Es tenen registres de que el rei Isaac d'Etiòpia va enviar una ambaixada al rei Alfons el magnànim, que arribar a València cap a 1427. L'any següent, el rei Alfons va enviar dos emissaris en resposta: el seu confessor el sacerdot Felip Faiadell i el comerciant Pere de Bonia, a qui se li va ordenar acordar una aliança militar Entre els dos reis. i el matrimoni de la infanta Joana amb el rei Isaac. 

Anys després, encara que no se sap amb precisió la data, sabem que el rei de Catalunya, a petició del rei d'Etiòpia, va enviar una sèrie de mestres artesans a Abissínia (una dotzena) . No sabem quin fou el destí d'aquella expedició, peró més tard, cap al 1450, és conegut que Alfons va enviar un nou grup d'artesans a la cort etíop.

Constantinoble estava a punt de caure en mans del Turcs, cosa que va provocar que Alfons enviés un nou ambaixador, Antony Martínez, per organitzar una coalició anti-Turquia. La captura de Constantinoble el 1453 va obligar Alfons a reconsiderar la seva política oriental. Aquest fet, i poc després ,la seva mort ocorreguda el 1458, va significar la fi dels contactes amb Etiòpia per part dels nostres reis. 

El 1521, l'ambaixador de Portugal, el jesuïta Francisco Álvarez es va allotjar a la cort de l'emperador d'Abissínia. Tal com va explicar a la crònica, encara hi havia dos catalans. També ens va dir que quan els viatgers admiraven l'església d'Axum, els etíops els contestaven: "Això és obra d'homes blancs". .

Bibliografia:

• Ferran Soldevila. “Els catalans a les illes Afortunades i a la terra del Preste Joan”.Revista de catalunya. Barcelona, maig 1925.

• Francesco Cerone. La politica orientale di Alfonso di Aragona. Nàpols,1902.
• Constantin Marinescu. Un roi de la Rennaissance, Alphonse d’aragon et de Naples, et l’Orient. 1923.