Tal dia com el d'ahir de l’any 1236, fa 789 anys, a Londres, es casaven el rei Enric III d’Anglaterra i Elionor de Provença, filla de Ramon Berenguer V, comte independent de Provença, i rebesneta de Ramon Berenguer III, comte independent de Barcelona. La senyera quadribarrada dels Bel·lònides catalans era també el senyal dels comtes independents de Provença des que el 1112 la comtessa titular Dolça s’havia casat amb el comte Ramon Berenguer III de Barcelona. Del resultat d’aquella unió, les dues cases comtals passarien a estar governades per la mateixa nissaga.

Efectivament, després de la mort de Ramon Berenguer III i de Dolça, el primogènit de la parella, Ramon Berenguer IV, va heretar el comtat de Barcelona, i el segon fill del matrimoni, Berenguer Ramon I, va rebre Provença. La branca Bel·lònida d’Acs governaria el comtat independent de Provença durant cent cinquanta-cinc anys (1112-1267), fins que Beatriu I es va casar amb Carles d’Anjou i va donar entrada a la nova dinastia angevina d’origen francès. Elionor hauria nascut i crescut durant l’etapa “catalana” de Provença.

Amb el matrimoni d’Elionor i Enric, les quatre barres catalanes van passar a formar de l’armorial anglès durant més de mig segle, fins a la seva mort, el 25 de juny de 1291. Quan Elionor va ser enviada a Londres i casada amb Enric III d’Anglaterra, només tenia tretze anys, però es va adaptar amb una extraordinària facilitat a la cultura i a la societat angleses i va esdevenir una reina molt popular. Amb Enric va tenir nou fills (sis nois i tres noies). Va sobreviure al rei (mort el 1272) i va ser un puntal de suport del govern del seu fill primogènit Eduard I.

Marc Pons