Fernando J. Corbató

Fernando J. Corbató
	;
Biografia
Naixement	1r juliol 1926 ; Oakland (Califòrnia)
Mort	12 juliol 2019 (93 anys); Newburyport (Massachusetts)
Causa de mort	Causes naturals (Diabetis mellitus )
Dades personals
Formació	Institut Tecnològic de Califòrnia - Bachelor of Science (–1950); Institut de Tecnologia de Massachusetts - Philosophiæ doctor (–1956)
Director de tesi	John C. Slater
Activitat
Ocupació	informàtic, professor d'universitat
Ocupador	Institut de Tecnologia de Massachusetts
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències; Acadèmia Nacional d'Enginyeria; Association for Computing Machinery
Interessat en	Temps compartit
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Obra
	Obres destacables (1961) Compatible Time-Sharing System; (1965) Multics ;
Estudiant doctoral	Jerry Saltzer i Akira Sekino
Localització dels arxius	Museu d'Història de l'Ordinador; Biblioteques de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts ;
	Premis (2012) "Fellow" del Museu d'Història de l'Ordinador; (1990) Premi Turing; (1966) Premi W. Wallace McDowell; membre de l'Association for Computing Machinery ;

Fernando José "Corby" Corbató (1 de juliol de 1926 - 12 de juliol de 2019) fou un destacat informàtic estatunidenc, conegut per ser un dels pioners del desenvolupament dels sistemes operatius de temps compartit.^[1]

Carrera

Nascut a Oakland, Califòrnia, Corbató va llicenciar-se a l'Institut Tecnològic de Califòrnia el 1950, i es va doctorar en Física al Massachusetts Institute of Technology el 1956. Va entrar al Centre de Computació del MIT en doctorar-se, va convertir-se en professor el 1965, i es va quedar al MIT fins que es va retirar.

El primer sistema de temps compartit en el qual va treballar es coneixia com a Compatible Time-Sharing System (CTSS, sistema de temps compartit compatible), del qual se'n va presentar una primera versió el 1961.^[2] Es considera que Corbató fou el primer que va utilitzar contrasenyes per fer segur l'accés als fitxers en un gran sistema informàtic, encara que ara diu que aquest mètode rudimentari de seguretat ha proliferat massa i ja no és gestionable.^[3]

L'experiència amb el desenvolupament de CTSS va portar a un segon projecte, Multics, que va adoptar General Electric per als seus sistemes informàtics de gamma alta (adquirits després per Honeywell). A Multics es van introduir molts conceptes que avui en dia s'utilitzen als sistemes operatius moderns, com el sistema de fitxers jeràrquic, seguretat en anells, llistes de control d'accés, espai d'adreces pla, enllaçat dinàmic, i reconfiguració en calent generalitzada per a un servei fiable. Multics, encara que no va tenir un gran èxit comercial per si sol, va inspirar directament Ken Thompson a desenvolupar Unix, els descendents del qual encara s'utilitzen extensament; Unix també va servir de model directe per als disseny de molts altres sistemes operatius posteriors.

Premis

Entre molts altres premis, Corbató va rebre el premi Turing de 1990, "per la seva obra pionera en organitzar els conceptes i dirigir el desenvolupament del sistemes informàtics de propòsit general, gran escala, i temps i recursos compartits".

El 2012, fou nomenat Fellow del Computer History Museum "per la seva obra pionera en temps compartit i el sistema operatiu Multics".^[4]

Llegat

De vegades se'l coneix per la "Llei de Corbató", que diu:^[5]

El nombre de línies de codi que pot escriure un programador en un període donat és el mateix, independentment del llenguatge que es faci servir.

També se'l reconeix el mèrit d'haver ajudat a crear la primera contrasenya informàtica.^[6]

Vida personal

Corbató va estar casat, i la seva esposa es deia Emily. Va tenir dues filles, Carolyn i Nancy Corbató (de la seva difunta esposa Isabel), i dos fillastres, David i Jason Gish.

Publicacions

F. J. Corbató, M. M. Daggett, R. C. Daley, An Experimental Time-Sharing System (IFIPS 1962) és una bona descripció de CTSS
F. J. Corbató (editor), The Compatible Time-Sharing System: A Programmer's Guide (M.I.T. Press, 1963)
F. J. Corbató, V. A. Vyssotsky, Introduction and Overview of the Multics System (AFIPS 1965) és una bona introducció a Multics
F. J. Corbató, PL/I As a Tool for System Programming a la Wayback Machine (arxivat a 2008-febrer-6). (Datamation, May 6, 1969)
F. J. Corbató, C. T. Clingen, J. H. Saltzer, Multics -- The First Seven Years (AFIPS, 1972) és una excel·lent repassada, després d'un període considerable d'ús i millora.
F. J. Corbató, C. T. Clingen, A Managerial View of the Multics System Development ("Conference on Research Directions in Software Technology", Providence, Rhode Island, 1977) és una perspectiva fascinant de què representava gestionar un projecte de programari tan gran
F. J. Corbató, On Building Systems That Will Fail (Conferència del premi Turing, 1991)

Referències

↑ Hafner, Katie «Fernando Corbató, a Father of Your Computer (and Your Password), Dies at 93» (en anglès). The New York Times, 12-07-2019. ISSN: 0362-4331.
↑ Levy, Steven. «Winners and Losers». A: Hackers: Heroes of the Computer Revolution - 25th Anniversary Edition. 1st. Sebastopol, CA: O'Reilly Media, 2010, p. 85–102. ISBN 978-1449388393.
↑ Warnock, Eleanor; Pfanner, Eric «Despite Data Thefts, The Password Endures». Wall Street Journal, 22-05-2014 [Consulta: 22 maig 2014].
↑ «Fernando Corbato». Computer History Museum. Arxivat de l'original el 2012-04-03. [Consulta: 23 maig 2013].
↑ Originalment a Corbató, F. J. «PL/I as a Tool for System Programming». Datamation, 15, 5, 06-05-1969, pàg. 68–76 [Consulta: 26 juny 2016]. «Regardless of whether one is dealing with assembly language or compiler language, the number of debugged lines of source code per day is about the same!»
↑ «Man Behind the First Computer Password: It’s Become a Nightmare». The Wall Street Journal. [Consulta: 15 juny 2015].

Bibliografia

Dag Spicer, "Fernando Corbató: Time-Sharing Pioneer, Part 1", IEEE Annals of the History of Computing, vol.37, no. 4, pp. 5-9, Oct.-Dec. 2015, doi:10.1109/MAHC.2015.81
Dag Spicer, "Fernando Corbató: Time-Sharing Pioneer, Part 2", IEEE Annals of the History of Computing, vol.38, no. 1, pp. 75-79, Jan.-Mar. 2016, doi:10.1109/MAHC.2016.7

Enllaços externs

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Fernando J. Corbató

Entrevista d'història oral amb Fernando J. Corbató al Charles Babbage Institute, Universitat de Minnesota. Corbató parla de la recerca en informàtica, especialment el temps compartit, al Massachusetts Institute of Technology (MIT).
Entrevista d'història oral amb Fernando J. Corbató al Computer History Museum de Mountain View, CA. Fernando Corbató parla de les seves primeres experiències educatives i navals al programa Eddy durant la segona guerra mundial, i també del Compatible Time-Sharing System (CTSS), Project MAC, i Multics.
Computer Networks: The Heralds of Resource Sharing, documental de cap a 1972 sobre l'ARPANET. Hi surten imatges de Fernando Corbató.
Episode televisiu de 1964 de John Fitch, Science Reporter a YouTube, on surt el sistema de temps compartit CTSS del MIT i una entrevista amb el professor Fernando J Corbató.

[1] Hafner, Katie «Fernando Corbató, a Father of Your Computer (and Your Password), Dies at 93» (en anglès). The New York Times, 12-07-2019. ISSN: 0362-4331.

[LevyWL-2] Levy, Steven. «Winners and Losers». A: Hackers: Heroes of the Computer Revolution - 25th Anniversary Edition. 1st. Sebastopol, CA: O'Reilly Media, 2010, p. 85–102. ISBN 978-1449388393.

[3] Warnock, Eleanor; Pfanner, Eric «Despite Data Thefts, The Password Endures». Wall Street Journal, 22-05-2014 [Consulta: 22 maig 2014].

[4] «Fernando Corbato». Computer History Museum. Arxivat de l'original el 2012-04-03. [Consulta: 23 maig 2013].

[5] Originalment a Corbató, F. J. «PL/I as a Tool for System Programming». Datamation, 15, 5, 06-05-1969, pàg. 68–76 [Consulta: 26 juny 2016]. «Regardless of whether one is dealing with assembly language or compiler language, the number of debugged lines of source code per day is about the same!»

[6] «Man Behind the First Computer Password: It’s Become a Nightmare». The Wall Street Journal. [Consulta: 15 juny 2015].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Registres d'autoritat	WorldCat BNF: cb114558740 GND: 1190475766 LCCN: n83826496 VIAF: 33386437 ISNI: 0000 0000 6733 2430 NLA: 35062431
Bases d'informació	MGP: 104805

	1.	Història del llibre
	2.	Faiança
	3.	Mal d'ull
	4.	EL PROGRESO CATALAN EN AMERICA
	5.	Corona d'Aragó o Corona de Catalunya
	6.	Els 20 millors invents de tots els temps
	7.	La fal·làcia de la sortida de Palos o d'altres llocs de l'estret
	8.	Conferència: 'LA CARTA DE COLOM I L'ADN'
	9.	El gascó-borgonyó-català Llengua universal a Europa i Navarra-Basconia del s.XIII al s.XV
	10.	Guerau Ponç de Cabrera

	1.	Flat Earth Society
	2.	Cat_Colom: quatre viatges
	3.	Mal d'ull
	4.	Els 20 millors invents de tots els temps
	5.	Corona d'Aragó o Corona de Catalunya
	6.	Efecte Coanda
	7.	FRANCESC ALBÓ DE RODAS - PRIMER EN EMPRAR UNA 'CATENA A POPA'
	8.	La fal·làcia de la sortida de Palos o d'altres llocs de l'estret
	9.	Corsaris barbarescs
	10.	Faiança

	1.	Història de les armes de foc
	2.	Rathaus -Ulm -Catalonia
	3.	Mapes de Dieppe
	4.	La Raor de Llull: Una Troballa Lingüística i Històrica
	5.	Pany de Miquelet
	6.	Catalan roof
	7.	Història del llibre
	8.	Intel·ligència humana - HI
	9.	Catalan Discovery of Australia
	10.	PROVA QUE LA BANDERA BORBÒNICA DERIVA DE LA SENYERA