30-04-2011  (4240 lectures) Categoria: Medieval science

Hipparchia de Maroneia - Dona universalis

Hipparchia de Maroneia

 

Hipparchia
Hipparchia of Maroneia Villa Farnesina.jpg
Informació personal
Naixement c. 350 a.C. Maronea(Grècia) Ver y modificar los datos en Wikidata
) Ver y modificar los datos en Wikidata
Mort c. 310 a.C. Ver y modificar los datos en Wikidata
Família
Cònjuge Caixes de Tebes Ver y modificar los datos en Wikidata
Informació professional
Ocupació Filòsof Ver y modificar los datos en Wikidata
Zona Filosofia Ver y modificar los datos en Wikidata
Moviment Escola cínica Ver y modificar los datos en Wikidata


Hipparchia (A,¬†Maronea de¬†Tr√†cia,1‚Äč2 Ca. 346 a.C. ‚Ästca.¬†300 a .C.) Va ser una de¬†les primeres dones filosofistes. Va viure, malgrat l'oposici√≥ inicial de la seva fam√≠lia,¬†a Crates de Tebes i va compartir amb ell la peculiar forma de vida de¬†l'escola c√≠nica.

Hip√†rquia va ser una de les primeres dones fil√≤sofes.. va conviure, malgrat la inicial oposici√≥ de la seva fam√≠lia, amb¬†Crates de Tebes i va compartir amb ell la peculiar forma de vida de l'escola c√≠nica. Es deia de la parella que, mentre la majoria de persones es retiren per a unir-se, Hip√†rquia i Crates s'unien en p√ļblic, instaurant el que en deien la¬†cinog√†mia, o la manera de fer l'amor dels c√≠nics.¬†Teodor l'Ateu, que es reia d'ella, li va preguntar per qu√® no es dedicava a les tasques pr√≤pies del seu sexe. Hip√†rquia, conscient del que podia haver-hi de revolucionari en la seva actitud, li va respondre: "Creus que he fet malament a consagrar a l'estudi el temps que, pel meu sexe, hauria d'haver perdut com a teixidora?".

Història

Hipparchia √©s considerada una dona llibertina i contestat√†ria. Va ser deixeble de¬†Crates, amb qui es va casar. Va assistir a les reunions dels fil√≤sofs del segle IV aC, on va exposar les seves idees sobre els diferents temes i va participar en les discussions del grup c√≠nic. En una ocasi√≥, mentre estava en un banquet, a la¬†casa de Lisymaac, Hipparchia es va enfrontar a Theodore l'Ateu, ja que no estava d'acord amb una dona compromesa amb la filosofia, i molt menys va anar a les seves reunions, oblidant els seus deures dom√®stics. Ella va respondre, ir√≤nicament, que si s'havia equivocat per dedicar-se a estudiar en lloc de teixir. Theodore, molesta, li va arrencar el vestit, per√≤ ella no es va molestar i li va respondre amb una pregunta que denota el seu car√†cter i el seu comprom√≠s amb la filosofia: "Ets tu qui va deixar la tela i el teler?" Ell va respondre: "Jo s√≥c, creus, fora de l'aventura, que he mirat poc per a mi en donar a les ci√®ncies el temps que havia de gastar en tela?"3‚Äč


D'acord amb la filosofia cínica, Hipparchia va renunciar a les seves propietats, la seva vida còmoda i va portar una vida a l'estil dels filòsofs de gossos, va caminar en draps al costat de Crates. Una de les condicions que Crates va imposar a Hipparchia va ser que fes els mateixos hàbits. Per a ella això no va suposar cap problema: es va posar draps bruts i es va vestir d'aquesta manera. Tampoc tenia qualitats sobre tenir relacions sexuals, no importa on, fins i tot si era al carrer.4Es va comportar com una persona generosa i pietosa, ajudant a les persones necessitades.

A la seva mort, filòsofs cínics van declarar una festa anual en el seu honor a Atenes, al Pòrtic d'Or, anomenat Kynogamy o el dia de la incorporació de les dones a la filosofia cínica mundial. Hipparchia va escriure tres llibres, però cap d'ells es conserva: Hipòtesis filosòfiques, Epicheremas i Preguntes a Theodore anomenades ateu. Es conserva un epigramaantipater, dedicat a l'Hipparchia i titulat "A lesdones":

Jo, Hipparchia, no seguia els costums del sexe femení,
però amb un cor viril seguia els gossos forts. No m'agradava el mantell
amb la fíbula, ni les sabates dels peus i la meva cinta oblidava el perfum. Vaig descalç,
amb un dosser, un vestit cobreix les meves extremitats i tinc la terra dura en lloc d'un llit. Tinc
la meva vida per saber molt i més que els homes per caçar.
5‚Äč

Referències

  1. Diògenes Laercio, vi. 96
  2. Suda, Hipparchia.
  3. Diògenes Laercio, vi. 98
  4. ‚ÜĎ Onfray, M.¬†Les savieses de l'antiguitat. Anagrama. Modifica la seva reserva web
  5. ‚ÜĎ Gilles M√©nage, Hist√≤ria de les Dones Fil√≤sofes (2009).¬†‚ÜĎ ¬ęHist√≤ria de les dones fil√≤sofes¬Ľ. Herder. Arxivat de [file:///C:/Users/Compaq/Downloads/Historia-de-las-mujeres-fil%C3%B3sofas-M%C3%A9nage-Gilles.pdf'original] el 12 Agost 2013. [Consulta: 24 setembre 2015].

Enllaços externs

 

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.