Les relacions diplomà tiques entre la Corona catalano-aragonesa i Etiòpia (1427-1458)
Context històric i la cerca del Preste Joan
Al llarg del segle XV, la Mediterrà nia vivia sota la creixent pressió de l'Imperi Otomà . En aquest escenari geopolÃtic, la Corona catalano-aragonesa, sota el regnat d'Alfons el Magnà nim, va desenvolupar una ambiciosa polÃtica oriental centrada en l'expansió mediterrà nia i la protecció del comerç marÃtim. Paral·lelament, a l'Europa medieval persistia el mite del Preste Joan, un llegendari monarca cristià d'Orient amb qui es buscava aliar per fer front comú contra l'avanç del món islà mic. Aquest regne cristià distant es va identificar clarament amb l'Imperi d'Etiòpia (o AbissÃnia), governat per la dinastia Salomònica.
La primera ambaixada d'Etiòpia a València (1427) i la resposta catalana (1428)
L'any 1427 es produeix el primer contacte diplomà tic directe registrat: el negus (emperador) Isaac I d'Etiòpia va enviar una nombrosa ambaixada que va travessar la Mediterrà nia fins a arribar a la ciutat de València, on residia la cort d'Alfons el Magnà nim. Els emissaris etÃops van portar cartes de l'emperador on es proposava una aliança militar i matrimonial estratègica.
En resposta a aquest gest, l'any 1428, Alfons el Magnà nim va enviar una missió diplomà tica cap a la cort etÃop formada per dos personatges clau:
L'objectiu de la missió era doble: segellar un pacte d'assistència militar mútua i negociar el matrimoni doble entre la infanta Joana (germana d'Alfons) amb el mateix rei Isaac I, aixà com l'enllaç del prÃncep Pere (germà del rei) amb una princesa etÃop.
El transfer de tecnologia i les expedicions d'artesans (1430-1450)
Més enllà de les aliances militars, els emperadors d'AbissÃnia tenien un gran interès en el coneixement tècnic i cientÃfic d'Occident. A petició del rei etÃop, Alfons el Magnà nim va organitzar l'enviament d'una expedició composta per una dotzena de mestres artesans catalans (picapedrers, fusters, orfebres i armers) per treballar a la cort imperial.
Tot i que el destà exacte d'aquesta primera expedició va quedar envoltat de cert misteri a causa de les dificultats de la ruta, cap al 1450 el Magnà nim va autoritzar l'enviament d'un segon grup d'artesans i constructors cap a l'Àfrica oriental per continuar les obres arquitectòniques i de metal·lúrgia a la cort d'Etiòpia.
La caiguda de Constantinoble (1453) i la fi de les relacions
L'amenaça turca sobre Constantinoble es va fer crÃtica a mitjans del segle XV. Davant d'aquesta situació imminent, Alfons el Magnà nim va enviar un nou ambaixador, Antony MartÃnes, amb l'objectiu d'organitzar una gran coalició internacional anti-turca que inclogués l'Imperi d'AbissÃnia pel flanc sud.
La caiguda de Constantinoble l'any 1453 en mans del sultà Mehmet II va sacsejar les estructures del comerç i la diplomà cia europea. Aquest trasbals geopolÃtic va obligar el rei Alfons a reconsiderar tota la seva estratègia a la Mediterrà nia oriental. Poc després, amb la mort d'Alfons el Magnà nim el 1458 a Nà pols, els contactes diplomà tics directes entre la Corona catalano-aragonesa i Etiòpia es van interrompre definitivament.
La petjada catalana a Etiòpia: La crònica de Francisco Ãlvarez (1521)
Malgrat la fi de les missions oficials, la presència dels artesans catalans a AbissÃnia va deixar un rastre perdurable:
-
L'estada del jesuïta Francisco Ãlvarez (1521): Quan l'ambaixada portuguesa liderada pel cronista i capellà Francisco Ãlvarez va arribar a la cort de l'emperador Dawit II (Lebna Dengel) el 1521, va registrar a la seva crònica (Verdadeira Informação das Terras do Preste João das Ãndias) que encara hi vivien dos catalans, descendents o integrants de les primeres expedicions enviades des de Barcelona i València dècades enrere.
-
L'herència arquitectònica a Axum: En visitar la ciutat santa d'Axum i admirar la grandiositat de la seva església principal (Santa Maria de Sio), els viatgers europeus van quedar sorpresos per la tècnica de construcció. Els mateixos habitants d'Etiòpia els responien amb orgull que aquelles estructures de pedra eren "obra d'homes blancs", en referència directa als mestres constructors i picapedrers catalans enviats pel Magnà nim durant el segle XV.
Bibliografia de referència
-
Soldevila, Ferran. “Els catalans a les illes Afortunades i a la terra del Preste Joanâ€. Revista de Catalunya, Barcelona, maig de 1925.
-
Cerone, Francesco. La politica orientale di Alfonso di Aragona. NÃ pols, 1902.
-
Marinescu, Constantin. Un roi de la Renaissance: Alphonse d’Aragon et de Naples, et l’Orient. ParÃs, 1923.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: