Increpació: "que Colon era catalán?" si hombre y Jesucristo también era catalán! Resposta: Jesucristo no pero los que lo mataron sí, porque Poncio Pilatos se llevó a Palestina sus soldados de la Tarraconense, de donde era gobernador antes de ser enviado a Jerusalén a apaciguar a los

Els diferents tipus d'espases han tingut una gran importància al llarg de la història. A més del seu ús com a arma, l'espasa ha estat objecte de consideracions especials formant part de rituals funeraris, de la mitologia i de diverses tradicions. La fabricació d'una espasa (de bronze o d'aliatges de ferro) d'una certa qualitat exigeix un determinat grau de domini en la metal·lúrgia (obtenció de metalls i aliatges a partir dels minerals de les mines), de les tècniques de conformació

La marina de guerra catalana - amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)- a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la mediterrània des dels seus origens fins a Ferran el Catòlic. En èpoques posteriors vaixells construits i tripulats en les costes catalanes, sota l’autoritat de reis no catalans, protagonitzaren alguns fets importants. De manera anàloga les marines de guerra

La marina de guerra catalana - amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)- a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la mediterrània des dels seus origens fins a Ferran el Catòlic. En èpoques posteriors vaixells construits i tripulats en les costes catalanes, sota l’autoritat de reis no catalans, protagonitzaren alguns fets importants. De manera anàloga les marines de guerra

Tots els instruments nàutics que mesuren la velocitat d’un vaixell a través de l’aigua es coneixen com logs.[2] Aquesta nomenclatura es remunta als dies de vela, quan els mariners llançaven un tronc unit a una corda amb nusos a intervals regulars de la popa d'un vaixell. Els mariners comptaven el nombre de nusos que passaven per les seves mans en un temps determinat per determinar la velocitat del vaixell. Avui en dia, els mariners i els pilots d'avions encara expressen la velocitat en

Una barca de mitjana és una embarcació de vela del Mediterrani aparellada amb dos pals (arbre mestre i arbre de mitjana), un botaló i tres veles (vela llatina mestra, pollacra i vela de mitjana). Hi ha definicions més detallades.[1] La denominació “barca de mitjana” és típicament catalana. A les Illes Balears s’anomenava “llagut de mitjana” o “llagut de tres veles”. Les formes del buc (nàutica) segueixen les línies d’un llagut de pesca a proa, amb roda vertical,

Un peix de fons és un animal aquàtic que s'alimenta (o a prop) del fons marí. [1] Els biòlegs sovint utilitzen els termes bentos, especialment per a invertebrats com mariscs, crancs, crancs de riu, anemones de mar, estrelles de mar, cargols, cucs de terra i cogombres de mar; i bentívors, per a peixos i invertebrats que s'alimenten de material del fons. [2] Tanmateix, el terme bentos inclou tota la vida marina que viu al fons o a prop, és a dir, també inclou no animals, com les algues.

L'ecosistema costaner o ecosistema marí costaner comprèn el conjunt de comunitats biològiques i processos ecològics que tenen lloc a la franja de transició entre els entorns terrestres i marins. Inclou penya-segats, platges, dunes, plataformes rocoses, zones intermareals i zones humides costaneres. Aquests ecosistemes són altament biodiversos i realitzen funcions ecològiques essencials, com la protecció contra l'erosió, la producció primària i el suport per a moltes espècies marines

Els orígens dels motors de combustió interna són molt remots. Especialment si es consideren els inicis o precedents d'alguns elements constitutius dels motors, imprescindibles per al seu funcionament com a tals. Considerats com a màquines completes i funcionals, i productores d'energia mecànica, hi ha alguns exemples de motors abans del segle XIX. A partir de la producció comercial de petroli a mitjan del segle XIX (1850) les millores i innovacions foren molt importants. A finals

Hug de Montcada i de Cardona (Xiva, Regne de València, 1478 - Golf de Salern, 28 de maig de 1528),[1] General valencià de Mar i Terra i Virrei de Nàpols i de Sicília.Fill de família il·lustre, el Casal de Montcada, pretesament provinent de Baviera segons una llegenda familiar lligada al mite d'Otger Cataló. El seu pare fou el baró de Xiva i Castellnou, Pere III de Montcada i