25-03-2022  (211 lectures) Categoria: Articles

Cinglar

Salta a la navegacióSalta a la cerca

Cinglar √©s l'√ļs d'un sol¬†rem a la¬†popa d'una embarcaci√≥ impulsant-lo amb moviments de costat a costat per crear una empenta cap endavant de l'embarcaci√≥ dins l'aigua.[1] Es distingeix del sistema de remar amb dos rems "un a cada costat de l'embarcaci√≥" (a banda i banda)¬†[2] i del remar en el que cada membre de la tripulaci√≥ de l'embarcaci√≥ o vaixell fa anar un sol rem, complementat per un altre membre de la tripulaci√≥ en el costat oposat amb un altre rem, i en el que cadascun agafa un sol rem amb les dues mans.[3]

Aquesta t√®cnica s'utilitza principalment a Fran√ßa a les costes del Canal i de l'Atl√†ntic, aix√≠ com tots els barquers i mariners, que tamb√© la practiquen en curses de velocitat. Tamb√© es practica als Pa√Įsos Baixos, al nord d'Alemanya i a Dinamarca. A Su√®cia est√† est√®s a la costa oest per√≤ molt poc a la costa b√†ltica. √Čs conegut, per√≤ rarament utilitzat a les Illes Brit√†niques. Hi ha el cas particular de la "voga veneta" a Ven√®cia, que ofereix analogies amb el cinglar tal com el coneixem.[4]

Contingut

Visió general

Cinglant cara enrere a Brest

En resum, el cinglar és el procés de propulsió d'una embarcació movent un rem des de la popa popa d'un costat a l'altre mentre es canvia l'angle de la pala per tal de generar empenta cap endavant en ambdós recorreguts. La tècnica és molt antiga i el seu origen és incert, tot i que es creu que es va desenvolupar independentment en diferents llocs i èpoques. Se sap que es va fer servir a l'antiga Xina,[5] i als Grans Llacs d'Amèrica del Nord per part dels americans precolombins.

Els 8 moviments del rem. Dins l'aigua el rem es mou en hèlix (proa a dalt del dibuix)

El rem es fa pivotar a la popa del vaixell i l'extrem interior s'empeny cap a un costat amb la pala girada de manera que generi empenta cap endavant, despr√©s es tor√ßa de manera que, quan es fa anar enrere sobre el tra√ß de retorn, la pala del rem tamb√© produeix una¬†empenta.cap endavant. L'empenta cap enrere tamb√© es pot generar girant el rem en l'altra direcci√≥ i remant. El rem normalment pivota en una simple osca tallada a la popa del vaixell on munta el rem, i el timoner ha d'inclinar la pala, girant l'extrem interior del rem, per generar l'empenta que no nom√©s empeny el vaixell cap endavant, tot mantenint el rem dins del seu pivot. Concretament, el funcionament del cinglar √©s molt especial ja que cal fer girar la pala del rem amb els 8 moviments de la figura, sense fer-lo anar dins i fora de l'aigua com els altres rems tradicionals. L'objectiu √©s minimitzar el moviment de les mans del remer i el moviment de l'embarcaci√≥ de costat a costat, de manera que el vaixell es mogui dins l'aigua lentament, per√≤ constantment. Aquesta m√≠nima rotaci√≥ fa que l'aigua es mogui per sobre de la pala i generi unes forces que es transfereixen al suport giratori, al costat del buc, empenyent aix√≠ el vaixell cap endavant. Dirigir el vaixell √©s limita a una q√ľesti√≥ de fer girar el rem per produir l'empenta adequada empenyent-lo o estirant-lo, en funci√≥ de la direcci√≥ en que vulgui anar el remer.[6]

En regates

El cinglar pot utilitzar-se en el rems competició quan una embarcació està bloquejada en la línia de sortida d'una regata i el timoner ha d'ajustar la direcció en què apunta el vaixell. Per aconseguir-ho sense apartar-lo dela línia de sortida, el timoner manarà a un remer de la meitat de proa del vaixell que "retiri" la pala del rem cap al seient darrere d'ell. Maniobrant l'embarcació d'aquesta manera, el timoner podrà ajustar el punt de mira de l'embarcació sense traspassar la línia de sortida.[7]

Característiques

Rem de cinglar

Charles Mozin: Detall d'un gravat

El rem de cinglar es diferencia d'un rem normar per diversos factors:

  • la pala √©s m√©s llarga (normalment una quarta part del rem, una mica m√©s per al "yuloh" xin√®s),),
  • √©s estret (normalment el doble del di√†metre del barril, una mica menys per al "yuloh" xin√®s),
  • √©s gruixut per mantenir una bona rigidesa,
  • les seves vores anteriors s√≥n paral¬∑leles (o convergeixen molt lleugerament cap al final) i fines,
  • la tija ha de ser m√©s r√≠gida i, per tant, t√© un di√†metre m√©s gran,
  • el m√†nec, quan est√† delimitat, √©s m√©s llarg per deixar lloc a les dues mans,
  • t√© un di√†metre m√©s gran per reduir l'esfor√ß necessari pel cop final del canell (perqu√© la punta del dit central toqui just la punta del polze).

La longitud d'un rem de cinglar ha de ser adequada per a l'alçada sobre l'aigua, definint com s'ha d'inclinar el rem. En el cas d'una barca auxiliar, un rem adequat sovint superarà lleugerament la mida de l'embarcació. En el cas d'una barca de quatre a cinc metres amb els peus del remer aproximadament al nivell de la línia de flotació i el rem inclinat uns 45, el rem hauria de superar els dos metres o quasi gairebé tres metres. Una canoa gran o una canoa especialment pesada es beneficiaran enormement de superar aquest valor. En un veler de gran tonatge la mida del rem podria superar els sis metres.

El rem de el cinglar s'esgota bastant r√†pidament en el punt de contacte amb el pivot i de vegades es trenca en aquest punt. La pr√†ctica tradicional √©s llavors reparar-la mitjan√ßant un conjunt bisellat, aprofitant per donar-li un angle del bisell paral¬∑lel al pla de la pala, cosa que li dona l'atractiu, a part de facilitat d'√ļs.

Avantatges

Charles Mozin : Cinglant
  • simplicitat: nom√©s un rem, sense parts mec√†niques espec√≠fiques (l'√ļs d'un rem no √©s una necessitat, sin√≥, al contrari, un tap)
  • continu√Įtat: el cinglar exerceix una empenta cont√≠nua a difer√®ncia d'altres usos de rems (nedar, navegar) o pales.
  • efici√®ncia: la pala funciona "en finor", en flux adjunt, amb una efici√®ncia propulsiva superior a la de la nataci√≥ "en empenta": permet a una sola persona impulsar un vaixell de gran tonatge.
  • mida: el moviment del rem √©s relativament petit i es duu a terme en posici√≥ d'empeus, el cinglar √©s molt m√©s adequada per impulsar un auxiliar ple de gent que nedar.
  • maniobrabilitat: com que el rem no sobresurt cap als laterals, √©s f√†cil realitzar maniobres d'embarcament o acoblament i circular per una massa d'aigua congestionada (llan√ßadora).
  • encimbellament: remar es presta f√†cilment a la propulsi√≥ del pal (que √©s la t√®cnica m√©s eficient en aig√ľes molt poc profundes).
  • traject√≤ria: la propulsi√≥ es troba a l'eix,
  • guia: el rem, amb la pala emplomallada, es pot utilitzar com a tim√≥ (si √©s prou pesat per quedar submergit), quan el vaixell corre a la seva costa (o a vela).
  • velocitat d'instal¬∑laci√≥: el cinglar es posa al seu lloc (est√† "llest", al vocabulari mar√≠tim) molt r√†pidament, cosa que pot ser √ļtil quan cal actuar r√†pidament sobre la maniobra.
  • sobrietat i eleg√†ncia: el cinglar no fa soroll, no embruta, no fa mala olor, no es descompon i no queda atrapada per les diverses cordes que creuem entre dues aig√ľes dels ports i els seus voltants.
  • bellesa: com han demostrat Claude Monet i sobretot Mathurin M√©heut, aquest moviment √©s bell, probablement es deu a la seva continu√Įtat.

Desavantatges

  • l'efici√®ncia relativa del cinglar en comparaci√≥ amb altres modes de propulsi√≥ cau molt fortament en aig√ľes mogudes.
  • els rems comercials petits (per a pneum√†tics, per exemple), lleugers i curts, no es presten b√© a la canalla.
  • es pot cinglar amb for√ßa (amb les dues mans) nom√©s mirant cap enrere (vegeu, per√≤, el cinglar xin√®s m√©s avall);
  • √©s dif√≠cil fer cinglar a diverses persones en el mateix vaixell (vegeu, per√≤, el cinglar xin√®s m√©s avall);
  • la represa despr√©s de la interrupci√≥ del moviment √©s delicada si la barca va errant;
  • la frenada √©s dif√≠cil i molt ineficient

Yuloh de la Xina

Sampan Xin√®s impulsat mitjan√ßat la t√®cnica del y√°ol«Ē que fa √ļs d'un sol rem.

El¬†Xin√®s "yuloh" (en xin√®s: śĎá ś©Ļ; pinyin:¬†y√°ol«Ē; Wade‚ÄďGiles:¬†yaolu) √©s un rem gran i pesat, amb un s√≤col a la part inferior del seu eix que s'adapta a un passador muntat a la popa, sobre un pivot que permet girar el rem balancejant-lo d'un costat a l'altre. El pes del rem, sovint suplementat per un cord√≥ de c√†nem, mant√© el rem al seu lloc sobre el pivot. El pes de la porci√≥ exterior del rem queda compensat per una corda que va des de la part inferior del m√†nec fins a la coberta del vaixell. El remer mou principalment el rem empenyent i estirant sobre aquesta corda, cosa que fa que el rem oscil¬∑li sobre el seu pivot, inclinant autom√†ticament la pala per crear una empenta cap endavant. Aquest sistema permet que diversos remers puguin operar amb un rem, cosa que permet, si cal, emprar-los en embarcacions pesades i grans. La gran efici√®ncia d'aquest sistema va donar lloc a la dita xinesa "un "yuloh" equival a tres rems".[8]

√ös modern

Les modernes embarcacions de cingla tenen moltes formes i mides i van des de ser barcasses de c√†rrega tradicionals i vaixells de pesca fins a embarcacions de transport b√†siques o d'esbarjo. Sigui com sigui, solen ser m√©s identificables pels rems i rems unidireccionals sovint muntats lateralment, que permeten a l'operador, idealment, utilitzar una √ļnica m√† per accionar el vaixell. Una de les principals atraccions d'aquestes embarcacions √©s que s√≥n f√†cils i econ√≤miques de manejar.[9] encara es fabriquen amb materials que van des de diversos tipus de fusta, fibra de vidre, formig√≥ armat o metalls, algunes embarcacions modernes amb la t√≠pica forma de barcassa i d'estil "pla".[10] Alguns s√≥n simplement antigues embarcacions de motor convertides. Els avantatges tradicionals de les embarcacions m√©s petites com embarcacions de cingla s√≥n que l'operari pot colar-se tranquil¬∑lament sobre peixos i aus sense esquitxades ni pertorbar la tranquil¬∑litat de l'aigua. Les noves embarcacions de cingla disponibles comercialment utilitzen materials molt lleugers i formes lliscants per a una major velocitat i capacitat de resposta.[11] Cal destacar que els rems d'aquestes embarcacions avui dia es munten normalment per a ser manejades des d'un costat del vaixell, aix√≠ el remer pot mirar cap endavant i cap enrere.

Cinglar amb el timó

En els velers lleugers com els bots esportius (Finn, Laser, 420, optimist, etc.) és habitual impulsar el vaixell en calma morta amb forts cops de timó, augmentant l'eficiència basculant-lo cap als costats mitjançant un moviment artificial (anomenat Rocking) sincronitzat amb el moviment de la canya.

Aquesta pràctica, de vegades notablement efectiva, està prohibida en regata (es troba sota la norma 42, antiga norma 60 de la normativa de la Federació Internacional de Vela, Word Sailing, anteriorment ISAF), cosa que no vol dir que ja sigui completament absent de les regates, sense que els àrbitres estiguin dotats del do d'omnipresència, existint una excepció per desacoblar el vaixell o ajudar un veler en dificultats o en l'emergència d'un home caigut a l'aigua.

S'observa principalment durant la fase pr√®via a la sortida, on les embarcacions es troben al vent i gaireb√© aturades, per tant, sense mitjans de propulsi√≥, a prop de la l√≠nia de sortida i lluiten ‚Äúamb un ganivet‚ÄĚ per la posici√≥ m√©s favorable (un una bona sortida permet "robar" el vent dels adversaris i compta amb un 40% en el resultat d'una cursa segons el campi√≥ Paul Elvstr√∂m). Tamb√© s'utilitza (legalment) per tornar a terra en cas d'anul¬∑laci√≥ d'una cursa per manca de vent.

Aquesta maniobra també funciona, tot i que amb menys eficiència en velers de regata petits com els Soling o els Star, així com en velers habitables de menys de 7 m d'eslora. De vegades s'utilitza per moure’s en un port en cas de fallada o absència d'un motor ... i d'un rem de socors. Per induir més eficaçment el moviment cap endavant en aquestes embarcacions, és habitual emprar dos membres de la tripulació enganxats cadascun a un costat, amb els peus a la balena, que es projecten cap a l'exterior i es retracten al ritme, com un nen en una sabata de la pista.

No funciona ni per a catamarans esportius lleugers ni en velers amb un timó fortament retallat. Tampoc està exempte de perill per al timó, ja que li imposa de vegades esforços brutals per als quals els passadors i les frontisses d'articulació no tenen necessàriament la mida, i s'aconsella als regatistes més atlètics que moderin el seu esforç, especialment quan es canvia l'orientació de la pala.

En el cinema

Referències

  1. ‚ÜĎ Mcgrail, Sean.¬†Ancient Boats in North-West Europe: The Archaeology of Water Transport to AD 1500 (en angl√®s). Routledge, 2014-06-11.¬†ISBN 978-1-317-88238-1.
  2. ‚ÜĎ Woodgate, Walter Bradford.¬†Oars and Sculls (en angl√®s). J. Watson, 1874.
  3. ‚ÜĎ Stevens, Arthur Wesselhoeft.¬†Practical Rowing with Scull and Sweep (en angl√®s). Nova York: Little, Brown, & Co., 1906, p.¬†90.
  4. ‚ÜĎ Elle est d√©sign√©e en anglais sous la locution¬†single oar sculling o√Ļ sculling d√©signe la nage en couple c'est-√†-dire o√Ļ le rameur actionne deux avirons √† la fois.
  5. ‚ÜĎ "The Shorter Science and Civilisation in China" by Joseph Needham, Colin A. Ronan, Cambridge University Press, 1978¬†ISBN 0-521-31560-3,¬†ISBN 978-0-521-31560-9
  6. ‚ÜĎ ¬ęWhat Are the Four Different Sculling Techniques? | Chron.com¬Ľ, 01-08-2013. [Consulta: 30 juliol 2016].
  7. ‚ÜĎ sculling-it-around
  8. ‚ÜĎ ¬ęCranks with Planks¬Ľ. [Consulta: 30 juliol 2016].
  9. ‚ÜĎ ¬ęHow to Scull¬Ľ. [Consulta: 30 juliol 2016].
  10. ‚ÜĎ wooden-rowing-oar-plans
  11. ‚ÜĎ Chad Dolbeare. ¬ęScull Boats: Waterfowl Stealth Hunting¬Ľ. LiveOutdoors, 22-02-1999. [Consulta: 30 juliol 2016].

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cinglar




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.