De Wikipedia, l'enciclopèdia lliure

 

Llicències Creative Commons (poseu-vos en la imatge per saber-ne més)

Llicències Creative Commons (poseu-vos en la imatge per saber-ne més)

Drets d'autor (del francès droits d'auteur) són un conjunt de normes i principis que regulen els drets morals i patrimonials que la llei concedeix als autors (els drets d'autor), pel sol fet de la creació d'una obra literària, artística o científica, estigui publicada o inèdita.

En el¬†Dret anglosax√≥ s'utilitza la noci√≥ de¬†copyright (tradu√Įt literalment com a 'dret de c√≤pia') que -en general- compr√®n la part patrimonial dels¬†drets d'autor (drets patrimonials).

Una obra passa al¬†domini p√ļblic quan els drets patrimonials han expirat. Aix√≤ succeeix habitualment despr√©s d'un termini des de la¬†mort de¬†l'autor (post mortem auctoris). Per exemple, en el dret europeu, 70 anys despr√©s de la mort de l'autor. Aquesta obra llavors pot ser utilitzada de forma lliure, respectant els¬†drets morals.

Dret d'autor i Copyright

El dret d'autor i copyright constitueixen dues concepcions sobre la propietat literària i artística. El primer prové de la família del Dret continental, particularment del Dret francès, mentre que el segon prové del Dret anglosaxó (o common law).

El¬†dret d'autor es basa en la idea d'un dret personal de l'autor, fundat en una forma d'identitat entre l'autor i la seva creaci√≥. El dret moral est√† constitu√Įt com a emanaci√≥ de la persona de l'autor: reconeix que l'obra √©s expressi√≥ de la persona de l'autor i aix√≠ se'l protegeix. La protecci√≥ del¬†copyright es limita estrictament a l'obra, sense considerar atributs morals de l'autor en relaci√≥ amb la seva obra, excepte la paternitat; no ho considera com un autor pr√≤piament tal, per√≤ t√© drets que determinen les modalitats d'utilitzaci√≥ d'una obra.

Antecedents històrics

Tot i que en l'antiguitat és possible trobar incipients idees sobre un dret sobre les obres intel·lectuals, no és fins a l'aparició de la impremta, que va permetre la distribució i còpia massiva de les obres, quan sorgeix la necessitat de protegir les obres no com a objectes materials, sinó com a fonts de propietat intel·lectual.

Tot i que formalment es tendeix a situar el naixement del dret d'autor i del copyright durant el segle XVIII, en realitat es pot considerar que el primer autor a reclamar drets d'autor en el món occidental, molt abans que l'Estatut d'Anne de 1710 del Regne Unit o les disputes de 1662 en les quals va interferir la Unió de les Corones, va ser Antonio de Nebrija, creador del cèlebre Grammatica i impulsor de la impremta a la Universitat de Salamanca a la fi del segle XV.

M√©s tard, a¬†l'Anglaterra del¬†segle XVIII els editors d'obres (els¬†llibreters) argumentaven l'exist√®ncia d'un¬†dret a perpetu√Įtat a controlar la¬†c√≤pia dels¬†llibres que havien adquirit dels autors. Aquest dret implicava que ning√ļ m√©s podia¬†imprimir c√≤pies de les obres sobre les quals tinguessin el¬†copyright (tradu√Įt literalment com a 'dret de c√≤pia').

L'Estatut de la Reina Ana, aprovat pel¬†parlament angl√®s el¬†1710, va ser la primera¬†norma sobre¬†copyright de la hist√≤ria. Aquesta¬†llei establia que totes les obres publicades rebrien un¬†termini de¬†copyright de 14 anys, renovable per una vegada si l'autor es mantenia amb vida (o, sigui, un m√†xim de 28 anys de protecci√≥). Mentre que totes les obres publicades abans de¬†1710 rebrien un¬†termini √ļnic de 21 anys a comptar d'aquesta data. No obstant aix√≤, el¬†domini p√ļblic en el¬†dret anglosax√≥ nom√©s va n√©ixer el¬†1774, despr√©s del cas¬†Donaldson contra Beckett en qu√® es va discutir l'exist√®ncia del¬†copyright a perpetu√Įtat (la¬†Cambra dels Lores va resoldre 22 vots a 11 en contra d'aquesta idea).

Estats Units va incorporar els principis asseguts a Anglaterra sobre el¬†copyright. Aix√≠ la¬†Constituci√≥ de¬†1787, a l'article I, secci√≥ 8, cl√†usula 8 (la¬†cl√†usula del progr√©s) permet establir en favor dels autors ¬ędrets sobre la propietat creativa¬Ľ per temps limitat. El¬†1790, el Congr√©s dels Estats Units va promulgar la primera¬†Copyright Act ('Llei sobre copyright'), creant un sistema federal de¬†copyright i protegint-lo per un¬†termini de catorze anys, per igual terme si l'autor era viu al seu venciment (o sigui, un m√†xim de 28 anys de protecci√≥). Si no existia renovaci√≥, la seva obra passava al domini p√ļblic.

Mentre als Estats Units, el¬†copyright es va convertir en un¬†dret de propietat comerciable, a Fran√ßa i¬†Alemanya es va desenvolupar el¬†dret d'autor, sota la idea d'expressi√≥ √ļnica de l'autor. En aquesta l√≠nia, el fil√≤sof alemany¬†Kant deia que ¬ęuna obra¬†d'art no pot separar-se del seu autor¬Ľ.

A França el 1777, Beaumarchais (autor de la comèdia El barber de Sevilla), va fundar la primera organització per promoure el reconeixement dels drets dels autors. Però vaig esperar al final de la Revolució Francesa perquè l'Assemblea Nacional aprovés la primera Loi du droit d'auteur ('Llei de dret d'autor') el 1791.

Evolució del copyright

El¬†1790, les obres protegides per la¬†Copyright Act dels Estats Units eren nom√©s els ¬ęmapes, cartes de navegaci√≥ i¬†llibres¬Ľ (no cobria les obres¬†musicals o¬†d'arquitectura). Aquest¬†copyright atorgava a l'autor el dret exclusiu a ¬ępublicar¬Ľ les obres, per la qual cosa nom√©s es violava tal dret si¬†reimimia l'obra sense el perm√≠s del seu titular. A m√©s, aquest dret no s'estenia a les ¬ęobres derivades¬Ľ (era un dret exclusiu sobre l'obra en particular), per la qual cosa no impedia les traduccions o adaptacions d'aquest text. Amb els anys, el titular del¬†copyright va obtenir el dret exclusiu a controlar qualsevol ¬ępublicaci√≥¬Ľ de la seva obra. Els seus drets es van estendre, de l'obra en particular, a qualsevol ¬ęobra derivada¬Ľ que pogu√©s sorgir en base a l'¬ęobra original¬Ľ.

Així mateix, el Congrés dels Estats Units va incrementar el 1831 el termini inicial del copyright de 14 a 28 anys (és a dir, es va arribar a un màxim de 42 anys de protecció) i el 1909 va estendre el termini de renovació de 14 a 28 anys (obtenint-se un màxim de 56 anys de protecció). I, a partir dels anys 50, va començar a estendre els terminis existents de forma habitual (1962, 1976 i 1998).

Símbols

El¬†s√≠mbol ‚Ąó (una lletra ¬ęP¬Ľ maj√ļscula ubicada dins d'un¬†cercle) representa la reserva dels ¬ędrets d'autor sobre una gravaci√≥¬Ľ (m√ļsica) i √©s¬†l'abreviatura per a la paraula ¬ęfon√≤graf¬Ľ (phonograph en¬†angl√®s) o registre fonogr√†fic. Aquest s√≠mbol fa refer√®ncia m√©s directament a l'obra musical en si gravada en un determinat¬†disc,¬†cassette,¬†CD, etc., de fet, √©s molt com√ļ veure'l impr√®s en les contraportades dels¬†√†lbums musicals.

D'altra banda, el s√≠mbol¬†¬© (una lletra ¬ęC¬Ľ maj√ļscula dins d'una¬†circumfer√®ncia) fa refer√®ncia m√©s pr√≤piament al dret d'autor (copyright) sobre obres intel¬∑lectuals d'una altra √≠ndole, com per exemple: llibres, fullets, obres dram√†tiques, obres cinematogr√†fiques i audiovisuals; dibuixos, pintures etc.

La diferència entre el significat d'un símbol i un altre és molt tènue.
XX MA

Camp d'aplicació

La protecci√≥ del dret d'autor abasta √ļnicament l'expressi√≥ d'un contingut, per√≤ no les idees. Per al seu naixement no necessita de cap formalitat, √©s a dir, no requereix de la inscripci√≥ en un registre o el dip√≤sit de c√≤pies, els drets d'autor neixen amb la creaci√≥ de l'obra.

Són objecte de protecció les obres originals, del camp literari, artístic i científic, qualsevol que sigui la seva forma d'expressió, suport o mitjà. Entre d'altres:

Hi ha diverses categories de materials que generalment no són elegibles per a la protecció de dret d'autor. Aquestes inclouen entre d'altres com aquestes:

  • Treballs que no han estat fixats en una forma d'expressi√≥ tangible. Per exemple: obres coreogr√†fiques que no han estat escrites o gravades, o discursos improvisats o presentacions que no han estat escrites o gravades.
  • T√≠tols, noms, frases curtes i lemes, s√≠mbols o dissenys familiars, meres variants de decoraci√≥ tipogr√†fica, lletres o colors; meres llistes d'ingredients o continguts.
  • Idees, procediments, m√®todes, sistemes, processos, conceptes, principis, descobriments, aparells, com diferenciacions d'una descripci√≥, explicaci√≥ o il¬∑lustraci√≥.
  • Obres que consisteixen totalment d'informaci√≥ que √©s de coneixement p√ļblic i no representen un treball que tingui un autor original. (Per exemple: calendaris, taules de pes i estatura, cintes m√®triques o regles, i llistes o taules obtingudes de documents p√ļblics o altres fonts d'√ļs com√ļ).
  • Les lleis, reglaments i altres normes. Es poden publicar per√≤ no donen exclusivitat: d'altres poden tamb√© publicar edicions de les lleis. En els casos d'obres com concordances, correlacions, comentaris i estudis comparatius de les lleis, s√≠ que poden ser protegides en el que tinguin de treball original de l'autor.

Els drets d'autor

El titular dels drets d'autor gaudeix de drets exclusius respecte de:

  • Reproduir l'obra en c√≤pies o fonogrames.
  • Preparar obres derivades basades en l'obra.
  • Distribuir c√≤pies o fonogrames de l'obra al p√ļblic venent-les o fent un altre tipus de transfer√®ncies de propietat tals com llogar, arrendar o prestar aquestes c√≤pies.
  • Presentar l'obra p√ļblicament, en el cas d'obres liter√†ries, musicals, dram√†tiques i coreogr√†fiques, pantomimes, pel¬∑l√≠cules i altres produccions audiovisuals.
  • Mostrar l'obra p√ļblicament, en el cas d'obres liter√†ries, musicals, dram√†tiques coreogr√†fiques, pantomimes, obres pict√≤riques, gr√†fiques i esculturals, incloent imatges individuals de pel¬∑l√≠cules o altres produccions audiovisuals.
  • En el cas d'enregistraments sonors, interpretar l'obra p√ļblicament a trav√©s de la transmissi√≥ audiodigital.

La protecció del dret d'autor existeix des que l'obra és creada d'una forma fixada. El dret d'autor sobre una obra creada esdevé immediatament propietat de l'autor que va crear aquesta obra. Només l'autor o aquells els drets dels quals deriven de l'autor poden reclamar propietat.

Els autors d'una obra col·lectiva són co-duels del dret d'autor d'aquesta obra llevat que hi hagi un acord que indiqui el contrari.

El dret d'autor de cada contribució individual d'una publicació periòdica o en sèrie, o qualsevol altra obra col·lectiva, existeixen a part del dret d'autor d'una obra col·lectiva en la seva totalitat i estan conferits inicialment a l'autor de cada contribució. La mera possessió d'un llibre, manuscrit, pintura o qualsevol altra còpia o fonograma li atorga al duel el dret d'autor.

Els menors d'edat poden reclamar dret d'autor, però les lleis específiques poden reglamentar qualsevol transacció relacionada amb aquest tema on ells siguin part.

Classes de drets d'autor

Dins de la tradici√≥ jur√≠dica del¬†Dret continental,¬†Dret Internacional, i¬†Dret Mercantil, se solen distingir els seg√ľents tipus¬†drets d'autor:

  • Drets patrimonials: s√≥n aquells que permeten de manera exclusiva l'explotaci√≥ de l'obra fins a un termini comptat a partir de la mort del darrer dels autors, posteriorment passen a formar part del¬†domini p√ļblic podent qualsevol persona explotar l'obra.
  • Drets morals: s√≥n aquells lligats a l'autor de manera permanent i s√≥n irrenunciables i imprescriptibles.
  • Drets connexos: s√≥n aquells que protegeixen persones diferents de l'autor, com poden ser els artistes, int√®rprets, traductors, editors, productors, etc.
  • Drets de Reproducci√≥ : √©s un fonament legal que permet a l'autor de l'obra impedir a tercers efectuar c√≤pies o reproduccions de les seves obres.
  • Dret de¬†Comunicaci√≥ p√ļblica: dret en virtut del qual l'autor o qualsevol altre titular dels drets pot autoritzar una representaci√≥ o execuci√≥ viva o en directe de la seva obra, com la representaci√≥ d'una pe√ßa teatral o l'execuci√≥ d'una simfonia per una orquestra en una sala de concert. Quan els fonogrames es difonen per mitj√† d'un equip amplificador en un lloc p√ļblic, com una discoteca, un avi√≥ o un centre comercial, tamb√© estan subjectes a aquest dret.
  • Drets de¬†traducci√≥: per reproduir i publicar una obra tradu√Įda s'ha de demanar un perm√≠s del titular de l'obra en l'idioma original.

Crítiques al sistema de Copyright

Mark Twain va dir sobre les lleis de drets d'autor:

"Només una cosa és impossible per a Déu: trobar-li algun sentit a qualsevol llei de copyright del planeta" (Mark Twain al seu quadern de notes, el 23 de maig de 1903). [1]

En el seu llibre titulat Un món sense Copyright, Joost Smiers, professor de Ciència Política de les Arts en el Grup de Recerca Arts i Economia a l'Utrech School of the Arts d'Holanda, basant-se en altres autors, observa que:

(...) la base filos√≤fica del sistema de copyright actual es recolza en un mal ent√®s: l'originalitat dels artistes √©s inagotable, concepte que s'aplica a creadors i int√®rprets. Per√≤ la realitat indica una altra cosa, perqu√® els artistes sempre tenen en compte les obres creades en el passat i en el present, i agreguen elements al corpus existent. Aquests agregats mereixen respecte i admiraci√≥, per√≤ seria inadequat atorgar als seus creadors, int√®rprets i productors drets d'exclusivitat monop√≤lics sobre una cosa que s'inspira en el coneixement i la creativitat que formen part del domini p√ļblic i s√≥n producte de la tasca d'altres artistes. (Barthes, 1968; Boyle, 1996: 42, 53-59)

Regulació del dret d'autor

La legislació sobre dret d'autor canvia d'un país a un altre. Per a certes obres i altre material objecte de protecció, pot obtenir una autorització acudint a una organització de gestió col·lectiva. Aquestes autoritzen la utilització d'obres i altre material protegit pel dret d'autor i els drets connexos quan resulta impracticable l'exercici individual dels drets pels titulars. [2] No obstant això, diverses organitzacions internacionals no governamentals promouen el contacte entre diferents organitzacions de gestió col·lectiva nacionals.

Les lleis de cada pa√≠s difereixen especialment en els punts seg√ľents:

  • Termini de protecci√≥. En la majoria dels pa√Įsos, els drets d'autor expiren no m√©s enll√† de 70 anys despr√©s de la mort de l'autor.
  • Situaci√≥ de les obres de l'Estat. En molts pa√Įsos (per√≤ no en tots), els documents publicats per¬†l'Estat per a √ļs oficial estan en el¬†domini p√ļblic.
  • Tipus de material subjecte a dret d'autor.

Espanya

A Espanya es coneix com a¬†drets de la propietat intel¬∑lectual al que els ordenaments jur√≠dics denominen dret d'autor. La vigent¬†Llei de Propietat Intel¬∑lectual (LPI) data¬†d'11 de novembre de¬†1987. Despr√©s d'algunes reformes i l'aprovaci√≥ de diverses lleis especials, el 1996 es va dur a terme, mitjan√ßant el Reial Decret Legislatiu 1/1996, una refosa que ja ha estat objecte de modificacions posteriors per la Llei 5/1998 i les Lleis 19 i¬†23/2006. Una caracter√≠stica fonamental d'aquest Ordenament √©s que es configura el dret d'autor com a √ļnic, per√≤ integrat per diverses facultats; aix√≠: de reproducci√≥, comunicaci√≥, distribuci√≥, transformaci√≥... Una propietat essencial del dret d'autor a Espanya √©s que t√© per objecte un b√© immaterial: l'obra.

En l'actualitat, i tal com estableix la LPI, es pot dir de manera general que, en el cas m√©s simple i freq√ľent d'un sol autor, els drets d'explotaci√≥ de l'obra duren tota la vida de l'autor i 70 anys despr√©s de la seva mort o declaraci√≥ de la mort. En cas d'obres amb diversos autors (¬ęobres en col¬∑laboraci√≥¬Ľ), els 70 anys compten a partir de la mort de l'autor que mori l'√ļltim. En els casos d'obres amb diversos autors per√≤ editades i divulgades sota un √ļnic nom (¬ęobres col¬∑lectives¬Ľ), obres pseud√≤nimes i obres an√≤nimes, els 70 anys compten des de la data de publicaci√≥.

Tanmateix, cal considerar que la llei de 1879 establia un termini de protecció de les obres de 80 anys a partir de la mort de l'autor, la qual cosa ha estat respectada en la LPI de 1987 mitjançant diverses disposicions transitòries. Això fa que el termini efectiu de la majoria de les obres properes a l'expiració sigui de 80 anys (serà així fins al 2057).

La LPI explícitament recull a l'article 31 el dret a la còpia privada, és a dir, el dret a fer còpies privades sense permís de l'autor sempre que no existeixi ànim de lucre i la còpia es realitzi a través d'una còpia legal. Per compensar els autors, introdueix el pagament d'un cànon compensatori associat a alguns suports de gravació (CD, DVD, cassets, reproductors MP3...) i gravadores (càmeres fotogràfiques, gravadores de CD/DVD, fotocopiadores...). Els imports recollits per aquest concepte han de ser gestionats a través de societats de gestió de drets d'autor (com SGAE i CEDRO).

Tractats internacionals

El març del 2002 va entrar en vigència el Tractat de l'OMPI sobre Dret d'Autor (WCT) i el maig del 2002 el Tractat de l'OMPI sobre Interpretació o Execució i Fonogrames (WPPT).

Ambd√≥s ¬ęTractats d'Internet¬Ľ (com se'ls coneix) van ser acordats el¬†1996 per¬†l'Organitzaci√≥ Mundial de la Propietat Intel¬∑lectual. Actualitzen i complementen el Conveni de Berna i introdueixen elements de la societat digital. Va prendre un total de 6 anys (1996 ‚Äď 2002) aconseguir la ratificaci√≥ d'aquests nous¬†tractats per part de 30 pa√Įsos, el m√≠nim exigit per a la seva aplicaci√≥.

[Informació extreta de l'article Dret d'autor de Wikipedia]