11-04-2023  (119 lectures) Categoria: Articles

Monserrato

)

Salta a la navegacióAnar a la cerca

Monserrato
com√ļ
(CA) Monserrato
(SC) Pa√Ļli
Monserrato ‚Äď Escut d'armes
Monserrato ‚Äď VeureEsgl√©sia de Sant'Ambrogio
Localització
Estat Itàlia Itàlia
Regió Sardenya
Ciutat metropolitana Cagliari
Administració
Alcalde Tomaso Antonio Locci (llista cívica) del 2-7-2019
Territori
Coordenades 39¬į15‚Ä≤24.65"N 9¬į08‚Ä≤19.45"E
Altitud 2 m a.s.l.
Superfície 6,43 km²
Habitants 18.980[1] (30-9-2022)
Densitat 2.951,79 persones/km²
Municipis limítrofs Càller, Quartucciu, Selargius, Sestu
Altres informacions
Codi postal 09042
Prefix 070
Zona horària UTC+1
Codi ISTAT 092109
Codi cadastral F383
Plat CA
Cl sísmic. Zona 4 (sismicitat molt baixa)[2]
Cl. climàtica zona C, 989 GG[3]
Nom dels habitants (CA) monserratini, paulesi
(SC) paulesus
Client Sant Ambròs
Vacances Desembre 7
Cartografia
Mapa de situació: Itàlia
Monserrato - Itàlia
Monserrato - Itàlia
Monserrato ‚Äď MapaSituaci√≥ del municipi de Monserrato a la ciutat metropolitana de C√†ller
Web institucional

Monserrato (Pauli en sard[4]) és un municipi italià de 18 980 habitants a la ciutat metropolitana de Càller, a Sardenya, conurbato amb la capital.

√ćndex

Geografia física

Territori

Situat a la plana de Campidano, a prop de l'estany de Molentargius i de les salines, Monserrato forma part de la conurbació de Càller, el cor de la ciutat metropolitana de la capital sardenya, juntament amb Càller, Pirri, Selargius, Quartucciu i Quartu Sant'Elena.

Orígens del nom

El nom sard¬†Pauli o Paulli significa¬†pant√†. Ja a l'edat mitjana va assumir el nom de Pa√Ļly, primer, i despr√©s el de¬†Pa√Ļli Pirri. A partir de 1881 es va convertir en¬†Pa√Ļli Monserrato i a partir de¬†l'11 d'abril de 1888, per Reial Decret i a inst√†ncies de l'Ajuntament, va prendre el nom de¬†Monserrato, paraula atribu√Įble a la Mare de D√©u de¬†Montserrat (prop de¬†Barcelona).

Història

La fundaci√≥ del primer assentament es remunta a¬†l'√®poca romana. A l'edat mitjana coneguda com a¬†Pauli, va ser inclosa en el¬†Giudicato de C√†ller, a la¬†curatoria de Campidano di C√†lari. El 1258, despr√©s del desmembrament del Giudicato, va ser administrada per oficials pisans fins al¬†1324 quan, despr√©s de la¬†conquesta aragonesa, va ser concedida en¬†feu. La¬†pesta de 1348 va despoblar la vila, el¬†1366 Guglielmo¬†Canelles es va convertir en senyor feudal, per√≤ es va oposar a¬†les tropes arborenques que van ocupar el territori fins al¬†1410. Pauli va tornar al¬†Regne de Sardenya despr√©s de la¬†batalla de Sanluri. El¬†1426 el poble va ser concedit a Dalmazio Sanjust que va iniciar una obra de rehabilitaci√≥ que va permetre el desenvolupament de la vila afavorint especialment l'agricultura del vi. El senyor feudal posse√Įa el pa√≠s amb el t√≠tol de¬†comte de San Lorenzo[5].

Després de l'abolició del feudalisme, el 1848 va passar a formar part de la província de Càller convertint-se en municipi independent fins al 1928, quan es va fusionar amb el municipi de Càller.

Va recuperar la seva autonomia el 18 de novembre de¬†1991 despr√©s d'un refer√®ndum (celebrat el 21 d'abril del mateix any) i mitjan√ßant una¬†llei auton√≤mica. En aquella ocasi√≥, per√≤, va passar de 1 137 hect√†rees de territori municipal a 650 hect√†rees (va ser privat de la plana de Sant Lloren√ß perqu√® una franja de terreny al municipi de Selargius va interrompre la seva continu√Įtat territorial). Sobre aquesta q√ľesti√≥ encara hi ha un plet en curs entre l'Ajuntament de Monserrato i el Municipi de C√†ller.¬†[6]

Símbols

L'escut i l'estendard del municipi de Montserrat van ser atorgats per decret del President de la Rep√ļblica de l'1 de mar√ß de 1999.¬†[7]

Monuments i llocs d'interès

Arquitectura religiosa

Església de Santa Maria de Paulís
  • Esgl√©sia de Sant'Ambrogio: dedicada a la patrona de Montserrat, √©s un edifici d'estil¬†g√≤tic-catal√† datat entre finals del¬†segle XV i principis del¬†segle XVI. El¬†1983 es va dur a terme la restauraci√≥ que va treure a la llum l'aspecte arquitect√≤nic original. L'interior est√† dividit en tres naus.
  • Esgl√©sia rural de Sant Lloren√ß: √©s de planta rectangular i a l'interior hi ha una sola nau. Actualment pertany al territori de C√†ller mentre que hist√≤ricament estava situada al territori de Montserrat.
  • Esgl√©sia de la Sant√≠ssima Verge: √©s l'esgl√©sia dedicada a la Sant√≠ssima Mare de D√©u de Montserrat. Tamb√© coneguda com a¬†Santa Maria de Paulis, t√© planta¬†de creu grega amb c√ļpula central.
  • Esgl√©sia de SS. Redentore: esgl√©sia parroquial d'aspecte modern t√≠pica de les esgl√©sies constru√Įdes despr√©s de la¬†Segona Guerra Mundial (la col¬∑locaci√≥ de la primera pedra data de¬†1955). Recentment restaurada, consta d'una sola gran nau. Particularment √©s el campanar que s'al√ßa al costat de l'esgl√©sia per una al√ßada de vint-i-sis metres.
  • Esgl√©sia de San Giovanni Battista de la Salle: esgl√©sia parroquial d'√®poca moderna, constru√Įda a finals dels anys noranta. √Čs de formig√≥ armat, amb fa√ßana corbada i campanar quadrat. L'edifici est√† situat al districte de Paluna, al l√≠mit amb el municipi de¬†Selargius.

Arquitectura civil

  • Casa Foddis: constru√Įda en estil Modernista a principis del segle XX, est√† situada a la Via Zuddas, al cor del centre hist√≤ric de Monserrato. √Čs l'actual seu del Departament de Cultura.

Societat

Roba tradicional

Demogràfic

Cens d'habitants[8]

Grups ètnics i minories estrangeres

A 31 de desembre de 2019, la població estrangera ascendia a 275 persones, equivalent a l'1,4% de la població total. Les principals nacionalitats són[9]:

Lleng√ľes i dialectes

La variant del sard parlada a Monserrato és la campidanesa comuna.

Tradicions i folklore

Esdeveniments

  • A Fogadoni de santu Srebestianu al gener
  • A l'agost se celebra la festa de Sant Lloren√ß.
  • El 8 de setembre, abans de l'inici de la verema, tenen lloc les celebracions de la Sant√≠ssima Mare de D√©u.
  • Festa de la verema, √ļltim diumenge de setembre

Cultura

Instrucció

Policlínica de Monserrato

A Monserrato s'alça la Ciutadella Universitària, un gran complex en el qual s'han descentralitzat diverses universitats de la Universitat de Càller i que també inclou un Hospital Universitari.

Museus

Teatres

  • Giuseppe Verdi (Via Traiano)
  • √Čs Mascareddas (Via 31 de mar√ß de 1943 - ex Akroama)
  • Sant'Ambrogio (Via Ambrosiana)

Economia

En les √ļltimes d√®cades, la ciutat ha experimentat un desenvolupament apreciable en els sectors de la construcci√≥, econ√≤mics, socials i culturals.

Particularment evident √©s la urbanitzaci√≥, caracteritzada per la pres√®ncia de nous i moderns barris que formen part integrant de l'antic nucli urb√†, on encara es poden veure les t√≠piques cases Campidano constru√Įdes en "ladiri" (maons crus de palla i fang) i¬†puny, caracteritzades per la bella "lolle" (grans l√≤gies tipus espanyol, adornades amb flors i plantes) i els imponents portals de fusta enriquits amb talles i decoracions.

L'economia del país es basava tradicionalment en l'agricultura i en particular en la viticultura. Encara avui la planta de producció més gran és la Cantina Sociale (fundada el 1924, la primera a Sardenya) que produeix bons vins com Nuragus, Monica, Moscato, Nasco, Girò. No és difícil notar al centre històric encara unes fulles de palmera, col·locades al costat del portal de la casa, que dóna fe de la venda de vi de producció familiar.

Infraestructures i transport

Pont per cable "Emanuela Loi" a la SS.554La parada de San Gottardo, terminal del ferrocarril a Isili i intercanviador entre les dues línies de tramvia de Metrocagliari

Monserrato està afectat per la ruta de la S.S. 554, connectada amb la S.S. 131 (Càller - Porto Torres), S.S. 130 (Càller - Iglesias), S.S. 125 (Càller-Olbia).

Les estacions de San Gottardo i Monserrato, gestionades per ARST, veuen trens a Mandas i Isili al llarg del ferrocarril Càller-Isili, a més del servei turístic anomenat Trenino Verde.

Els serveis urbans es realitzen mitjan√ßant autocorse¬†CTM i per la l√≠nia de tramvia ARST que connecta la parada de San Gottardo, estaci√≥ adjacent, amb¬†l'antiga estaci√≥ de ferrocarril Cagliari - Piazza Repubblica, amb la¬†parada Policlinico Universitario i amb l'estaci√≥¬†de Settimo San Pietro, accessible tant en¬†tramvia com en tren. Les connexions regionals es realitzen amb els serveis d'autob√ļs ARST.

De 1893 a 1971 Monserrato també va ser travessat pel tramvia suburbà Cagliari-Quartu Sant'Elena, primer amb tracció a vapor i més tard, incorporat a la xarxa tramviària de Càller, amb tramvies elèctrics.

Administració

PeríodeAlcaldePartitCàrrecNotes
27 d'abril de 1997 13 maig 2001 Antoni Vacca llistes cíviques de centreesquerra, PDS, PRC, PSd'Az Alcalde [10]
13 maig 2001 28 maig 2006 Antoni Vacca DS, Els Demòcrates, PdCI, PRC, PPI, PSd'Az, IDE Alcalde [11]
28 maig 2006 15 maig 2011 Marc Salvatore Sini DS, DL, llistes cíviques de centreesquerra, Socialistes Units - PSI, PSd'Az, PRC, PdCI, Federació dels Verds Alcalde [12]
15 maig 2011 5 juny 2016 Giovanni Argiolas PD, SEL, RossoMori, PSI, IdV, Federació de l'Esquerra Alcalde [13]
6 juny 2016 juny 1, 2018 Tomaso Antonio Locci Llista cívica "Monserrato Libera", RS, PSI, llista cívica "Monserrato la Tua Città" Alcalde [14]
2 juliol 2019 titular Tomaso Antonio Locci Llista cívica "Monserrato Libera" Alcalde

Notes

  1. ^ Balanç demogràfic mensual any 2022 (dades provisionals), de demo.istat.it, ISTAT.
  2. ^ Classificació sísmica (XLS), sobre rischi.protezionecivile.gov.it.
  3. ^ Taula de graus/dia dels municipis italians agrupats per Regió i Província (PDF), en Llei de 26 d'agost de 1993, n. 412, Annex A, Agència Nacional de Noves Tecnologies, Energia i Desenvolupament Econòmic Sostenible, 1 de març de 2011, p. 151. [Consulta: 25 abril 2012], arxivat de l'original el 1 gener 2017.
  4. ^ Adoptada per Resoluci√≥ d'Ajuntament n¬ļ 22 de 28.10.2010
  5. ^ Francesco Floris, Feudi e feudatari di Sardegna, Càller, Della Torre, 1996.
  6. ^ font[Enlla√ß trencat] Projecte de Llei n¬ļ 325¬†de Restauraci√≥ dels l√≠mits hist√≤rics dels municipis.
  7. ^ Monserrato, decret 2000-03-01 DPR, concessió d'escut i estendard, a l'Arxiu Central de l'Estat. [Consulta: 30 juliol 2022].
  8. ^ Estadística I.Stat - ISTAT; [Consulta: 28-12-2012].
  9. ^ https://www.tuttitalia.it/sardegna/79-monserrato/statistiche/cittadini-stranieri-2019/
  10. ^ Municipal 27/04/1997, de elezionistorico.interno.gov.it, Ministeri de l'Interior. [Consulta: 16 agost 2017].
  11. ^ Municipal 13/05/2001, de elezionistorico.interno.gov.it, Ministeri de l'Interior. [Consulta: 16 agost 2017].
  12. ^ Municipal 28/05/2006, de elezionistorico.interno.gov.it, Ministeri de l'Interior. [Consulta: 16 agost 2017].
  13. ^ Municipal 15/05/2011, de elezionistorico.interno.gov.it, Ministeri de l'Interior. [Consulta: 16 agost 2017].
  14. ^ Municipal 05/06/2016, de elezionistorico.interno.gov.it, Ministeri de l'Interior. [Consulta: 16 agost 2017].

Bibliografia

Referències

Altres projectes

Enllaços externs




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.