizas se deba a que, dentro de su coraz√≥n, era el m√°s anti-espa√Īol de los escritores espa√Īoles. Y porque, como escritor, no se le ten√≠a gran estima. "Don Quijote ", su obra maestra, conocida cari√Īosamente como" El Quijote ", hace mofa de casi todos los aspectos de la vida en la Castilla del siglo XVII, de la Inquisici√≥n para viril coraje, desde el habla de la clase baja a la propia literatura. Su mirada humor√≠stica hizo que todo el pa√≠s pareciera miserable.

A pesar de ello, Espa√Īa persiste. Est√° dispuesta a amarlo, sin importarle el qu√© o el c√≥mo. Ahora un grupo de espa√Īoles compuesto por un historiador, un geof√≠sico, y expertos forenses parece haber desenterrado los huesos de Cervantes, los de su esposa, Catalina de Salazar, entre otras personas [17 en total -N. del T.], algunos de ellos ni√Īos -dentro de un osario com√ļn sin especificar [Cervantes muri√≥ pobre y al no pagar fueron al osario -N. del T.] en una cripta del Convento de las Trinitarias Descalzas, de Madrid. La caja que, supuestamente, contiene algunos de los restos [de esas 17 personas -N. del T.], tiene las iniciales MC. Esta podr√≠a ser la prueba de lo que el grupo est√° buscando, aunque, a decir verdad, esa ortograf√≠a no fue estandarizada hasta un poco m√°s tarde [y ya es casualidad que de las 17 cajas solo se haya conservado la de esas iniciales -N. del T.].

Cervantes ten√≠a casi sesenta a√Īos cuando sali√≥ la primera parte de "El Quijote" en 1605. (Le har√≠a falta otra d√©cada para liberar la segunda parte). Su trabajo anterior hab√≠a atra√≠do poca atenci√≥n. Era un soldado y un recaudador de impuestos, entre otras cosas, pero la literatura fue su pasi√≥n. Cuando escribi√≥ la novela, se estaba haciendo viejo y tambi√©n estaba perdiendo la paciencia, con √©l mismo, as√≠ como, muy probablemente, con Espa√Īa. El √©xito de la novela -s√≥lo la posteridad la llamar√≠a obra maestra- fue, sin duda, sorprendente. La gente se enamor√≥ al instante¬†de sus dos protagonistas, el pat√©tico caballero y su criado. En M√©xico y Per√ļ, los adultos y los ni√Īos se vest√≠an como ellos para el carnaval.

Pero el establishment literario espa√Īol, o al menos parte de √©l, le mostr√≥ resentimiento. Lope de Vega, el m√°s famoso y prol√≠fico escritor de comedia de la √©poca y creador de algunos de los mejores sonetos en lengua espa√Īola, habl√≥ mal de "El Quijote", antes de la fecha de publicaci√≥n [de la edici√≥n Princeps...-Lope de Vega (Toledo, 4-8- 1604)‚Äú..De poetas, no digo: buen siglo es √©ste. Muchos en cierne para el a√Īo que viene; pero ninguno hay tan malo como Cervantes, ni tan necio que alabe el Quijote...‚ÄĚ-N. del T.].. Todo esto hace que sea ir√≥nico que Espa√Īa ahora utilice Cervantes para venderse a s√≠ misma. Don Quijote y Sancho Panza aparecen en sellos, camisetas, libros infantiles, tazas de caf√©, y relojes, y en pinturas, c√≥mics, y un sinf√≠n de otros recuerdos. Se han hecho adaptaciones para el cine y la televisi√≥n, ballets, √≥peras, y, por supuesto, un musical de Broadway as√≠ que "no quieres arroz .. toma dos tazas". Esto no es del todo sorprendente, teniendo en cuenta que "El Quijote" se ha convertido no s√≥lo un s√≠mbolo universal, sino tambi√©n un perenne bestseller.

En tiempos dif√≠ciles, Espa√Īa siempre ha tenido una relaci√≥n especial con Cervantes. Ahora vuelve a √©l buscando ayuda para arreglarse a s√≠ misma. Sucedi√≥ a finales del siglo XIX, con la Guerra Hispano-Americana, cuando se derrumb√≥ finalmente el imperio espa√Īol, al sumarse Cuba y Puerto Rico a la tendencia de las antiguas colonias de las Am√©ricas de repudiar la metr√≥poli y buscar la independencia (como hicieron las Filipinas). En ese momento, la √©lite intelectual conocida como la Generaci√≥n del '98 -que incluye, entre otros, a Miguel de Unamuno, que, como cat√≥lico, obsesionado por el significado religioso de casi todo en "El Quijote" - encontr√≥ en la creaci√≥n de Cervantes el destino del alma espa√Īola: no importa cuan errados vayan tus pol√≠ticos y cuan a menudo sean ridiculizados, debes permanecer fiel a tus sue√Īos - insist√≠an estos intelectuales ..-

Sucedi√≥ de nuevo durante la dictadura franquista, cuando la obra maestra de Cervantes era el pegamento que manten√≠a juntos los valores decadentes de la naci√≥n. Y est√° sucediendo hoy en d√≠a, ya que Espa√Īa atraviesa una de sus peores crisis de la historia reciente. El rey Juan Carlos abdic√≥ no hace demasiado tiempo. El alto desempleo y el colapso econ√≥mico, no s√≥lo mantienen a la gente en un estado de √°nimo malhumorado, sino que sit√ļan a Espa√Īa el pr√≥ximo a la cola despu√©s de Grecia, como la econom√≠a con mayor potencial para desenmara√Īar la Uni√≥n Europea. [pienso que aqu√≠ "unravel"quiere decir "desmontar la Uni√≥n Europea" -N. del T.].

La atenci√≥n internacional que rodea la exhumaci√≥n de los restos de Cervantes, es probable que tenga efectos secundarios inesperados. Por un lado, los lectores tendr√°n la oportunidad de conocerlo mejor, lo que significa que ciertos hechos de los que rodearon su vida se pondr√°n a prueba. Cervantes es visto como un campe√≥n contra la censura que fue encarcelado por la Inquisici√≥n. Aunque pas√≥ tiempo en prisi√≥n, el cargo, en realidad, era por un fraude. Y la Dulcinea idealizada de "El Quijote" podr√≠a ser una fachada para su vertiente de mujeriego. Cervantes se cas√≥ en 1584, cuando ten√≠a treinta y siete a√Īos y Catalina ten√≠a diecinueve. El matrimonio dur√≥ treinta a√Īos, pero Cervantes podr√≠a haber pasado s√≥lo la mitad de ellos con su mujer, ya que, el matrimonio lleg√≥ justo en el momento que ten√≠a una hija extramatrimonial con otra mujer de diecinueve a√Īos, resultado de una noche de pasi√≥n en una taberna.

En otras palabras, él no era un santo. Tampoco hay que intentar hacer uno.

Francamente, hay algo de espeluznante en el hecho de traer a Cervantes de entre los muertos. Desenterrar gente famosa se ha convertido en una especie de deporte en el mundo hispano. Antes de Cervantes, pasó con Evita, el Che Guevara, con Federico García Lorca [????-N. del T.]] y con Pablo Neruda. Quizás llegar al fondo de la fosa sea un esfuerzo para corregir los errores del pasado, porque el consenso es que estos personajes fueron mal interpretados por sus contemporáneos, al menos el más poderoso de entre ellos. El presente debería mejorarlo.

Siempre he considerado que es una bella met√°fora que Cervantes no tuviera un domicilio fijo en Espa√Īa. √Čl estaba, pues, en todas partes y en ninguna. Hay una serie de sitios relacionados con su vida [‚ÄúBarcelona, archivo de la cortes√≠a, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza, √ļnica‚ÄĚ -N. del T.]., pero ninguno de ellos atrae hordas de viajeros de la forma que Stratford-upon-Avon y el Globe Theatre de Londres arrastran a los fans de Shakespeare. Pero el circo que rodea el trabajo forense que ahora se est√° haciendo podr√≠a ser el primer signo de una naciente industria tur√≠stica sobre Cervantes. Las monjas del convento donde ha trabajado el equipo forense, ya est√°n pensando en la idea de abrir su espacio al p√ļblico. Se ha propuesto hacer una tumba para conmemorar el cuarto centenario de la muerte de Cervantes. El autor Arturo P√©rez-Reverte, que ha puesto algunas de sus novelas en el madrile√Īo barrio donde se encuentra el convento -un lugar con necesidad de revitalizaci√≥n- se imagina caf√©s, museos y bibliotecas. [aunque la prueba de ADN se tenga que hacer con los huesos de su hermana que yacen en un osario com√ļn mezclados con 200 esqueletos m√°s -N. del T.].

Claro y catal√°n, los huesos de Cervantes son buenos para los negocios.

____________________________________________________________________________

Bilbeny y la edición perdida del Quijote (Barcelona pre-1604)

‚ÄĘLope de Vega (Toledo, 4 de agosto de 1604)
‚Äú..De poetas, no digo: buen siglo es √©ste. Muchos en cierne para el a√Īo que viene; pero ninguno hay tan malo como Cervantes, ni tan necio que alabe el Quijote...‚ÄĚ
Novela ‚ÄúLa p√≠cara Justina‚ÄĚ (1604)
Hace referencia al Quijote y tiene privilegio de impressión del 23 de agosto de 1604.
Contradicción de los catorze artículos de la fe cristiana (Juan Pérez 1627 )
Explica que en 1604, en una librería oyó a un estudiante que contestaba a otro cliente, en referencia a los libros de caballerías: “Ya nos remanesce otro don Quixote“.
Don Quijote: 2a parte, 3er cap., 7¬ļ p√°rrafo (1615)
‚Äú..que tengo para m√≠, que el dia de hoy est√°n impresos mas de doce mil libros de la tal historia; si no, d√≠galo Portugal, Barcelona y Valencia, donde se han impreso, y aun hay fama que se est√° imprimiendo en Amberes, y a mi se me trasluce que no ha de haber naci√≥n ni lengua donde no se traduzga...‚ÄĚ

Milagrosamente, Cervantes no menciona la Princeps de Madrid! ... Hecho del que Bilbeny infiere que la edici√≥n de Madrid de Juan de la Cuesta de 1605, es ap√≥crifa ... Por otra parte, la 1¬™ edici√≥n conocida de Barcelona, ‚Äč‚Äčes la de 1617, por ello y aplicando la ley de Chapman-Kolmogorov, la probabilidad de que las dos ediciones desaparecidas sin dejar rastro "no sean la misma" (la pre-1604 y la de Barcelona pre-1614), es infinitamente peque√Īa (como el caso de los incendios con dos focos o m√°s) ...

La licencia de la edici√≥n de Barcelona (1617) apoya el texto de Cervantes: ‚Äúse le puede permitir que de nuevo se imprima y publique en la diocesi de Barcelona‚Ä̬†¬†¬†

Bilbeny a√Īade: "el √ļnico motivo con suficiente fuerza para hacer desaparecer toda una edici√≥n, es que estaba escrita en catal√°n" (evidentemente hay que demostrarlo.. pero el caso es parecido al de la Biblia valenciana, de la que s√≥lo ha quedado una hoja.. chamuscada)

El Quijote de Avellaneda tiene la licencia de Tarragona (1614), pero Francisco Vindel asegura que los tipos son de la imprenta de Sebasti√† Cormelles de Barcelona. ¬ŅPor qu√© un autor de "Zaragoza" (seg√ļn Cervantes) no la hizo imprimir en Madrid, cerca de Lope de Vega "enemigo" de Cervantes y del Quijote?

La 2ª Parte del quijote tiene un mensaje subliminal: hace leer a "Dom Quijote", la obra de Avellaneda, en una librería de Barcelona.
OriginalCatalà

The running joke about the Premio Cervantes, the most coveted literary prize in the Spanish-speaking world, which was established by Spain‚Äôs Ministry of Culture in 1976, is that Cervantes himself wouldn‚Äôt have received it. This is because he was, in his heart, the most anti-Spanish of Spanish writers. And because, as a writer, he wasn‚Äôt held in high esteem. ‚ÄúDon Quixote,‚ÄĚ his masterpiece, affectionately known as ‚ÄúEl Quijote,‚ÄĚ pokes fun at almost every aspect of life in seventeenth-century Castile, from the Inquisition to manly courage, from lower-class parlance to literature itself. His humorous eye made the entire country look wretched.

Spain isn‚Äôt deterred, though. It is ready to love him, no matter what. Now a group of Spaniards comprised of a historian, a geophysicist, and forensic experts appears to have dug up Cervantes‚Äôs bones‚ÄĒand those of his wife, Catalina de Salazar, and several other people, some of them children‚ÄĒin an unspecified grave inside a crypt in the Convent of the Barefoot Trinitarians (Trinitarias Descalzas), in Madrid. The box that contains some of the remains supposedly has the initials M.C. This might be the proof of what the group is looking for, although, truth be told, Spanish orthography didn‚Äôt get standardized until later.

.

Cervantes was almost sixty when the first part of ‚ÄúEl Quijote‚ÄĚ came out, in 1605. (It would take him another decade to release the second, final part.) His previous work had garnered little attention. He was a soldier and a tax collector, among other things, but literature was his passion. When he wrote the novel, he was getting old and was also losing patience, with himself as well as, quite likely, with Spain. The success of the novel‚ÄĒonly posterity would call it a masterpiece‚ÄĒwas no doubt surprising. People instantly fell in love with its two protagonists, the pathetic knight and his servant. In Mexico and Peru, adults and children dressed up like them for carnivals.

.

But the Spanish literary establishment, or at least part of it, was resentful. Lope de Vega, the most famous and prolific comedia playwright of the era and the creator of some of the best sonnets in the Spanish language, badmouthed ‚ÄúEl Quijote‚ÄĚ before its publication. All of which makes it ironic that Spain now uses Cervantes to sell itself. Don Quixote and Sancho Panza show up on stamps, T-shirts, children‚Äôs books, coffee mugs, and watches, and in paintings, comics, and countless other souvenirs. There have been TV and movie adaptations, ballets, operas, and, of course, a Broadway musical so saccharine you think it will give you diabetes. This isn‚Äôt terribly surprising, given that ‚ÄúEl Quijote‚ÄĚ is now not only universally revered but also a perennial best-seller.

.

In times of trouble, Spain has a special relationship with Cervantes. It reaches back to him for help in sorting itself out. It happened at the end of the nineteenth century, with the Spanish-American War, when the Spanish empire finally collapsed, as Cuba and Puerto Rico added themselves to the trend among former colonies in the Americas by repudiating it and seeking independence (as did the Philippines). At the time, the intellectual √©lite known as the Generaci√≥n del ‚Äô98‚ÄĒwhich included, among others, Miguel de Unamuno, who, as a Catholic, obsessed about the religious meaning of almost everything in ‚ÄúEl Quijote‚ÄĚ‚ÄĒfound in Cervantes‚Äôs creations the fate of the Spanish soul: no matter how misguided your politicians and how often you are ridiculed, these intellectuals insisted, you must stay true to your dreams.

It happened again during the Franco dictatorship, when Cervantes’s masterpiece was the glue that kept the nation’s decaying values together. And it is happening today, as Spain goes through one of its worst crises in recent memory. King Juan Carlos abdicated not too long ago. High unemployment and fiscal collapse not only keep people in a crabby mood but place Spain next in line after Greece as the economy with the most potential to unravel the European Union.

.

The international attention surrounding the disinterment of Cervantes‚Äôs remains is likely to have unexpected side effects. For one thing, readers will get to know him better, which means that factoids surrounding his life will be tested. He is seen as a champion against censorship who was jailed by the Inquisition. Though he did spend time in jail, the charge, in truth, was fraud. And the idealized Dulcinea of ‚ÄúEl Quijote‚ÄĚ might be a fa√ßade for his womanizing. Cervantes married in 1584, when he was thirty-seven and Catalina was nineteen. The marriage lasted thirty years, but Cervantes may have spent only about half of them with his wife. As it turns out, the marriage came just as he had an out-of-wedlock daughter with another nineteen-year-old woman, the result of a night of passion at a tavern.

In other words, he was no saint. Nor should we continue to make him one.

.

Frankly, there is something creepy about bringing Cervantes back from the dead. Disinterring famous people has become a kind of sport in the Hispanic world. Before Cervantes, it happened to Evita, Che Guevara, Federico García Lorca, and Pablo Neruda. Perhaps reaching into the bottom of the pit is an effort to correct past mistakes, because the consensus is that these luminaries were all misunderstood by their contemporaries, at least the most powerful among them. The present ought to be nicer.

I have always considered it a beautiful metaphor that Cervantes had no fixed address in Spain. He is thus everywhere and nowhere. There are a number of sites connected with his life, but none attract hordes of travellers the way Stratford-upon-Avon and the Globe Theatre in London draw Shakespeare aficionados. But the circus surrounding the forensic work being done now might be the first sign of a nascent Cervantes tourism industry. The convent nuns where the forensic team has been working are already pondering the idea of opening their space to the public. A tomb has been proposed to commemorate the four-hundredth anniversary, next year, of Cervantes‚Äôs death. The author Arturo P√©rez-Reverte, who has set some of his novels in the Madrid neighborhood where the convent is located‚ÄĒa location in need of revitalization‚ÄĒenvisions caf√©s, museums, and libraries there.

Clearly, Cervantes’s bones are good for business.

L'acudit més bo sobre el Premi Cervantes, el premi literari més cobejat al món de parla espanyola, que va ser establert pel Ministeri de Cultura d'Espanya el 1976, és que el propi Cervantes no l'hagi rebut. Això es deu al fet que era, dins el seu cor, el més anti-espanyol dels escriptors espanyols. I perquè, com a escriptor, no se li tenia cap gran estima. "Dom Quixot", la seva obra mestra, coneguda afectuosament com "El Quixot", fa mofa de gairebé tots els aspectes de la vida a la Castella del segle XVII, de la Inquisició per viril coratge, des de la parla de la classe baixa a la pròpia literatura. La seua mirada humorística va fer que tot el país semblés miserable.


Espanya insisteix, per√≤. Est√† disposada a estimar-lo, sense importar-li el qu√® o el com. Ara un grup d'espanyols format per un historiador, un geof√≠sic, i experts forenses sembla haver desenterrat els ossos d'en Cervantes, els de la seva esposa, Catalina de Salazar, i diverses altres persones [17 en total-N. del T.], alguns d'ells nens -dins d'un ossari com√ļ sense especificar [Cervantes va morir pobre i en no pagar van anar a l'ossari -N. del T.] a una cripta del Convent de les Trinitarias Descalces, de Madrid. La caixa que, suposadament, cont√© algunes de les restes t√© les inicials MC Aquesta podria ser la prova del que el grup est√† buscant, encara que, a dir la veritat, eixa ortografia espanyola no va ser estandarditzada fins una mica m√©s tard. [i ja √©s casualitat que de les 17 caixes nom√©s s'hagi conservat la d'aquestes inicials -N. del T.].

En¬†Cervantes tenia gaireb√© seixanta anys quan va sortir la primera part d '"El Quixot" el 1605. (Li caldria una altra d√®cada per alliberar la segona part). El seu treball anterior havia atret poca atenci√≥. Era un soldat i un recaptador d'impostos, entre altres coses, per√≤ la literatura va ser la seva passi√≥. Quan va escriure la novel¬∑la, s'estava fent vell i tamb√© estava perdent la paci√®ncia, amb ell mateix, aix√≠ com, molt probablement, amb Espanya. L'√®xit de la novel¬∑la -nom√©s la posteritat en diria obra mestra- va ser, sens dubte, sorprenent. La gent a l'instant es va enamorar dels seus dos protagonistes, el pat√®tic cavaller i el seu criat. A M√®xic i Per√ļ, els adults i els nens es vestien com ells per carnestoltes.

Però l'establishment literari espanyol, o almenys part d'ell, li va tenir ressentiment. Lope de Vega, el més famós i prolífic escriptor de comèdia de l'època i creador d'alguns dels millors sonets en llengua espanyola, va parlar malament d'"El Quixot", abans de la data de publicació de l'edició Princeps. Tot això fa que sigui irònic que Espanya ara utilitzi Cervantes per vendre's a sí mateixa. Don Quixot i Sancho Panza apareixen en segells, samarretes, llibres infantils, tasses de cafè, i rellotges, i en pintures, còmics, i una infinitat d'altres records. S'han fet adaptacions al cinema i a la televisió, ballets, òperes, i, per descomptat, un musical de Broadway així que "no vols arrós.. dues tasses!". Això no és del tot sorprenent, tenint en compte que "El Quixot" ha esdevingut no només un símbol universal, sinó també un perenne best-seller.

En temps difícils, Espanya sempre té una relació especial amb Cervantes. Torna a ell cercant ajuda per arreglar-se a si mateixa. Va succeir a finals del segle XIX, amb la Guerra Hispà-Americana, quan es va ensorrar finalment l'imperi espanyol, en sumar-se Cuba i Puerto Rico a la tendència de les antigues colònies de les Amèriques de repudiar la metròpoli i cercar la independència (com van fer les Filipines). En aquell moment, l'elit intel·lectual coneguda com la Generació del '98 -que inclou, entre d'altres, Miguel de Unamuno, que, com a catòlic, obsessionat pel significat religiós de gairebé tot en "El Quixot"- va trobar en la creació de Cervantes el destí de l'ànima espanyola: no importa quan errats vagin els teus polítics i quan sovint siguin ridiculitzats, has de romandre fidel als teus somnis - insistien aquests intel·lectuals..-

Va succeir de nou durant la dictadura franquista, quan l'obra mestra de Cervantes era la cola que mantenia junts els valors decadents de la nació. I està succeint avui en dia, ja que Espanya travessa una de les seves pitjors crisis de la història recent. El rei Joan Carles va abdicar no fa massa temps. L'alt atur i el col·lapse econòmic, no només mantenen a la gent en un estat d'ànim malhumorat , sinó que situen Espanya el proper a la cua després de Grècia, com l'economia amb major potencial per a
desembullar la Unió Europea. [desunir.. -N. del T.]

L'atenció internacional que envolta l'exhumació de les restes de Cervantes, és probable que tingui efectes secundaris inesperats. D'una banda, els lectors tindran l'oportunitat de conèixe'l millor, el que significa que certs fets dels que van envoltar la seva vida es posaran a prova. Cervantes és vist com un campió contra la censura que va ser empresonat per la Inquisició. Encara que va passar temps a la presó, el càrrec, en realitat, era per un frau. I la Dulcinea idealitzada de "El Quixot" podria ser una façana per a la seva vessant de faldiller. Cervantes es va casar el 1584, quan tenia trenta-set anys i Catalina en tenia dinou. El matrimoni va durar trenta anys, però Cervantes podria haver passat només la meitat d'ells amb la seva dona, atès que, el matrimoni va arribar just en el moment que tenia una filla extramatrimonial amb una altra dona de dinou anys, resultat d'una nit de passió a una taverna.

En altres paraules, ell no era un sant. Tampoc cal intentar fer-ne un.

Francament, hi ha alguna cosa d'esgarrifós en el fet de portar Cervantes d'entre els morts. Desenterrar gent famosa s'ha convertit en una mena d'esport en el món hispà. Abans de Cervantes, va passar amb Evita, el Che Guevara, amb Federico García Lorca i amb Pablo Neruda. Potser arribar al fons de la fossa sigui un esforç per a corregir els errors del passat, perquè el consens és que aquests personatges van ser mal interpretats pels seus contemporanis, almenys el més poderós d'entre ells. El present hauria de ser millor.

Sempre he considerat que √©s una bella met√†fora que Cervantes no tingu√©s un domicili fix a Espanya. Ell era, doncs, a tot arreu i en lloc. Hi ha una s√®rie de llocs relacionats amb la seva vida (Barna), per√≤ cap d'ells atreu hordes de viatgers de la manera que Stratford-upon-Avon i el Globe Theatre de Londres arrosseguen als aficionats a Shakespeare. Per√≤ el circ que envolta el treball forense que ara se est√† fent podria ser el primer signe d'una naixent ind√ļstria tur√≠stica sobre Cervantes. Les monges del convent on ha treballat l'equip forense, ja estan pensant en la idea d'obrir el seu espai al p√ļblic. S'ha proposat fer-hi una tomba per a commemorar el quart centenari, de la mort de Cervantes. L'autor Arturo P√©rez-Reverte, que ha posat algunes de les seves novel¬∑les al madrileny barri on es troba el convent -un lloc amb necessitat de revitalitzaci√≥- s'hi imagina caf√®s, museus i biblioteques. [encara que la prova de l'ADN s'hagi de fer amb els ossos de la seva germana que jauen a un ossari com√ļ barrejats amb 200 esquelets m√©s -N. del T.].

Clar i català, els ossos d'en Cervantes són bons per als negocis.

 

Notes:

Trobo poc exacta.. (encara que és correcte en el missatge que vol donar) la traducció de

as the economy with the most potential to unravel the European Union.

per

que situen Espanya com el pròxim país a caure després de Grècia

Vegeu la meva traducció de l'article


http://www.histo.cat/premsa/els-dos-costats-de-desenterrar-cervantes




versió per imprimir

    Introdu√Įu el codi de seguretat