La invenció de la pólvora negra, i la seva aplicació a la guerra en la forma d'armes de foc que disparaven projectils, suposaren un canvi radical en els conflictes bèl·lics i en els fets històrics posteriors. Un resum cronològic de fets i dades comprovables, relacionats amb l'evolució de les diverses armes de foc, pot ajudar a l'estudi i comprensió de temes més generals: batalles i guerres, principalment. També pot ser útil per a entendre l'aparició d'oficis especialitzats, basats en les armes de foc. O el desenvolupament de les indústries d'armament.
Des del punt de vista cientĂfic, les ferides per arma de foc i la forma de curar-les suposaren una nova branca de la medicina.[1]
La voluntat de millorar la precisiĂł i eficĂ cia de les armes esmentades fomentaren el progrĂ©s de la fĂsica, les matemĂ tiques i la creaciĂł de disciplines noves com la balĂstica.
Des del punt de vista tecnològic, la necessitat de fabricar armes cada cop millors (deixant de banda les consideracions humanità ries) permeteren el descobriment de millors materials i sistemes de fabricació més avançats.
- Un exemple positiu de la fabricació d'armes és la fabricació en sèrie de conjunts mecà nics amb peces bescanviables. Aquest sistema, universalment emprat des de fa un parell de segles i basat en les tolerà ncies de fabricació, fou un descobriment de les fà briques de fusells.[2][3]
Resum general
Des dels orĂgens fins a l'actualitat, les armes de foc han evolucionat a partir de petits progressos, accidentals o buscats. Els avenços o etapes mĂ©s importants sĂłn els segĂĽents:
Armes basades en un canĂł i un projectil
- Descobriment de la pĂłlvora.
- AplicaciĂł de la pĂłlvora en la fabricaciĂł de diverses armes.
- Invent dels canons.
- Hi ha diversos termes associats a les primeres armes de foc: bombarda, ballesta de tro, sarbatana,...
- Invent dels canons manuals.
- Sistema de dispar per metxa independent de l'arma.
- Sistema de dispar per metxa incorporada a l'arma.
- Descobriment, en època molt semblant, del pany de roda i del pany de sĂlex.
- Perfeccionament de diversos sistemes de pany de sĂlex.
- Ratllat o estriat helicoidal dels canons.
- IgniciĂł per cĂ psules fulminants.
- InvenciĂł dels cartutxos
- InvenciĂł del pany de forrellat
- Armes de retrocĂ rrega
- 1835. Fusells.
- 1860. Canons d'artilleria.
- Armes semi-automĂ tiques.
- Armes automĂ tiques.
Coets i derivats
- Coets primitius
- Coets medievals
- Coets metà l·lics
- Coets guiats.
La pólvora del regne d’Asam
El regne d’Asam (també escrit Assam, Asem, Azam,Acem, Asham, Acham,...) fou un antic regne situat al nord de l’actual Siam. Segons la tradició allà es va inventar la pólvora i aquest coneixement fou transmès als xinesos.[4][5][6]
La pĂłlvora xinesa
- 1044. Primera recepta d'una pólvora semblant a la pólvora negra usada en armes de foc, en un llibre militar xinès.[7]
La pĂłlvora bizantina
La pĂłlvora dels mongols
Bomba mongol, llançada contra les tropes japoneses durant les invasions mongols del Japó del
1281
La pĂłlvora Ă rab
- c 1190. PĂłlvora a SĂria i Egipte. Segons Hasan al-Rammah (vegeu mĂ©s avall)
- 1248. Ibn al-Baytar. Anomenava el salnitre = "Neu xinesa" = thalj al-ṣīn (ثلج الصين)
- 1280. Hasan al-Rammah. Savi Ă rab amb habilitats d'enginyer i quĂmic. EscriguĂ© fĂłrmules de pĂłlvora i emprĂ les expressions segĂĽents:
- Salnitre = "Neu xinesa" = thalj al-ṣīn (ثلج الصين)
- Focs artificials = “Flors xineses”
- Coets = “Fletxes xineses”
La pĂłlvora a l'Occident
Les referències anteriors, quan expliquen fórmules de "foc grec" o de "pólvores explosives", esmenten un llibre català (no identificat) amb fórmules semblants. El text que es repeteix és el següent:
| VersiĂł original | VersiĂł en catalĂ . |
| “Sub his Arabicis alia descriptio in Catalanica lingua...Salis petrae libras decem : salis ammoniaci uncias septem...” |
"...Sota la precedent en llengua arĂ biga, una altra descripciĂł en llengua catalana... Salnitre deu lliures, sal amoniacal set unces..."
|
Vegeu article indicat.
Documents (des dels inicis fins al 1500)
Anys 1200-1350
PĂ gina d'un dels manuscrits de la Biblia Parva
La imatge més antiga que es coneix d'un
canĂł europeu mostra una arma d'aquest tipus.
De Nobilitatibus Sapientii Et Prudentiis Regum, Walter de Milemete (
1326).
Bombarda de mĂ , el predecessor de les armes de foc portĂ tils modernes.
| « |
“Dizese que la siguiente noche, se hizieron en el Real ciertos instrumentillos de fuego, que vulgarmente llaman cohetes. Los quales dado fuego y echados en alto cahian como rayos, y rebentavan como truenos dentro la ciudad. Dellos echauan tantos del campo, que se dize, que los Moros viendo aquellos como monstruos de fuego, se atemorizavan, y los tuvieron por mal agĂĽero. De aquĂ quedĂł en la ciudad, lo que despuĂ©s de tomada ella se ha continuado hasta nuestros tiempos en cada un año, hazer gran fiesta la vĂspera del glorioso martyr Sant DionĂs, con el estruendo de trompetas y atambores y el jugar de cohetes y otros fuegos, tomando ocasiĂłn de aquella noche, que apareciĂł la armada de TĂşnez, y fiesta que en la ciudad, y en el campo de los Christianos se hizo a causa della.» |
» |
| — Historia del muy alto e invencible rey don Jaime de Aragón, primero deste nombre, llamado «el Conquistador». 1584. Per Bernardino Gómez Miedes |
- 1300? La Biblia Parva esmenta la ballesta de tro. De fet, la posa com a exemple d'un raonament religiós. Implicant un coneixement popular de la “ballesta de tro”. No té cap sentit basar un raonament en un giny desconegut per part del poble.
- 1300. Abu-Walid / Abu- Abdalla.[17]
- 1309. A la Crònica Estense es pot llegir: “Propter magnam multitudinem Muschettarum, quas sagittabant”. En aquest cas “muschettarum” fa referència als projectils de les ballestes.[18]
- 1316. “Los cañones...Son mencionados antes de 1316 por Jorge Stella, autor oficial de una historia de Génova”.[19][20]
- 1324. Atac del soldà granadà Ismail a Huéscar. Primera cita occidental de la pólvora.[24]
- Probablement és la data més exacta de la tercera referència.(Vegeu Abú-Walid/ Abú Abdallà ).
- 1331. Setge d'Alacant. Segons Zurita, els sarraïns atacaven amb : “grandes pelotas de hierro, que se lanzaban o disparaban con fuego”.[25]
- 1331. Chronicon Estense. Primer esment de “schioppo” a Ità lia.[26][27]
- 1334. Rinaldo d'Este: “...sclopetorum et spingardarum...”.[28]
- 1338. ”Ballesta de tron de ferre”. Girona.[29]
- 1347. Pere III demana que des del Regne de Mallorca se li envien quatre ballestes de tro, pĂłlvora i pilotes.[30]
Anys 1350-1415
- 1358. “...Item per III ballestes de tro ab XVIII trets o pilotes de plom e de ferre e polvores a ops de tirar...” [31]
- 1359. Nau catalana amb bombardes.[32]
- 1359. Una ballesta de tro a Oriola, cedida per l'Infant.[33]
- 1359. Un argenter fabrica una ballesta de tro a Tarragona.[34]
- 1374. “...abonase a Bernardo ArlovĂ...100 sueldos de Jaca para comprar diez ballestas de trueno y otros 100 para la pĂłlvora necesaria...”.[35][36]
- 1378.”... El mosquete se usaba ya en 1378, y atravesaba las corazas á trescientos pasos, disparando balas de dos onzas...”.[37]
- 1380. Batalla de Chioggia.[38]
Anys 1415-1500
Un armer treballant, 1613
- 1420. Setge de Bonifacio per part de l'estol d'Alfons el Magnà nim. Són esmentades les “bombardes manuals”, anomenades “escopetes”, que tiraven bales de plom.[39]
- Segons la versiĂł de Melcior Miralles, es tractava de 10.000 espingardes, fabricades a Barcelona.[40]
| « |
“Gli Aragonesi poi dalle gabbie degli alberi e sulle torri dei navigli, senza posa, spesseggiavano con dardi, misti a bombarde metalliche a mano, introdotte in una canna simile a un fucile, chiamata schioppetto, con la quale chi portavala colpiva con una pallottola dì piombo spinta dalla violenza del fuoco”. |
» |
| — Istoria di Corsica-De rebus corsicis (en llatà i italià ). Per Pietro Cirneo. |
- 1430. Burçó, equivalent a bombarda petita. ”... he comprades a ops de les bombardes petites o burçons qui són en lo dit castell [de Xà tiva]”( ARV, Mestre Racional, 47, f. 325 r.). [41]
- 1431: Escopetes esmentades per Alfons el MagnĂ nim, com a arma coneguda i necessĂ ria.[42]
| « |
indica que el rei Alfons «el Magnà nim», «en 24 de mayo de 1431 empenó al Bizconde de Ala [sic: per Illa] la... que, desta hora en avant, dins trenta dies, tingueu bones y a punt llurs armas, so es, ballestes o escopetes, y assó en pena...” |
» |
| — Els castells catalans - Volum 5 - Pà gina 934; Català i Roca, Pere |
- 1439. Burçons.[43]
- 1492. "Las primeras escopetas se vieron en España en 1492".[44]
Documents (des del 1500 fins al 1700)
En els primers anys del segle XVI s'inventaren el pany de roda i el pany de martellet (pany de pedrenyal). La seva aplicaciĂł als arcabussos, escopetes i pistoles permetia disparar l'arma de foc sense haver-se de preocupar per la metxa, ni pels inconvenients associats. Com, per exemple, mostrar un punt lluminĂłs de nit.
Anys 1500-1600
Pistola de roda fabricada a
Augsburg, cap el 1580.
Escopeta amb "pany de miquelet" amb una culata inusual, possiblement per a l'ús de soldats del Presidi de Califòrnia.
Il·lustració d'un mosqueter del 1608.
Detalls d'un pany de miquelet,
niellat amb or i plata. Finals del 1600.
- 1503. Artilleria de la galera reial de Ferran el Catòlic per a l'expedició de Nà pols de 1506: Una bombarda grossa, 12 bombardes sarbatanes i 12 passavolants.[45]
- 1515. Johann Kiefuss associat a l'invent del pany de roda.[46][47]
- 1521. Orlandi esmenta que Filippo Beroaldo, il Giovane, va introduir els arcabussos de roda a ItĂ lia.[48]
- 1524. Batalla de Pavia. Mosquets. (Amb pany de roda?).[49]
- 1525. Carta de la DiputaciĂł d'AragĂł a Carles V “...en la que se indicaba los grandes perjuicios que ocasionarĂa al reino la expulsiĂłn Ăł extrañamiento de los moriscos que sobresalĂan en la fábrica de escopetas...”.[35]
- 1537. Nicolo Tartaglia. “La Nova Scientia”. Artilleria.[50][51]
- 1543. "...disparasen las escopetas de pedernal...".[52]
- La cita anterior, d'un llibre del segle XIX, tradueix malament una referència de 1565, molt més propera als fets.[53]
| « |
“…Animosamente saltorno in terra, sparando tutti gli archibugetti à ruota che avevano, onde i Francesi colti alla sprovista, molti di loro furono dalle archibugiate morti e spaventati…
“Saltaren a terra amb valor, disparant tots els petits arcabusos de roda que portaven. Amb això, molts dels francesos – agafats desprevinguts- foren morts o posats en fuga…” Terzo Libro, pà gina 126.
|
» |
| — La historia de fatti di Cesare Maggi da Napoli, per Luca Contile |
- 1544. Referència francesa a les pistoles com una arma nova. Amb pany de roda.[54]
| « |
“...furent tués avec des armes d'une nouvelle invention ; c'étoient des pistoles ou pistolets, qui sont, dit notre Historien, de petites arquebuses, qui n'ont environ qu'un pied de canon, & tire lon avec une main,donnant le feu avec le rouet”. |
» |
| — Mémoires de Martin et Guillaume Du Bellai-Langei, Volums 6-7, per Martin Du Bellay (seigneur de Langey), Guillaume Du Bellay |
Â
- 1550. Inventari de Ferran d'Aragó, duc de Calà bria: “Una scopeta de Boemia, de pedernal".[55]
- 1555. “Escopeta a so de ballesta desparada ab nou”.[56]
- L'expressió indica una escopeta que no es dispara amb metxa, sinó de manera semblant a una ballesta. Amb una mena de “nou” (pany de pedrenyal).
- 1559. Edicte de València. ” Ara ojats ques fan a saber de part de la real majestatt, que ningu gose tenir arcabucet ni escopeta xica ni pedrenyal”.[57]
- 1561. Memorial de Joan Copeu, escopeter i arcabusser de Vilareal, de les reparacions dels “arcabusos escopetes” del Consell de Vilareal. És interessant per la terminologia associada a les armes de foc de l'època. Alguns termes són els següents: caixes o caragols, mols (molls, molles?), claus, tornets, galetes, mires, punts, ametes, caixes dels arcabusos, fogons, cobertures de fogons, claus de colp (panys de pedrenyal), claus de guero (?) de arcabusos.[58]
- 1571. Escopeta de rastell del guerrer moro el TuzanĂ, a la Rebel·liĂł de les Alpujarras.[59]
| « |
Una buena espada en un tahalĂ bien hecho, su escopeta de rastrillo, tambiĂ©n muy buena, y que Ă©l sabia manejar, porque habĂa estado muchas veces en Valencia y en Játiva, y en otros lugares donde se usan semejantes armas, y en donde comprĂł aquella llave de su escopeta. |
» |
| — Guerras civiles de Granada. Per Ginés Pérez de Hita. |
- 1575. Reals crides i edictes relatius a la ciutat i regne de València, per Vespasiano Gonzaga ( 1575-1578 ). Amb detalls sobre els panys de roda i de pedrenyal (“de martellet”).[60]
| « |
“ no llevarà les nous de dites ballestes e de les escopetes i arcabuços, no apagarà la mecha i si serà de roda sens desarmar-lo de la roda i alçar lo gallet i llevar lo polvorà de l'acevador, i si serà de martellet sens baxar lo gallet i llevar lo polvorà de l'acevador, sien encorreguts si serà n persones honrrades ipso facto, en pena de perdició de dites armes i de vint-i-cinch liures applicadores: lo terç a l'acusador o prenedor, encara que sia official, e les dos parts als cofrens de Sa Magestat; e si serà n plebeyes en pena de perdre les dites armes i de deu liures aplicadores ut supra.”. |
» |
| — Reals crides i edictes relatius a la ciutat i regne de València, per Vespasiano Gonzaga ( 1575-1578 ). |
- 1582. Armes del sometent de la Bisbal d'EmpordĂ .[61]
- 1583. "De curandis vulneribus sclopetorum tractatus singulares Alphonsi Ferrij Ioh Francisci Rotae Leonardi Botalli Additus est eiusdem Alphonsi Ferrij libellus De callo siue caruncula quae ceruici vesicae innascitur".[62]
- 1586. “Constitutions fetes per la Sacra Catholica Real Magestat del Rey Don Phelip”. Prohibicions sobre pedrenyals.[63]
- 1586. PĂłlvora en cartuxos de paper.[64]
- 1586. LuĂs Collado. Tractat d'artilleria en italiĂ : “Prattica manuale dell'artiglieria” [65][66][67]
- 1586. Filippo Pigafetta declara que alguns cavallers aragonesos anaven armats amb llanza (atzagaia) i arcabús. La llança penjada d'una xarpa, en bandolera i l'arcabús a la mà .[68]
- 1588. Referència al pany de “chenapan”.[69]
- 1590. Llibre d'artilleria: “ El perfeto capitan, instruido en la disciplina militar, y nueua ciencia de la artilleria. Por don Diego de Alaba y Viamont”.[70]
- 1600. “Depuis vingt ou trente ans, I'on appelle Petrinals de pareils instruménts...Et l'on croit que ceste arme soit invention de bandouiller des monts Pirenees.”. Origines des Chevaliers, Armoiries, et Heraux (etc.). Per Claude Fauchet.[71][72]
Anys 1600-1700
Portada del tractat d'artilleria de Francesc Barra, barcelonĂ.
- 1602. Declaracions en un cas de robatori per lladres de camĂ d'ArbĂşcies.
- Se citen: “...pedrenyals dobles y curts...”
- ”...tres pedrenyals curts de manco de tres pams...”
- Un dels robats declarà : “... pensant que eran gent de Arbusias, alsà lo gallet al pedrenyal y me acosti ab ells y ells les hores me prengueren lo pedrenyal... “.
L'acció d'alçar el gallet per a rendir-se indica que el pedrenyal era de roda.
Referència: VIDA QUOTIDIANA I CONFLICTES A OSONA DURANT LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XVII: ELS PROCESSOS DE LA VEGUERIA DE VIC. Roser Jaume i Massana / Pablo Gascón Romero.
- 1602. Joseph du Chesne. Joseph Quercetani Sclopetarius sive, de curandis vulneribus, quae sclopetorum ictibus acciderunt,[73]
- 1620. Un armer de nom Koster de Nuremberg, es diu que fou el primer en fer canons de fusells amb estries helicoidals.[74]
- 1642: "Breu tractat d'artilleria" escrit per Francesc Barra.[75]
- 1675. “Gispeliers” francesos, armats amb carrabines inspirades en les de “xispa” catalanes. Sébastien Le Prestre de Vauban insistia que les "gispes" catalanes eren millors que els fusells de l'època.[76][77]
- 1678. Elogi de les “gispes” catalanes.[78]
| « |
“... m'envoyerent dire qu'ils voyoient un homme dans le grand chemin de Barcelonne à Gironne, qui avoit la mine d'estre quelque chose, & à qui l'on voyoit une gispe sur l'épaule, qui est une espece de fusil, mais beaucoup meilleur & plus juste.”.
…m'enviaren a dir que veien un home al camĂ ral de Barcelona a Girona, que tenia tota la pinta de ser algĂş important, i que duia una “xispa” penjada a l'espatlla, que Ă©s una mena de fusell, però millor i mĂ©s precĂs… |
» |
| — Relation de ce qui s'est passe en Catalogne. -Paris, G. Quinet 1678
Per..... de Caissel.
|
- 1690. El matemà tic anglès Robert Anderson publica una obra sobre la trajectòria dels projectils. Considerant la resistència aerodinà mica.[79]
Documents: 1700-1800
- 1704. El fusell, amb pany de sĂlex, s'introdueix als exèrcits.[80]
- 1722. “Brown Bess”, nom popular d'un mosquet anglès de canó llis que va estar en servei fins al 1838.[81]
- 1730. Primers “long rifles” a Pennsylvania. Coneguts amb el nom de “long rifle”, “hog rifle” i, més tard “Kentucky rifle”.[82][83]
- 1775. Patrick Ferguson. Fusell ratllat de retrocĂ rrega. El primer en funcionar correctament en condicions de combat. Usat en la Batalla de Saratoga.[84][85]
- 1780. Tipu Sultan. Batalla de Pollitur. Ăšs de coets.
- 1787. Escopeta amb “llave a la moda de Madrid”.[86]
- 1789. Definició del terme “escopeta” en un diccionari en portuguès: “Escopeta : Espingarda usada dos miqueletes atiradores mui certeiros, das montanhas de Catalunha”.[87]
Documents: 1800-1914
Deflagració de nitrocel·lulosa a cà mera lenta.
Pistola semi-automĂ tica de Joseph Laumann. 1892.
- 1804. William Congreve inventĂ uns coets militars basats en els de Tipu Sultan.
- 1835. Patent de Samuel Colt, d'un revòlver i al Regne Unit.[88]
- 1835. Johann Nicolaus von Dreyse, un armer de Sömmerda, va idear el fusell Dreyse. Un fusell amb pany de forrellat i sistema de dispar per agulla percutora.[89]
- 1836. Casimir Lefaucheux.[90][91]
- 1840. CanĂł d'Ă nima ratllada, adoptada a les armes de campanya pel suec barĂł Wahrendorff i el major Cavalli de l'armada sarda.[92][93]
- 1845. Christian Friedrich Schönbein inventa la nitrocel·lulosa.[94]
- 1854. Volcanic, carrabina de repeticiĂł.[95]
- 1857. L'exèrcit espanyol adopta la carrabina Minié.[96]
- 1860. Carrabina de repeticiĂł Spencer.[97]
- 1860. Carrabina de repeticiĂł Henry.[98][99]
- 1866. Fusell Chassepot.
- 1866. Primer model Winchester d'una carrabina de repeticiĂł de palanca.[100]
- 1871. Mauser Model 1871
- 1871. Fusell Martini-Henry, a Anglaterra.[101]
- 1879. L'armer James Paris Lee patenta el carregador en columna, usat en la majoria de fusells. Els cartutxos van allotjats en un dipòsit prismà tic, en disposició paral·lela i un damunt de l'altre. Una peça i una molla els empenyen amunt, permetent la seva introducció en la recambra obligats pel forroll.[102]
- 1881. Marlin “lever action” carrabina de repetició.[98]
- 1889. Fou inventada la cordita (“cordite” en anglès). Pólvora sense fum.[103][104]
- 1889. Primer fusell modern Mauser. Model 1889 Belgian.[105]
- 1891. Carcano (fusell)
- 1891. Fusell militar Mosin-Nagant
- 1892. L'armer austrĂac Joseph Laumann inventa la primera pistola semi-automĂ tica. La va anomenar “Shonberger”.[106]
- 1895. Fusell Lee-Enfield.[107]
- 1896. Patent americana d'un fusell automĂ tic i semi-automĂ tic, el primer accionat pels gasos de la combustiĂł. Del general mexicĂ Manuel MondragĂłn.[108][109]
- 1898. Mauser 98
- 1901. Webley-Fosbery. Revolver semiautomĂ tic.[110][111]
- 1911. Pistola semi-automĂ tica Colt.[112]
- 1911. Inicis de cromat de l'à nima dels canons de fusell. Una à nima cromada té una durada més llarga i ofereix un menor fregament amb la bala.[113][114]
Les armes de foc en la literatura i el cinema
- 1914? ”Carabina 30-30”, corrido revolucionari mexicà .[115][116]
- 1930. La novela de Dashiell Hammett “ The Maltese Falcon “ (El falcó maltès; 14 febrer 1930), parla de la pistola Webley-Fosbery.
- 1932. La pel·lĂcula Scarface mostrava gĂ nsters usant indiscriminadament “metralletes” Thompson amb el tĂpic carregador de tambor de cent cartuxos.
- 1941. El falcĂł maltès (pel·lĂcula)
- 1941. El sergent York
- 1950. Winchester '73
- 1950. Colt.45 (film)
- 1955. Film “Kentucky Rifle”.
- 1961. Els canons de Navarone.
- 1971. Harry el Brut (tĂtol original en anglès: Dirty Harry) Ă©s una pel·lĂcula americana de Don Siegel, estrenada el 1971. L'arma del protagonista Ă©s un revòlver Smith & Wesson Model 29 de calibre .44 Magnum.
- 1974. Zardoz.
Vegeu també
Referències
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: