25-10-2021  (226 lectures) Categoria: Articles

Racialisme a Catalunya

Per¬†racialisme a Catalunya s'ent√©n la¬†pseudoci√®ncia i el corrent d'opini√≥ per part d'alguns¬†intel¬∑lectuals catalans dels segles¬†XIX i¬†XX,basats en el¬†racisme cient√≠fic,que afirmaven la difer√®ncia o superioritat racial dels catalans contra els¬†castellans. 1‚Äč2‚Äč3‚Äč


Antecedents i context

L'aproximaci√≥ de¬†races inferiors i superiors, identificades amb nacions emergents i¬†decadents, es troba en l'entorn intel¬∑lectual de l'√®poca a¬†Espanya,ple d'al¬∑lusions a la¬†virilitat i al coratge que acompanya el passat i el desitjat gran Imperi. La commemoraci√≥ del quart centenari del descobriment d'Am√®rica (1892), havia inaugurat una certa recuperaci√≥ de l'"orgull espanyol" i el seu paper en el m√≥n, que culmina amb la proclamaci√≥ del 12 d'octubre (data del desembarcament de Colom a San Salvador-Guanahan√≠) com¬†el dia de la Ra√ßa,per√≤ la p√®rdua dels √ļltims vestigis de l'Imperi colonial espanyol el 1898 va q√ľestionar aquesta recuperaci√≥.

Caricatura de la revista sat√≠rica¬†La Flaca del 3 de mar√ß de 1873 sobre la lluita entre els radicals, que defensen la rep√ļblica unit√†ria, i els republicans federals que defensen la federal. I tamb√© sobre la lluita entre els federals "comprometedor" i "intransigents".

La p√®rdua d'aquests √ļltims territoris d'ultramar(Cuba, Guam, Filipines i Puerto¬†Rico) a mans de¬†l'ex√®rcit nord-americ√†, l'anomenat desastre del 98,va tenir diverses conseq√ľ√®ncies en el panorama pol√≠tic i cultural espanyol, a part de l'evident p√®rdua de les col√≤nies. Van apar√®ixer diverses receptes per a la soluci√≥ de la¬†decad√®ncia espanyola i¬†l'√©sser d'Espanya,entre elles¬†el regeneracionisme,per√≤ tamb√© els nacionalismes¬†catal√† i¬†basc. Els nacionalistes catalans es van sentir atrapats en una Espanya feble, endarrerida i decadent, que no va poder progressar, una c√†rrega de la qual haurien de desfer-se per convertir-se en una societat moderna.1‚Äč

Segons¬†Joan-Llu√≠s Marfany,"el racisme els va impregnar a tots [els protagonistes de la¬†Renaixen√ßa],ja que impregnava tota la cultura de l'√®poca".2‚Äč

La cursa històrica

Lo catalanisme (1886). Seleccioneu la imatge per llegir l'original en català.

El primer a introduir un element racial en el seu discurs catalanista va ser¬†Valent√≠n Almirall,a partir de 1879.4En una cr√≠tica a¬†Pi i Margall,clarament oposats al pensament racial, Almirall va afirmar que "Pi no creu en els factors geogr√†fics -rius i muntanyes com a fronteres- ling√ľ√≠stics, racials, hist√≤rics, etc. com a constituents de nacionalitats, ja que els considera canviants, limitats en el temps, i fins i tot "sense una base l√≤gica racional".5El 1879, a l'article "Els Ministres catalans" publicat al¬†Diari Catal√†,Almirall afirma,6‚Äč

No només la natura, sinó que fins i tot la història ens diu que Espanya està formada per dos grups completament diferents. El grup Central i migdia, compost per curses imaginatives, aventureres, impressionables i volubles, ha tingut els seus dies de glòria, igual que totes les races; però la seva glòria ha estat tan efímera que només ha durat mentre dura una excitació nerviosa. El Grup del Nord, en canvi, el grup que podríem anomenar pirinenc, mai es va distingir per la seva imaginació ardent ni pels seus cops d'efecte, però sempre ha estat més meditatiu, més sòlid i més transcendental en els seus projectes.

[...] Espanya s'ha anat empetitint des que les circumst√†ncies van fer dominar la ra√ßa menys pensant i menys il¬∑luminada de la Pen√≠nsula. [...] anirem de mal en pitjor fins que d'una manera o altra aconseguim ‚Äďdiuen els catalans‚Äď que el grup pirinenc d'Espanya, tingui en la cosa p√ļblica tanta influ√®ncia, com a m√≠nim, com el grup central o el Migdia. [...] Crec fermament que l'element de poblaci√≥ que avui representa Catalunya √©s l'√ļnic que pot canviar la desastrosa marxa de la pol√≠tica espanyola.
Almirall (1879), "Els ministres catalans"

El 1886 va publicar¬†L'Espagne telle qu'elle est en¬†Montpellier,reeditat en castell√† a Barcelona el 1886 sota el¬†t√≠tol, Espanya tal com √©s,en la qual desenvolupa el seu pensament: ambd√≥s grups racials, el centre-sud i el pirinenc, estarien en declivi, per√≤ conservarien qualitats diferents; dels centrals quedarien "l'esperit d'absorci√≥, de regulaci√≥, de dominaci√≥", dels pirinencs, "la grolleria, els apetits terrenals, l'egoisme gel√≥s. I √©s que els catalans i els bascos s√≥n els treballadors d'Espanya".7Aquell mateix any, 1886, Almirall publicaria el seu text doctrinal principal,¬†Lo Catalanisme,en el qual caracteritza la ra√ßa castellana com un¬†Quixot,"√©s el tipus generalitzador sense base d'observacions pr√≤pies o recollides per l'estudi. Creu que tot es pot reduir a una f√≥rmula simple i indiscutible. Amb un atropellament ben vestit intenta resoldre el problema m√©s intricat, i despr√©s intenta imposar la soluci√≥ als altres"; l'agrupaci√≥ nord-oriental, en la qual s'inclou el "tipus" catal√†, seria "el revers de la medalla". Catalunya hauria i desnaturalitzat, √©s a dir, castellanitzat, despr√©s de la seva uni√≥ amb Castella: els vicis i defectes catalans haurien vingut de Castella i es podrien resoldre despr√©s de la reivindicaci√≥ particularista.8‚Äč

Almirall no √©s un "biol√≤gic", sin√≥ un "culturalista", √©s a dir, parla de cultura i costums, espai f√≠sic i geogr√†fic, no de caracter√≠stiques intr√≠nseques i invariables heretades. Altres autors catalans, com¬†Prat de la Riba o Rovira i¬†Virgili tamb√© van utilitzar el terme "ra√ßa" des d'un punt de vista cultural, sempre per assenyalar les difer√®ncies i l'oposici√≥ entre pobles.2‚Äč

El 1887, Gener va publicar¬†Hereteries (sic). Estudis de cr√≠tica inductiva sobre afers espanyols de P.G. (Fernando F√©, Madrid). A¬†Heregias,Gener, que en aquell moment encara no havia descobert el catalanisme i encara emprava la "ra√ßa" en un sentit hist√≤ric,"ra√ßa hist√≤rica",aplica les doctrines racials a Espanya i connecta amb el concepte de"nacionalitat".9Considerava l'exist√®ncia d'una "ra√ßa catalana" distinta i superior, "cada catal√† t√© un rei en el seu cos", la qual cosa hauria donat a la seva literatura l'energia, el vigor i la duresa caracter√≠stiques. A difer√®ncia de la "ra√ßa castellana", en la qual la "falta d'oxigen i pressi√≥ atmosf√®rica; mala alimentaci√≥" i les conegudes influ√®ncies sem√≠tiques i¬†sem√≠tiques ("els¬†andalusos"),determinarien una llengua inadequada per a la gran literatura.9Aquestes suposades caracter√≠stiques gen√®tiques,¬†berbers i sem√≠tiques, del centre peninsular configurarien per al gener, segons¬†Mart√≠nez Hoyos,altres qualitats com la "delinq√ľ√®ncia", el "menyspreu pel temps", la "mala administraci√≥" o el "caciquismo".1‚Äč

En una segona edici√≥ ampliada,¬†Things of Spain. Hereteries nacionals. El Renaixentista de Catalunya,Barcelona, Juan Llordachs, 1903, Pompeyo Gener va elaborar el seu pensament racista vinculant-lo amb el¬†regeneracionisme en voga durant els mateixos anys, per negar la possibilitat mateixa de regeneraci√≥ al cos de la naci√≥ espanyola ‚Äďamb l'excepci√≥ de Catalunya‚Äď per la barreja en ella de races inferiors:

els √ļnics que no s'acontenten a demanar regeneraci√≥ sin√≥ a seguir el veritable cam√≠ per regenerar-se, que √©s adquirir la seva pr√≤pia personalitat, i, per tant, proclamar el seu dret a ser aut√≤noms, s√≥n els de la ra√ßa √†ria, o els que no tenen una barreja de sang sem√≠tica o sem√≠tica.10‚Äč

L'origen d'aquesta barreja de races es va trobar per a ell en la Reconquesta,quan l'avanç cristià a través de terres musulmanes va motivar que

Alguns d'ells es van convertir al cristianisme, units davant de l'altar amb dones castellanes, i els castellans amb dones morisques; Aix√≠ els fills, ja cristians, van lluitar contra aquells que descendien d'igual sang que ells. Fins al segle XI, els √†rabs i perses predominaven en els ex√®rcits mahometans peninsulars. Despr√©s d'Almanzor aquests eren gaireb√© exclusivament moros, africans de ra√ßa creuada presem√≠tica de negres, completament b√†rbars i d'una tremenda inferioritat fisiol√≤gica i psicol√≤gica. Les creus, doncs, a partir d'aquest moment ja no van ser verificades amb una ra√ßa superior com la sem√≠tica, sin√≥ amb una ra√ßa veritablement inferior.11‚Äč

De tal manera que

Ja no sabem si l'intel¬∑lecte espanyol, en general, √©s capa√ß de progressar i civilitzar-se cap al modern, a causa de la llarga s√®rie de causes que han afavorit l'aparici√≥ d'atavismes inferiors. Hi ha massa esp√†ramades de sang sem√≠tiques i berbers per part de la Pen√≠nsula perqu√® la ci√®ncia moderna es pugui generalitzar en la majoria dels seus pobles, de manera que adquireixin un comportament d'acord amb les relacions universals de la Natura.12‚Äč

En conseq√ľ√®ncia,

Espanya est√† paralitzada per una necrosi produ√Įda per la sang de races inferiors com la sem√≠tica, la berber i la mog√≥lica, i per l'afici√≥ que en les seves fortes races va fer la Inquisici√≥ i el Tron, seleccionant a tots aquells que pensaven, deixant nom√©s com a residus m√©s que fan√†tics, servils i. La compressi√≥ de la intel¬∑lig√®ncia ha produ√Įt una par√†lisi agitadora aqu√≠. Del sud a l'Ebre els efectes s√≥n terribles; a Madrid l'alteraci√≥ m√≤rbida √©s tal que gaireb√© tot el seu organisme √©s un cos estrany per a l'organisme europeu general. I malauradament la malaltia ja ha desaprofasat l'Ebre, fent terribles preses en les curses virils del nord de la Pen√≠nsula.13‚Äč

Racialisme

El racialisme va ser portat de Par√≠s per¬†Pompeu Gener,influenciat per¬†Jules Soury i¬†la Soci√©t√© d'Anthropologie de Paul¬†Broca.9Cap al 1900, Gener hauria completat un gir cap al catalanisme i en la seva reedici√≥ dels¬†heretges es va ampliar amb la "q√ľesti√≥ catalana": simplement seria una disputa entre races. Per salvar la ra√ßa catalana del seu declivi, caldria refor√ßar els elements aris, celtes, llatins o fins i tot bascos originals, i purificar-la d'elements castellans, √©s a dir, elements sem√≠tics i presem√≠tics.9La inferioritat de la ra√ßa castellana vindria dels "elements √®tnics", per√≤ tamb√© de "l'excessiva calor i el fred extrem i [sic] les altures barrest, els terratr√®mols de certes regions, i sobretot la sequedat del s√≤l".9"L'atmosfera de Madrid √©s pobra en¬†heli i¬†arg√≥"i en les seves aig√ľes faltenel "cript√≥, ne√≥ i¬†xen√≥",per la qual cosa hauria de deixar de ser la capital d'Espanya.9En definitiva, "sabem que som¬†√†ries europeus i que com a homes valem m√©s en el cam√≠ del¬†Superhome".9En el seu pensament,

Per tant, √©s convenient per a les centrals anivellar el socialisme, la democr√†cia unit√†ria, que prepara la ra√ßa de proletaris parlants i pobres de voluntat, h√†bils, per√≤ que tenen la necessitat de qui els dirigeix i els mana, dels patrons, del¬†mestre,d'una manera o altra; En una paraula, una ra√ßa d'esclaus en el sentit m√©s profund de la frase. I, d'altra banda, a Catalunya i sintetitzada pels supernacionals, la tend√®ncia √©s diametralment oposada. El ciutad√† tendeix a¬†enfortir-se a si mateix. El treballador √©s un acrat. En la nostra ra√ßa hi ha moltes persones diferenciades; els de l'excepci√≥, i l'home √©s cada dia m√©s fort, m√©s vital i m√©s ric en diners, i en intel¬∑lig√®ncia que √©s m√©s, com mai ho ha estat fins al present, gr√†cies a la manca de prejudicis nacionals, gr√†cies a la seva comunicaci√≥ amb totes les coses notables de les altres nacions, gr√†cies a l'enorme multiplicitat de pensament i de pr√†ctica, de l'art i la ind√ļstria.
Pompeu Gener, Heretades,op. cit. Caixa (2009), p.112

Enric Prat de la Riba:"Catalunya t√© la for√ßa de la prosperitat econ√≤mica, amb el seu acompanyament natural d'energies intel¬∑lectuals, morals i art√≠stiques; el t√© menys intens, √©s cert, que nacions estrangeres ben governades; per√≤ √©s, amb poques o honorables excepcions, pr√†cticament l'√ļnic dins d'Espanya, el principal representant de la civilitzaci√≥ europea en aquest grup de kabilas africans mal lligats que encarna l'Estat espanyol", va escriure a "La Veu de Catalunya".14‚Äč

Bartomeu Robert,l'anomenat "Doctor Robert", va ser un important metge i pol√≠tic catalanista barcelon√≠. Robert va donar una confer√®ncia a¬†l'Ateneu de Barcelona el 14 de mar√ß de 1899 ‚Äďel mateix dia que va rebre el nomenament com a alcalde de la ciutat‚Äď amb el t√≠tol de "La cursa catalana", que va interrompre "per la tardan√ßa de l'hora" i que no va reprendre "per no donar lloc a males interpretacions per part de la premsa madrilenya". Davant d'un mapa acolorit d'Espanya va explicar com la regi√≥ m√©s braquicef√†lica d'Espanya √©s Ast√ļries i la Comunitat Valenciana m√©s dolicocef√†lica, sent a Catalunya bastant homog√®nia el tipus mesatic√©falo.15Les idees sobre la¬†configuraci√≥ cranial a la pen√≠nsula que Robert va presentar a la confer√®ncia semblen haver estat manipulades pel diputat¬†Romero Robledo per¬† atacar el govern de¬†Silvela i va donar una idea equivocada del que havia estat la confer√®ncia. En conseq√ľ√®ncia, autors de la talla de¬†Men√©ndez Pidal o¬†Ernest Lluch el consideraven el representant m√©s extrem del racisme catal√† basat en la¬†craniometria.16Santiago Ram√≥n y Cajal,company de Robert durant un temps a la Universitat de Barcelona i malgrat l'afecte que el va unir, va ironitzar a¬†Recuerdos de mi vida sobre "la tesi de la superioritat del crani catal√† sobre el castell√†" defensada per Robert, l'opini√≥ del qual sobre l'assumpte, Joked Cajal, estava "desinteressada, perqu√® a m√©s de gaudir d'un crani magr√≥s, Encara que ben moblat, va n√©ixer a M√®xic i portava un cognom franc√®s".17‚Äč

Segle XX

La singularitat de la "raça catalana" basada en arguments antropològics o etnològics, malgrat la precarietat d'aquests estudis, també va ser defensada per José Pella i Forgas en els seus Estudis d'Etnologia Catalana,en els quals va argumentar que malgrat la poderosa influència mediterrània, ibèrica o castellana i celta o francesa,

La nostra nacionalitat subsista i no es confonia en l'hegemonia castellana o francesa, perqu√® t√© una base √®tnica fonamental pr√≤pia (revelada, entre altres coses, pel crani sard, la m√©s nombrosa de Catalunya i fins i tot de Val√®ncia i Mallorca) que va donar harmonia a la diversitat dels catalans, ajudant posteriorment a la comunitat de la llengua i la hist√≤ria, i portant al seu front i com a complement la gran ciutat mediterr√†nia de Barcelona.18‚Äč

Aquestes tesis van trobar un ress√≤ en altres investigadors i pol√≠tics catalanistes, que van intentar amb ells proporcionar una base naturalista per al nacionalisme catal√†.¬†Entre ells,va destacar Dom√®nec Mart√≠ i Juli√†, psiquiatre, amb una posici√≥ avan√ßada per a l'√®poca, que, tot i declarar-se antiracista, va mantenir l'exist√®ncia de nacionalitats basades en¬†l'Estat natural, o va seguir, la funci√≥ fisiol√≤gica del dret dels habitatges i dels pobles,i va sentir la necessitat d'estudiar les "g√®nesis del nostre poble" per portar la veu de Catalunya als estudis d'hist√≤ria social universal que es comen√ßaven a desenvolupar.19‚Äč

El 1907 el català Francesc Jaume,autor del separatisme a Catalunya,va comentar:

Els separatistes catalans han comen√ßat a actuar com a veritables demagogs, afalagant la vanitat dels catalans. No han deixat d'insistir en la suposada inferioritat dels castellans. Que formem dues races diferents i fins i tot oposades: entre les quals ells, els castellans, eren els inferiors i nosaltres els catalans, els superiors. Que com a conseq√ľ√®ncia d'aquesta inferioritat era in√ļtil esperar que els castellans no poguessin seguir mai l'impuls que nosaltres, els catalans, hem donat al progr√©s de la nostra p√†tria comuna; i que en conseq√ľ√®ncia sempre hav√≠em de perdre, hav√≠em de ser necess√†riament les v√≠ctimes d'aquest consorci d'ambd√≥s pobles, i per tant aquesta separaci√≥ pura i senzilla era la que es procedia. Que no els devem res, que els castellans mai no han fet per nosaltres, els catalans, sin√≥ per explotar-nos
Francisco Jaume, op. cit. Barraycoa (2011), p. 210
Portada del setmanari L'Esquella de la Torratxa en què les altres regions d'Espanya estan representades com a porcs que mengen de Catalunya.
Caricatura de la revista Don Quixot en la qual es satiritza l'obsessió per les formes cranials dels racialistes catalans.
Caricatura de la revista¬†Don Quixot en la qual es satiritzen les posicions pol√≠tiques de Roberts,¬†Torres i¬†Rusi√Īol. Vegeu la forma del crani, satiritzant el "crani catal√†".

Durant la d√®cada de 1930 alguns corrents del nacionalisme i la independ√®ncia catalanes s'havien acostat¬†al feixisme itali√† i al¬†nazisme alemany, que al seu torn els van veure ambivalentment. Aix√≠, ja el 1932, el l√≠der¬†del Partit Nazi,el doctor¬†Karl Cerff,durant la seva visita a Barcelona, en una entrevista publicada pel diari¬†La Nace Catalana,√≤rgan del Partit Nacionalista¬†Catal√†,afirmava que "‚ÄĻsap que els catalans s√≥n racialment diferents dels espanyols, defineix els jueus com a enemics del nacionalisme catal√† [...]". No obstant aix√≤, el feixisme itali√† i el nazisme van preferir donar suport al¬†feixisme espanyol,malgrat el Memor√†ndum de maig de 1936, en el qual¬†Manuel Blasi i/o¬†Baldomer Palaz√≥n,m√†xims representants del "profeixisme" a Nosaltres Sols!, van oferir al¬†NSDAP els serveis dels¬†nacionalistes catalans i bascos a canvi d'una Catalunya independent.20‚Äč

El 1934/35 el sector profeixista de¬†Nosaltres Sols! defensava la superioritat racial dels catalans, contra els "africans espanyols", considerats "un element de la ra√ßa blanca en franca evoluci√≥ cap al component racial sem√≠tic afric√† (√†rab)". El resultat: un coeficient intel¬∑lectual m√©s alt del catal√† en comparaci√≥ amb els "espanyols", la immigraci√≥ dels quals a Catalunya suposaria un perill de contagi del car√†cter "gandul i pro-afric√† espanyol".20Ja el 1931¬†Nosaltres Sols! havia publicat unes "regles del patriotisme sexual" que havien de ser seguides per "tots els catalans dignes del nom": "deixant de banda excepcions honorables i molt rares, veurem que l'individu de sang catalano-castellana √©s h√≠brid, infecundo, com no pot ser d'una altra manera".21‚Äč

Exili

Les tesis racialistes van arribar a¬†M√®xic amb¬†l'exili republic√† i la revista¬†Quaderns de l'exili,sent la seva figura m√©s important¬†Pedro Bosch Gimpera, arque√≤leg i¬†prehistoriador de renom internacional, que havia estat rector de la¬†Universitat de Barcelona i conseller de Just√≠cia del govern de la Generalitat. Per a Bosch Gimpera, influenciat pel seu mestre,¬†Gustaf Kossinna,i per als altres autors al voltant¬†de Quaderns de l'exili, l'aut√®nticaess√®ncia dels¬†pobles d'Espanya, "la veritable arrel √®tnica", s'hauria desenvolupat en els pobles prehist√≤rics de la pen√≠nsula que haurien determinat dos grups diferents, els pobles¬†ib√®rics ‚ÄĒidentificats amb els Pa√Įsos Catalans i amb els bascos‚ÄĒ i els¬†celtes ‚ÄĒidentificats amb els castellans‚ÄĒ, Les caracter√≠stiques s'haurien mantingut fins avui. Aix√≠, Bosch Gimpera considera que les difer√®ncies racials entre catalans i castellans es basen en un fet cient√≠fic que explicaria la Guerra Civil en una confrontaci√≥ eterna entre dos pobles que nom√©s s'han mantingut units a causa de la intervenci√≥ "antinatural" i "catastr√≤fica" de¬†cartaginesos i¬†romans:"sota l'aparent assimilaci√≥ romana o sota les unificacions musulmanes o modernes, aquesta diversitat [de l'√®tnia espanyola] segueix latent i la personalitat dels pobles es mant√© intacta". L'Estat no seria m√©s que una superestructura parasit√†ria dels privilegiats i distants de l'arrel del poble, que amaga la seva veritable naturalesa.22‚Äč

Mapes que, segons Bosch Gimpera, mostren la continu√Įtat de les difer√®ncies entre catalans/ibers i castellans/celtes:22‚Äč

Pobles preromans peninsulars al voltant del 300 aC. C.
Front de la Guerra Civil Espanyola, novembre de 1936.

M√ļrcianisme

L'historiador¬†Ferran Soldevila,en un article de 1933, denunciava que els immigrants¬†andalusos i¬†murcians no s'adapten a viure a Catalunya, a difer√®ncia¬†dels immigrants aragonesos. Aix√≠, els de M√ļrcia i¬†Albacete sud serien de baix estatus social,¬†analfabets i en gran part malalts, especialment¬†tracoma,monopolitzant els hospitals. Per a Soldevila que M√ļrcia pogu√©s residir lliurement a Catalunya va ser un esc√†ndol que va fer in√ļtil la repatriaci√≥ d'emigrants desocupats.1‚Äč

A ell li unirien d'altres, com el periodista d'ideologia franquista¬†Carles Sent√≠s,que en dos articles publicats a la revista¬†Mirador l'octubre de 1932 i gener de 1933 va acusar les "hordes invasores" de M√ļrcia de no pagar lloguers, de no respectar els contractes, de ser de males maneres i de practicar¬†l'amor lliure,que representava un dels majors perills, per l'augment demogr√†fic de l'element no catal√†. Els articles de Sent√≠s van tenir un gran impacte i el diari el¬†Be Negre va comentar a les seves p√†gines "Espanya per als espanyols. Catalunya per M√ļrcia".1‚Äč

Ja el dem√≤graf¬†Josep Anton Vandell√≥s en el seu llibre¬†Catalunya, poble decadent (1935) advertia de l'arribada d'una poblaci√≥ que no era assimilable.1El mateix any, a¬†La inmigraci√≥a Catalunya, va alertar del perill de la desnaturalitzaci√≥ de Catalunya per la conjugaci√≥ de la immigraci√≥ massiva i la baixa natalitat, que havia de conduir a un "sentit Catalunya sense catalans". Citant repetidament Sent√≠s,23Vandell√≥s va assenyalar els creixents disturbis causats per la immigraci√≥, que va atribuir a l'augment de la mendicitat, la venda ambulant, la delinq√ľ√®ncia i la compet√®ncia que la for√ßa laboral de la resta d'Espanya exercia sobre els treballadors especialitzats catalans.24Conscient de la necessitat que Catalunya tenia de la immigraci√≥, va defensar una pol√≠tica que garantia l'assimilaci√≥ dels immigrants combinada amb una pol√≠tica¬†eugen√®sica,amb la qual va introduir el concepte biol√≤gic de ra√ßa, per a ell indistingut del concepte d'√®tnia, promovent la creaci√≥ d'una Societat Catalana d'Eug√®nesia. El manifest fundacional¬†Per la conservaci√≥ de la ra√ßa catalana,del mateix any 1934, va ser signat, entre altres representants del nacionalisme catal√†, per¬†Pompeu Fabra,Francesc Maspons, president del¬†Centre Excursionista de Catalunya, Santiago Pi Su√Īer i¬†Hermenegild Puig i Sais.25‚Äč

La paraula"xarnego",que havia evolucionat del significat purament biol√≤gicament barrejat de "chucho","gos sense ra√ßa",passant pel significat de "fill de catal√† i estrany", en els anys 60 i 70 va arribar a significar "immigrant d'una regi√≥ castellana no catalanoparlant", √©s a dir, estranger a Catalunya, fins a acabar amb un sentit ling√ľ√≠stic de "qui no parla catal√†", per√≤ sense perdre les connotacions pejoratives biol√≤giques i classistes pr√®vies.

L'autora Montserrat Clua i Fain√©, de la Universitat Aut√≤noma de Barcelona, considera que aquests mecanismes¬†d'exclusi√≥es van tornar a utilitzar a Catalunya per fer front a l'onada d'immigraci√≥ extracomunit√†ria que es va produir a Espanya als anys 90.26‚Äč

La seva influència també es pot remuntar en els textos juvenils de Jordi Pujol,

L'home andal√ļs no √©s un home coherent, √©s un home an√†rquic. √Čs un home destru√Įt, generalment √©s un home poc fet, un home que ha passat gana durant centenars d'anys i que viu en un estat d'ignor√†ncia i mis√®ria cultural, mental i espiritual. √Čs un home desarrelat, incapa√ß de tenir un sentit de comunitat una mica ampli. Sovint d√≥na evid√®ncia d'una excel¬∑lent fusta humana, per√≤ des del principi constitueix la mostra de menys valor social i espiritual a Espanya. Ja ho he dit abans: √©s un home destru√Įt i an√†rquic. Si per la for√ßa del nombre arrib√©s a dominar, sense haver superat la seva pr√≤pia perplexitat, destruiria Catalunya. Hi introduiria la seva mentalitat an√†rquica i molt pobra, √©s a dir, la seva falta de mentalitat.
Jordi Pujol, publicat per primera vegada el 1958 i de nou el 1976.27‚Äč

En aquell moment, Pujol es va classificar i va defensar la seva posici√≥,27‚Äč28tot i que m√©s tard es va disculpar, quan el 2011 el partit¬†Ciutadans va utilitzar el text en un v√≠deo electoral.29‚Äč

Segle XXI

Les formes expl√≠cites d'"etnicitat regional", com cita¬†Teun van Dijk,segueixen estant molt esteses. Algunes figures pol√≠tiques com¬†Heribert Barrera van entendre que un exc√©s d'immigraci√≥ podia desequilibrar el sistema auton√≤mic, en particular el catal√†, i van publicar un llibre amb comentaris xen√≤fobs i a favor dels arguments del pol√≠tic austr√≠ac¬†J√∂rg Haider,clarament oposat a la immigraci√≥ i tamb√© al biling√ľisme al sud de¬†Car√≠ntia.30Marta Ferrusola va mostrar el mateix estat d'√†nim, tot i que va intentar qualificar la seva posici√≥, al¬∑legant que moltes altres estaven d'acord amb ella.30Pol√≠tics nacionalistes com¬†Josep Llu√≠s Carod Rovira o l'expresident¬†Jordi Pujol es van distanciar d'aquests postulats.31No obstant aix√≤, el mateix Teun van Dijk assenyala en el seu treball que "malgrat aquestes formes expl√≠cites d'etnicitat regional" √†mpliament difoses, hauria d'assenyalar que els nacionalismes perif√®rics a Espanya no s√≥n inherentment racistes. Molts nacionalistes de les comunitats aut√≤nomes, especialment els de l'esquerra, s√≥n antiracistes que estan a favor del multiculturalisme".30‚Äč

Veure també

Referències

  1. ‚ÜĎ Saltar a:a b c d e f Mart√≠nez Hoyos,Francisco (gener 2014).¬†"El discurs de la hispanof√≤bia: racisme i xenof√≤bia en el nacionalisme catal√†". Contribucions(84): 182-192.¬†ISSN 0213-5868. Recuperat el 31 d'octubre de 2015.
  2. ‚ÜĎ Saltar a:a b c Barraycoa (2011):209-220
  3. ‚ÜĎ Jos√© Luis Ortigosa Mart√≠n (2018),¬†La q√ľesti√≥ catalana II: De juny de 1713 a juny de 2018,Vision Libros (ed.),¬†ISBN 8417405615 p. 427.
  4. ‚ÜĎ Caixa (2009):57
  5. ‚ÜĎ Caixa (2009):54
  6. ‚ÜĎ Caja (2009):57-59, citant¬†Turbino, Francisco Mar√≠a (1880).¬†Hist√≤ria del renaixement literari, contemporani, a Catalunya, Illes Balears i Val√®ncia. Madrid: Imprenta y Fundici√≥n de M. Tello.
  7. ‚ÜĎ Caixa (2009):60
  8. ‚ÜĎ Caixa (2009):61-62
  9. ‚ÜĎ Saltar a:a b c d e f g Caixa (2009):74-113
  10. ‚ÜĎ Gener,¬†Coses d'Espanya: hereteries nacionals, el renaixement de Catalunya,Barcelona, 1903, p. 16, edici√≥ digitalitzada a la Biblioteca Digital Hisp√†nica, Biblioteca Nacional d'Espanya.
  11. ‚ÜĎ Gener,¬†Cosas de Espa√Īa,op. cit. p. 178.
  12. ‚ÜĎ Gener,¬†Coses d'Espanya,op. cit. p. 223
  13. ‚ÜĎ Gener,¬†Cosas de Espa√Īa,op. cit. p. 229.
  14. ‚ÜĎ ABC
  15. ‚ÜĎ La Vanguardia,dimecres 15 de mar√ß de 1898.
  16. ‚ÜĎ Caixa (2009):133-174
  17. ‚ÜĎ ¬ęRam√≥n y Cajal contra "la superioritat del crani catal√†", El Pa√≠s,30 novembre del 2017.
  18. ‚ÜĎ Citat a Calvo Calvo, p. 30.
  19. ‚ÜĎ Calvo Calvo, p. 31 i notes 85 i 87.
  20. ‚ÜĎ Saltar a:a b N√ļ√Īez Seixas,Xos√© M. (1992). Nacionalismes perif√®rics i feixisme. En un memor√†ndum catal√† a l'Alemanya nazi (1936)". A¬†Tu√Īon de Lara,Manuel,ed.¬†Historia Contempor√°nea (7): 311-333.¬†ISSN 1130-2402.
  21. ‚ÜĎ La√≠nz (2014):177-178
  22. ‚ÜĎ Saltar a:a b Caixa (2009):114-132
  23. ‚ÜĎ Diumenge (2012), p. 17.
  24. ‚ÜĎ Diumenge (2012), p. 12.
  25. ‚ÜĎ Diumenge (2012), p. 17-18.
  26. ‚ÜĎ Clua i Fain√©,Montserrat (2011).¬†"Catalans, immigrants i charnegos: "ra√ßa", "cultura" i "barreja" en el discurs nacionalista catal√†. Revista de Antropolog√≠a Social (Madrid: Universidad Complutense de Madrid)¬†20: 55-75.¬†ISSN 1131-558X.Recuperat el 12 de desembre de 2015.
  27. ‚ÜĎ Saltar a:a b Sword,Arcadi (3 de novembre de 2012).¬†"Andaluces de Pujol". El m√≥n. El m√≥n per dins i per fora. Recuperat el 4 de gener de 2016.
  28. ‚ÜĎ Pujol, Jordi (25 de mar√ß de 1977).¬†"Immigraci√≥, problema i esperan√ßa de Catalunya / 1".¬†El m√≥n. El m√≥n per dins i per fora. Recuperat el 4 de gener de 2016.
  29. ‚ÜĎ Pujol, Jordi (1 de novembre de 2012).¬†"Jordi Pujol elogia les arrels a Catalunya dels immigrants andalusos i extremenys". L'avantguarda. Recuperat el 4 de gener de 2016.
  30. ‚ÜĎ Saltar a:a b c van Dijk, Teun A. (2019).¬†Racisme i discurs a Am√®rica Llatina. GEDISA. p. 34.¬†9788497844505 ISBN. Recuperat el 7 d'octubre de 2020.
  31. ‚ÜĎ Carod Rovira demana a Barrera que aturi les seves declaracions (catal√†), 10 de mar√ß del 2021

Bibliografia




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.