ARTICLES » 1518

1640: Festa del Pilar al 12 d'octubre per a descatalanitzar el descobriment

Detall del monument a Crist√≤fol Colom (1451? -1506) De la pla√ßa de Col√≥n de Madrid (Espanya), erigit entre 1881 i 1885. √Čs la cara sud de la base quadrada, esculpida en pedra en estil neo-g√≤tic per Arturo M√©lida (1849-1902). El relleu representa a la

La patrona d'Espanya "De facto" durant uns quants segles, va ser la "Moreneta". La "Pilarica", com patrona del "fet espa√Īol" (la patrona d'Espanya √©s la Immaculada, tamb√© patrona de l'"arma d'infanteria") √©s un invent del segle XVIII, el "dia de la ra√ßa" un invent del s.XX i el de patrona de "La guardia Civil" del 1913. D'altra banda.. degut al concili de Trento, al dia 4 d'octubre de 1582 -la nit m√©s llarga de la hist√≤ria, √≥n va morir Santa Teresa- li va seguir el dia 15 del calendari gregori√†, per tant el dia que Colom va arribar a Guanahan√≠, el 12 d'octubre del calendari juli√†, de fet va ser el dia 22 del nostre calendari.

Els catalans podriem celebrar el descobriment el dia 9 del calendari julià, quan Colom va veure "llums de terra" tres nits abans del desembarc, motiu pel que no va voler pagar a Rodrigo de Terrazas (Terrassa?- segons l'anomena Lope de Vega no Triana..) el premi al primer d'haver vist terra, aquesta illa estaria a una latitud molt per sota de la Gomera, per tant pel tractat d'Alcaçoves seria de Portugal, Colom va haver de proseguir fins trobar Guanahaní que sí que estava per sobre de la Gomera (latitud directament demostrable mirant l'atura de la polar amb el quadrant-astrolabi) apart en Colom va voler aprofitar per fet el fet 12 d'octubre (la nit de la detenció dels templers) com a data oficial del descobriment d'Amèrica no fou una casualitat.. volia recordar en Jacques de Molay -en Colom portava la creu del Temple pintada a les seves veles..

Es desconeixia la hist√≤ria primitiva del Pilar (hi ha molts documents ap√≤crifs) de fet el segle VII, Isidoro de Sevilla li demana a Brauli bisbe de Saragossa que li faci una llista de les devocions del seu bisbat, i, oh meravella!, no hi posa la verge del Pilar, el pedestal es data al segle I, per√≤ de fet, es conserva l'enc√†rrec de l'est√†tua actual a un escultor de mitjans del segle XV. No es va poder probar la seva exist√®ncia fins que l'arenyenc Fidel Fita (jesu√Įta-arxiver-director de la Biblioteca Nacional-president de l'Academia de la Historia), qui al s.XIX, va treure a la llum uns papers de Vallvidrera datats el 26 de juny de 987 del testament de Moci√≥, fill de Fruya, que esmentaven la verge del Pilar..

Durant les √ļltimes d√®cades de la dominaci√≥ visig√≤tica, la seu episcopal de Saragossa va tenir un gran esplendor. El seu bisbe Sant Brauli de Saragossa , tot i que, d'acord amb Daniel Lasagabaster, hi ha una certa estranyesa perqu√® Braulio en els seus textos (en els quals fa un recompte de totes les devocions de la seva di√≤cesi a petici√≥ de Sant Isidor de Sevilla per incloure-les dins de les Etymologiae) no va comentar l'exist√®ncia ni de l'edicle ni de la tradici√≥ pilarista.

Fins al 13 d'octubre de 1640 (guerra dels segadors) no va aparèixer el "vot" de guardar memòria per l'aparició de la Verge el 12 d'octubre en la curació del "cojo de Calanda", i no va ser fins al 27 de Maig de 1642 que es va nomenar a la verge del Pilar patrona de Saragossa. El 1675 Climent X va ordenar que el 12 d'octubre es fes una processó general. Roma va concedir -a petició de Felip V- la "pregària" a la Verge del Pilar el 1723. Però va caldre esperar fins al 1739 perquè Climent XII declarés oficialment el 12 d'octubre "festa pròpia del santuari" (Felip V va morir dement als 63 anys -el 1746-, desprès de tornar al poder el 1724, al morir el seu fill Lluís I, que només va regnar set mesos).

Aix√≠ com els Trast√†mara i els √Äustries, durant quatre segles havien tingut una gran devoci√≥ a la "Moreneta", (a ella est√† dedicada tamb√© la capella del palau imperial de Viena), Felip V, que per raons √≤bvies, no compartia amb ells la idea de tenir la mateixa patrona que els catalans, no va parar fins a aconseguir que Roma enalt√≠s a la " Pilarica " - que en aquell temps tenia tan sols un petit temple a Saragossa - a la categoria de patrona d'Espanya, no escatimant despeses i ostentaci√≥ els seus successors en la construcci√≥ de la Bas√≠lica del Pilar actual que es va inaugurar regnant Alfons XIII, el 5 de gener de 1916. El que va fer Felip V √©s hist√≤ric (vegeu l'Enciclop√®dia Espasa), per√≤ Carlos III, m√©s sensat, va voler corregir aquesta aberraci√≥ i el va deixar en taules, posant com a Patrona d'Espanya a la Immaculada Concepci√≥... (una altra advocaci√≥ - ja que verge nom√©s n'hi ha una), ja s'encarregarien Borbons posteriors de treure protagonisme a la Moreneta a la seva Bas√≠lica de viale Montserrato de Roma, intentant convertir-la en la Bas√≠lica de Santiago de los espa√Īoles encara que no poguessin aconseguir-ho (en fer el seu trasllat per ru√Įna simulada)...

Qualsevol document que estigui datat o faci referència a una data anterior a 1640 (Saragossa) o 1739 (a tota Espanya), dient que Colom va arribar a Amèrica el 12 d'octubre "festivitat de la Verge del Pilar", no té rigor històric.

Anacronisme: La verge del Pilar al monument de Colom a Madrid

Desprès de fer-se a Barcelona el monument a Colom, a Madrid van córrer a fer el seu a la coneguda Plaza de Colón amb una de les cares de la base dedicada a la Verge del Pilar on s'hi pot llegir "La virgen del Pilar protegiendo las naves de Colón bajo su manto a descubrir el Nuevo Mundo - Fal·lacia històrica atès que la devoció va començar el 1640 amb el miracle del cojo de Calanda.

Al monument de Colom a Madrid hi ha la imatge de La verge del Pilar com a protectora de l'expedició, amb la frase d'un historiador mal informat (es.wiki):

"..La Virgen del Pilar protegiendo la empresa colombina. Relieve del monumento a Colón de Madrid (A. Mélida, 1885).!!!.."

aquest anacronisme deixa pal√®s que la festa del Pilar es va for√ßar al 12 d'octubre per a descatalanitzar el descobriment, les dates de la cronologia abans referida posen en evid√®ncia la tergiversaci√≥ imposada per historiadors sense escr√ļpols.

Descatalanització de la Chiesa de Santa Maria in Monserrato

L'església actual va ser fundada l'any 1803-1807, en unir el personal de dues esglésies diferents, l'església del segle 15 de San Giacomo degli Spagnoli a la Plaça Navona, amb el pretext que s'estava ensorrant (falsa excusa atès que l'edifici és actualment l'Església de Santa Maria del Sagrat Cor a la Plaça Navonna), i la de Santa Maria de Monserrato, que des de l'època medieval havia servit i allotjats pelegrins espanyols, principalment indigents a Roma. Moltes de les obres de "San Giacomo degli Spagnoli" també van ser traslladades a la segona.

Per√≤ despr√©s de la clausura de l'esgl√©sia de Sant Jaume a 1798 ( per presumpta amena√ßa de ru√Įna ) , el Papa Pius VII va aprovar la seva uni√≥ can√≤nica amb la de Montserrat, en 1807 . Posteriorment , decretada la definitiva cloenda de la de Santiago a 1817 i la seva venda el 1878 , es va mantenir com a √ļnica esgl√©sia nacional espanyola , la de Montserrat , el nom oficial a Espanya va passar a ser Esgl√©sia Nacional Espanyola de Santiago i Montserrat , ja que se li havia afegit en 1807 , com s'ha dit, la titularitat de Santiago, per√≤ a It√†lia sempre ser√†: Chiesa de Santa Maria in Monserrato de gli Spagnoli

En ella estan enterrats els dos Papes Borja , les seves vict√≤ries , l'√©sser valencians- Senyors de X√†tiva , i el seu suport a Ferran el Cat√≤lic , els van crear molts enemics , que a la seva mort es van acarnissar amb ells , arribant a l'extrem de tapiar les seves habitacions i deixar les seves restes guardats en caixes en els soterranis del Vatic√† , durant quatre segles . S√≥n els √ļnics Papes ( de Roma ) no enterrats al Vatic√† . Les habitacions van romandre tapiades durant aquests quatre segles i un cop restaurades , s'obren al p√ļblic el 27 d'abril de 2006, el dia de la Moreneta , no el dia de Sant Jaume - √©s a dir el Vatic√† ho fa coneixent la relaci√≥ Borja - Montserrat - Patrona d'Espanya , per√≤ la premsa espanyola no ho explicita , com si fos una data escollida a l'atzar . Si es consider√©s als Borja estan enterrats al "Temple de Santiago" , s'hauria fet el 25 de juliol .

Per cert , el dest√≠ √©s impredictible , despr√©s del mal que va fer Felip V a Catalunya , un descendent seu- Alfons XIII, el que havia inaugurat la fastuosa Bas√≠lica del Pilar desterrant definitivament a la Moreneta com patrona d'Espanya - , va haver de passar 53 anys enterrat en aquesta Bas√≠lica sota l'advocaci√≥ de la Patrona de Catalunya ( amb el seu nom real que ning√ļ ha pogut canviar a It√†lia

Conversió de S.Giacomo de gli spagnoli en un magatzem com pretext per fusionar-lo

"sembla impossible que la noble nació espanyola hagi venut un monument tan insigne, un veritable tresor de la història i de l'art. Ara la té la congregació francesa de "Nostra Senyora del Sagrat Cor" .[1]

Aquesta es la frase de Mariano Armellini -1870 quan va veure¬† S.Giacomo de gli spagnoli deixat com una ru√Įna, i llogat com magatzem al municipi de Roma, fent-ho servir com a pretext per al seu trasllat fusionant-lo amb Santa Maria di Monserrato i robar-li aix√≠ a aquesta bas√≠lica la tradici√≥ catalana, fins al punt que avui Santa Maria di Monserrato es seu cardenal√≠cia del cardenal de Sevilla!!!!.

L'esgl√©sia i les seves depend√®ncies van ser durant molt temps ricament mantingudes pel llegat dels espanyols a Roma, i les seves finestres sobre Piazza Navona constitu√Įen una mena d'escenari prosceni per als espectacles "aqu√†tics que se celebrarven a la pla√ßa. Per√≤ al no garantir-li cap tipus de manteniment, el 1818 l'esgl√©sia va ser abandonada pels espanyols en favor de Santa Maria di Monserrato, a la que tamb√© es van transferir alguns dels altars i monuments funeraris que hi havia originalment a "San Giacomo". Va ser desconsagrada, (emprada com magatzem municipal) i venuda m√©s tard el 1878, als missioners francesos del Sagrat Cor.

Durant aquests anys (final del segle XIX), despr√©s de ser abandonada pels espanyols, perqu√® "es va dir", que amena√ßava ru√Įna,[2] Lle√≥ XIII va ordenar una reestructuraci√≥ radical de l'esgl√©sia a l'arquitecte Luca Carimini, que entre altres coses, va canviar (amb un estil molt auster) la fa√ßana principal de la Piazza Navona, mantenint "tot" l'edifici original amb l'absis i el creuer, al costat oposat de la Piazza Navona. L'esgl√©sia va ser consagrada de nou, confiada a la Congregaci√≥ dels Missioners del Sagrat Cor de Jes√ļs amb el nom de Nostra Signora del Sacro Cuore.

El 1931 l'obertura del Corso del Rinascimento va fer perdre a l'edifici original del segle XVI l'absis i el creuer, però en compensació, el 1965 Pau VI, la va fer diaconat cardenalíci.

Tot i que el 1878 "les autoritats espanyoles" van dir que amena√ßava ru√Įna" quan de fet va ser un pretext per anorrear Santa Maria in Monserrato, al fusionar-les,[2] avui en dia encara es pot admirar, tota l'estructura de l'esgl√©sia original del segle XVI, (exceptuant l'absis i el creuer fets enderrocar el 1931), amb la segona capella a l'esquerra de l'altar dedicada a Santiago, obra de Sangallo, el cor de marbre policromat situat a la tercera capella de la dreta, obra de Torrigiano i el fons de marbre de serliana darrere de l'altar, obra de Pietro i Domenico Rosselli




versió per imprimir

    Introdu√Įu el codi de seguretat