24-10-2014  (2733 ) Categoria: Bandera

Sarkozy - Orde del Tois贸 d鈥橭r

El president de la Rep煤blica Francesa ha rebut la m茅s alta distinci贸 que atorga la corona d鈥橢spanya . El rei li ha imposat el collar de l鈥橧nsigne Orde del Tois贸 d鈥橭r. La ins铆gnia consisteix en un collar d鈥檕r format de foguers i pedres fogueres, amb esmalt blau i rajos vermells del qual penja un molt贸 o vell贸 en record de J脿son, l鈥檋eroi grec que va liderar l鈥檈xpedici贸 dels argonautes a la recerca del vell贸 (tois贸) d鈥檕r.

L鈥橭rde del Tois贸 d鈥橭r va ser fundat a Bruges el 10 de gener de 1430 per Felip III el Bo de Borgonya, amb motiu del seu casament amb Isabel d鈥橝vis.

Els estatus del Tois贸 d鈥橭r, creats per Felip el Bo, fixen les normes dels anomenats cap铆tols de l鈥檕rde. Durant la celebraci贸 d鈥檃quests cap铆tols, el gran mestre de l鈥橭rde atorga els t铆tols de cavallerde l鈥檕rde i el collar que els acredita.

Els cap铆tols, que van precedits de misses, festes i grans 脿pats, s鈥檋an de celebrar al cor d鈥檜na catedral escollida a l鈥檈fecte i han de ser presidits pel gran mestre de l鈥橭rde del Tois贸. El cadirat del Cor ha d鈥檈star preparat d鈥檃cord amb el protocol establert pels estatuts. Al respatller de cada seient, ha de figurar l鈥檈scut d鈥檃rmes i ins铆gnies de cadascun dels cavallers assistents. Els escuts han d鈥檈star envoltats pel collar del Tois贸 i coronats per un elm que sempre ha de mirar a l鈥檃ltar major.

Un cop asseguts tots els cavallers assistents, es repassa el capteniment i el compliment de les normes per part de tots ells. Si algun no s鈥檋a comportat adequadament, ser脿 expulsat de l鈥檕rde. Tamb茅 es procedeix a nomenar nous cavallers que substitueixin els que hagin mort en el temps transcorregut des del darrer cap铆tol. La fam铆lia d鈥檜n cavaller difunt t茅 l鈥檕bligaci贸 de tornar el collar del Tois贸 perqu猫 sigui atorgat a un nou cavaller.

L鈥檃ny 1519, del 5 al 7 de mar莽, Carles I com a gran mestre de l鈥橭rde del Tois贸 d鈥橭r en aquell moment, va presidir la celebraci贸 del dinov猫 cap铆tol, al cor de canonges de la catedral de Barcelona. El cap铆tol de Barcelona 茅s l鈥櫭簄ic no celebrat a Flandes.
El professor de la universitat de Valladolid, Rafael Dominguez Casas, escriu en el seu treball sobre el cap铆tol de Barcelona l[i]:聽鈥淟os errores en los esmaltes de algunos escudos se deben al nefasto repinte que sufrieron en 1748. Pese a ello, podemos afirmar que nos encontramos ante la silleria del Tois贸n de Oro mas bella y suntuosa de Europa鈥 .
Tot i no ser la intenci贸 d鈥檃quest article, voldria aturar-me breument per comentar aquestes afirmacions del professor Dom铆nguez Casas.
Pel que fa聽鈥渁l nefasto repinte que sufrieron en 1748鈥 del qual ens parla Dominguez Casas, sospito que el 鈥渞epinte鈥 茅s, en realitat, 鈥渦n renombre鈥 del personatge que ocupava aquell seient repintat. Resulta si mes no curi贸s, que tot i celebrar-se a Barcelona, el cap铆tol reun铆s gaireb茅 nom茅s cavallers castellans. Si aix貌 hagu茅s estat aix铆, hauria estat m茅s l貌gic celebrar-lo, per exemple, a Valladolid. Ras i curt, es va voler esborrar de forma barroera l鈥檈vid猫ncia f铆sica que a Barcelona hi va haver, el 1519, una reuni贸 d鈥檃lt铆ssim nivell del principal orde nobiliari europeu. Calia esborrar una evid猫ncia m茅s d鈥檜na Catalunya que no encaixa en la versi贸 historiogr脿fica oficial d鈥檜n pa铆s, decadent, endarrerit i pobre.
D鈥檃ltra banda, no deixa de resultar curi贸s el fet que 鈥podemos afirmar que nos encontramos ante la silleria del Tois贸n de Oro mas bella y suntuosa de Europa鈥 quanla historiografia oficial ens diu que al cap铆tol de Barcelona no van assistir els reis convocats per Carles I i, per tant, que els seients destinats a Llu铆s II d鈥橦ongria, Francesc I de Fran莽a, Enric VIII de Anglaterra, Manel I de Portugal, Segimon I de Pol貌nia i Cristi脿 II de Dinamarca i Noruega, decorats amb els corresponents escuts, van romandre buits. No deixa de ser xocant que Carles I encarregu茅s a Joan de D茅u, Pere Joan i Pere 脟a-Anglada que decoressin un cadirat tan lux贸s per a un cap铆tol tan desllu茂t.
Hem de creure, per tant, que Carles I que, recordem-ho, estava a punt de ser nomenat emperador del Sacre Imperi Romanogerm脿nic, va convocar els principals monarques d鈥橢uropa, alguns dels quals parents seus, com 茅s el cas d鈥橢nric VIII, casat amb una germana de la seva mare o Christian II, casat amb una germana seva, i cap no li va fer ni el m茅s m铆nim cas? Estic totalment conven莽ut que si el cap铆tol s鈥檋agu茅s celebrat a Valladolid shaurien publicat 32 llibres del cap铆tol castell脿 i s鈥檈xplicaria que hi van assistir tots els reis. Pe r貌, com que va ser a Barcelona, el fet es devalua, no se鈥檔 parla i se鈥檒 castellanitza tant com es pot. A m茅s, segons els estatuts de l鈥橭rde, si els convocats al cap铆tol no ocupen el seu seient sense justificaci贸, autom脿ticament perden la seva condici贸 de cavallers.
Per貌 tornem al fil del tema que ens ocupa. El 23猫 i darrer cap铆tol del Tois贸 d鈥橭r es va celebrar al cor de la catedral de San Bav贸n, a Gant i va ser presidit per Felip II de Castella l鈥檃ny 1559. En aquest cap铆tol Felip II va nomenar cavaller del Tois贸 i futur gran mestre al seu fill, el futur Felip III de Castella. Felip III no va convocar mai cap cap铆tol del Tois贸 i tampoc gran mestre per succeir-lo. Per tant, despr茅s de la seva mort, es va acabar la hist貌ria de l鈥橧nsigne Orde del Tois贸 d鈥橭r tal i com va ser creada.
En canvi, des de 1927 fins el darrer atorgat a Sarkozy, s鈥檋an repartit una s猫rie de collars i t铆tols del Tois贸. Joan de Borb贸, comte de Barcelona i ,actualment, el seu fill Joan Carles s鈥檋an dedicat a adjudicar el Tois贸 d鈥橭r sense cap potestat per fer-ho. No han estat nomenats gran mestres de l鈥橭rde en cap votaci贸 de cap cap铆tol, ni poden convocar cap cap铆tol.
Ni el Congr茅s dels Diputats ni el rei poden atorgar el Tois贸 d鈥橭r com ho estan fent. El collar del Tois贸 d鈥橭r, actualment, nom茅s 茅s una joia i no representa res ni duu cap honor associat.
Al senyor Nicolas Sarkozy, doncs, li han f et un regal mol bonic, per貌 res mes.
Daniel Ib脿nyez
03.02.2012


[i] RAFAEL DOMINGUEZ CASAS,聽Arte y simbolog铆a en el cap铆tulo barcelon茅s de la Orden del Tois贸n de Oro(1519).Universidad de Valladolid.
__________________________________________________________________________________________________________________
Orden vom Goldenen Vlies Referenz..聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 聽 Vom 2. bis 4. M盲rz 1519 (鈥濴an de grace Mil cinq cens dixhuyt Le deuxi猫me, troisi猫me, et quatri猫me de Mars鈥 [d. h. 2.鈥4. M盲rz 1519 n. St.]) fand bereits eine Versammlung statt, auf der zehn spanische Adlige ernannt wurden (Livre 鈥 fol. 48r); das eigentliche Kapitel fand vom 5. bis 8. M盲rz statt (鈥瀕e Ve, VIe et VIIIe dudit Mois de Mars鈥), hier wurden vier weitere (nichtspanische) Mitglieder gew盲hlt (Livre 鈥 fol. 50r); verstorben: 77, 107, 116, 129; siehe auch: Aquilina, Ren茅 et Maguy, 19e chapitre de l鈥檕rdre de la toison d鈥檕r tenu 脿 Barcelone en la cath茅drale Sainte-Eulalie les 5/6/7 et 8 mars 1519, Rosny-sous-Bois 1980
_____________________________

https://catalogue.bnf.fr/rechercher.do?index=AUT3&numNotice=12252323&typeNotice=p




versió per imprimir

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Introdu茂u el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    _KMS_WEB_BLOG_COMMENTS_ADVICE