Willem Janszoon Blaeu (1571, Uitgeest o Alkmaar - 21 d'octubre del 1638, Amsterdam) fou un cartògraf i editor d'atles holandès. Va tenir dos fills, Joan Blaeu i Cornelius Blaeu, que van continuar el negoci del seu pare relatiu a l'edició i publicació de mapes després de la mort d'aquest el 1638.
Europa de Willem Blaeu (c. 1630)
Biografia
Blaeu va néixer a Uitgeest o Alkmaar . Com a fill d'un comerciant d' arengs benestant, va ser destinat a tenir èxit en el comerç del seu pare, però els seus interessos es van trobar més en les matemà tiques i l'astronomia . Entre 1594 i 1596, com estudiant de l' astrònom danès Tycho Brahe , es va graduar com a fabricant d'instruments i de globus .  El 1600 va descobrir la segona estrella variable , ara coneguda com a P Cigne .
Un cop va tornar a Holanda , va fer mapes de països i globus del món, i quan va tenir el seu pròpi taller d'impressió, va poder produir regularment mapes de països en format atles, alguns dels quals van aparèixer a l'Atles Novus publicat el 1635. El 1633 va ser nomenat creador de mapes de la Companyia Holandesa de les Ãndies Orientals . També va ser editor i va publicar obres de Willebrord Snell, Descartes, Adriaan Metius, Roemer Visscher, Gerardus Joannes Vossius, Caspar Barlaeus, Hugo Grotius, Vondel i l'historiador i poeta Pieter Corneliszoon Hooft. Va morir a Amsterdam .
Va tenir dos fills, Johannes i Cornelis Blaeu, que van continuar el negoci de creació i edició de cartes del seu pare després de la seva mort el 1638. Les obres de la famÃlia encara es venen avui dia. Els mapes originals són rars articles de col·leccionista.
Aparició als quadres de Vermeer
El Mapa de l'Europa de 1630 de Blaeu i Els mapes de Blaeu van aparèixer en les obres del pintor holandès Johannes Vermeer de Delft (1632-1675), que ostenta una posició de gran honor entre els historiadors de la cartografia. Diverses de les seves pintures il·lustren mapes penjats sobre parets o globus situats sobre taules o armaris. Vermeer va pintar aquests documents cartogrà fics amb tant de detall que sovint és possible identificar els mapes reals.
Evidentment, Vermeer estava particularment lligat al mapa de Willem Blaeu-Balthasar Florisz van Berckenrode d' Holanda i Frieslandia Occidental , ja que ho representava com una decoració de paret en tres de les seves pintures. Encara que ja no existeix, l'existència del mapa es coneix a partir de fonts d'arxiu i la segona edició publicada per Willem Blaeu en 1621, titulada Nova et Accurata Totius Hollandiae Westfriesiaeq. Topografia, Descriptor Balthazar Florentio a Berke [n] Rode Batavo . Vermeer hauria d'haver tingut una còpia a la seva disposició (o l'anterior publicada per Van Berckenrode).
Cap a 1658 el va mostrar com una decoració de paret en el seu quadre Officer & Laughing Girl , que representa a un soldat amb un gran barret assegut amb l'esquena a l'espectador parlant amb una noia somrient que sosté un got a la mà . La llum del sol brillant fa que la noia i el gran mapa de la paret. El regal de Vermeer per al realisme s'evidencia pel fet que el mapa de la paret, muntat sobre roba i barres de fusta, és identificable com el mapa de Blaeu d'Holanda i Frisia occidental 1621. Capta fidelment el seu disseny caracterÃstic, decoració i contingut geogrà fic.
Obres publicades
Globus de 1602. El taller va fer globus per parelles: un per representar el cel i un altre per a la Terra.
Globus del cel de Blaeu, 1602
Atles de Joan & Willem Blaeu en 11 volums en cuir blanc i or.
- Aardglobe (1599)
- Hemelglobe (1603)
- Nieuw Graetboeck (1605)
- Nywe Paskaerte (1606)
- 't Licht der zeevaert (1608)
- Spieghel der Schrijfkonste (1609) [1]
- "Nova et Accurata Totius Hollandiae Westfriesiaeq. Topographia, Descriptore Balthazaro Florentio a Berke[n]rode Batavo"
- Tafelen van de declinatie der Sonne (1623)
- Tafelen van de breedte van de opgang der Sonne
- Zeespiegel, inhoudende een korte onderwysinghe inde konst der zeevaert, en beschryvinghe der seen en kusten van de oostersche, noordsche, en westersche schipvaert (1624)
- Pascaarte van alle de zeecusten van Europa (1625)
- Tweevoudigh onderwijs van de Hemelsche en Aerdsche globen; het een na de meyning van Ptolemævs met een vasten aerdkloot; het ander na de natuerlijcke stelling van N. Copernicus met een loopenden aerdkloot.
- Atlantis Appendix (1630)
- Appendix Theatri ... et Atlantis ... (1631)
- Atlas (1634)
- Novus Atlas (1635)
- Theatrum Orbis Terrarum (1635)
- Toonneel des Aerdrycks (1635)
- Le Theatre du Monde (1635)
- Theatre du monde ou Nouvel Atlas (1638)
Llegat
Els seus mapes van formar la major part de l' Atles Maior , que es va convertir en un Ãtem de col·leccionista a Amsterdam.
Referències
Bibliografia
- PJH Baudet: Leven en werken van Willem Jansz. Blaeu , Utrecht 1871.
- Johannes Keuning i Marijke Donkersloot-de Vrij (Editat): Willem Jansz. Blaeu: biografia i història del seu treball com a cartògraf i editor , Amsterdam 1973. ISBN 90-221-1253-5
Vegeu també
Enllaços externs
________________________________________________________________________________________________
Salta a la navegacióSalta a la cerca
Joan Blaeu (Alkmaar, 23 de setembre de 1596 - Amsterdam, 28 de maig de 1673) va ser un destacat cartògraf holandès, fill del també cartògraf Willem Blaeu.
Biografia
Es va doctorar en dret el 1620, encara que va preferir posar-se a treballar amb el seu pare. En 1635 van publicar el Novus Atlas (Theatrum orbis terrarum, sive, Atles novus) de 2 volums. Joan i el seu germà Cornelius es van fer cà rrec del taller després de la mort del seu pare el 1638 i posteriorment Joan es va convertir en el cartògraf oficial de la Companyia Holandesa de les Ãndies Orientals. Va morir a Amsterdam el 21 de desembre de 1673. Està enterrat a Westerkerk .
Mapes
El mapa del món de Blaeu, Nova et Accuratissima Terrarum Orbis Tabula, que incorpora els descobriments d' Abel Tasman , va ser publicat el 1648.[1] Aquest mapa va ser revolucionari, ja que "representa el sistema solar segons les teories heliocèntriques de Nicolaus Copernicus , que mostren el La terra gira al voltant del sol .... Tot i que el llibre innovador de Copèrnic Sobre les revolucions de les esferes va ser imprès per primera vegada el 1543, poc més d'un segle abans, Blaeu va ser el primer mapista que va incorporar aquesta teoria heliocèntrica revolucionà ria en un mapa del món. " [2]
El mapa de Blaeu va ser copiat per al mapa del món situat al paviment del Groote Burger-Zaal del nou Ajuntament d'Amsterdam, dissenyat per l'arquitecte holandès Jacob van Campen (actual Palau Reial d'Amsterdam ), el 1655.[3]
La Hollandia Nova de Blaeu també es va representar a la seva revista Asiaticus de Archipelagus Orientalis publicada el 1659 a l' Atles Kurfürsten (Atles del Gran Elector). i utilitzat per Melchisédech Thévenot per produir el seu mapa, Hollandia Nova — Terre Australe (1664).[4]
Com a Joan Blaeu, també va publicar el 12 volum "Le Grand Atlas, ou Cosmographie blaviane, en laquelle est exactement descritte la terre, la mer, et le ciel". Una edició està datada el 1663. Es tractava de foli (540 x 340 mm) i contenia 593 mapes i plaques gravades. Al març de 2015, es va vendre una còpia per un import de 750.000 £.[5]
Al voltant de 1649, Joan Blaeu va publicar una col·lecció de mapes de ciutats holandesos anomenats Toonneel der Steeden (Teatre de ciutat ). El 1651 va ser elegit per al consell d' Amsterdam . El 1654 Joan va publicar el primer atles d’ Escòcia, editat per Timothy Pont . El 1662 va reeditar l' Atlas Novus , atles mundial amb 11 volums, obra que es va conèixer com a Atlas Maior. El següent treball que tenia planejat fer era una cosmologia, però un incendi va destruir la impremta per complet el 1672.[5]
Galeria d'imatges
-
Centre de la ciutat de Gouda, ca. 1650
-
Nova et Accuratissima Terrarum Orbis Tabula (J. Blaeu, 1664)
-
-
Escut d'armes del Regne de Bòsnia, il·lustrat per Blaeu
-
Wageningen, 1649 (J. Blaeu)
-
"Lessinia Vrbs", del llibre "Toonneel der Steden" per Joan Blaeu c. ± 1649 (Amsterdam)
-
Atlas Maior, 1662, The Phoebus Foundation
Referències
- ↑ Brian Hooker, "New Light on the Mapping and Naming of New Zealand", in The New Zealand Journal of History, vol. 6, no. 2, 1972, pp. 158–67, p. 159; William Eisler and Bernard Smith, Terra Australis: The Furthest Shore, Sydney, International Cultural Corporation of Australis, 1988, pp. 67–84, p. 80; Glyndwr Williams and Alan Frost, Terra Australis to Australia, Oxford University Press in association with the Australian Academy of the Humanities, 1988, p. 103; Byron Heath, Discovering the Great South Land, Rosenberg, 2005, p. 117.
- ↑ Brotton, Jerry. A History of the World in Twelve Maps. London: Allen Lane, 2012, p. 262.
- ↑ National Library of Australia, Maura O'Connor, Terry Birtles, Martin Woods and John Clark, Australia in Maps: Great Maps in Australia's History from the National Library's Collection, Canberra, National Library of Australia, 2007, p. 32; this map is reproduced in Gunter Schilder, Australia Unveiled, Amsterdam, Theatrum Orbis Terrarum, 1976, p. 402; and in William Eisler and Bernard Smith, Terra Australis: The Furthest Shore, Sydney, International Cultural Corporation of Australia, 1988, pp. 67–84, p. 81. Martin Woods , "New Holland’s Birth Certificate", National Library of Australia, Mapping our World: Terra Incognita to Australia, Canberra, National Library of Australia, 2013, p. 138.
- ↑ Melchisedech Thévenot, Relations de divers Voyages curieux qui n 'ont point esté publiées, Paris, Thomas Moette, IV, 1664.
- ↑ Anar a :5,0 5,1 «Archived copy». Arxivat de l'original el 1 May 2015. [Consulta: 29 març 2015]. as seen online 29 March 2015
Bibliografia
Vegeu també
,_attributed_to_Thomas_de_Keyser.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: