12-10-2012  (63563 lectures) Categoria: Ponts

Pont de mico - Pont inca - Pont tibetà

Infotaula d'edificiPont de mico
Imatge
Berliner Höhenweg, Alps de Zillertal

Un pont de mico,[2] pont suspès simple,[1] o pont de corda, és un tipus primitiu de pont en el que la base, que el pont de mico no té,[2] es troba sobre dos cables de càrrega paral·lels ancorats a cada extrem.[1] No tenen torres i els cables segueixen un arc de catenària poc profund que es mou en resposta a les càrregues dinàmiques a la base del pont.

El balanceig de la base amb un gran moviment sota càrrega fa que aquests ponts no siguin aptes per al trànsit rodat, és a dir, els ponts suspesos simples estan restringits al trànsit de vianants. Per seguretat, solen tenir unes baranes robustes de cable, recolzades en pilars curts a cada extrem i paral·leles als cables de càrrega. De vegades, també poden ser l'element de càrrega principal, amb la base suspesa per sota. Els ponts suspesos simples es consideren el disseny més eficient i sostenible a les regions rurals, especialment per poder creuar rius en zones que tenen una topografia no inundable, com ara les gorges.


Comparació amb altres tipus

Un pont de catenària al congost d'Hokitika a la costa oest de Nova Zelanda.

En alguns contextos, el terme ¬ępont susp√®s simple¬Ľ no es refereix a aquest tipus de pont sin√≥ m√©s aviat a un pont de base suspesa que √©s ¬ęsimple¬Ľ per√≤ la seva base no √©s r√≠gida.[3] Tot i que els ponts suspesos simples i els ponts de ¬ębase suspesa simple¬Ľ s√≥n similars en molts aspectes, difereixen en la seva construcci√≥. En un pont susp√®s simple, els cables principals (o de vegades cadenes) segueixen una corba¬†hiperb√≤lica, una¬†caten√†ria. Aix√≤ es deu al fet que els cables principals estan penjats lliurement. En canvi, en un pont de base suspesa (simple o no) els cables principals segueixen una¬†corba parab√≤lica. Aix√≤ es deu al fet que els cables principals estan lligats a intervals uniformes a la base del pont (vegeu¬†Caten√†ria).

Les difer√®ncies entre aquestes dues corbes van ser una q√ľesti√≥ d'import√†ncia al segle XVII, treballada per¬†Isaac Newton.[4] La soluci√≥ va ser trobada el 1691 per¬†Gottfried Leibniz,¬†Christiaan Huygens i¬†Johann Bernoulli que van derivar l'equaci√≥ en resposta a un repte de¬†Jakob Bernoulli.[5] Les seves solucions es van publicar a l'Acta Eruditorum del juny de 1691.[6][7]

Un pont de cinta tensada també té una o més corbes catenàries i una base penjada dels cables principals. A diferència d'un pont simple suspès, però, un pont de cinta tensada té una base rígida, generalment degut a l'addició d'elements de compressió (p.e.: lloses de formigó) col·locats sobre els cables principals. Aquesta rigidesa permet que el pont sigui molt més pesat, més ample i més estable.

Història

El pont suspès simple és el tipus més antic conegut de pont penjant i, deixant de banda la possibilitat d'un contacte transoceànic precolombí, hi va haver almenys dos invents independents del pont suspès simple, a la regió àmplia de l'Himàlaia i a regions d'Amèrica del Sud.[8]

Pont de corda del segle XVIII a Srinagar, Regne de Garhwal

La primera refer√®ncia als ponts suspesos apareix als registres de la¬†dinastia Han sobre els viatges de les missions diplom√†tiques xineses als pa√Įsos de la franja occidental i meridional de l'Him√†laia, √©s a dir, la serralada¬†Hindu Kush a l'Afganistan, i les terres de¬†Gandhara i¬†Gilgit.[9] Es tractava de simples ponts suspesos sobre desnivells, de tres o m√©s¬†cables fets de¬†plantes enfiladisses, on la gent caminava directament sobre les cordes per poder creuar-los. M√©s tard, tamb√© es van utilitzar bases fetes amb taulons recolzats sobre dos cables.[9]

1952, pont suspès sobre el riu Cuanana, Yosondua, Oaxaca, Mèxic

A¬†Am√®rica del Sud, els ponts de corda inca s√≥n anteriors a l'arribada dels espanyols als¬†Andes al segle XVI. El pont susp√®s m√©s antic conegut, per les seves ru√Įnes, data del segle VII a¬†Am√®rica Central (vegeu Pont Maya a Yaxchilan).

També es documenten ponts suspesos simples amb cadenes de ferro al Tibet i la Xina. Un pont del riu Iang-Tsé superior data del segle VII. Alguns s'atribueixen al monjo tibetà Thang Tong Gyalpo, que, segons es diu, en va construir uns quants al Tibet i Bhutan al segle XV, incloent el de Chushul Chakzam i un a Chuka.[8] Un altre exemple, el pont de Luding, data de 1703, abastant uns 100 m fet amb 11 cadenes de ferro.[8]

Jurong Bird Park -pont de corda

El desenvolupament dels¬†ponts suspesos de cable d'acer comen√ßa amb el pont susp√®s simple d'Anonai constru√Įt per¬†Marc Seguin i els seus germans l'any 1822. Nom√©s tenia una extensi√≥ de 18 m.[8] No obstant aix√≤, els dissenys simples de ponts suspesos es van fer en gran part obsolets amb la invenci√≥ amb¬†patent del segle XIX del pont susp√®s de James Finley.[10] Una pintura¬†anglesa de finals del segle XVIII d'un pont a¬†Srinagar, llavors part del¬†Regne de Garhwal, anticipa la data d'invenci√≥ del pont susp√®s amb base. Aquest ins√≤lit pont, constru√Įt sobre una plana inundable, tenia una base suspesa de rampes utilitzades per travessar un pont simple susp√®s recolzat en torres.

Materials

Aquest tipus de pont es coneix com a pont de corda per la seva construcci√≥ hist√≤rica feta a partir de¬†cordes. En algunes zones d'Am√®rica del Sud, els ponts de corda inca es construeixen fins avui dia amb materials aut√≤ctons, principalment corda. Aquests ponts s'han de renovar peri√≤dicament per ra√≥ de la limitada vida √ļtil dels materials, les cordes les trenen les fam√≠lies com a contribuci√≥ a un esfor√ß comunitari.

Tanmateix, encara es construeixen ponts suspesos simples, per a vianants i bestiar, basats en l'antic pont de corda d'Inca, però amb cable d'acer i, de vegades, fins i tot la base es fa de reixeta d'acer o d'alumini, en lloc de fusta.

Pont d'arrels vives al poble de Nongriat, Meghalaya

En els ponts moderns, en lloc de la corda (de fibra) entre els materials més utilitzats hi ha: cable d'acer, cadena i bigues articulades d'acer per a propòsits especials.

Ponts vivents

A l'estat de¬†Meghalaya, √ćndia, al nord de¬†Bangladesh, les tribus¬†Khasi i¬†Jaintia[11] han creat ponts d'arrels vives, amb una t√®cnica pr√≤pia de donar forma a les arrels dels arbres. En aquests llocs, es fan ponts suspesos simples trenant les arrels de l'esp√®cie de banyan¬†Ficus elastica per sobre dels cursos d'aigua.[12] Hi ha exemples amb una llum de m√©s de 170 peus (52 m).[13] Es renoven i s'enforteixen de manera natural a mesura que les arrels dels components, en cr√©ixer, es fan m√©s gruixudes. Tanmateix, per l'edat de les arrels, s'ha dedu√Įt que alguns d'aquests ponts tenen m√©s de 500 anys.[14][15][16]

Al Jap√≥, a la vall d'Iya, es van construir ponts amb plantes enfiladisses de glicina. Per poder fer un pont d'aquest tipus, es plantaven aquestes plantes enfiladisses a costats oposats del riu. Amb el temps, es trenaven quan creixien la llarg√†ria suficient per cobrir la bretxa i, amb l'addici√≥ d'uns taulons, s'acabava fent un pont √ļtil.[17][18]

Disseny

Pont suspès simple: la base es troba sobre els cables principalsPont suspès de catenària: la base es sosté per sota dels cables principals mitjançant cables verticalsComparació d'una catenària (corba de punts negres) i una paràbola (corba sòlida vermella) amb la mateixa envergadura i caiguda. La catenària representa el perfil d'un pont suspès simple, o el cable d'un pont suspès de base suspesa sobre el qual la seva base i els cables verticals tenen una massa insignificant en comparació amb el seu cable. La paràbola representa el perfil del cable d'un pont suspès sobre el qual la catenària i els cables tenen una massa insignificant en comparació amb la seva base.

Els ponts m√©s lleugers d'aquest tipus consisteixen en una sola corda i res m√©s. Es tracta de¬†cordes fluixes o¬†slacklines, i requereixen habilitat per utilitzar-los. Habitualment, la corda de peu va acompanyada d'una o dues cordes de barana, connectades a intervals per cordes laterals verticals. Aquest estil √©s utilitzat pels muntanyencs i s'utilitza √†mpliament a Nova Zelanda a les pistes de senderisme de l'exterior on els ponts existents s'anomenen ¬ęponts de tres fils¬Ľ. Una variant una mica m√©s robusta t√© dues cordes que suporten una base i dues cordes de barana. Els passamans s√≥n necessaris perqu√® aquests ponts s√≥n propensos a oscil¬∑lar d'un costat a l'altre i d'extrem a extrem. De vegades, la corda dels peus (o corda dels peus m√©s passamans) es combina amb una corda a√®ria semblant a una¬†tirolina o telef√®ric.

En alguns casos, com el pont suspès de Capilano, els suports primaris formen les baranes amb la base suspesa per sota. Això fa que hi hagi més balanceig lateral a la base que quan els suports primaris es troben a nivell de la pròpia base, però té menys moviment a les baranes.

Els desavantatges relacionats amb els ponts suspesos simples són molt grans. La ubicació de la base és limitada, generalment es requereixen ancoratges massissos i forts, i la càrrega produeix una deformació transitòria de la base.[19] Les solucions a aquests problemes van portar a una gran varietat de mètodes per endurir la base,[19][20] donant com a resultat diversos altres tipus de pont suspès. Entre aquests hi ha un pont de cinta tensada, que està estretament relacionat amb el pont suspès simple, però té una base endurida adequada per al trànsit de vehicles.

Un pont molt lleuger, constru√Įt amb cables a alta tensi√≥, pot apropar-se a un pont de base susp√®s al nivell gaireb√© horitzontal de la seva base.

El pont es pot endurir mitjançant l'addició de cables que no suporten les càrregues estructurals o vives primàries i, per tant, pot ser relativament lleuger. Aquests cables també afegeixen estabilitat al vent. Un exemple és el pont de 220 metres de longitud sobre el riu Drac al llac de Monteynard-Avignonet: aquest pont té cables estabilitzadors per sota i al costat de la base.

Per reduir el moviment de torsió i facilitar el pas dels usuaris, un pont pot utilitzar cables verticals tensats a cada costat del centre del pont, ancorats a terra a punts segurs a sota del pont.

√ös

Creuant un rierol, Denali State Park, Alaska. El disseny limita l'impacte del sender sobre les importants migracions de salmons a la riera.

Els m√©s lleugers d'aquests ponts, sense base, nom√©s s√≥n aptes per a l'√ļs dels vianants. Els ponts lleugers amb base, amb una tensi√≥ suficient perqu√® creuar el pont no sigui una escalada, tamb√© poden ser utilitzats per cavalls o altres animals de c√†rrega i fins i tot ciclistes. Caminar per un pont tant lleuger d'aquest tipus a un ritme raonable requereix un pas particular, ja que el pas normal pot produir ones que poden fer que el viatger es balancegi d'una forma inc√≤mode, amunt i avall o d'un costat a l'altre, per evitar-ho se sol estabilitzar el pont amb¬†vents[21] ancorats a terra, com els¬†obencs d'un vaixell, estructura que fa la travessa[22] m√©s estable.(Vegeu la foto de¬†Hokitika Gorge)

Els ponts suspesos simples tenen aplicacions en l'esbarjo a l'aire lliure. Són una opció popular per fer senders a la part superior dels arbres[23] i, on el terreny és adequat, per creuar rierols.[24] Es poden dissenyar sense estabilitzar de manera que el lliure moviment del pont proporcioni una experiència atractiva per a l'usuari.[24]

Un pont susp√®s simple rudimentari pot rebre tres noms, segons la seva forma:¬†pont himalayen (¬ępont de l'Him√†laia¬Ľ: una sola corda i passamans a banda i banda, normalment sense base);¬†pont de singe (¬ępont de mico: una corda de peu amb corda a√®ria); i¬†tyrolienne (¬ętirol√®s¬Ľ: una¬†tirolina).[25] Les tirolines es poden travessar penjant-se per sota, o caminant per sobre (nom√©s per a les persones amb un equilibri excepcional). Una versi√≥ m√©s desenvolupada del¬†pont himalayen, prove√Įda d'una base entre un parell de cables principals, √©s coneguda com a¬†passerelle himalayen (en franc√®s, ¬ępasserella de l'Him√†laia¬Ľ).[26] Exemples d'aquest tipus: hi ha dos ponts al ¬ęlac de Monteynard-Avignonet¬Ľ als Alps francesos, que s√≥n excepcionalment llargs, en comparaci√≥ amb els altres ponts d'aquest tipus.

Ponts notables

Els ponts suspesos simples notables inclouen:

NomLlumAny de construcció
Pont suspès de Capilano 136 m 1888
Pont del gasoducte Arroyo Cangrejillo 337 metres (1,106 ft) 1998[27]
Pont del Drac a Monteynard-Avignonet 220 m 2007
Pont de corda de Carrick-a-Rede 20 m reconstru√Įt el 2008
Ponte tibetano Cesana - Claviere 478 m 2006[28]
Ponte nel Cielo 234 m 2018[29]
Pont suspès Charles Kuonen 494 m 2017[30]
Passarel·la daurada de Gandaki 567 m 2020[31]
Arouca 516 516 m 2021[32]
Ponte tibetano de Castelsaraceno 586 m 2021[33]
Sky Bridge 721 721 m 2022

Galeria

Referències

  1. ‚ÜϬ†Anar a :1,0 1,1 ¬ęOptimot. Consultes ling√ľ√≠stiques¬Ľ. [Consulta: 27 desembre 2023].
  2. ‚ÜϬ†Anar a :2,0 2,1 ¬ęOptimot. Consultes ling√ľ√≠stiques¬Ľ. [Consulta: 27 desembre 2023].
  3. ‚ÜĎ Arthur Morley.¬†Theory of structures. Longmans, Green, and Co., 1912, p.¬†482-484, 574.
  4. ‚ÜĎ Isaac Newton. D. T. Whiteside.¬†The Mathematical Papers of Isaac Newton: Volume 5: 1683‚Äď1684. Cambridge University Press, 2008, p.¬†664.¬†ISBN 978-0-521-04584-1. Appendix 2, footnote 373 on pages 285-287, footnote 1 on pages 520-521, footnote 5 on pages 521-522
  5. ‚ÜĎ Lockwood, E.H.. ¬ęChapter 13: The Tractrix and Catenary¬Ľ. A:¬†A Book of Curves. Cambridge, 1961.
  6. ‚ÜĎ .¬†ISBN 9783764314415.
  7. ‚ÜĎ Philosophical Transactions of the Royal Society A.¬†DOI:¬†10.1098/rsta.2014.0346.
  8. ‚ÜϬ†Anar a :8,0 8,1 8,2 8,3 Peters, Tom F..¬†Transitions in Engineering: Guillaume Henri Dufour and the Early 19th Century Cable Suspension Bridges. Birkhauser, 1987.¬†ISBN 3-7643-1929-1.
  9. ‚ÜϬ†Anar a :9,0 9,1 Needham, Joseph. (1986d). Science and Civilization in China: Volume 4, Physics and Physical Technology, Part 3, Civil Engineering and Nautics. Taipei: Caves Books Ltd.¬†ISBN 0-521-07060-0, 187‚Äď189.
  10. ‚ÜĎ Eda Kranakis.¬†Constructing a bridge: an exploration of engineering culture, design, and research in nineteenth-century France and America. MIT Press, 1996, p.¬†453.¬†ISBN 0-262-11217-5.
  11. ‚ÜĎ (en angl√®s)¬† , 10-10-2016 [Consulta: 7 setembre 2017].
  12. ‚ÜĎ ¬ęLiving Root Bridge in Laitkynsew India¬Ľ. www.india9.com. [Consulta: 22 febrer 2010].
  13. ‚ÜĎ (en angl√®s)¬† , 10-05-2017 [Consulta: 7 setembre 2017].
  14. ‚ÜĎ ¬ęCherrapunjee¬Ľ. www.cherrapunjee.com. [Consulta: 22 febrer 2010].
  15. ‚ÜĎ ¬ęLiving Bridges in India Have Grown for 500 Years (Pics)¬Ľ.¬†TreeHugger, New York. [Consulta: 24 octubre 2010].
  16. ‚ÜĎ The living root bridges of Cherrapunji, India
  17. ‚ÜĎ .
  18. ‚ÜĎ Ruchira Paul. ¬ęLiving architecture: The root bridges of India and Japan¬Ľ.¬†Accidentalblogger.typepad.com, 22-04-2010. [Consulta: 3 abril 2015].
  19. ‚ÜϬ†Anar a :19,0 19,1 Henry Taylor Bovey.¬†Applied Mechanics. 2. Montreal: Printed by John Lovell & Son for the Office of the Minister of Agriculture, Canada, 1882, p.¬†150. pages 85-90
  20. ‚ÜĎ Fleeming Jenkin.¬†Bridges: an elementary treatise on their construction and history. Edimburg: Adam and Charles Black, 1876, p.¬†345. pages 304-305
  21. ‚ÜĎ ¬ęOptimot. Consultes ling√ľ√≠stiques¬Ľ.¬†Llengua catalana. [Consulta: 1r gener 2024].
  22. ‚ÜĎ ¬ęOptimot. Consultes ling√ľ√≠stiques¬Ľ.¬†Llengua catalana. [Consulta: 2 gener 2024].
  23. ‚ÜĎ Simon Bell.¬†Design for Outdoor Recreation. 2nd. Taylor & Francis, 2008, p.¬†232.¬†ISBN 978-0-415-44172-8. page 145
  24. ‚ÜϬ†Anar a :24,0 24,1 Simon Bell.¬†Design for Outdoor Recreation. 2nd. Taylor & Francis, 2008, p.¬†232.¬†ISBN 978-0-415-44172-8. page 108, 133-135
  25. ‚ÜĎ Nicola Williams, Catherine Le Nevez.¬†Provence & the C√īte d'Azur. 5th. Lonely Planet, 2007, p.¬†456.¬†ISBN 978-1-74104-236-8. page 253
  26. ‚ÜĎ ¬ęDes passerelles himalayennes¬Ľ (en franc√®s). www.enviscope.com. Arxivat de l'original el 23 desembre 2008. [Consulta: 4 mar√ß 2009].
  27. ‚ÜĎ Arroyo Cangrejillo Bridge
  28. ‚ÜĎ Paul Werner, Iris K√ľrschner, Thomas Huttenlocher, Jochen Hemmleb.¬†Klettersteigatlas Alpen: √úber 900 Klettersteige zwischen Wienerwald und C√īte d'Azur (en alemany). Bergverlag Rother GmbH, 2017, p.¬†374.¬†ISBN 9783763380879.
  29. ‚ÜĎ www.valtellina.it, Valtellina -. ¬ęHighest Tibetan Bridge in Europe Opens - Valtellina¬Ľ (en angl√®s).¬†www.valtellina.it. [Consulta: 24 setembre 2018].
  30. ‚ÜĎ ¬ęLongest Tibet-style footbridge¬Ľ (en angl√®s).¬†www.guinnessworldrecords.com. [Consulta: 26 agost 2019].
  31. ‚ÜĎ ¬ęParbat getting 'tallest and longest' bridge at home¬Ľ.¬†myRepublica, 06-01-2020. [Consulta: 1r maig 2021].
  32. ‚ÜĎ ¬ęWorld's longest pedestrian suspension bridge is opening in Portugal¬Ľ (en angl√®s). CNN Travel, 09-10-2020. [Consulta: 10 octubre 2020].
  33. ‚ÜĎ ¬ęA Castelsaraceno il ponte tibetano pi√Ļ lungo al mondo¬Ľ (en itali√†). la Repubblica, 27-07-2021. [Consulta: 22 gener 2022].

Bibliografia

  • Troyano, Leonardo Fern√°ndez. ¬ę8.3.2 Catenary Bridges¬Ľ. A:¬†Bridge Engineering: A Global Perspective. Thomas Telford, 2003, p.¬†514.¬†ISBN 0-7277-3215-3.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pont suspès simple




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.