A la Universitat d'estiu de Prada del 2010, vaig coincidir amb l'Oriol Jonqueres, i coneixent que no combrega amb els estudis de l'INH (tot i que calla i no l'atacat mai) li vaig regalar un mapa gros d'Austràlia , dient-li.. això és irrefutablement català.. pot-ser en Jordi no està tant errat en les seves recerques.. El va agafar, va mirar els noms catalans i "consentint" amb el silenci, se'l va endur a casa..

Hauria estat un bell somni! En Junqueras estrenyent la mà d'en Jordi i felicitant-lo per la seva tasca... Ai, ai, ai. el motiu podia haver estat, perqué tinguès molt clar que rere l'INH hi ha un tou de seguidors independentistes importants, vetllant així per l'electorat, o bé per haver canviat el seu parer historiogràfic, cosa que, tractant-se d'un acadèmic, seria molt d'estranyar. Bo i així, tant de bó que l'encaixada de mans s'haguès produit, d'una forma tan sincera com fos possible, quedant una imatge per exhibir quan d'aquí a uns anys, en una Catalunya independent, l'acadèmia torni a negar el pa i la sal a l'INH per enèsima vegada.