24-07-2020  (332 lectures) Categoria: Biografies

Vincentello d'√ćstria


Saltar a la navegació
Saltant a la recerca

Vincentello d'√ćstria
Vincentello d'Istria

Naixement 1380
Mort 27 d'abril de 1434
(edat 54)Gènova
Origen Còrsega
Lleialtat Royaume d'Aragon Regne d'Aragó
Arma Della Rocca. png
Grau Comte de Còrsega
Conflictes Aragon - Génova
Dades d'armes Guerra dels trenta anys
Altres funcions Virrei de Còrsega
Família Des del port d'Istria

Vincentello d'√ćstria va n√©ixer en 1380, va morir el 27 d'abril de 1434 a G√®nova,comte de C√≤rsega, virrei de C√≤rsega (Arag√≥).

Resum

La família

Vincentello √©s el fill de Ghilfuccio d'√ćstria anomenat "Giudice", senyor d'√ćstria (C√≤rsega), fill d'Arrigo d'√ćstria, fill de Salnese d'√ćstria, el segon fill de sinucello della Rocca. La seva mare era una germana d'Arrigo della Rocca.

Giudice, el pare

El seu pare Guilfuccio(Ghilfuccio) va ser un besn√©t de sinucello della Rocca, anomenat Giudice de cinarca, la regi√≥ m√©s enll√† de les muntanyes (o Ajaccio i Sart√®ne), on va ser enviat pels pisans per combatre els genovesos. Despr√©s de molts √®xits, Sinucello della Rocca va ser lliurat per tra√Įci√≥ als seus enemics i transportat a G√®nova , on va morir el 1331. Les principals fam√≠lies de la part sud de l'illa, l' √ćstria,la della Rocca, l' Ornano,la Bozzi, l'Atall√†, la leccia, afirmen haver vingut d'aquest fam√≥s personatge.

Guilfuccio senyor d'√ćstria va ser un home "prudent i valent", va escriure Giovanni della grossa (autor del manuscrit original de la cr√≤nica de Giovanni della grossa, aquest escriptor va servir durant la primera meitat del segle xv com a notari oficial de les figures m√©s grans de l'illa1). Va mostrar l'odi implacable que havia dedicat a la fam√≠lia Della Rocca, especialment a Guillaume della Rocca, comte de C√≤rsega, el seu germ√† i el seu gran rival. Despr√©s de la seva mort, mai va condonar el seu consentiment a una reconciliaci√≥ amb Arrigo della Rocca, la seva cosina, cosina del fill de la v√≠ctima, la ira del qual va t√©mer.

El fet que el comte Arrigo gaudia dels favors del rei d'Aragó forçà a Ghilfuccio a buscar la protecció dels genovesos. Aquests li van donar el senyoriu de Cinarca on va morir de febre.

Guilfuccio va tenir tres fills: Vincentello, Giudicello i Giovanni.

Vincentello, el fill

Despr√©s de la mort del seu pare, el jove Vincentello es va trobar enfrontat amb una formidable venjan√ßa per donar suport contra la poderosa fam√≠lia Della Rocca. Despr√©s de la mort d'Arrigo, el seu fill Francesco, assetgen per una coalici√≥ d'antics senyors desposse√Įts pel seu pare el 1401, va buscar sense √®xit el suport del rei d'Arag√≥. Francesco es va tornar cap als genovesos i es va recomanar al seu governador Raphael de Montalto. Va vendre la seva propietat per una suma miserable de 300 lliures i va rebre a canvi el t√≠tol de vicari general. Aquesta sobtada reposici√≥ de la Rocca va posar Vincentello en una mala posici√≥. L'home jove d'√ćstria es negava a inclinar-se contra l'enemic de la seva fam√≠lia, abandonava el partit genov√®s. Segons Filippini, un historiador, es va traslladar a Arag√≥ i va rebre una Galera armada com un regal del rei, amb qui va anar a trobar a Martino, rei de Sic√≠lia,fill de l'esmentat rei d'Arag√≥, del qual va rebre una c√†lida benvinguda. All√†, havent afegit a altres galeres, va donar moltes brillants proves de valentia en la guerra entre genovesos i catalans. Amb tres galgues i una galote carregada d' infanteria,va passar a C√≤rsega, en el moment en qu√® Leonello lomellino, molt per al desgrat de les poblacions, va dominar l'illa: va agafar cinarca,va passar sota la seva obedi√®ncia a tot el pa√≠s cortinco,les terres i la fortalesa de Biguglia; all√†, durant una gira general que estava fent, va rebre el t√≠tol de comte de C√≤rsega2.

Matrimoni i progènie

Vincentello d'√ćstria fill de Ghifulccio d'√ćstria anomenat "Giudice", senyor d'√ćstria(C√≤rsega), estava casat amb la filla de N. Gentile del Marqu√®s de Nonza i pare de dos fills: Bartolomeo i franceschetta. Una altra font3 va dir que estava casat amb Maria da mare,despr√©s a Duchessa de Bozzi.

Retrat

Giovanni della grossa, que el coneixia √≠ntimament, representa Vincentello de la seg√ľent manera:

"De cintura alta, tenia armes petites i arquejades fins al punt que no podia estirar-les per complet. Els dits curts i grans van acabar en esp√†tules; la cara va ser arrugada com la d'una dona, per√≤ il¬∑luminat per bells ulls negres. Una berruga enorme situada a prop del nas sota la parpella dreta suggereix al principi que era un ull que va sortir de la seva √≤rbita i estava penjant. Tenia grans cames, un bust ben proporcionat i malgrat tot, tota la persona no li faltava encant. Aquest cos va donar la impressi√≥ f√≠sica d'un vigor inusual; va ser el d'un lluitador incansable que les baralles i ferides gaireb√© mai esgotat. En la moral, el personatge era sensual, violent en les seves passions, disposat a fer qualsevol cosa per satisfer-los, a ast√ļcia pel que fa a la delinq√ľ√®ncia; va perseguir amb la seva assidu√Įtat les noies i dones joves dels seus vassalls que tenien la desgr√†cia de complaure'l i no es van recuperar de cap mesura per aconseguir els seus extrems. Reivindicatiu a l'exc√©s, com tots els homes d'aquesta era una mica b√†rbarica, similar als guerrers pesats de l'edat mitjana a Fran√ßa, va perseguir els seus enemics amb un odi implacable, ja siguin genovesos o membres de la fam√≠lia Della Rocca; Si no podia arribar a ells en la seva pr√≤pia persona, va prendre la seva propietat i deshonesta a les dones. Temuda i odiada pels seus oponents, va permetre que tot als seus favorits. No obstant aix√≤ poc sanguinari per temperament, no li agrada vessar sang innecess√†riament. Mai no es veu a matar els presoners o ordenar la massacre. M√©s hum√† en aix√≤ que molts dels seus oponents, allibera enemics insignificants i permet que altres es redimeixen. Quan la casualitat de la guerra li d√≥na el seu rival m√©s formidable, el Fregoso genov√®s, greument ferit, li fa donar totes les cures necess√†ries i li permet recuperar-se abans de tancar-lo com a ostatge en una fortalesa... ¬Ľ

‚ÄĒ Giovanni della grossa, cr√≤nica ed. 1910, p. 279

.

Carrera militar

Despr√©s d'haver esdevingut un pirata contra els Bonifacians i el comer√ß genov√®s , despr√©s de ser desposse√Įts de la seva propietat per un cos√≠ del salari de G√®nova, havia estat notat pels reis d'Arag√≥. Aquest √ļltim, llavors en conflicte territorial amb G√®nova,li va oferir galeres i soldats per conduir els genovesos de C√≤rsega, una conquesta que ells mateixos havien pres dels pisans.

El 1405, aterrant a Cinarca al golf de Sagone,va emprendre la conquesta de C√≤rsega, que va aconseguir gaireb√© √≠ntegrament en dos anys. A la fortalesa de Biguglia va ser proclamat comte de C√≤rsega. Porta Bastia. Els baluards de Bonifaci i Calvi el eluden, quedant adquirit a G√®nova. G√®nova i els seus aliats de l'illa van reaccionar immediatament i Vincentello d'√ćstria va perdre totes les seves conquestes, m√©s r√†pid del que els havia adquirit.

El 1407 Vincentello es va veure obligat a abandonar Còrsega.

En 1408 va ser el cap de les tropes sicilianes, i va tornar a l'illa i va continuar una guerra que va durar un total de trenta anys. Recolzat per Arag√≥, el 1410 Vincentello d'√ćstria es va proclamar comte de C√≤rsega, despr√©s en 1418 virrei pel poble a Biguglia.

El 1417 Vincentello va restaurar Mathieu de Gentile, que havia estat expulsat del seu baluard de Brando per Gènova.

El 1419, Vincentello va ser empresonat al castell d'orese, un "niu d'√†guila" a prop d'ocana constru√Įt en 1355, Andr√© de Gentile, senyor de Can√†ries i urb√† da mare (fill de colombano).

Durant la guerra, Alphonse V rei d'Aragó, havia visitat l'illa en persona. Havia assumit Calvi (1420) i va rebre l'homenatge dels feudals. En resposta a la crida de la reina consort de Nàpols,va aixecar el setge davant Bonifacio el desembre de 1420.

En 1420, amb l'ajuda de Manfred de Gentile senyor de Nonza, Vincentello pren Bastia. Falla en Bonifacio i no pot mantenir Calvi durant molt de temps
4.

Vincentello era un guerrer talent√≥s, una mena d'atrevit condottiere que a terra i al mar gaireb√© sempre va resultar digne de Triomf("valoroso Homo, Perito en les ocasionals humides ione di g√ľe'RA tutta la Vita sua a C√≤rsega e Fuori...")5.

Sobirana de Còrsega

Corte Citadel

Quedant sol a C√≤rsega, amb el t√≠tol de virrei, Vincentello d'√ćstria va regnar com a sobir√† del 1421 al 1434, assegurant la igualtat de just√≠cia per a tots i contentant-se amb impostos modestos i regulars.

Vincentello d'√ćstria va construir el castell de Corte.

El 1430, elcaporalsde la Confederaci√≥ de la terra del Comune (territori entre Calvi, Brando i Solenzara es va oposar a cap C√≤rsega i Terra Dei Signori (C√≤rsega del Sud)va rebutjar la tutela de Vincentello i va proclamar a Simon ier da mare, germ√† de l'urb√†, governador general de C√≤rsega. Aquests √ļltims van ser derrotats a Biguglia, bloquejant Vincentello a Bastia el 1433.

Sens dubte, va caure en mans dels genovesos al mar, davant de Bastia, mentre intentava fugir cap a Sardenya en una Galera per buscar refor√ßos. Va ser portat a G√®nova, on va ser decapitat el 27 d'abril de 1434 a la gran escala del Palau Ducal de la senyoria. El tinent de Visconti governador de G√®nova en 1434 que va aplicar la sanci√≥ el va anomenar: "l'il¬∑lustre i magn√≠fic Senyor Vincentello d'√ćstria, comte de Cinarca."

L'est√†tua eq√ľestre d'aquest home de gran coratge i guerrer talent√≥s, ("uomo di Grande animo e gran warrioro" , va dir Giustiniani)1 en terra i mar, s'ha mantingut a la rotonda de Ceppe(Biguglia)des del 20 de novembre de 2009. T√© 3,20 metres d'al√ßada i √©s obra de l'escultor Cesare Rabiti.

Vincentello d'√ćstria don√† el seu nom al grup de l'escola Biguglia.

Istria i della Rocca

 

Bibliografia

  • Istoria corsa-Vincentello d'Istria (A. Ambrosi)-butllet√≠ de la societat de Ci√®ncies hist√≤riques i naturals de C√≤rsega
  • Hist√≤ria de C√≤rsega-Colonna de Rocca i Louis Villat-reedici√≥ EDR/regionalisme edici√≥ 2016

CAP√ćTOL VIII. La fi de l'edat mitjana

Notes i referències




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.